SHAPING a NEW LUSO SPANISH CONVENTION

In 1998, Portugal and Spain signed, at Albufeira, a Convention to regulate access to their common rivers. Most of them have their upstream basins in Spain and flow into Portugal. A growing water demand in Spain had much reduced their flows into Portugal. The Portuguese priority in the Convention was to assure stream flows for the Alqueva dam, located on the Guadiana River. This paper discusses the functioning of the Albufeira Convention and makes proposals for its revision. The bilateral Commission has hardly operated. In 2005, the exceptional dry year regime has been activated by Spain only on the Duero/Douro River. The Water Framework Directive, the Berlin Rules, Water Markets and the Catalan Voting Rules might help to a revised Convention aiming at better protecting the common rivers.Albufeira Convention, Water Framework Directive, Berlin Rules, Water Markets, Catalan Voting Rules

Análisis y evaluación de la accesibilidad a agua para el consumo en el distrito de Same (Tanzania)

El Districte de Same, a la República Unida de Tanzània, rep ajuda d’Ingeniería Sin Fronteras (ISF) per mitjà del Programa Hidrosanitari del Districte de Same. L’objectiu és millorar el deficient sistema d’abastament d’aigua, i alhora, mirar d’influir en els hàbits higiènics de la població per tal de reduir les malalties provocades per contaminació fecal. L’any 2006, ISF contracta l’empresa tanzana Geodata Consultants per a l’elaboració del mapeig de punts d’aigua (o Water Point Mapping) del districte. El mapeig aporta una visió molt clara sobre l’accés a aigua que té la població, de manera que s’ha convertit en un element bàsic abans de començar les actuacions a una regió. En aquest sentit, era important certificar que el mapeig era fiable, i per això, aquesta tesina realitza el control de qualitat del mateix, en especial, contrastant les dades presentades per Geodata amb la cartografia per garantir que es va cobrir tot el territori, sense deixar zones sense supervisar. El mapeig es va executar seguint els criteris marcats per WaterAid, una organització no governamental britànica amb molta experiència en aquest tipus d’indicadors. No obstant, es va afegir un nou element al mostreig: l’anàlisi de qualitat de l’aigua. Aquesta millora aporta informació addicional que dóna una visió sobre l’accés a aigua segura, mentre que amb el mètode tradicional tan sols s’apreciava la situació sobre accés a aigua, sense tenir en compte si era apta per al consum o si, per contra, no ho era. Aquesta tesina fa una avaluació, tant econòmica com a nivell de resultats d’informació obtinguts, del mapping realitzat amb el mostreig de qualitat, i d’aquesta manera, es valora la conveniència de seguir amb aquest nou procediment per a mapejos en futurs projectes. Al mateix temps, es tracta de localitzar els problemes sorgits per posteriorment plantejar una sèrie de possibles millores del procés. A més, la present tesina fa un estudi sobre la informació disponible per crear un Índex de Pobresa de l’Aigua o Water Poverty Index (WPI) del districte. Des de l’última dècada del segle XX, en el marc de l’ajut al Desenvolupament, es comencen a utilitzar índex multidisciplinars com a eines imprescindibles en la gestió i el control de projectes, però també com a element important per a la presa de decisions polítiques. Un exemple clar d’aquest corrent és l’Índex de Desenvolupament Humà o Human Development Index (HDI) definit pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). El WPI, proposat per Sullivan (2001), defineix un marc conceptual de cinc components (Recursos, Accés, Capacitat, Usos i Ambient). Això representa una millora respecte els enfocaments “unidimensionals” com l’habitual d’accés (Objectius del Mil·leni, 2000). S’obté, en definitiva, un element que representa l’estat (en matèria d’aigua) de la zona, però fent ús de paràmetres socials, econòmics i fins i tot culturals, a més de dades hidrogràfiques i hidrològiques. L’estiu del 2007, l’autor de la present tesina es desplaça al Districte de Same amb la finalitat de recollir informació sobre els cinc components del WPI. La informació localitzada permet completar els cinc paràmetres abans citats. D’aquesta manera, serà possible crear un WPI al districte, essent el mapeig de punts d’aigua una eina molt útil per a aquesta tasca

El castell i la presó de Siurana d’Empordà

En aquest treball, es fa una revisió de la història del poble de Siurana d’Empordà i la seva presència en el territori, en tant que cap d’una extensa batllia, dins del comtat d’Empúries i de la Corona. S’ha partit de les dades que es coneixen dels documents antics i dels treballs publicats que inclouen estudis sobre l’antigor municipal. El treball s’ha completat amb una recerca sobre els vestigis que queden del castell, principalment dins de l’àmbit de la muralla, però també de fora. Aquestes restes són molt minses, però hi ha quatre o cinc elements de notable importància. La principal informació s’ha extret d’un capbreu datat de l’any 1291, a partir del qual s’ha intentat fer una hipotètica reconstrucció sobre la situació d’algunes illes de les cases que hi apareixen.This article revises the history of the village Siurana d’Empordà and the role it played in the region as head of an extensive bailiff jurisdiction, in the County of Empúries and the Crown. It is based on data from historical documents and on published texts which include studies on the antiquity of the municipality. It also includes additional research on the remains of the castle, especially within its walls but also from the surroundings. These remains are very scarce except for four or five elements of notable importance. The main information has been extracted from a capbreu (emphyteusis document) from 1291, with which a hypothetical reconstruction of the situation of some of the village's quarters is attempted

El Dr. Òscar Torras i Buxeda (1890-1974)

Dades sobre l’obra psiquiàtrica d’Òscar Torras i Buxeda (1890-1974), que va ser durant bastants anys director de l’Institut Mental de la Santa Creu (manicomi de Sant Andreu). Activitat a la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona, on fou secretari de 1925 a 1932. La publicació «Psiquiatria. Revista de Medicina Mental», de la que fou director (1922). Àmplia descripció del contingut de la revista. Treballs del doctor Torras. Visió d’una psiquiatria antropològica

La repoblació mallorquina a la Marina Alta i al seu entorn en el segle XVII

Abstract not availabl