El plurilingüisme europeu: una introducció

L'article fa un recorregut per la història del tractament de la diversitat lingüística a Europa, tan marcada per la ideologia de l'Estat-nació. Europa, en el seu procés vacil·lant d'unificació, es planteja fins a quin punt pot mantenir i encoratjar la seva diversitat cultural i lingüística i alhora ésser una potència competitiva en un món cada vegada més globalitzat. S'examina, doncs, aquesta diversitat presentant la tipologia lingüística de les llengües, la seva distribució espacial, el seu pes demogràfic, el seu poder d'atracció i la seva vitalitat etnolingüística, així com els tipus de política lingüística que s'hi apliquen. En una segona part l'article descriu la filosofia lingüística oficial de la UE , els seus programes de caire lingüístic i, sobretot, la Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries. Finalment, les conclusions suggereixen algunes línies per a la política lingüística europea futura

La variació social

First, this paper describes the relations between stratification and social convencionalization in general, it also presents a view of society as a very appropiate ground for socilectal research. Second, after reviewing specific problems of the research mentioned above in the Catalan countries, four lines of related research are surveyed: (1) dialectal and phonological research (2) sociological research (3) literary and mass media research (4) prescriptive and lexicographic research Some aspects of sociolinguistic research are especially reviewed: the repertoire in Barcelona and some of their sociolects as it is the case of the 'xava.

La castellanització de la població d'origen autòcton a la Catalunya contemporània

Es presenta un estat de la qüestió de la recerca sobre la castellanització de la població d'origen autòcton a la Catalunya del segle xx. Aquest procés castellanitzador ha tingut lloc principalment en les classes altes i mitjanes altes. A partir de dades qualitatives (entrevistes i fragments autobiogràfics), s'exemplifiquen tant l'abast del fenomen com les dificultats per abordar-lo. Finalment se suggereixen algunes línies de recerca que caldria encetar per tal d'aprofundir en la comprensió sobre aquest tema

Introducció: 25 anys de Constitució espanyola: un model lingüístic per avaluar

Amb motiu del 25è aniversari de l’aprovació de la Constitució Espanyola de 1978, el CUSC – Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació va dedicar la seva segona Jornada Transdisciplinària –amb el títol que encapçala aquest text- a l’anàlisi valorativa i també prospectiva del model d’organització glotopolítica que es consagra en aquell pacte constitucional, a la vista dels efectes -positius i negatius- que durant aquest quart de segle s’han produït en el marc de la seva aplicació..

¿Un estado, una lengua?: La organización política de la diversidad lingüística.

El libro recoge las ponencias presentadas al simposio "Estado y población plurilingüe" celebrado en 1991 en la Universidad de Barcelona. La obra se centra en la regulación de los usos lingüísticos en los órganos centrales comunes del estado en los países de población multilingüe. Además de la introducción de los coordinadores -Albert Bastardas y Emili Boix- incluye los siguientes capítulos: -William F. Mackey, La ecología de las sociedades plurilingües. -Pete Van de Craen, El papel de la legislación lingüística o la regulación del pluralismo lingüístico en Bélgica. -Kenneth McRae, El establecimiento de una política lingüística en sociedades plurilingües: cinco dimensiones cruciales. -Rudolf Viletta, El plurilingüismo en los ámbitos federales de la confederación suiza. -Jaume Vernet i Llobet, La regulación del plurilingüismo en la administración española. -Rafael L. Ninyoles, España como país plurilingüe: líneas de futuro. -Oriol Ramon i Mimó, Plurilingüismo en las comunidades europeas

Compartir ideas. La Universidad va al Instituto: un proyecto de aprendizaje- servicio transversal de la Universidad de Barcelona

Compartir ideas. La universidad va al instituto es un proyecto de aprendizaje servicio transversal de la Universidad de Barcelona. Este representa una propuesta de aprendizaje servicio que bajo una estructura común permite la participación de estudiantes y profesorado de distintas disciplinas en un mismo proyecto. El aprendizaje servicio (ApS) es una propuesta formativa que permite el desarrollo de diferentes tipos de aprendizajes a partir de la implicación en necesidades sociales reales con la intención de transformarlas (Tapia, 2001; Martínez, 2008; Puig, 2009). En este tipo de proyectos están presentes simultáneamente la intencionalidad pedagógica y la intencionalidad solidaria. Se pueden definir como experiencias educativas solidarias protagonizadas por estudiantes, que tienen como objetivo atender a una necesidad de los destinatarios a la vez que planificar y mejorar la calidad de los aprendizajes (Tapia, 2006)

Els Pigmalions de Joan Oliver i Xavier Bru de Sala: dues adaptacions separades per quaranta anys

Emili Boix-Fuster planteja les dificultats de cara a la traducció al català de les varietats dialectals d'altres llengües. Després de valorar els diversos mecanismes que pot adoptar el traductor, i comptant amb les dificultats afegides que ofereix la seva manca de popularització en català, l'autor passa a analitzar el cas de les traduccions catalanes del 'Pigmalió' de George Bernard Shaw. El fet que l'obra evoqui 'el tema universal de fins a quin punt la manera de parlar ens limita l'èxit social' dificulta la seva traducció al català, atesa la complexitat de la història sociolingüística d'aquest idioma. En aquesta línia, Boix-Fuster estudia amb detall les solucions lingüístiques de les versions de Joan Oliver (1957) i de Xavier Bru de Sala (1997) en funció de com s'adapten a les contingències verbals de la societat per a la qual foren pensades. I la conclusió principal és que si a la versió d'Oliver s'hi reflectien els dialectes socials del català barceloní, en la de Bru de Sala les diferències vénen donades per la 'divisió etnolingüística' entre 'catalans' i 'castellans'