Artritis Sèptica de canyell secundària a traumatisme (segles X-XI)

En general, les anquilosis poden ser degudes a diversos processos (reumàtic, infecciós, traumàtic o per immobilització perllongada) i amb freqüència és difícil atribuirles a una causa concreta. Es presenta un cas d’un individu medieval (S. X - XI) del monestir de Sant Benet de Bages (Sant Fruitós, El Bages), que presenta una fractura obliqua del tercer metacarpià esquerre, amb signes d’osteomielitis secundària a la fractura i anquilosi del canell i de l’epífisi distal del radi. En aquest cas, la història natural del procés patològic és molt clara i pot ajudar, per la seva morfologia, a l’estudi d’altres casos d’anquilosi en que aquesta no sigui tan clara. També es fa una valoració del seguiment de les fonts clàssiques (en concret Cels i la seva obra De Medicina) sobre el tractament de les fractures en època medieval

Hallazgos paleodontológicos de la necrópolis medieval del Convento de Nuestra Señora del Carmen, Valls (España)

Se presentan los resultados del estudio paleodontológico de una muestra de seis individuos hallados en la Necrópolis Medieval del Convento de Nuestra Señora del Carmen, Valls. Una vez reconstruidos sus restos, se observaron detalles interesantes y alteraciones en la anatomía estructural de alguna de las partes estudiadas que fueron posteriormente analizados de manera más minuciosa. Entre otras particularidades se presentan posibles prácticas con finalidad higiénica en relación directa con el periodonto (marcada acumulación asimétrica de cálculo), así como diversas alteraciones anatómicas de interés (apófisis mastoides bífida)

El ADN confirma la presencia y expansión de la tuberculosis en el medievo

La tuberculosi, una malaltia que sembla que ja era present des de la prehistòria, va ser comentada en textos clàssics grecollatins i es trobava en expansió a fa edat mitjana. La seva diagnosi es fonamentava en la inspecció visual, la radiografia i el comportament biològic del 'Mycobacterium tuberculosis'. però la certesa del diagnòstic era sempre dubtosa. Aquest aspecte ha variat en les dues últimes dècades, ja que s'ha constatat, en la present dècada, la presència del germen en algunes mòmies. Això s'ha aconseguit gràcies a l'especificitat amb l'estudi de l'ADN antic, fet que ha permès en alguns casos el diagnòstic de certesa. La nostra aportació és la del primer cas diagnosticat mitjançant l'ADN a Espanya