6 research outputs found
Ambaixada a Bruxel·les
No full textL’edifici objecte d’aquest projecte es troba al Quartier Européen de la ciutat de Brussel·les. Amb vora d’un milió d’habitants, la capital de Bèlgica és alhora també la principal seu administrativa de la Unió Europea.
Prèviament a l’establiment de totes les institucions europees, el barri era eminentment residencial, però durant la segona meitat del segle XX amb l’arribada de les primeres institucions europees, el plantejament urbanĂstic es va anar allunyant dels paradigmes tradicionals. Ha desaparegut la caixa del carrer, caracterĂstica de la ciutat de Brussel·les i els edificis s’han anat allunyant de l’alineaciĂł de façana per generar grans espais previs d’accĂ©s a les diferents delegacions de govern i altres institucions administratives.
La topografia actual del Chaussée d’Etterbeck, que ressegueix el camà d’una antiga riera, és bruscament inferior a la de les vies principals properes a l’emplaçament, com la Rue de la Loi i la Rue de Belliard. Aquest fet, juntament amb l’arribada del ferrocarril, han fet que els grans edificis institucionals lluitin per assolir una relació més directa amb les cotes superiors de les avingudes principals, col·locant-se sobre pedestals.
Existeix certa reticència de la ciutadania cap a aquesta arquitectura moderna, que en l’intent de dotar mitjançant grans volumetries la nova identitat visual d’una emergent UE, ha desembocat en la creació d’un centre administratiu que molts consideren aïllat de la resta de la ciutat. Molts edificis, amb el seu carà cter objectual, s’han oblidat de respondre a la complexitat de cada emplaçament i a l’escala humana de l’arquitectura. És per això que el Quartier Européen té una gran deficiència d’espais exteriors de relació acotats entre edificis.
AixĂ, el solar ocupa un lloc on xoquen tres realitats ben diferents: la construcciĂł tradicional de gra petit; l’eixample d’edificis de mitjana alçada i finalment els edificis objecte de gran escala. El projecte, a la confluència d’aquestes tres realitats, afronta el repte actuant com a element integrador: continua amb l’amplada i l’alçada dels edificis d’escala petita, però Ă©s capaç tambĂ© de respondre a la gran escala amb la seva claredat i forma.
En aquest projecte, es tractarà de respondre a la complexitat de l’emplaçament, aixà com a la diversitat del programa, tot donant la representativitat que requereix construir una ambaixada per un nou Estat d’Europa, i utilitzant un llenguatge arquitectònic llunyà als edificis objecte i a les grans pantalles de vidre i acer.
El projecte pren com a punt de partida l’aprofitament de la topografia com a eina de segregació d’accessos i d’espais exteriors. L’edifici, sense oblidar la seva naturalesa institucional, resulta opac a l’exterior i es desplega cap a la obertura del seu pati interior.
Es generen dos espais, que es conjuguen i relacionen amb un canvi de nivell: l’espai públic i l’espai privat. D’una banda al pati interior a cota -0,47 m s'entra des de l’antic camà SUD-NORD Chaussée d’Etterbeck, conté un gran porxo d’entrada amb l’accés al públic aliè (tramitació de visats, exposicions temporals, etc). Per altra banda, la plaça superior a cota +3,60 m del carrer Toulouse, de carà cter residencial, acollirà l’accés controlat de les oficines, de les delegacions oficials i de l’ús privat de l’ambaixador i del seu servei. Aquests dos espais previs a l’accés seran el punt central de treball del projecte. L’edifici, com una cinta, delimita l’espai propi de l’ambaixada alhora que estableix una relació amb la ciutat que l’acull.
L’edifici, entès com un Ăşnic volum encarregat de cosir el teixit residencial amb l’escala de la ciutat, funciona com un edifici lineal amb diverses entrades (segons l’usuari), i amb l’ajut dels nuclis, s’estratifica en alçada. AixĂ, els espais susceptibles d’adquirir un Ăşs pĂşblic, es situen a la planta baixa a cota +0,00, amb el pati com a element de relaciĂł. L'edifici s'organitza en una planta baixa amb carĂ cter pĂşblic i obert sobre la que es genera un edifici amb tres zones clarament diferenciades: la zona de l'ambaixador, la zona de servei i les oficines.
