In memoriam

Abstract not availabl

Anàlisi de les causes accidentals de mortalitat de rapinyaires a Mallorca des del 2004 al 2016

[cat] Al present treball s’avaluen les entrades de rapinyaires al COFIB (Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears) en el període 2004/2016. Les dades recopilades de tots els rapinyaires ferits o morts durant aquest període en dona una mostra significativa amb l’afectació de 4.603 individus. Així, s’analitzen les set principals causes d’entrada: atropellaments; electrocucions/impactes amb esteses elèctriques; tirotejats; enverinats; trampejats; molèsties als nius i confiscats (rapinyaires que es tenien en captivitat de manera il·legal). De cada una d’aquestes causes d’entrada s’analitzen les espècies que han estat més afectades, els municipis on se n’han trobat més i si el fenomen va a l’alça o a la baixa al llarg del temps. Es pretén determinar els principals factors que delimiten el correcte desenvolupament d’aquestes espècies d’aus.[eng] The present work evaluates the entries of raptors to the COFIB (Consortium for the Recovery of the Fauna of the Balearic Islands) in the period 2004/2016. The data collected from all the injured or killed raptors during this period gives a significant sample with the involvement of 4603 individuals. Thus, the seven main causes of entry are analyzed: runoffs; electrocutions / impacts with electrical extensions; shot; poisoned; trampled; annoyances to the nests and confiscated (birds of prey that were captivated illegally). Each of these causes of entry analyzes the most affected species, the municipalities where they have been found most and if the phenomenon is rising or falling over time. It is intended to determine the main factors that delimit the correct development of these bird species

Evolució de la superfície protegida dels espais Naturals de les Illes Pitiüses (Eivissa i Formentera)

[cat] La gran biodiversitat i l'excepcional patrimoni natural de les Pitiüses, fa necessari el seu coneixement i conservació per determinar les necessitats de gestió i protecció, i d'aquesta manera garantir el seu futur. L'objectiu principal d'aquest estudi és l'anàlisi de l'evolució de la superfície protegida dels espais naturals de les illes Pitiüses i les anàlisis dels canvis de l'ocupació del sòl a la franja del primer quilòmetre de costa. El seu coneixement resulta clau per tal de plantejar la planificació i gestió dels espais naturals de les Pitiüses de cara al futur, tot tenint en compte que la pèrdua de biodiversitat és un dels principals problemes ecològics a escala planetària. La superfície inclosa a la Xarxa Natura 2000 (marina i terrestre) era de 32.137,77 ha el 2013 i aquestes augmentaren notablement el 2014 amb la incorporació de l'espai marí de Formentera i del Sud d'Eivissa (47.026,14 ha), de l'espai marí de Ponent i Nord d'Eivissa (47.162,02 ha) i de l'espai marí del Llevant d'Eivissa (19.158,84 ha). Nogensmenys, per a una adequada conservació es fa necessari l’aplicació de plans de gestió a cadascun dels espais naturals protegits i aquest aspecte ha resultat històricament un dels més problemàtics.[eng] The Pityusic Islands host an exceptional natural heritage and biodiversity. Knowledge of biodiversity is crucial in order to determine the management and protection needs and in this way guarantee its future conservation. The main objective of this study is the analysis of the evolution of natural protected areas of Eivissa and Formentera, as well as the analysis of land cover in the coastal strip of the first kilometer. Since biodiversity loss is one of the main global ecological problems, this knowledge is fundamental for future planning and management of the natural areas of the Pityusics. In 2013, the area included in the Natura 2000 Network (marine and terrestrial) was 32,137.77 ha, which increased notably in 2014 with the incorporation of the marine area of Formentera and South of Eivissa (47,026.14 ha), the marine area of West and North of Eivissa (47,162.02 ha) and the marine area of the East of Eivissa (19,158.84 ha). Nonetheless, despite the expansion of protected areas, management plans are essential for their correct conservation and this issue has been historically troublesome

Estimació de construccions compromeses per la presència de coves en el litoral del sud i llevant de Mallorca mitjançant l’ús de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIGs)

