Valoració objectiva de l’activitat física en sessions d’exercici físic d’un programa multidisciplinari per al tractament de l’obesitat infantil

Antecedents. La inclusió d’exercici físic supervisat en les intervencions per al tractament de l’obesitat infantil és un dels factors que pot determinar la seva eficàcia. No obstant, malgrat que les sessions hagin estat planificades segons les recomanacions, la resposta real dels nens/nenes no sempre ha estat quantificada. La finalitat del treball va ser analitzar el grau de moviment i estimar la despesa energètica durant les sessions d’exercici físic d’una intervenció per al tractament de l’obesitat infantil. Mètode. Hi van participar 41 nens/nenes de 8 a 12 anys, obesos i poc actius, en els quals es va mesurar, mitjançant acceleròmetres, el grau de moviment global i el temps dedicat a diferents nivells d’intensitat d’esforç (sedentària, lleugera, moderada-vigorosa) i el patró de les conductes sedentàries i d’activitat física durant les sessions d’exercici físic de la intervenció. Resultats. Les sessions de 60 minuts de durada es caracteritzen per períodes curts de moderada-vigorosa intensitat interromputs per períodes curts de menor intensitat de moviment. Els participants van dedicar un 58,3% del temps a activitats de moderada-vigorosa intensitat, un 30% a activitats de lleugera intensitat i tan sols un 11.8% del temps a conductes sedentàries. Per al conjunt de les sessions, i en particular a les de futbol, la despesa energètica dels nens va ser superior a la de les nenes. Conclusions. El programa d’intervenció dóna l’oportunitat d’augmentar els minuts setmanals dedicats a activitat física de moderada i vigorosa intensitat i d’incrementar la despesa energètica.Background. The inclusion of supervised physical exercise in interventions for the management of childhood obesity is one of the factors that can determine their efficacy. However, even though physical exercise sessions are planned according to existing guidelines, the children’s actual response has not always been quantified. The aim of this study was to analyse the level of movement and estimate energy expenditure during the supervised physical exercise sessions of an intervention for the treatment of childhood obesity. Method. Forty-one 8-to-12-year-old low active and obese children participated in the study. The overall physical activity, the time spent in different levels of exertion (sedentary, light intensity (LPA) and moderateto-vigorous intensity (MVPA) physical activity) and the pattern of sedentary and physical activity behaviour during the supervised physical exercise sessions were objectively assessed using Actigraph accelerometers. Results. The 60-minutes sessions were characterised by short bouts of MVPA interspersed by short bouts of LPA. Participants spent 58.3% of the duration of the session in MVPA, 30% in LPA and only 11.8% in sedentary behaviour. For all the sessions, and in particular for the football ones, energy expenditure was greater in boys than girls. Conclusions. Multidisciplinary intervention offers the opportunity to increase the weekly time devoted to moderate-to-vigorous physical activity and to raise energy expenditure

Intervenció multidisciplinària i no competitiva en l’àmbit de la salut pública per al tractament del sedentarisme, el sobrepès i l’obesitat infantil: Programa NEREU

L’objectiu de l’estudi va ser avaluar si el Programa Nereu té un impacte favorable en l’activitat física (AF), les conductes sedentàries i el grau d’obesitat en nens poc actius amb sobrepès i obesitat com a eina d’intervenció en salut pública per al tractament de l’obesitat infantil. El disseny de l’estudi va ser prospectiu longitudinal amb posttest als 9 mesos i va consistir en AF per a nenes i nens amb components conductuals, sessions d’hàbits saludables per als pares i estratègies de comportament per a ambdós. Hi van participar vuitanta-sis nens (10,65 ± 2 anys) poc actius i amb sobrepès o obesitat, segons els criteris de l’International Obesity Task Force (IOTF), i els seus pares. AF, conductes sedentàries i adipositat es van mesurar a l’inici del programa i 9 mesos després de la intervenció. En finalitzar-la, els subjectes de l’estudi van indicar que dedicaven més temps (p < 0,01) a activitats d’intensitat moderada (2,4 ± 5,3 h · semana–1) i alta intensitat (3,1 ± 1,62 h · semana–1) i menys temps (p < 0,001) en activitats sedentàries (5,4 ± 6,3 h · setmana–1). La puntuació z de l’IMC es va reduir en 0,2 ± 0,29 unitats (p < 0,001). Aquests resultats mostren un canvi positiu en els hàbits d’AF, en les conductes sedentàries i en la puntuació z de l’IMC en les nenes i els nens sedentaris poc actius amb sobrepès i obesitat. Aquesta intervenció podria ser una eina interessant en salut pública per al tractament de l’obesitat infantil. No obstant això, futurs estudis han d’aclarir aquestes associacions

