112 research outputs found

    Prescribing or co-designing exercise in healthy adults? Effects on mental health and interoceptive awareness

    Get PDF
    Universal exercise recommendations for adults neglect individual preferences, changing constraints, and their potential impact on associated health benefits. A recent proposal suggests replacing the standardized World Health Organisation (WHO) exercise recommendations for healthy adults by co designed interventions where individuals participate actively in the decisions about the selected physical activities and the effort regulation. This study contrasts the effects on mental health and interoceptive awareness of a co designed and co-adapted exercise intervention with an exercise program based on the WHO recommendations for healthy adults. Twenty healthy adults (10 men and 10 women, 40-55 y.o.) participated voluntarily in the research. They were randomly assigned to a co-designed exercise intervention (CoD group) and a prescribed exercise program (WHO group). Supervised online by specialized personal trainers, both programs lasted 9 weeks and were equivalent in volume and intensity. The effects of the exercise intervention were tested through personal interviews, questionnaires (DASS 21 and MAIA) and a cardiorespiratory exercise test. Intragroup differences (pre post) were assessed using the Mann-Whitney Wilcoxon test and intergroup differences through Student's t-tests. Effect sizes were calculated through Cohen's d. Interviews were analyzed through thematic analysis. Eleven participants completed the intervention (CoD = 8, WHO = 5). Both groups improved, but non significantly, their cardiorespiratory testing results, and no differences were found between them post-intervention. Mental health was only enhanced in the CoD group (p < 0.001), and interoceptive awareness improved in seven of the eight scales in the CoD group (p < 0.001) and only in 3 scales in the WHO group (p < 0.01). In conclusion, the co-designed intervention was more effective for developing mental health, interoceptive awareness, autonomy, and exercise self-regulation than the WHO-based exercise program

    Differences in cardiorespiratory responses in winter mountaineering according to the pathway snow conditions

    Get PDF
    Locomotion during ascent requires higher energetic consumption than in flat terrain. Efficiency in locomotion decreases in snowy terrain, presumably because of the changes in the biomechanical pattern of walking. This study aims to observe differences in cardiorespiratory responses and energetic expenditure between locomotion in a snowy terrain with an already fixed footstep pathway (FP) and in fresh virgin snow (FS) that has not been previously compacted. 15 volunteers participated in the study, all of them with experience in mountain activities at a competition level, with a regular training regime up to 10 hours a week. Estimated maximal theoretical oxygen consumption showed a mild increase (2,6% CI 95%: 0.9-4.5%, t=3.2, p=0.005) when subjects progressed in FP. Time necessary to complete FS (4 min and 15 sec ± 30 sec) itinerary was longer than for FP (3 min 45 sec ± 29 sec). Uphill walking velocity improved in 0.43 ± 0.11 Km·h-1 (t=4.2 p=0,01) when progressing in CT. Respiratory rate was higher for FS (2.3 ± 2.4 b·min-1, t=4.0 p= 0.001). For a same itinerary, locomotion in snow that has not been compacted before requires more time and represents a higher energetic cost, either at maximal or submaximal intensities. This should be considered in scheduling mountain ascents as part of the safety strategies. Climbing on virgin snow impedes developing maximal aerobic power so athletes must regard the value of strength work of lower limbs to improve performance

    Can sildenafil improve physical performance at altitude? Current scientific evidence

    Get PDF
      Sildenafil has proven to efficiently reduce the increase in pulmonary artery pressure provoked by hypoxic pulmonary vasoconstriction. However, its role as a possible factor in increasing exercise performance under hypoxic conditions remains to be demonstrated. The use of sildenafil has increased among mountaineers, not as a high altitude pulmonary edema preventive drug, but as a means that could help to improve performance. Several studies have attempted to address this issue, with conflicting results. Currently, despite the inconclusive data at simulated or real altitude, and with the clear evidence that, in normoxia, sildenafil does not improve performance, this drug is being used (and sometimes overused) by people who climb high peaks. However, such potential performance improvement would depend on the degree of hypoxemia (altitude) and the individual responsiveness to this drug. This paper reviews the current knowledge on this matter

    ¿Afecta el sildenafilo a la capacidad física en altitud? Evidencias científicas en la actualidad

