Added value of patient-reported outcome measures (PROMs) after an acute stroke and early predictors of 90 days PROMs

Outcomes; Stroke; Value based health careResultats; Ictus; Atenció de la salut basada en valorsResultados; Ictus; Atención de la salud basado en valoresIntroduction Value-based health care represents a patient-centered approach by valuing Patient-Reported Outcome Measures (PROMs). Our aim was to describe the additional value of PROMs after an acute stroke over conventional outcome measures and to identify early predictors of poor PROMs. Methods Acute stroke patients discharged from a tertiary care hospital followed by a web/phone-based PROMs collection program in the post hospitalization phase. Main PROMs involve anxiety and depression (HADS) (each defined by HADS ≥ 10) and global physical (PHY-) and mental (M-) health (PROMIS-10). PROMIS cut-off raw values of normality were: PHY-PROMIS ≥ 13 and M-PROMIS ≥ 11. An overall health status (OHS) from 0 to 100 was also determined. PROMs related to the different modified Rankin Scale (mRS) grades were defined. Early predictors of PROMs were evaluated. Results We included 1321 stroke patients, mean age 75 (± 8.6) and 55.7% male; 77.7% returned home. Despite a favorable mRS at 3 months (< 3), a relevant rate of patients considered without symptoms or with mild disability showed unfavorable results in the measured PROMs (8% unfavorable OHS, 15% HAD-depression, 12.1% HAD-anxiety, 28.7% unfavorable M-PROMIS and 33.1% unfavorable PHY-PROMIS results). Along follow-up, only PHY-PROMIS and OHS showed significant improvement (p < 0.01 and 0.03, respectively). The multivariate analysis including discharge variables showed that female sex, higher discharge mRS and discharge to socio-rehabilitation-center (SRC) were independent predictors of unfavorable results in PROMs (p < 0.01). When adding 7 days PROMs results, they emerged as the strongest predictors of 3 months PROMs. Conclusions A high proportion of stroke patients show unfavorable results in PROMs at 3 months, even those with favorable mRS, and most results obtained by PROMs during follow-up continued to indicate alterations. Female sex, mRS and discharge to SRC predicted unfavorable results in PROMs, but the strongest predictors of 3 months PROMs were the results of the 7 days PROMs

A program of nurse algorithm-guided care for adult patients with acute minor illnesses in primary care

Background: Attention to patients with acute minor-illnesses requesting same-day consultation represents a major burden in primary care. The workload is assumed by general practitioners in many countries. A number of reports suggest that care to these patients may be provided, at in least in part, by nurses. However, there is scarce information with respect to the applicability of a program of nurse management for adult patients with acute minor-illnesses in large areas. The aim of this study is to assess the effectiveness of a program of nurse algorithm-guided care for adult patients with acute minor illnesses requesting same-day consultation in primary care in a largely populated area. Methods: A cross-sectional study of all adult patients seeking same day consultation for 16 common acute minor illnesses in a large geographical area with 284 primary care practices. Patients were included in a program of nurse case management using management algorithms. The main outcome measure was case resolution, defined as completion of the algorithm by the nurse without need of referral of the patient to the general practitioner. The secondary outcome measure was return to consultation, defined as requirement of new consultation for the same reason as the first one, in primary care within a 7-day period. Results: During a two year period (April 2009-April 2011), a total of 1,209,669 consultations were performed in the program. Case resolution was achieved by nurses in 62.5% of consultations. The remaining cases were referred to a general practitioner. Resolution rates ranged from 94.2% in patients with burns to 42% in patients with upper respiratory symptoms. None of the 16 minor illnesses had a resolution rate below 40%. Return to consultation during a 7-day period was low, only 4.6%. Conclusions: A program of algorithms-guided care is effective for nurse case management of patients requesting same day consultation for minor illnesses in primary care

Eficacia y grado de cumplimiento de las intervenciones de actividad física y ejercicio físico con sanidad móvil: revisión sistemática

