Projecte de re-generació urbana i ambiental a La Molina : estratègies i model de millora dels paisatges del turisme de muntanya

El projecte es planteja com una reflexió i una alternativa al model contemporani dels paisatges del turisme de muntanya. La sobredimensió d’infraestructures i d’estructures urbanes, de l’oferta turística, d’una economia global; i la crisi econòmica que ha posat de manifest la mala gestió dels recursos i dels models de desenvolupament territorial, han de donar l’empenta a nous processos per a repensar el model en una nova direcció que permeti arribar a sinèrgies “rur-urbanes”, que enllacin el sistema sub-urbà turísitic que hem desenvolupat i el sistema dels paisatges agroforestals de muntanya on s’inserten, per trabar dinàmiques, recursos, usos i valors conjunts. Dit d'una altra manera, entendre les tradicions, el potencial, la vocació i els valors del territori rural agroforestal, i reorganitzar el consum de recursos que genera el sistema turístic sub-urbà en funció d’aquest, de la seva disponibilitat i el seu desenvolupament. L'objectiu és millorar el metabolisme territorial d’aquestes àrees híbrides, tant urbanes com rurals

Projecte de re-generació urbana i ambiental a La Molina : estratègies i model de millora dels paisatges del turisme de muntanya

El projecte es planteja com una reflexió i una alternativa al model contemporani dels paisatges del turisme de muntanya. La sobredimensió d’infraestructures i d’estructures urbanes, de l’oferta turística, d’una economia global; i la crisi econòmica que ha posat de manifest la mala gestió dels recursos i dels models de desenvolupament territorial, han de donar l’empenta a nous processos per a repensar el model en una nova direcció que permeti arribar a sinèrgies “rur-urbanes”, que enllacin el sistema sub-urbà turísitic que hem desenvolupat i el sistema dels paisatges agroforestals de muntanya on s’inserten, per trabar dinàmiques, recursos, usos i valors conjunts. Dit d'una altra manera, entendre les tradicions, el potencial, la vocació i els valors del territori rural agroforestal, i reorganitzar el consum de recursos que genera el sistema turístic sub-urbà en funció d’aquest, de la seva disponibilitat i el seu desenvolupament. L'objectiu és millorar el metabolisme territorial d’aquestes àrees híbrides, tant urbanes com rurals

Projecte de re-generació urbana i ambiental a La Molina : estratègies i model de millora dels paisatges del turisme de muntanya

El projecte es planteja com una reflexió i una alternativa al model contemporani dels paisatges del turisme de muntanya. La sobredimensió d’infraestructures i d’estructures urbanes, de l’oferta turística, d’una economia global; i la crisi econòmica que ha posat de manifest la mala gestió dels recursos i dels models de desenvolupament territorial, han de donar l’empenta a nous processos per a repensar el model en una nova direcció que permeti arribar a sinèrgies “rur-urbanes”, que enllacin el sistema sub-urbà turísitic que hem desenvolupat i el sistema dels paisatges agroforestals de muntanya on s’inserten, per trabar dinàmiques, recursos, usos i valors conjunts. Dit d'una altra manera, entendre les tradicions, el potencial, la vocació i els valors del territori rural agroforestal, i reorganitzar el consum de recursos que genera el sistema turístic sub-urbà en funció d’aquest, de la seva disponibilitat i el seu desenvolupament. L'objectiu és millorar el metabolisme territorial d’aquestes àrees híbrides, tant urbanes com rurals

Reading the territory as a designing tool: territorial support based proposals to enhance urban structure

Este artículo pretende ilustrar un acercamiento al territorio. Mostar cómo una lectura cuidadosa del mismo permite incorporar su estructura subyacente a las propuestas de mejora urbana y a la creación de un nuevo modelo urbanístico. Una aproximación intencionada -gráfica e histórica- al lugar permite entenderlo, a la vez que proyectarlo, creando una estructura clara y potente que pueda vehicular el interés público y el acierto de futuras actuaciones a corto, medio o largo plazo. Los casos de estudio que se presentan han desvelado el territorio metropolitano, lo han releído desde la matriz biofísica y ambiental, desde la historia y desde la ciudad compacta, entendiendo cómo ha sido la construcción del lugar previa a la explosión urbanística que ha borrado o desvanecido las trazas y la contención del pasado. Este nuevo soporte proporciona una nueva estructura que jerarquiza y conecta los espacios públicos y equipamientos municipales, creando una red sencilla y versátil que prioriza la calidad frente a la cantidad, pero sobretodo que articula y conecta la escala local con la territorial. Solo mediante un modelo de ciudad ambicioso y a la vez sensible, se podrán vehicular las diferentes políticas urbanísticas, sociales y ambientales pendientes. En un momento en el que los crecimientos urbanos son cada vez más indiferentes al contexto en el que se ubican, releer el territorio y entenderlo, puede resultar conveniente para proyectarlo, encajando el momento actual con su esencia histórica. Hemos de volver al lugar y volver a mirar (Pié, 2019).The present article intends to illustrate an approach to the territory, and how, by reading it carefully, we can integrate its underlying structure in urban plans and in the design of new planning models. The deliberate interpretation – both graphic and historical – of a site will lead us to its comprehension and will provide us with design skills to create a distinct and strong structure able to convey the public interest as well as the success of future short, mid, and long term actions. Through the study cases presented we have attempted to unveil the metropolitan territory. It has been re- read from the biophysical and environmental matrix, from history and from compact city standards, in order to understand the site and its settlements before the urban explosion made historical urban layout and traces fade away. This new support provides a structure to set hierarchy and connect public spaces and town facilities, creating a simple and versatile network that prioritises quality over quantity, but above all that assembles and links local and territorial scales. Only through a challenging yet sensitive city model, all pending urban, social and environmental policies can be implemented. Reading and understanding the territory may be the convenient designing tool for the current detached- from-context urban development, to fit in its historical essence. Let’s go back to the site to look back (Pié, 2019)