La zona oest, formant mitgera amb el barri residencial, conté les dependències més
compartimentades; en planta primera l'accés de l'ambaixador i de les recepcions, aixà com una
zona de seguretat; la zona de les recepcions (amb la seva cuina) en planta segona; i a partir de
la planta tercera es desplega la zona de la vivenda oficial i del convidat. En planta tercera es
troba l'apartament del convidat (amb accés independent) i la zona de nit de l'ambaixador, a la
qual s'accedeix des de la segĂĽent planta. La planta quarta es composa per la zona de dia de
l'ambaixador; i finalment, sota coberta hi trobem un petit estudi i un local d'instal·lacions.
La part nord i est, conté el cos d’oficines, amb les zones d’atenció al públic en planta primera i
les zones de treball intern en plantes segona i tercera.
Entre aquestes dues zones abans esmentades, hi trobem la zona de servei, composta per la
vivenda i una zona de menjador per al servei; i en planta segona una zona d'instal·lacions.
La plaça superior a cota +3,60 m es destinarà a l’accés de l’ambaixador i de les delegacions
oficials; la cà rrega/descà rrega de mercaderies utilitzen un accés independent des del carrer
residencial. La plaça, com a relació/confrontació simbòlica del teixit residencial amb l’escala de
la ciutat de grans edificis del districte europeu, es genera amb el buit central, i es consolida
amb la relaciĂł de "balcĂł de l'amabaixador" sobre l'espai pĂşblic.
L’edifici, tot i ser de tipologia lineal, es formalitza a base de plecs i girs en les zones de canvi
d'Ăşs. Per la seva condiciĂł d'edifici lineal es pren la decisiĂł de fer participar l'estructura del
tancament de façana, eliminant-la de l'espai interior; no s'amaga, tot al contrari, aquesta ajuda
a crear l'atmosfera interior. Aquesta tipologia estructural descansa sobre la planta baixa, que a
nivell estructural s'entén com una base de formigó. Es tria com a punt de partida un mòdul
d'1,20 generador de façana, el doble (2,40m) com a llum estructural. Tots els elements de
l'edifici, des del paviment fins a les plaques de coberta, seguiran aquesta lògica modular.
Com a resposta a la voluntat de tancar-se a l'exterior -creant aixĂ una sensaciĂł de seguretat-, i
d'obrir-se a l'interior; hi ha dos tipus de façanes clarament diferenciades:
La façana exterior (carrer) és opaca en la seva majoria, a excepció de petites zones. Aquesta
façana permet:
- Generar una sensaciĂł de seguretat.
- Crear un "mural" de llum grĂ cies a les petites obertures. Aquest mural que durant el
dia es veu a l'interior, generarĂ un efecte de llum molt atractiu a l'exterior durant la nit.
La façana interior (pati) és vidriada, i es planteja com una doble pell, permetent d'aquesta
manera:
- Crear una façana contĂnua, amagant les singularitats de les diferents zones, que
únicament tindran una repercussió a la façana interior
- Establir relacions canviants entre interior i exterior segons l’acabat de cada pell i, per
tant, trobar diferents nivells de privacitat
- Aprofitar l’aire contingut en la cà mera com a sistema passiu (utilitzant-lo com a
preescalfament), per poder millorar el comportament climà tic general de l’edifici.
Per últim, la coberta de l’edifici projectada com l’última façana del projecte, la qual serà present
des dels gratacels d’oficines que envolten l’emplaçament, es formalitza –de la mateixa manera
que la façana- a base de plecs i girs. A la coberta se li fan uns talls, per a generar les claraboies
de les oficines i serveis per a permetre l'entrada de llum; generant aixĂ una coberta a dos
nivells, el segon dels quals ofereix una continuĂŻtat a tota la coberta
Com a punt final, destacar que el projecte es centra en resoldre el conflicte existent entre
l’arquitectura tradicional del teixit residencial i l’aparició de grans volums d’oficines. Sense voler
renunciar per complet a cap dels dos llenguatges, acaba per buscar el compromĂs entre representativitat i funcionalitat
Ambaixada a Bruxel·les
No full textQualificació obtinguda: 9L’edifici objecte d’aquest projecte es troba al Quartier Européen de la ciutat de Brussel·les. Amb vora d’un milió d’habitants, la capital de Bèlgica és alhora també la principal seu administrativa de la Unió Europea.
