Lectura del primer llibre de lectura de la pedagogia catalana : aproximació a la Doctrina Pueril : Interpretation of the first reading primer in catalan pedagogy : an approach to Doctrina Pueril

En aquest article es revisen les circumstàncies sota les quals fou escrita la Doctrina Pueril, així com les influències que Llull va rebre a l'hora de la seva redacció. En aquest sentit cal destacar la del dominic Vicenç de Beauvais així com la de Sant Tomàs, tot això malgrat el franciscanisme del nostre autor. A continuación aportam una nova estructura d'aquesta obra que centram en l'educació religiosa que és la temàtica més important, l'educació cultural, social i professional, i una última part que com a miscel ·lània introdueix aspectes diversos, tal com l'educació natural juntament amb altres de caire religiós i moral. També advertim la minsa influència que, posteriorment, va tenir aquesta obra, malgrat fou el primer tractat d'educació que s'escrigué en llengua popular i ser, a la vegada, el primer llibre de lectura que es dedicà als infants. Per últim, es demostra l'actualitat de la pedagogia luliana mitjançant la seva influència en generalitzar, tal com va fer Herbart, el sentit del que és pedagògic, de sistematitzar- ho i estructurar-ho tal com ho varen fer els darrers neokantians de l'escola de Maburg (Gottler, Flitner, Heinz). Al mateix temps, presenta una funcionalitat global i abarcadora de la pedagogia, evidenciant, molts d'anys abans dels il·lustrats, el seu sentit utilitarista i a la vegada naturalista (Rousseau). També es presenta com un manual autoinstructiu i com material pedagògic propi de l'educació no formal. Per últim, trobam també a la Doctrina Pueril aspectes propis de l'aprenentatge mitjançant la natura (Pestalozzi), del personalisme educatiu (Maritain, Stefanini, Mounier), i de l'enfocament sistèmic que Bertalanffy sols descobrí a l'obra de Nicolau de Cusa.This article reviews the circumstances in which Ramon Llull’s Doctrina Pueril was written, as well as the influences that affected him as he wrote it, notably Dominican Vicent de Beauvais’ as well as St Thomas de Aquinas’, despite Llull’s status as a Franciscan. It then provides a new structuring of this work, which focuses above all on religious education, as well as cultural, social and professional education and includes a final section of miscellanea that introduces aspects as diverse as natural education and other religious and moral questions. Despite being the earliest educational treatise written in the vernacular and the first primer for children, the work’s scant influence at a later date is also noted. Lastly, the article examines the traces of Llull’s pedagogy that remain today through its influence on the dissemination of pedagogy, like Herbart, and its systematisation and structuring, like the late neo-Kantians of the Marburg School (Gottler, Flitner and Heinz). It also presents an inclusive and global functionality of pedagogy, including its utilitarian and simultaneously naturalist sense (Rousseau) written long before the Enlightenment. Furthermore, Doctrina Pueril is a self-help manual and is itself pedagogical material within today’s informal education system. Lastly, Doctrina Pueril encompasses aspects related to learning through nature (Pestalozzi), personalised education (Maritain, Stefanini and Mounier) and the systemic approach that Bertalanffy would only discover in Nicholas de Cusa.En este artículo se revisan las circunstancias bajo las cuales fue escrita la Doctrina Pueril, así como las influencias que Llull recibió cuando lo redactaba. Entre ellas cabe destacar la del dominico Vicent de Beauvais así como la de Santo Tomàs de Aquino, todo ello a pesar del franciscanismo de nuestro autor. A continuación, aportamos una nueva estructuración de esta obra que centramos en la educación religiosa, la temática más importante, la educación cultural, social y profesional, y una última parte que, a modo de miscelánea, introduce aspectos tan diversos como la educación natural junto con otras cuestiones de índole religiosa y moral. Se advierte además la escasa influencia que posteriormente ha tenido esta obra, a pesar de ser el primer tratado de educación que se escribió en lengua popular y ser el primer libro de lectura escrito para niños. Por último, se constata la actualidad de la pedagogía luliana a través de su influencia en generalizar, como hizo Herbart el sentido de lo pedagógico, de sistematizarlo y estructurarlo tal como hicieron los últimos neokantianos de la escuela de Maburgo (Gottler, Flitner, Heinz). Al mismo tiempo presenta una funcionalidad global y abarcadora de la pedagogia, incluyendo, muchos años antes que los ilustrados, su sentido utilitarista y a la vez naturalista (Rousseau). Tambien se nos presenta como un manual autoinstructivo, y como un material pedagógico propio de la actual educación no formal. Por último, encontramos en la Doctrina Pueril aspectos propios del aprendizaje mediante la naturaleza (Pestalozzi), del personalismo educativo (Maritain, Stefanini, Mounier), y del enfoque sistémico que Bertalanffy sólo descubrió en Nicolás de Cusa

Mallorca i l'origen del Pestalozzianisme

Abstract not availabl

Darreres experiències d'innovació educativa a les Balears

Abstract not availabl