[cat] S’exposen els resultats estimats de l’extensió de construccions (habitatges) i infraestructures construïdes sobre quatre cavitats càrstiques a la franja litoral del Sud i Llevant de Mallorca a partir de l’ús de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIGs). L’estudi s’ha basat en l’anàlisi cartogràfic en el que s’ha contrastat la cartografia existent del recorregut de les coves, el mapa topogràfic digital a escala 1/5.000, diverses col·leccions de fotografies aèries i la cartografia digital del cadastre. La informació manejada es troba disponible al visor cartogràfic del Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears S.A. i es pot visualitzar a qualsevol programa de SIG. La cartografia corresponent al recorregut de les cavitats es troba a les publicacions de la revista Endins, també disponibles a internet. Els resultat es una estimació dels metres quadrats construïts sobre les coves. D’aquesta manera s’ofereix una informació que podria esser una eina de consulta per a la presa de decisions i contribuir a la sostenibilitat de la zona costanera d’acord amb una concepció integrada de les àrees costeres i marines.[eng] This work exposes the estimated results of the built area (homes and infrastructures) above four karstic caves located at the coastal fringe in the South and East of the Mallorca Island using Geographical Information Systems (GIS). The study has been based on the analysis of the cartography of the path/extension of the caves, 1/5.000 scale topographic maps, many collections of digital aerial photography and the cartography of the cadastre. The information managed is available in the map viewer of the Geographical Information Service of the Balearic Islands and can be displayed in any GIS program. Cartography of the paths of the caves are in the issues of Endins Journal, also available in internet. The result is an estimation of the square meters built above the caves. In this way, we offer a kind of information that could be a decision support tool to contribute to the sustainability of the coastal zone according with the concept of integrity of coastal and marine areas

Verificación de la presencia de roedores en el Parque Natural de sa Dragonera (Andratx, Mallorca, Islas Baleares)

[spa] Durante el 2011 se realizó una campaña de erradicación de roedores en la isla de sa Dragonera. El Parque Natural has establecido que cada cinco año se realicen tareas de verificación se su presencia. Entre los meses de julio y octubre del 2016, se ha evaluado la presencia de roedores y conejo en la isla de sa Dragonera. Para la evaluación de los roedores se ha usado tres métodos de detección: trampas de huellas, 1.670 trampas x noche; trampeo en vivo, 800 trampas x noches y cámaras de barrera, 288 (5 cámaras) días. La detección de conejo se ha realizado verificando 20 transectos lineales. No se ha detectado la presencia de roedores, ni de conejo. Siguiendo los criterios usados en otras erradicaciones insulares, se puede declarar que la isla de sa Dragonera está libre de ratas y ratones, aunque se debería considerar que el riesgo de reinvasión es elevada dada la distancia a la costa de Mallorca o la posibilidad de una introducción accidental desde una embarcación.[cat] Durant l’any 2011 es va realitzar una campanya d'eradicació de rosegadors a l'illa de sa Dragonera. El Parc Natural ha establert que cada cinc any es realitzin tasques de verificació es la seva presència. Entre els mesos de juliol i octubre del 2016, es va avaluar la presència de rosegadors i conill a l'illa de sa Dragonera. Per a l'avaluació dels rosegadors s'ha fet servir tres mètodes de detecció: trampes d'empremtes, 1.670 trampes x nit; trampeig en viu, 800 trampes x nits i càmeres de barrera, 288 (5 càmeres) dies. La detecció de conill s'ha realitzat verificant 20 transsectes lineals. No s'ha detectat la presència de rosegadors, ni de conill. Seguint els criteris usats en altres eradicacions insulars, es pot declarar que l'illa de sa Dragonera està lliure de rates i ratolins, tot i que s'hauria de considerar que el risc de reinvasión és elevada donada la distància a la costa de Mallorca o la possibilitat d'una introducció accidental des d’una embarcació.[eng] During 2011, a rodent eradication campaign was carried out on the island of sa Dragonera. The Natural Parc has established that the presence of rodents should be verified every five years. Between the months of July and October 2016, the presence of rodents and rabbits on the island of sa Dragonera has been evaluated. For

Anàlisi espacio-temporal de la línia de costa i del foredune del sistema dunar de Sa Canova d’Artà (Mallorca)