Intervención multidisciplinar y no competitiva en el ámbito de la salud pública para el tratamiento del sedentarismo, el sobrepeso y la obesidad infantil: Programa NEREU

El objetivo del estudio fue evaluar si el Programa Nereu tiene un impacto favorable en la actividad física (AF), las conductas sedentarias y el grado de obesidad en niños poco activos con sobrepeso y obesidad, como herramienta de intervención en salud pública para el tratamiento de la obesidad infantil. El diseño del estudio fue prospectivo longitudinal con posttest a los 9 meses y consistió en AF para niñas y niños con componentes conductuales, sesiones de hábitos saludables para los padres y estrategias de comportamiento para ambos. Participaron ochenta y seis niños (10,65 ± 2 años) poco activos y con sobrepeso u obesidad según los criterios de la International Obesity Task Force (IOTF) y sus padres. AF, conductas sedentarias y adiposidad se midieron al inicio y 9 meses después de la intervención. Al finalizar, los sujetos del estudio declararon pasar más tiempo (p < 0,01) en actividades de intensidad moderada (2,4 ± 5,3 h · semana-1) y alta intensidad (3,1 ± 1,62 h · semana-1) y menos tiem-po (p < 0,001) en actividades sedentarias (5,4 ± 6,3 h · semana-1). La puntuación z del IMC se redujo en 0,2 ± 0,29 unidades (p < 0,001). Estos resultados indican un cambio positivo en los hábitos de AF, las conductas sedentarias y la puntuación z del IMC en niños poco activos con sobrepeso y obesidad. Esta intervención podría ser una interesante herramienta en salud pública para el tratamiento de la obesidad infantil. Sin embargo, estudios futuros deben aclarar estas asociaciones

How Important is Focalizing on a Healthier Lunch at School?

The aim is to assess the differences in frequency of school lunches, the adherence to the Mediterranean diet, sport practice and the parents’ educational level in school-age children according to their weight status. 352 school-age children recruited from schools in Catalonia participated (11.99 ± 1.5 years). Body weight status groups were grouped as follows: overweight and obese (OW/OB; n=175) versus normal weight (NW(Normal Weight); n=177). The percentage of NW children who had school lunches on weekdays was significantly (p <0.001) higher than the percentage of peer children with OW/OB. The percentage of OW/OB(Overweight and Obese) children who reported to practice structured sport was significantly lower (p<0.05) than in the NW children group and the mean time spent on it as well (2.05 ± 2.36 vs. 2.99 ± 3.03 hours/week; p<0.001, respectively). No differences were found in the parental studies or the Mediterranean diet variable between groups. The results support the role of the educator at school and it is suggested that a healthy and regulated food supply could favor lower adiposity in children. Promoting physical exercise at school could also help with the degree of obesity.The authors are grateful to all the schools, children and their families for their participation, to the colleagues in Programa Nereu (Lleida, Catalonia) for their valuable contributions and the IDIAP – Jordi Gol Foundation. This study was supported by a grant from the Institute of Physical Education of Catalonia (INEFC), University of Lleida, Spain, (PRE/2730/2012, de 4 de desembre, DOGC NÚM. 6272 – 12.12.2012

