La fauna mirmecològica (Hymenoptera, Formicidae) del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Tot i linterès que desperten els estudis faunistics als parc naturals, vàrem detectar un desconeixement de la fauna mirmecològica del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i lObac, ja que només shavia fet un mostreig per Cerdà et al. (1989) en una zona concreta de la Collada de tres Creus de la Serra de lObac en la que es varen determinar 24 espècies de formigues. Per tal daconseguir una imatge més real de la riquesa mirmecològica daquest parc, es varen fer tres mostrejos diferents A, B i C. A: estudi de la fauna epiedàfica, fet al 2006; B: estudi post-incendi duna zona cremada al 2003, realitzat al 2007 i C: estudi bianual els anys 2006-2007 que es varen utilitzar per a la realització duna tesi doctoral (Herraiz, 2010). Als mostrejos A i B, es varen utilitzar trampes pitfall de 8 cm de diàmetre actives 14 dies. Per al mostreig C es varen utilitzar trampes pitfalls de 2 cm de diàmetre actives 7 dies i la caça a vista dels exemplars observats a cada una de les 68 zones durant una hora. Es varen determinar un total de 33625 formigues, pertanyents a 65 espècies (22 ja trobades per Cerdà) de 23 gèneres. Ja que a Catalunya shan citat 185 espècies de formigues, aquelles 65 més Tapinoma erraticum (Latreille, 1798) i Myrmica sabuleti Meinert, 1861 trobades per Cerdà i quatre espècies daportacions posteriors, representen un 38,4 % de la fauna mirmecològica catalana, sent un dels parcs amb major diversitat mirmecològica de Catalunya, després del Parc Natural dels Aiguamolls de lEmpordà (Herraiz & Espadaler, 2020).Despite the interest in wildlife studies in natural parks, we detected a lack of knowledge of the myrmecological fauna of the Natural Park of Sant Llorenç del Munt i lObac, as only a sampling had been done by Cerdà et al. (1989) in a specific area of the Collada de tres Creus in the Serra de lObac, in which 24 species of ants were determined. In order to get a more real picture of the myrmecological richness of this park, three different samples A, B and C were taken. A: an epiedaphic fauna study in 2006; B: post-fire study of a burned area in 2003 (also carried out in 2007) and C: a biannual one in 2006-2007 that were used to develop a doctoral thesis (Herraiz, 2010). In the A and B samples, 8 cm diameter pitfall traps active for 14 days were used. For the C study, 7 cm diameter pitfalls active for 7 days were utilized, active for 7 days, as well as the sight hunting of specimens observed in each of the 68 areas for one hour. A total of 33,625 ants were determined, belonging to 65 species (22 in Cerdàs study) of 23 genera. From the 185 species of ants that have been found in Catalonia, those 65 species, plus Tapinoma erraticum (Latreille, 1798) and Myrmica sabuleti Meinert, 1861 collected by Cerdà and four additional species collected in recent studies, represent more than a third (38.4 %) of the myrmecological fauna from Catalonia, being one of the parks with the greatest myrmecological diversity in Catalonia after the Aiguamolls de lEmpordà Natural Park (Herraiz & Espadaler, 2020)

BioBlitz Serra Llarga-Secans de la Noguera 2021: desenvolupament i espècies presents

En aquest article es fa la descripció de la tasca duta a terme durant el BioBlitz Serra Llarga-Secans de la Noguera dels dies 21 i 22 de maig de 2021 i es presenta el llistat despècies observades amb lobjectiu de facilitar que aquestes observacions es puguin integrar en les bases de dades públiques de biodiversitat.This paper lists the work carried out during the BioBlitz Serra Llarga-Secans de la Noguera on 21-22 May 2021. We present the list of observed species with the aim of facilitating that these observation could be integrated into public biodiversity databases

"Aegeritella superficialis" Bal. et Wis. and A. "tuberculata" Bal. et Wis. ("Deuteromycetes"), epizoic fungi on two "Formica (Hymenoptera: Formicidae)" species in the Iberian Peninsula

