The Right to be Forgotten and the Informational Autonomy in the Digital Environment

The right to be forgotten, equally called right to oblivion, is today at the heart of intense debate in high level spheres. The European Union legislators have been discussing the relevance of such a right in the digital environment since months, the Council of Europe authorities have expressed their concern on the subject, national politicians raised their voices, data protection authorities, entities working in the field of human rights, academics and experts have joined the procession coming from different geographical horizons. It is important to rightly understand what is really meant by the right to be forgotten. The idea is not to allow someone to re-write the past and to erase (unpleasant) traces of his/her time on earth. The idea is to see to it that someone’s present is not cluttered up by his/her past.JRC.G.7-Digital Citizen Securit

Internet Privacy and the Right to Be Forgotten/Right to Oblivion

El dret a l'oblit, també anomenat dret a ser oblidat, és el dret de les persones físiques a fer que s'esborri la informació sobre elles després d'un període de temps determinat. Internet ha comportat la necessitat d'un nou equilibri entre la lliure difusió de la informació i l'autodeterminació individual. Aquest equilibri és precisament el que està en joc amb el dret a l'oblit. Aquest dret presenta tres facetes: el dret a l'oblit del passat judicial, el dret a l'oblit establert per la legislació de protecció de dades i un nou dret digital i encara polèmic a l'oblit, que equivaldria a l'atribució d'una data de caducitat a les dades personals o que hauria de ser aplicable en el context específic de les xarxes socials. Aquest treball analitza cadascuna d'aquestes facetes en l'entorn d'Internet.    El derecho al olvido, también llamado derecho a ser olvidado, es el derecho de las personas físicas a hacer que se borre la información sobre ellas después de un período de tiempo determinado. Internet ha traído consigo la necesidad de un nuevo equilibrio entre la libre difusión de la información y la autodeterminación individual. Este equilibrio es precisamente lo que está en juego con el derecho al olvido. Este derecho presenta tres facetas: el derecho al olvido del pasado judicial, el derecho al olvido establecido por la legislación de protección de datos y un nuevo derecho digital y aún polémico al olvido, que equivaldría a la atribución de una fecha de caducidad a los datos personales o que debería ser aplicable en el contexto específico de las redes sociales. Este trabajo analiza cada una de estas facetas en el entorno de Internet.    The right to oblivion, equally called right to be forgotten, is the right for natural persons to have information about them deleted after a certain period of time. The Internet has brought with it a need for a new balance between the free dissemination of information and individual self-determination. This balance is precisely what is at stake with the right to oblivion. This right has three facets: the right to oblivion of the judicial past, the right to oblivion established by data protection legislation and a new, and still controversial, digital right to oblivion that amounts to personal data having an expiration date or being applicable in the specific context of social networks. This paper analyses each of these facets within the Internet environment