Edificis Trade de Barcelona: estructura i tancament

Es van construir a finals dels anys 60. En aquella època esdevingueren símbol de modernitat a la ciutat; hem pogut observar que hi hagué diverses publicacions on es parlava dels edificis, no només en àmbit local sinó també en l’estatal i l’internacional. Llavors la nova ciutat de Diagonal estava naixent i uns edificis d’aquella magnitud van cridar poderosament l’atenció per dos motius, la qualitat que els definia i la complexitat del seu programa. Actualment tota aquesta zona ja està totalment urbanitzada i edificada i els Edificis Trade, envoltats per obres de semblant o major envergadura, persisteixen

Edificis Trade de Barcelona: estructura i tancament

Es van construir a finals dels anys 60. En aquella època esdevingueren símbol de modernitat a la ciutat; hem pogut observar que hi hagué diverses publicacions on es parlava dels edificis, no només en àmbit local sinó també en l’estatal i l’internacional. Llavors la nova ciutat de Diagonal estava naixent i uns edificis d’aquella magnitud van cridar poderosament l’atenció per dos motius, la qualitat que els definia i la complexitat del seu programa. Actualment tota aquesta zona ja està totalment urbanitzada i edificada i els Edificis Trade, envoltats per obres de semblant o major envergadura, persisteixen

La lectura del territorio como herramienta de proyecto: propuestas de estructura urbana basadas en el soporte territorial.

Presentación de la sesión Premium 4. Ámbito temático: Metrópolis Barcelona, a cargo de Loles Herrero y Sebastià Jornet. Orden de las Ponencias: 1. Objetivos y estrategias para el proyecto territorial de los espacios abiertos metropolitanos: hacia una ecologia regional | Lorena Maristany (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès). 2. Base territorial para la soberanía alimentaria en la Región Metropolitana de Barcelona | Manel Cunill Llenas (Agraria del Vallés, sccl). 3. Planificación para una gestión dinámica y adaptativa de la infraestructura verde metropolitana: el PEPNat como caso de estudio | Eugenia Vidal (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laura Cid (Àrea Metropolitana de Barcelona); Antoni Farrero (Àrea Metropolitana de Barcelona); Patricia García Rodríguez (Àrea Metropolitana de Barcelona); Loles Herrero (Àrea Metropolitana de Barcelona); Kyriaki Ilousi (Àrea Metropolitana de Barcelona); Oriol Monclús (Àrea Metropolitana de Barcelona); Jordi Vila (Àrea Metropolitana de Barcelona). 4. El encaje entre las zonas urbanas y el entorno natural: los espacios fluviales del Área metropolitana de Barcelona | Patricia García Rodríguez (Àrea Metropolitana de Barcelona); José Alonso (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laura Cid (Àrea Metropolitana de Barcelona); Antoni Farrero (Àrea Metropolitana de Barcelona); Martín Gullón (Àrea Metropolitana de Barcelona); Kyrian Ilousi (Àrea Metropolitana de Barcelona); Eugenia Vidal Casanovas (Àrea Metropolitana de Barcelona). 5. Modelizando el futuro territorio metropolitano: cálculo de potenciales urbanísticos en la metrópolis de Barcelona | Pere Manubens (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laura Bertran (Àrea Metropolitana de Barcelona); Judith Recio (Àrea Metropolitana de Barcelona); Sandra Quesada (Àrea Metropolitana de Barcelona); Javier Alarcón (Àrea Metropolitana de Barcelona). 6. Las necesidades de la población metropolitana desde las tramas residenciales: las dotaciones socioambientales: vivienda, equipamientos y espacios verdes | Alexandra Quesada (Àrea Metropolitana de Barcelona); Mireia Peris (Àrea Metropolitana de Barcelona); Mercè González (Àrea Metropolitana de Barcelona); Elena Castellà (Àrea Metropolitana de Barcelona); Judith Recio (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laia Molist (Àrea Metropolitana de Barcelona); Mariona Figueras (Àrea Metropolitana de Barcelona). 7. La participación en la planificación urbanística metropolitana. De la diagnosis compartida a la estrategia participada del Avance del PDU metropolitano | Mireia Peris (Àrea Metropolitana de Barcelona); Joan Caba (Àrea Metropolitana de Barcelona); Laura Ferreres (Àrea Metropolitana de Barcelona); Teresa Gómez Fabra (Àrea Metropolitana de Barcelona); Isabel Tomé (Àrea Metropolitana de Barcelona). 8. La lectura del territorio como herramienta de proyecto: propuestas de estructura urbana basadas en el soporte territorial | Anna Majoral (Àrea Metropolitana de Barcelona); Gavina Corbetta (Àrea Metropolitana de Barcelona); Jordi Peralta (Àrea Metropolitana de Barcelona)