Aegeritella superficialis Bał. et Wiś. and A. tuberculata Bał. et Wiś., epizoic fungi on Formica decipiens Bondr. and F. pressilabris Nyl., are new records for the Iberian Peninsula; both ant species are new hosts for the fungi. Bulbils are more abundant at the rear of the body suggesting that ants partially control the spread of the fungus over its body by auto and allogrooming.Aegeritella superficialis Bał. et Wił . i A. tuberculata Bał. et Wis. (Deuteromycetes ), fongs epizoics de dues espècies de Formica (Hymenoptera: Formicidae) de la penísula Ibèrica. Aegeritella superficialis Bał. et Wił. i A. tuberculata Bał. et Wił., fongs epizoics, s'han trobat en dues espècies de formigues, Formica decipiens Bondr. i F. pressilabris Nyl., respectivament. Ambdues formigues són hostes nous per als fongs, i aquests representen dues noves addicions a la micoflora ibèrica. Els bulbilles abunden més cap a la part distal del cos de les formigues (gaster, tercer parell de potes), el que suggereix un paper actiu, per autocondicia i aliocondicia, de les formigues en la distribució del fong en el seu cos

Els Gèneres "Epimyrma" Emery i "Chalepoxenus" Menozzi, formigues paràsites socials "(Hymenoptera: Formicidae)", a la península ibèrica. Estat actual del coneixement

Three Epimyrma species and two Chalepoxenus species are known from the Iberian Peninsula according to present knowledge; E. Kraussei, E. ravouxi and C. muellerianus are new records. Scarcity of these two social parasitic ant genera in our peninsula seems to be related with insuficient collecting and not to a very rareness of them

Estudi de la fauna mirmecològica (Hymenoptera: Formicidae) del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà

S'ha estudiat la fauna mirmecològica del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. S'han realitzat tres mostrejos: el primer durant la primera quinzena de setembre de 2008 amb 200 trampes de caiguda obertes una setmana i amb caça a vista durant una hora a quinze zones del Cortalet, el segon fou el 21 juliol de 2014 amb 400 esquers repartits en grups de 100 eppendorfs actius durant mitja hora, en quatre closes dins l'itinerari del Cortalet del CBMS, i un tercer durant els mesos de setembre i octubre de 2019 mitjançant caça a vista als marges dret i esquerre del riu Fluvià i als estanys de Vilaüt. Es varen trobar un total de 40 espècies agrupades en 19 gèneres. El bosc de ribera és el tipus de vegetació més ric en espècies. Cal destacar la presència de Tapinoma pygmaeum (Dufour, 1857) en bosc de ribera i prats, i de Chalepoxenus muellerianus (Finzi, 1922), també en bosc de ribera, i parasitant, insòlitament, una espècie arborícola, Temnothorax aveli (Bondroit, 1918).The ant fauna of the Natural Park of the Aiguamolls de l'Empordà was studied with various methodologies. Three samplings have been carried out: the first one during the first fortnight of September 2008 with 200 pitfalls opened one week and sight hunting for an hour in fifteen areas of the Cortalet, the second one was on July 21, 2014 with 400 eppendorf with baits distributed in linear transects of 100 eppendorfs in four enclosures within the route of the Cortalet of the CBMS, and the last one during the months of September and October 2019 by sight hunting on the right and left banks of the Fluvià river and the lakes of Vilaüt. A total of 40 species were found grouped into 19 genera. The riparian forest is the vegetation type with the highest number of ant species. It is worth to note the presence of Tapinoma pygmaeum (Dufour, 1857) in riparian forest and meadows, and Chalepoxenus muellerianus (Finzi, 1922), also in a riparian forest, and unusually parasitizing an arboreal species, Temnothorax aveli (Bondroit, 1918)

Cardiocondyla obscurior Wheeler, 1929 (Hymenoptera: Formicidae) in Catalonia (NE Spain), with comments on exòtic ant species

The polygynous exotic ant Cardiocondyla obscurior Wheeler, 1929 was detected nesting in dead wood of shrubs at a public garden in urban Barcelona. Not all plant species were equally occupied by foraging workers. Viburnum sp. was preferentially used as foraging space. At present, fourteen exotic ant species are known from Catalonia. Only two (the Argentine ant, Linepithema humile Mayr, 1868 and the invasive garden ant, Lasius neglectus Van Loon, Boomsma & Andrásfalvy, 1990) are of major concern.La formiga Cardiocondyla obscurior Wheeler, 1929 exòtica i poligínica, ha estat detectada en la capçada d'arbusts i nidificant en fusta morta de Viburnum sp. en un jardí públic de Barcelona. Fins avui, es coneixen catorze espècies de formigues exòtiques a Catalunya. Només dues, la formiga argentina, Linepithema humile Mayr, 1868, i la formiga de jardí invasora, Lasius neglectus Van Loon, Boomsma & Andrásfalvy, 1990, representen un problema a considerar