Tiritas nasales y entrenamiento de la fuerza resistencia en triatlón

En la práctica deportiva se ha extendido el uso de tiritas colocadas en la nariz con el propósito de mejorar la respiración nasal durante el esfuerzo. Para valorar su eficacia en un trabajo de fuerza resistencia simulando el estilo braza de natación sobre un banco isocinético, se han comparado en siete triatletas los valores de consumo de oxígeno, frecuencia cardíaca y ventilación al realizarlo con y sin una tirita nasal. Sólo las escasas disminuciones del consumo de oxígeno (entre 1,58 y 2,53 ml/ kg·min), empleando la tirita, presentaron diferencias (p &lt; 0,05) favorables a su utilización. Por el contrario, los valores de frecuencia cardíaca supusieron aumentos medios no significativos (p &gt; 0,05) comprendidos entre –1,36 y 6,7 pul/min y la ventilación disminuyó entre 2,42 y 16,05 l/min (p &lt; 0,05). El empleo de la tirita nasal supuso una disminución del gasto energético durante la realización de un trabajo de fuerza resistencia en seco donde la respiración era exclusivamente nasal. Sin embargo, en la práctica deportiva y, especialmente en el medio acuático, los triatletas y nadadores recurren a la respiración oral u oro-nasal, especialmente durante la espiración en la fase acuática, por lo cual los beneficios del empleo de la tirita nasal podrían quedar minimizados o incluso desaparecer

Tiretes nasals i entrenament de la força-resistència en triatló

En la pràctica esportiva s’ha estès l’ús de tiretes col·locades al nas amb el propòsit de millorar la respiració nasal durant l’esforç. Per valorar-ne l’eficàcia en un treball de força-resistència que simula l’estil braça de natació sobre un banc isocinètic, s’han comparat en set triatletes els valors de consum d’oxigen, la freqüència cardíaca i la ventilació en realitzar-ho amb una tireta nasal i sense. Només les escasses disminucions del consum d’oxigen (entre 1,58 i 2,53 ml/ kg·min), fent servir la tireta, van presentar diferències (p &lt; 0,05) favorables a la seva utilització. Per contra, els valors de freqüència cardíaca van suposar augments mitjans no significatius (p &gt; 0,05) compresos entre –1,36 i 6,7 pul/min i la ventilació va disminuir entre 2,42 i 16,05 l/min (p &lt; 0,05). L’ús de la tireta nasal va suposar una disminució de la despesa energètica durant la realització d’un treball de força-resistència en sec, on la respiració era exclusivament nasal. Tanmateix, en la pràctica esportiva i, especialment en el medi aquàtic, els triatletes i nedadors recorren a la respiració oral o oronasal, especialment durant l’espiració en la fase aquàtica, per la qual cosa els beneficis de l’ús de la tireta nasal podrien quedar minimitzats o fins i tot desaparèixer

Physical Activity Behavior, Aerobic Fitness and Quality of Life in School-Age Children

The aim of this article is to assess the differences in sedentary and physical activity behavior, physical fitness and quality of lifein school-age children according to their adiposity state (BMI-SD= Body Mass Index Standard deviation) and gender. 352 children participated in the study (11.99 ± 1.5 years). Children were assigned to a normal weight group (NW= Normal Weight) (n=175) or to an overweight/obese group (OW/OB= Overweight and Obese) (n=177). The percentage of OW/OB was significantly superior (p<0.05) in boys (55.4%) than in girls. Boys reported spending 2:19 h/week (sd= 2:33; p<0.01) watching TV and 3:21 h/week (4:28; p<0.001) more than girls practicing moderate-high intensity physical activity. In contrast, in weight groups differences appeared only at high intensity activities to which NW children devoted 52minuts/week (2:33; p<0.01) longer than OW/OB children. NW and OW/OB groups presented significant (p<0.05) differences in all the physical fitness tests, except for the medicine ball toss one. Children's involvement in at least three hours a week of physical activity were associated to a lower prevalence of overweight or obesity, and to higher physical fitness in children.The authors are grateful to all the schools, children and their families for their participation, to the colleagues in Programa Nereu (Lleida, Catalonia) for their valuable contributions and the IDIAP – Jordi Gol Foundation. This study was supported by a grant from the Institute of Physical Education of Catalonia (INEFC), University of Lleida, Spain, (PRE/2730/2012, de 4 de desembre, DOGC NÚM. 6272 – 12.12.2012