Prèviament a l’establiment de totes les institucions europees, el barri era eminentment residencial, però durant la segona meitat del segle XX amb l’arribada de les primeres institucions europees, el plantejament urbanĂstic es va anar allunyant dels paradigmes tradicionals. Ha desaparegut la caixa del carrer, caracterĂstica de la ciutat de Brussel·les i els edificis s’han anat allunyant de l’alineaciĂł de façana per generar grans espais previs d’accĂ©s a les diferents delegacions de govern i altres institucions administratives.
La topografia actual del Chaussée d’Etterbeck, que ressegueix el camà d’una antiga riera, és bruscament inferior a la de les vies principals properes a l’emplaçament, com la Rue de la Loi i la Rue de Belliard. Aquest fet, juntament amb l’arribada del ferrocarril, han fet que els grans edificis institucionals lluitin per assolir una relació més directa amb les cotes superiors de les avingudes principals, col·locant-se sobre pedestals.
Existeix certa reticència de la ciutadania cap a aquesta arquitectura moderna, que en l’intent de dotar mitjançant grans volumetries la nova identitat visual d’una emergent UE, ha desembocat en la creació d’un centre administratiu que molts consideren aïllat de la resta de la ciutat. Molts edificis, amb el seu carà cter objectual, s’han oblidat de respondre a la complexitat de cada emplaçament i a l’escala humana de l’arquitectura. És per això que el Quartier Européen té una gran deficiència d’espais exteriors de relació acotats entre edificis.
AixĂ, el solar ocupa un lloc on xoquen tres realitats ben diferents: la construcciĂł tradicional de gra petit; l’eixample d’edificis de mitjana alçada i finalment els edificis objecte de gran escala. El projecte, a la confluència d’aquestes tres realitats, afronta el repte actuant com a element integrador: continua amb l’amplada i l’alçada dels edificis d’escala petita, però Ă©s capaç tambĂ© de respondre a la gran escala amb la seva claredat i forma.
En aquest projecte, es tractarà de respondre a la complexitat de l’emplaçament, aixà com a la diversitat del programa, tot donant la representativitat que requereix construir una ambaixada per un nou Estat d’Europa, i utilitzant un llenguatge arquitectònic llunyà als edificis objecte i a les grans pantalles de vidre i acer.
El projecte pren com a punt de partida l’aprofitament de la topografia com a eina de segregació d’accessos i d’espais exteriors. L’edifici, sense oblidar la seva naturalesa institucional, resulta opac a l’exterior i es desplega cap a la obertura del seu pati interior.
Es generen dos espais, que es conjuguen i relacionen amb un canvi de nivell: l’espai públic i l’espai privat. D’una banda al pati interior a cota -0,47 m s'entra des de l’antic camà SUD-NORD Chaussée d’Etterbeck, conté un gran porxo d’entrada amb l’accés al públic aliè (tramitació de visats, exposicions temporals, etc). Per altra banda, la plaça superior a cota +3,60 m del carrer Toulouse, de carà cter residencial, acollirà l’accés controlat de les oficines, de les delegacions oficials i de l’ús privat de l’ambaixador i del seu servei. Aquests dos espais previs a l’accés seran el punt central de treball del projecte. L’edifici, com una cinta, delimita l’espai propi de l’ambaixada alhora que estableix una relació amb la ciutat que l’acull.
L’edifici, entès com un Ăşnic volum encarregat de cosir el teixit residencial amb l’escala de la ciutat, funciona com un edifici lineal amb diverses entrades (segons l’usuari), i amb l’ajut dels nuclis, s’estratifica en alçada. AixĂ, els espais susceptibles d’adquirir un Ăşs pĂşblic, es situen a la planta baixa a cota +0,00, amb el pati com a element de relaciĂł. L'edifici s'organitza en una planta baixa amb carĂ cter pĂşblic i obert sobre la que es genera un edifici amb tres zones clarament diferenciades: la zona de l'ambaixador, la zona de servei i les oficines.