    Get PDF
      El sildenafilo ha demostrado eficacia reduciendo la hipertensión pulmonar provocada por la vasoconstricción pulmonar hipóxica. Su papel como posible factor para aumentar el rendimiento en el ejercicio en condiciones de hipoxia está por demostrar, pero el uso de sildenafilo ha aumentado entre los montañeros, no como un fármaco preventivo del edema pulmonar de gran altitud, sino como un medio que podría ayudar a mejorar el rendimiento físico a gran altura geográfica. Varios estudios han tratado de abordar este tema, con resultados contradictorios. Actualmente, a pesar de que no hay datos concluyentes, ni en altitud simulada, ni real, y con la clara evidencia de que en normoxia el sildenafilo no mejora el rendimiento físico, se continúa utilizando esta sustancia (a veces en exceso) por personas que suben a altas cumbres. Tal potencial mejora de rendimiento dependería del grado de hipoxemia en altitud y de la capacidad de respuesta individual a este medicamento. El presente artículo revisa el conocimiento actual sobre este tema

    Contra la fractura de cadera: encender la luz y trabajar la fuerza

    Get PDF
    ¡Vaya, me han operado de la cadera! A mis 91 años, es la primera vez que entro en el quirófano. Hace dos días, al levantarme e ir al baño, como siempre con la luz apagada para no despertar al nieto que había estado estudiando hasta tarde, tropecé y me golpeé. No pensé que me había hecho daño pero me di cuenta que me dolía mucho la zona de la ingle. Hoy, me han comentado que me dan el alta muy pronto. El médico me ha dado dos consejos: uno, encender la luz del pasillo y del baño al levantarme (por lo visto, es muy frecuente esta lesión y en esas circunstancias); dos, trabajar un poco la fuerza que es una solución excelente

    Amputation risk factors in severely frostbitten patients

    Get PDF
    In recent years, the incidence of frostbite has increased among healthy young adults who practice winter sports (skiing, mountaineering, ice climbing and technical climbing/alpinism) at both the professional and amateur levels. Moreover, given that the population most frequently affected is healthy and active, frostbite supposes a substantial interruption of their normal activity and in most cases is associated with long-term sequelae. It particularly has a higher impact when the affected person's daily activities require exposure to cold environments, as either sports practices or work activities in which low temperatures are a constant (ski patrols, mountain guides, avalanche forecasters, workers in the cold chain, etc.). Clinical experience with humans shows a limited reversibility of injuries via potential tissue regeneration, which can be fostered with optimal medical management. Data were collected from 92 frostbitten patients in order to evaluate factors that represent a risk of amputation after severe frostbite. Mountain range, years of expertise in winter mountaineering, time elapsed before rewarming and especially altitude were the most important factors for a poor prognosis

    Diferencias interindividuales en las concentraciones de cortisol plasmático tras una hora de ejercicio mixto aeróbico-anaeróbico

    Get PDF
    Introducción y objetivos: El objetivo del estudio fue evaluar las diferencias en la concentración plasmática de cortisol tras la realización de un esfuerzo mixto, aeróbicoanaeróbico, en un grupo de jóvenes físicamente activos. Métodos: Catorce voluntarios realizaron, en un cicloergómetro, 40 min de ejercicio a la intensidad correspondiente al 50% del pico individual de consumo de oxígeno, manteniendo el ritmo de pedaleo a 60 revoluciones/min. Durante el mismo, se intercalaron 4 fases de 30 s con una carga de 0,04 kg por kilo de masa corporal en los minutos 10, 20, 30 y 40. Tras estos primeros minutos, pedaleaban durante 20 min a la máxima velocidad posible frente a una carga constante correspondiente al 50% del consumo de oxígeno. Se controlaron los parámetros cardiorrespiratorios y se recogieron muestras sanguíneas al inicio de la prueba, cada 10 min durante el ejercicio y a los 15 min de la recuperación. Resultados: Las respuestas cardiopulmonar y metabólica fueron muy homogéneas, con un aumento de los valores de cortisol a lo largo de la prueba (F = 5,16; p &lt; 0,001) que presentó diferencias entre los sujetos (F = 6,74; p &lt; 0,001). En 8 participantes (57,1% de la muestra) se observó un aumento, y en 6 (42,9%) los cambios fueron pequeños con respecto a los valores previos al inicio de la prueba. Conclusión: A pesar de haber evaluado un grupo homogéneo, se observaron diferencias interindividuales en la concentración plasmática de cortisol tras la realización de un esfuerzo mixto, lo que puede tener implicaciones en la adaptación provocada por el ejercicio

    El sildenafil afecta el rendiment físic en altitud? Evidències científiques actuals