Efectos de la frecuencia de zancada en el coste energético de la carrera

Dada la falta de estudios que relacionan la Fcc con la producción de lactato y consumo de oxígeno aplicados a la carrera a velocidades de desplazamiento superiores a las correspondientes con el umbral anaeróbico ventilatorio (VT2), se decidió la realización del presente estudio, cuyo objetivo ha sido observar las relaciones que se dan entre algunos aspectos mecánicos del desplazamiento cíclico (velocidad de desplazamiento, frecuencia y longitud de ciclo), con algunos aspectos metabólicos y cardiovasculares (lactato en sangre post esfuerzo, Vo2 y FC), para una velocidad de desplazamiento del 90% de la VMA individual, en mujeres entrenadas de nivel medio, que siguen un entrenamiento reglado y sistematizado desde hace al menos 2 años. Los valores antropométricos (media ±SD) de la muestra son: edad 21 ± 4 años; estatura: 162 ± 6 cm; peso: 50 ± 3 kg, y un V02m., de: 64 ± 5 ml 02/kg/min. Se realizaron tres pruebas sobre tapiz rodante, separadas entre sí al menos dos días, de una duración de seis minutos y al 90% de la VMA. Una se realizó con la frecuencia de ciclo (Fcc) libremente escogida, otra con Fcc incrementada y la tercera con la Fcc disminuida. Como conclusión, parece evidente que para la carrera en tapiz ro-dante al 90% de la VMA y durante 6', las pequeñas variaciones (10%) de los parámetros mecánicos modifican las necesidades de Vo2, producción de lactato y FC de cada sujeto. Por ello es posible que, utilizando estas variaciones en el entrena-miento diario, se puedan conseguir adaptaciones específicas más profundas que las obtenidas tan solo mediante el trabajo basado en la velocidad de desplazamiento

Evaluation of a family intervention programme for the treatment of overweight and obese children (Nereu Programme): a randomized clinical trial study protocol

Background: Obesity is mainly attributed to environmental factors. In developed countries, the time spent on physical activity tasks is decreasing, whereas sedentary behaviour patterns are increasing. The purpose of the intervention is to evaluate the effectiveness of an intensive family-based behavioural multicomponent intervention (Nereu programme) and compared it to counselling intervention such as a health centre intervention programme for the management of children"s obesity. Methods/Design: The study design is a randomized controlled multicenter clinical trial using two types of interventions: Nereu and Counselling. The Nereu programme is an 8-month intensive family-based multi-component behavioural intervention. This programme is based on a multidisciplinary intervention consisting of 4 components: physical activity sessions for children, family theoretical and practical sessions for parents, behaviour strategy sessions involving both, parents and children, and lastly, weekend extra activities for all. Counselling is offered to the family in the form of a monthly physical health and eating habits session. Participants will be recruited according the following criteria: 6 to 12 year-old-children, referred from their paediatricians due to overweight or obesity according the International Obesity Task Force criteria and with a sedentary profile (less than 2 hours per week of physical activity), they must live in or near the municipality of Lleida (Spain) and their healthcare paediatric unit must have previously accepted to cooperate with this study. The following variables will be evaluated: a) cardiovascular risk factors (anthropometric parameters, blood test and blood pressure), b) sedentary and physical activity behaviour and dietary intake, c) psychological aspects d) health related quality of life (HRQOL), e) cost-effectiveness of the intervention in relation to HRQOL. These variables will be then be evaluated 4 times longitudinally: at baseline, at the end of the intervention (8 months later), 6 and 12 months after the intervention. We have considered necessary to recruit 100 children and divide them in 2 groups of 50 to detect the differences between the groups. Discussion: This trial will provide new evidence for the long-term effects of childhood obesity management, as well as help to know the impact of the present intervention as a health intervention tool for healthcare centres. Trial registration: ClinicalTrials.gov, NCT01878994This research is partially funded by the Instituto de Salud Carlos III in Spain, from the Ministry of Economy and Competitiveness with the expedient number PI12/02220, the Diputació de Lleida, the Department of Health of the Generalitat de Catalunya and the City Council of Lleida “La Paeria - Ajuntament de Lleida”. This research was supported by the Institute of Physical Education of Catalonia (INEFC), University of Lleida, Spain, (VCP/3570/2010, de 29 d’octubre, DOGC NÚM. 5753 – 11.11.2010; VCP/28/2009, 14 of January, DOGC NÚM. 5302 – 22/01/1999)