La zona oest, formant mitgera amb el barri residencial, conté les dependències més
compartimentades; en planta primera l'accés de l'ambaixador i de les recepcions, aixà com una
zona de seguretat; la zona de les recepcions (amb la seva cuina) en planta segona; i a partir de
la planta tercera es desplega la zona de la vivenda oficial i del convidat. En planta tercera es
troba l'apartament del convidat (amb accés independent) i la zona de nit de l'ambaixador, a la
qual s'accedeix des de la segĂĽent planta. La planta quarta es composa per la zona de dia de
l'ambaixador; i finalment, sota coberta hi trobem un petit estudi i un local d'instal·lacions.
La part nord i est, conté el cos d’oficines, amb les zones d’atenció al públic en planta primera i
les zones de treball intern en plantes segona i tercera.
Entre aquestes dues zones abans esmentades, hi trobem la zona de servei, composta per la
vivenda i una zona de menjador per al servei; i en planta segona una zona d'instal·lacions.
La plaça superior a cota +3,60 m es destinarà a l’accés de l’ambaixador i de les delegacions
oficials; la cà rrega/descà rrega de mercaderies utilitzen un accés independent des del carrer
residencial. La plaça, com a relació/confrontació simbòlica del teixit residencial amb l’escala de
la ciutat de grans edificis del districte europeu, es genera amb el buit central, i es consolida
amb la relaciĂł de "balcĂł de l'amabaixador" sobre l'espai pĂşblic.
L’edifici, tot i ser de tipologia lineal, es formalitza a base de plecs i girs en les zones de canvi
d'Ăşs. Per la seva condiciĂł d'edifici lineal es pren la decisiĂł de fer participar l'estructura del
tancament de façana, eliminant-la de l'espai interior; no s'amaga, tot al contrari, aquesta ajuda
a crear l'atmosfera interior. Aquesta tipologia estructural descansa sobre la planta baixa, que a
nivell estructural s'entén com una base de formigó. Es tria com a punt de partida un mòdul
d'1,20 generador de façana, el doble (2,40m) com a llum estructural. Tots els elements de
l'edifici, des del paviment fins a les plaques de coberta, seguiran aquesta lògica modular.
Com a resposta a la voluntat de tancar-se a l'exterior -creant aixĂ una sensaciĂł de seguretat-, i
d'obrir-se a l'interior; hi ha dos tipus de façanes clarament diferenciades:
La façana exterior (carrer) és opaca en la seva majoria, a excepció de petites zones. Aquesta
façana permet:
- Generar una sensaciĂł de seguretat.
- Crear un "mural" de llum grĂ cies a les petites obertures. Aquest mural que durant el
dia es veu a l'interior, generarĂ un efecte de llum molt atractiu a l'exterior durant la nit.
La façana interior (pati) és vidriada, i es planteja com una doble pell, permetent d'aquesta
manera:
- Crear una façana contĂnua, amagant les singularitats de les diferents zones, que
únicament tindran una repercussió a la façana interior
- Establir relacions canviants entre interior i exterior segons l’acabat de cada pell i, per
tant, trobar diferents nivells de privacitat
- Aprofitar l’aire contingut en la cà mera com a sistema passiu (utilitzant-lo com a
preescalfament), per poder millorar el comportament climà tic general de l’edifici.
Per últim, la coberta de l’edifici projectada com l’última façana del projecte, la qual serà present
des dels gratacels d’oficines que envolten l’emplaçament, es formalitza –de la mateixa manera
que la façana- a base de plecs i girs. A la coberta se li fan uns talls, per a generar les claraboies
de les oficines i serveis per a permetre l'entrada de llum; generant aixĂ una coberta a dos
nivells, el segon dels quals ofereix una continuĂŻtat a tota la coberta
Com a punt final, destacar que el projecte es centra en resoldre el conflicte existent entre
l’arquitectura tradicional del teixit residencial i l’aparició de grans volums d’oficines. Sense voler
renunciar per complet a cap dels dos llenguatges, acaba per buscar el compromĂs entre representativitat i funcionalitat
Tècniques i sistemes de la construcció industralitzada: treballs de l'assignatura, primavera 2014: Vivendes Coll del Portell 52
No full text2014/201
Tècniques i sistemes de la construcció industralitzada: treballs de l'assignatura, primavera 2014: Vivendes Coll del Portell 52
No full text2014/201