[cat] Els sistemes platja-duna, són una de les morfologies sedimentàries més abundants a les Illes Balears. Aquests es troben composats per diferents subsistemes, els quals presenten diferents nivells de dinamisme. Des d’aquest punt de vista, la foredune és el sector més dinàmic de la part emergida del sistema i en la qual la vegetació té un paper clau per al desenvolupament de la resta del sistema. Tots i cada un dels sistemes existents a la comunitat autònoma i a la resta del món disposa d’una condicions/característiques que el fan peculiar i diferent a la resta; a part de les pròpies condicions físiques intrínseques al propi medi, a dia d’avui els sistemes han de fer front a tota una sèrie de pressions d’origen antròpic, destacant especialment l’activitat turística en el cas Balear. El cas d’estudi, és Sa Canova, situada al terme municipal d’Artà (NE de l’illa de Mallorca); aquest sistema tampoc n’és una excepció, al llarg del període d’estudi (1956-2012), ha sofert variacions, tant d’origen natural, com antròpic, les quals han tingut com a conseqüència el sistema dunar actualment existent.[eng] The beach-dune systems, are one of the most abundant sedimentary morphologies in the Balearic Islands. These are composed of different subsystems, which present different levels of dynamism. From this point of view, Foredune is the most dynamic sector of the emerging part of the system and in which vegetation plays a key role for the development of the rest of the system. Each and every one of the existing systems in the autonomous community and the rest of the world has conditions / characteristics that make it peculiar and different from the rest; Apart from the intrinsic physical conditions inherent in their own environment, today, systems have to deal with a whole series of pressures of anthropogenic origin, with special emphasis on tourism in the Balearic Islands. The case study is Sa Canova, located in the municipality of Artà (NE of the island of Mallorca); This system is not an exception either, during the period of study (1956-2012), it has undergone variations, both of natural origin and anthropic, which have resulted in the current dune system

El registre paleontològic de l’illa d’Eivissa a jaciments litorals pleistocens

[cat] Es presenta des d’una visió històrica, l’estudi del registre paleontològic del Pleistocè de l’illa d’Eivissa, des dels seus inicis a finals del segle XIX fins l’actualitat, per després comentar els jaciments de platja i els que contenen fòssils continentals. Els primers són escassos per la qual cosa hi ha un registre baix de tàxons marins. Els jaciments d’origen continental són nombrosos i el registre paleontològic es caracteritza per a presentar mol·luscs endèmics (Tudorella ferruginea) i en alguns indrets traces fòssils d’insecte (i.e. Rebuffoichonus casamiquelai).[eng] This article gives a historical view of the Pleistocene on the island of Ibiza, from its beginnings in the late nineteenth century to the present. Then, beach deposits are synthetically described focusing on paleontological content and finally, the deposits that contain continental fauna. The first ones are scarce, for this reason there is a few marine taxa registers. Moreover, there are a high number of continental deposits and their paleontological data is characterized by endemic Mollusca and in some sites there are insect traces

Morfogènesi i dinàmica de la platja des Codolar (Eivissa, Illes Balears)

S'ha analitzat la textura dels còdols de la platja des Codolar, Eivissa, a partir del mostreig de quatre seccions de la platja. A cada secció s’han pres mostres de la berma superior i de la inferior, totalitzant el mesurament de 400 còdols. S'han analitzat la distribució dels còdols, la seva mida i la seva classificació. La forma dels còdols s’ha parametritzat a partir del diagrama de Zingg, l'índex d’Arrodoniment de Wadell, la màxima projecció de Esfericitat i l'índex Oblat-Prolat. El resultat mostra una clara gradació de sud-est a nord-oest tant en la grandària com en el arrodoniment i la esfericitat dels còdols. Això en indica clarament que la seva font d'alimentació són els despreniments del cap Falcó, i que el seu transport es produeix per deriva litoral envers el nord-oest. El resultat és la formació d'una barra litoral que fins i tot presenta formes atribuïbles a ventalls d’overwash, que juntament amb ventalls al·luvials delimiten una zona humida, que a l'actualitat ocupen les Salines d'Eivissa.The texture of the Es Codolar gravel beach, South of Ibiza, was analyzed from samples in four sections of the beach. In each section two samples have been taken: one from the upper berm and another from the lower one. A total of 400 pebbles and cobbles were measured. The distribution of shingles, their grain size and sorting have been analyzed. Shingle shape has been parameterized trough the Zingg diagram, the Wadell roundness index, the maximum projection of sphericity and the Oblate-Prolate Index. The results show a clear gradient both in grain size, roundness and the shingles sphericity from Southeast to Northwest. This clearly indicates that the source of sediment supply are located at Cap Falcó detachments, Transport is produced by long shore drift towards the Northwest and he result is the formation of a shingle barrier that closes a wetland that nowadays currently occupy by the Salinas of Ibiza