The inclusion of physical activity and physical exercise prescription in the field of mHealth offers a new field of research in an increasingly digitized society. In this context, it is necessary to assess the applicability, reliability and adequacy of the control variables and assessment, taking into account the criteria of individualization and specificity of the pathology. This systematic review was aimed to study the adherence and effectiveness of physical activity or physical exercise mHealth programs depending on its variables, communication channels and technological resources for randomized clinical trials performed from 2011 to 2021. A literature research was carried out using the Pubmed, Science Direct, Scopus, Web of Science and Google Scholar platforms following the Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses (PRISMA) guidelines. Out of 865 initial results, 13 clinical studies were included in the analysis, related to cardiac (n = 4), oncological (n = 3), pulmonary n = 1), Parkinson’s (n = 1) diseases, as well as the promotion of PA in sedentary people (n = 2), general population (n = 1) and pregnant women (n = 1). In relation to the effectiveness of the intervention, 9 of the final results (70%) showed differences of improvement in the experimental group. Workload is usually quantified with non-specific variables, with daily steps and the minutes of physical activity or exercise per day being the most common ones. The most used technological resources were specific applications and the FitBit® wristband. Main communication channels were SMS and the social network Facebook. However, there were no interventions specifically designed to meet technological capabilities of their target population. mHealth interventions had a greater effectiveness and adherence to prescription programs than in those prescribed in person or without technological support.La inclusió de l’activitat física i la prescripció d’exercici físic en l’àmbit de la sanitat mòbil (mHealth) ofereix un nou camp de recerca en una societat cada vegada més digitalitzada. En aquest context, és necessari avaluar l’aplicabilitat, fiabilitat i adequació de les variables de control i avaluació, tenint en compte els criteris d’individualització i especificitat de la patologia. Aquesta revisió sistemàtica va tenir per objectiu estudiar el grau de compliment i eficàcia dels programes d’activitat física o exercici físic amb sanitat mòbil en funció de les seves variables, canals de comunicació i recursos tecnològics per a assajos clínics aleatoritzats que es van dur a terme entre 2011 i 2021. Es va fer una recerca bibliogràfica utilitzant les plataformes Pubmed, Science Direct, Scopus, Web of Science i Google Scholar segons les directrius dels elements d’informació prioritaris per a revisions sistemàtiques i metaanàlisi (PRISMA, per les seves sigles en anglès). Dels 865 resultats inicials, es van incloure en l’anàlisi 13 estudis clínics, relacionats amb malalties cardíaques (n = 4), oncològiques (n = 3), pulmonars (n = 1), Parkinson (n = 1), així com amb la promoció de l’AF en persones sedentàries (n = 2), població general (n = 1) i dones embarassades (n = 1). En relació amb l’eficàcia de la intervenció, 9 dels resultats finals (el 70%) van mostrar diferències de millora en el grup experimental. La càrrega de treball s’acostuma a quantificar amb variables inespecífiques, d’entre les quals els passos diaris i els minuts d’activitat física o exercici diaris són les més comunes. Els recursos tecnològics més utilitzats van ser aplicacions específiques i el braçalet FitBit®. Els principals canals de comunicació van ser els SMS i la xarxa social Facebook. Tanmateix, no hi va haver intervencions dissenyades específicament per satisfer les capacitats tecnològiques de la seva població diana. Les intervencions amb sanitat mòbil van tenir una eficàcia més gran i un grau més elevat de compliment dels programes de prescripció que en el cas dels prescrits en persona o sense suport tecnològic.La inclusión de la actividad física y la prescripción de ejercicio físico en el ámbito de la sanidad móvil (mHealth) ofrece un nuevo campo de investigación en una sociedad cada vez más digitalizada. En este contexto, es necesario evaluar la aplicabilidad, fiabilidad y adecuación de las variables de control y evaluación, teniendo en cuenta los criterios de individualización y especificidad de la patología. Esta revisión sistemática tuvo por meta estudiar el grado de cumplimiento y la eficacia de los programas de actividad física o ejercicio físico con sanidad móvil en función de sus variables, canales de comunicación y recursos tecnológicos para ensayos clínicos aleatorizados que se llevaron a cabo entre 2011 y 2021. Se llevó a cabo una investigación bibliográfica utilizando las plataformas Pubmed, Science Direct, Scopus, Web of Science y Google Scholar según las directrices de los elementos de información prioritarios para revisiones sistemáticas y metaanálisis (PRISMA, por sus siglas en inglés). De los 865 resultados iniciales, se incluyeron en el análisis 13 estudios clínicos, relacionados con enfermedades cardiacas (n = 4), oncológicas (n = 3), pulmonares (n = 1), Parkinson (n = 1), así como con la promoción de la AF en personas sedentarias (n = 2), población general (n = 1) y mujeres embarazadas (n = 1). En relación con la eficacia de la intervención, 9 de los resultados finales (el 70%) mostraron diferencias de mejora en el grupo experimental. La carga de trabajo suele cuantificarse con variables inespecíficas, de entre las cuales los pasos diarios y los minutos de actividad física o ejercicio al día son las más comunes. Los recursos tecnológicos más utilizados fueron aplicaciones específicas y la pulsera FitBit®. Los principales canales de comunicación fueron los SMS y la red social Facebook. Sin embargo, no hubo intervenciones diseñadas específicamente para satisfacer las capacidades tecnológicas de su población diana. Las intervenciones con sanidad móvil tuvieron una mayor eficacia y un mayor grado de cumplimiento de los programas de prescripción que en el caso de los prescritos en persona o sin apoyo tecnológico.Peer ReviewedPostprint (published version