    Get PDF
      El sildenafil ha demostrat eficàcia en reduir la hipertensió pulmonar provocada per la vasoconstricció pulmonar hipòxica. El seu paper com a possible factor per augmentar el rendiment de l’exercici en condicions d’hipòxia està per demostrar, però l’ús del sildenafil ha augmentat entre els muntanyencs, no com a fàrmac preventiu de l’edema pulmonar de gran altitud, sinó perquè es pensava que podria ajudar a millorar el rendiment físic a gran altitud. Diversos estudis han plantejat el tema, amb resultats contradictoris. Actualment, tot i que no hi ha dades concloents, ni en altitud simulada ni real, i amb l’evidència clara que en normòxia el sildenafil no millora el rendiment físic, es continua utilitzant aquesta substància (a vegades en excés) per persones que pugen els alts cims. Aquesta hipotètica millora del rendiment depèn del grau d’hipoxèmia en altitud i de la capacitat de resposta individual a aquest medicament. Aquest article revisa el coneixement actual sobre aquest tema

    Severe hypoxic exercise does not impair lung diffusion in elite swimmers

    Get PDF
    Background: Exercise performed at high-altitude may cause a sub-clinical pulmonary interstitial edema which can worsen gas exchange function. This study aimed to evaluate whether there are changes in alveolar-capillary diffusion after exercise during a short-term exposure to hypobaric hypoxia in elite swimmers. Materials & Methods: Seven elite swimmers [age: 20.4 ± 1.4 years, height: 1.78 ± 10.8 m, body mass (BM): 69.7 ± 11.1 kg] participated in the study. Diffusing capacity of the lungs for carbon monoxide (DLCO), transfer coefficient of carbon monoxide (KCO), pulse oximeter oxygen saturation (SpO2) and heart rate (HR) were measured at sea level at rest (SL-R), and after a short-term hypobaric hypoxia exposure (4,000 m), both at rest (HA-R) and at the end of moderate interval exercise (HA-E). Results: The combined exposure to high-altitude and exercise did not change DLCO from SL-R to HA-R, or HA-E (43.8 ± 9.8 to 41.3 ± 10.5 to 42.4 ± 8.6 ml·min-1·mmHg-1, P = 0.391). As expected, elite swimmers showed large decrease in SpO2 (72 ± 5; P < 0.001) and increase in HR (139 ± 9 beats·min-1; P < 0.003) after HA-E. Conclusions: An acute high-altitude exposure combined with submaximal exercise does not change alveolar-capillary diffusion in elite swimmers

    És apropiada l'activitat física que fan els nostres escolars? Existeix correlació entre l'índex de massa corporal i les característiques de l'activitat física desenvolupada?

    Get PDF
    Fonament. Un dels objectius de la salut pública és la promoció d'un estil de vida actiu. La població infantil és clau, ja que l'activitat física (AF) és necessària per a un creixement saludable; és molt difícil canviar hàbits a partir de l'adolescència i el sedentarisme és factor causal de patologia i d'obesitat infantil. Objectiu. Conèixer les característiques de l'AF realitzada pels nostres escolars, estimar el temps destinat a conductes sedentàries (screen-time) i analitzar la relació entre índex de massa corporal (IMC), AF i screen-time. Mètode. Participants: 329 escolars (medi rural) prèvia obtenció del consentiment informat. Variables estudiades: IMC; AF i screen-time (enquesta de 7 dies i test K13 Plus d'AF). Resultats. Descriptius (mitjana ± DE): edat 7,2 ± 2,6 anys. IMC 17,3 ± 3,2 kg/m2 , Z-score IMC 0,12 ± 1,1. Screentime 59,4 ± 43,4 minuts/dia. Tipus AF (minuts/dia): intensitat lleu 34,7 ± 29,9, moderada 59,07 ± 52, elevada 26,2 ± 27,5. Puntuació test K13 Plus d'AF 5,5 ± 1,9 (puntuació equivalent a regular). Anàlisi correlació: significativa inversa entre IMC i AF de moderada intensitat (coeficient de Pearson -0,130; p = 0,018). Conclusions. En general, els valors mitjans dels infants avaluats corresponen amb els considerats aconsellables actualment, tot i que possiblement cal optimitzar les recomanacions vigents. En la prevenció del sobrepès/obesitat infantil cal considerar la correlació IMC/AF de moderada intensitat. S'han de promoure intervencions adreçades a augmentar el temps d'AF d'intensitat lleu i moderada, i a evitar un augment de l'screen-time. La piràmide d'AF pot ser una bona eina per al consell i ensenyament a les famílies
    corecore