Del Colegio de Boticarios de Barcelona al Real Colegio de Farmacia de San Victoriano: José Antonio Savall y Valldejuli (1752-1831)

[spa]El propósito de esta tesis doctoral es conocer más a fondo la historia de los últimos boticarios barceloneses del siglo XVIII, en facetas todavía no estudiadas y al mismo tiempo la vida de la menestralía barcelonesa, en la cual estaban incluidos los maestros boticarios. Por otra parte, y siguiendo algunas de las directrices de estudio que se siguen en el Seminario de Historia de la Farmacia de Barcelona con respecto al Real Colegio de Farmacia de San Victoriano y de la Facultad de Farmacia, convenía conocer con detalle a alguno de los profesores del citado Colegio, y nada mejor que analizar la vida y trayectoria de don José Antonio Savall y Valldejuli (1752-1831) para conjuntar ambas ideas, tanto por lo que atañe a la vida barcelonesa finisecular del dieciocho como por su actuación como profesor. Es sabido que un grupo de boticarios catalanes pretendieron crear unos estudios generales de Farmacia en Barcelona a mediados del siglo XVIII, y también que la Administración central (que recibió esos proyectos con atención pero con lentitud) los incorporó definitivamente a unas enseñanzas que se impartirían en todo el país a través de determinados Colegios de carácter oficial. Todos estos cambios se encuentran presentes en la figura excepcional de Savall, profesor de la Facultad Reunida, primer Ayudante del Ejército de Operaciones durante la Guerra de la Independencia, Doctor en Farmacia y Catedrático del Real Colegio de Farmacia de San Victoriano. En esta tesis hemos buscado establecer un jucio crítico y objetivo de la figura de Savall, en primer lugar como barcelonés, así como las relaciones con su familia, con la Iglesia, con el Colegio de Boticarios, con la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona, así como su relación como farmacéutico en la Guerra de la Independencia y como profesor en el Real Colegio. Para ello hemos podido contar con la documentación, hasta ahora inédita, hallada en distintos archivos de la ciudad, principalmente del Archivo General de Protocolos, del que se han consultado expedientes relacionados con una cincuentena de notarios. Dado que la mayoría de los documentos se hallaban escritos en catalán de aquella época, se ha realizado la transcripción, traducción y estudio de los mismos. En su vertiente como farmacéutico, ha sido especialmente interesante el hallazgo de un manuscrito en el Archivo de la Biblioteca de la Universidad de Barcelona, numerado con el 1777, que se titula “Llibre de Medicinas per lo Collegi de P.P. Trinitaris Catalçats. Barcelona 1778”, del que se realiza en esta tesis un estudio detallado, incluyendo la transcripción de algunas de las fórmulas que contiene

L'apotecari català Josep Antoni Savall i la seva reivindicació d'una nova farmacopea a la ciutat de Barcelona i principat de Catalunya l'any 1788

En aquesta comunicació es dóna a conèixer la tasca realitzada per l’apotecari Josep Antoni Savall, considerat figura rellevant en la transició de l’apotecari al farmacèutic, així com la seva reivindicació d’una farmacopea nova a la ciutat de Barcelona i principat de Catalunya a l’any 1788 després de més de cent anys de  l’edició de la Farmacopea Catalana de Joan d’Alós (1686) i de dos-cents de la última edició de la “Concordia Apothecariorum Bardrinonensium “(1587).En esta comunicación se da a conocer la labor realizada por el boticario Joan Antoni Savall, considerado figura relevante en la transición del boticario al farmacéutico, así como su reivindicación de una nueva farmacopea en la  Ciudad de Barcelona y Principado de Catalunya en el año 1788, después de más de cien años de la Farmacopea Catalana de Juan de Alós (1686) y  doscientos de la última edición de la “Concordia Apothecariorum Bardrinonensium” (1587)

Incidència del desenvolupament científic europeu a les ciències de la salut en els Països Catalans en el segle XVIII: aportacions de la farmacopea londinensis

Són nombrosos els estudis que fan paleses les interrelacions entre els homes de ciència catalans i els desenvolupaments científics europeus, moguts pel seu interès i preocupació per les seves professions (1) com va descriure per exemple la Dr. A. M. Carmona en el seu discurs d'ingrés a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona com a acadèmic electe. L'objecte de la comunicació d'avui és donar a conèixer la primera edició traduïda de la Farmacopea de Londres (1797), fent especial esmena dels comentaris i anotacions aclaratòries que el Dr. Casimiro Ortega, traductor de l'obra, va fer referent als Paisos Catalans i als seus científics. La qual cosa, demostra un cop més la qualitat i alt nivell científic assolit pels catalans d'aquella època

Estudi de l'especialitat farmacèutica ferroi-iodose-Ferrer en el context de la sanitat del segle XX

L'objectiu d'aquesta comunicació és donar a conèixer l'estudi de l'evolució de l'especialitat ferro-iodose-ferrer dins el context històric en el que va començar el seu desenvolupament. Destaca per ésser una especialitat premiada amb la medalla d'or de l'Exposició Internacional de Barcelona, l'any 1929

Un formulari portàtil de l'any 1826

En aquesta comunicació es dóna a conèixer un formulari que pel seu tamany 10x15 cm, suposa per l'època una novetat pel seu títol "Formulario Portátil". El seu autor M. A. Richard, fou doctor en Medicina, agregat amb exercici a la Facultat de Medicina de Paris i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Paris. L'obra és la primera edició espanyola de la tercera edició francesa, traduïda del francès per Manuel Anselmo Rodriguez, llicenciat en Farmàcia, augmentada amb les substàncies actives descobertes per Pelletier i Caventou, Brandes, Duncan, Chevallier, Lassaigne, Vauquelin, Feneulle, Magendie, Canzoreni, Henry, Ives, Derosne, Sertuerner, Boullay, Desfoses, Orstaedt, Courtois. Fa referència a l'obra de Mateu Orfila i les seves descobertes, així com la descripció dels medicaments, segons les seves formes farmacèutiques i els diferents mètodes curatius. Es dóna a conèixer la segona edició feta a Barcelona l'any 1850

L'Institut Medico Farmacèutic de Barcelona durant el conflicte (1936-1942)

L'objectiu d'aquesta comunicació es donar a conèixer els esdeveniments de l'Institut Medicofarmacèutic de Catalunya durant la Guerra Civil i postguerra (1936-1942). S'assenyalen els antecedents político-socials fins l'any 1945. Es fa referència de la documentació inèdita i dels Llibres d'Actes de l'arxiu d'aquesta Institució. Es fa esment de la seva catalanitat, així com del procés de depuració des de l'any 1939 fins l'any 1942, fet que continuà i que va suposar per a l'Institut Medicofarmacèutic quedar orfe de personalitats científiques de la medicina, de la farmàcia i de la veterinària, entre altres, a causa de l'exili, de la depuració, dels desapareguts i morts en guerra