Contribució al coneixement de la taxonomia i la fenologia de les formigues (Hymenoptera: Formicidae) d'Andorra

Una trampa Malaise disposada a Santa Coloma, a 1.050 m de altitud, va capturar 1.413 formigues des d'agost 1992 fins desembre 1993. Hi havia 895 mascles (17 espècies), 137 reines (18 espècies) i 391 obreres (12 espècies). Ha estat possible la identificació específica de 582 mascles, 98 reines i totes les obreres. Entre mascles, reines i obreres hi ha 30 espècies, un resultat prou elevat per a una localitat dels Pirineus. D'aquestes, n'hi ha 18 que són mencionades a Andorra per primer cop. D'elles, n'hi ha un grup amb marcat significat biogeogràfic septentrional: Dolichoderus quadripunctatus, Formica fusca, Lasius brunneus, Lasius distinguendus, Myrmecina graminicola i Stenamma striatulum. D'altra banda, hi ha un component d'espècies de significat clarament mediterrani: (Aphaenogaster subterranea, Camponotus aethiops, Camponotus cruentatus, Camponotus truncatus, Crematogaster scutellaris, Messor structor, Pheidole pallidula, Pyramica tenuipilis, Plagiolepis pygmaea, Plagiolepis xene, Temnothorax rabaudi). Tres espècies més, capturades en un altre localitat del sud d'Andorra, també són noves pel país: Formica gerardi, Myrmica spinosior i Temnothorax kraussei. Així, el nombre d'espècies de formigues que es coneix fins avui dia d'Andorra és de 58.A Malaise trap set in Santa Coloma, at 1,050 m altitude, collected 1,413 ant specimens from August 1992 to December 1993. There were 895 males (17 species), 137 queens (18 species) and 391 workers (12 species). Specific identification was possible for 582 males, 98 queens and all workers. Thirty species were detected in the samples, a rather high number for a Pyrenean locality. Eighteen species are new records for Andorra. From that group, several species (Dolichoderus quadripunctatus, Formica fusca, Lasius brunneus, Lasius distinguendus, Myrmecina graminicola and Stenamma striatulum). have a distinct northern biogeographic significance. Other species are markedly mediterranean (Aphaenogaster subterranea, Camponotus aethiops, Camponotus cruentatus, Camponotus truncatus, Crematogaster scutellaris, Messor structor, Pheidole pallidula, Pyramica tenuipilis, Plagiolepis pygmaea, Plagiolepis xene, Temnothorax rabaudi). Three further species, captured at another locality in southern Andorra, are new additions to the myrmecofauna of Andorra: Formica gerardi, Myrmica spinosior and Temnothorax kraussei. Thus to date, there are fifty-eight ant species recorded in Andorra.Una trampa Malaise situada en Santa Coloma, a 1.050 m de altitud, capturó 1.413 ejemplares de hormigas desde agosto de 1992 hasta diciembre de 1993. Había 895 machos (17 especies), 137 reinas (18 especies) y 391 obreras (12 especies). Ha sido posible identificar específicamente 582 machos, 98 reinas y todas las obreras. Entre machos, reinas y obreras hay 30 especies, un resultado bastante elevado para una localidad del Pirineo. Dieciocho son mencionadas por primera vez en Andorra. De ellas, hay un grupo con marcado carácter septentrional (Dolichoderus quadripunctatus, Formica fusca, Lasius brunneus, Lasius distinguendus, Myrmecina graminicola y Stenamma striatulum). y otro de carácter meridional (Aphaenogaster subterranea, Camponotus aethiops, Camponotus cruentatus, Camponotus truncatus, Crematogaster scutellaris, Messor structor, Pheidole pallidula, Pyramica tenuipilis, Plagiolepis pygmaea, Plagiolepis xene, Temnothorax rabaudi). Otras tres especies, capturadas en una localidad del sur de Andorra, son también nuevas para el país: Formica gerardi, Myrmica spinosior y Temnothorax kraussei. Con ellas, se eleva a 58 las especies de hormigas conocidas en Andorra