La crítica teatral al setmanari 'Joventut' (1900-1906)

En aquest article presentem l'estudi de la secció de crítica teatral de la revista Joventut, al capdavant de la qual, principalment i sense interrupcions, Emili Tintorer s'encarregà durant, els set anys de vida de la secció, de fer balanç de la situació del teatre català i de formular propostes de futur amb l'afany de regenerar l'escena catalana i modernitzar-la. A més, es va responsabilitzar de la recepció crítica de les principals iniciatives teatrals modernistes i de les obres dramàtiques (catalanes, estrangeres i castellanes) representades en aquell període a Barcelona

Ressenyes

Obra ressenyada: Víctor SAMPEDRO BLANCO, Moviments socials: entre la lògica i les formes periodístiques. Movimientos sociales: debates sin mordaza. Desobediencia civil y servicio militar (1970-1996). Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1997

Dues cartes de Frederic Pujulà i Vallès a Caterina Albert. Testimoniatge de combat i de supervivència

Imma Farré edita i contextualitza dues cartes que Frederic Pujulà adreçà a Caterina Albert els anys 1950 i 1958. En aquestes cartes, Pujulà informa a Albert de l'existència de dos treballs inèdits: les memòries de la revista 'Joventut' i una biografia de Pompeu Gener

The Round Table : University, knowledge and apprenticeship

El text que es presenta a continuació és una resposta possible al repte d’experimentar amb l’escriptura en el territori acadèmic. En aquest cas es tracta de comunicar, per la via de la narració lliure, l’informe d’una recerca. En aquest cas, es tracta de la lectura-escolta d’un programa de radio imaginari en el que es debaten temes setmanalment de la mà de tres protagonistes, que són convidats al programa, i dels seus col·laboradors habituals. Durant la narració s’ha tractat de mantenir un equilibri entre els requisits del gènere i els del material propi de la recerca, intentant passar per cadascun dels apartats propis d’un informe de recerca, utilitzant un llenguatge més planer, una estructura més de tipus conversacional i alhora imprimint un ritme narratiu que remeti al llenguatge radiofònic. D’altra banda, pel què fa al material que s’ha pres com a base per a la construcció de la narració, correspon a un modest treball de recerca elaborat durant el curs 2004-2005 en el marc d’una assignatura de lliure elecció, d’introducció al món de la recerca qualitativa en Psicologia Social, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els objectius del treball consistien en conèixer les explicacions sobre el valor que s’assigna al coneixement universitari entre els estudiants de la UAB, en el context universitari i en la societat en general, i els processos d’aprenentatge que s’hi despleguen. El treball de camp va consistir en la realització de tres entrevistes semi-estructurades a estudiants de la UAB, la transcripció de les quals ha estat adaptada per a construir les seves intervencions en la narració.This article is an experiment in academic writing: I shall give a research report in free narrative. The narrative vehicle is an (imaginary) radio programme in which three presenters, and their customary guests, discuss topics on a weekly basis. I shall try to keep a balance between the needs of narration on the one hand, and the requirements of a research report on the other. The language will be plainer, and the structure will be more conversational. The topic of the report is a study (originally done as part of the qualitative methods course at the Universitat Autònoma de Barcelona) of students' perceptions of academic knowledge and academic learning. The data were three semi-structured interviews, whose transcripts have been adapted so as better to serve the requirements of the narration