The summer North Atlantic Oscillation in CMIP3 models and related uncertainties in projected summer drying in Europe

This paper discusses uncertainties in model projections of summer drying in the Euro-Mediterranean region related to errors and uncertainties in the simulation of the summer NAO (SNAO). The SNAO is the leading mode of summer SLP variability in the North Atlantic/European sector and modulates precipitation not only in the vicinity of the SLP dipole (northwest Europe) but also in the Mediterranean region. An analysis of CMIP3 models is conducted to determine the extent to which models reproduce the signature of the SNAO and its impact on precipitation and to assess the role of the SNAO in the projected precipitation reductions. Most models correctly simulate the spatial pattern of the SNAO and the dry anomalies in northwest Europe that accompany the positive phase. The models also capture the concurrent wet conditions in the Mediterranean, but the amplitude of this signal is too weak, especially in the east. This error is related to the poor simulation of the upper-level circulation response to a positive SNAO, namely the observed trough over the Balkans that creates potential instability and favors precipitation. The SNAO is generally projected to trend upwards in CMIP3 models, leading to a consistent signal of precipitation reduction in NW Europe, but the intensity of the trend varies greatly across models, resulting in large uncertainties in the magnitude of the projected drying. In the Mediterranean, because the simulated influence of the SNAO is too weak, no precipitation increase occurs even in the presence of a strong SNAO trend, reducing confidence in these projections

Tendències de precipitació a la Península Ibèrica : escalfament global o variabilitat natural?

Màster Oficial en Meteorologia, curs 2007-2008La temperatura a tot el planeta ha augmentat de forma significativa en el darrer segle i especialment en la darrera dècada a causa, principalment, d'un augment en la concentració de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. Una conseqüència previsible d'aquest augment de temperatura és un canvi en la distribució espacial de la precipitació. En aquest treball s¿estudien alguns aspectes de la relació entre l'augment de temperatura i els canvis en la precipitació. Les alteracions del cicle hidrològic com a conseqüència de l'augment de temperatura són degudes principalment a l'augment de la concentració de vapor d'aigua segons preveu l'equació de Clausius-Clapeyron. Tanmateix, la precipitació és menys sensible als canvis de la temperatura que la concentració de vapor d'aigua; és aquest un dels motius pels quals durant el segle XX encara no s'han detectat canvis significatius en la quantitat de precipitació amitjanada globalment (juntament amb la manca de dades fiables durant la primera meitat del segle). Les característiques de la precipitació i dels canvis en aquesta varien molt d'una regió a una altra del planeta. Això es deu al fet que la precipitació depèn no solsament de la concentració d'humitat a l'atmosfera, sinó també de la circulació atmosfèrica. Com a exemple concret, al continent europeu i, en particular, a la Península Ibèrica, la variabilitat de la precipitació està fortament influenciada pel patró de circulació atmosfèrica conegut com a Oscil·lació de l'Atlàntic Nord (NAO), el qual varia en escales de temps des de subestacionals fins a multidecadals. A la Península Ibèrica no sembla haver-se produït encara cap variació important de la precipitació anual o estacional, malgrat el fet que la majoria de simulacions climàtiques futures en projecten una important disminució. L'únic senyal destacable és una marcada reducció de la precipitació del mes de març a les regions centrals i occidentals de la Península Ibèrica en els últims 40 anys del segle XX. Alguns autors han atribuït aquest senyal a l'estancament de la NAO en la seva fase positiva a les últimes dècades del segle XX i han especulat que podria tractar-se d¿una resposta dinàmica al forçament radiatiu antropogènic. En aquest treball s'ha revisat l¿anàlisi d¿aquesta tendència de precipitació per tal de comprovar-ne la robustesa i la significància, amb la finalitat de valorar si l'evidència observacional és consistent amb la hipòtesi de que es tracta d'un senyal associat al canvi climàtic. S'ha estudiat també si aquesta tendència està realment confinada al mes de març o si s'estén a altres mesos de l'any. La conclusió principal és que la tendència negativa en la precipitació del mes de març a la Península Ibèrica observada fins al 1996 no ha persistit durant la dècada següent. En canvi, hem detectat una disminució comparable de la precipitació durant el mes de febrer que persisteix fins al 2006. Per tal de veure si aquesta disminució de precipitació pot interpretar-se com una resposta al forçament antròpic de l'atmosfera s'han analitzat simulacions realitzades amb un model climàtic. Aquestes, però, no han reproduït la tendència decreixent observada, de manera que no han recolzat la hipòtesi de partida. Finalment s'ha estudiat la forta relació entre la precipitació a la Península Ibèrica i la NAO, en particular durant el mes de març. Concloem que les tendències observades en la precipitació i la NAO són consistents amb la variabilitat interna de l'atmosfera