Comparing Poisson and Gaussian channels (extended)

Consider a pair of input distributions which after passing through a Poisson channel become $\epsilon$-close in total variation. We show that they must necessarily then be $\epsilon^{0.5+o(1)}$-close after passing through a Gaussian channel as well. In the opposite direction, we show that distributions inducing $\epsilon$-close outputs over the Gaussian channel must induce $\epsilon^{1+o(1)}$-close outputs over the Poisson. This quantifies a well-known intuition that ''smoothing'' induced by Poissonization and Gaussian convolution are similar. As an application, we improve a recent upper bound of Han-Miao-Shen'2021 for estimating mixing distribution of a Poisson mixture in Gaussian optimal transport distance from $n^{-0.1 + o(1)}$ to $n^{-0.25 + o(1)}$.Comment: 7 pages, 2 figures, to appear in the 2023 IEEE International Symposium on Information Theory (ISIT

Estudio experimental de generación y propiedades físicas de polímeros conductores

El món científic ha estat testimoni d’una explosió en el camp de la investigació dels polímers conductors, aquest descobriment va ser a l’any 1974 per Shirakawa. Els polímers conductors posseeixen diferents característiques; termocrómic, electrocrómic, electroquimicmecánic, absorció controlada, electrodisolució i emmagatzemen de càrrega. En aquests polímers se’ls hi ha trobat nombroses aplicacions. En el present només s’han aconseguit conductivitats elevades, comparables a la dels metall, en polímers molt purs amb un elevat grau de dopatge. Per això el desenvolupament continuo de nous compostos es necessari per millor las característiques i complir amb els estrictes requisits de la tecnologia i el medi ambient. El nostre grup d’investigació es dedica a aquest desenvolupament, enfocat a aplicacions anticorrosives y biotecnològiques. Al treball present seguim aquesta línia amb la generació i caracterització de nous polímers conductors.La memòria del projecte “Estudio experimental de generación y propiedades físicas de polímeros conductores” consta de dos capítols. En el primer capítol teòric, després de resumir l’historia dels polímers tecnològics, passem al camp dels polímers conductors, detallant la seva estructura química y electrònica, el mecanisme de conducció, les seves aplicacions i mètodes de síntesis. Finalment discutim dos vies de polimerització; electropolimerització i polimerització oxidativa; ja que són les dos vies que nosaltres utilitzarem per la obtenció de materials polimèrics. En el capítol experimental, al finalitzar la descripció dels mètodes i dispositius utilitzats, seguim amb els apartats d’anàlisis i caracterització, que juntament amb els resultats, observacions i conclusions finalitzem aquest treball

〔資料〕 昭和女子大学光葉博物館所蔵 「皇宮警察警手正帽」について（1）

Abstract　　In 2014, the Imperial Guard Headquarters of Japan gave seven helmets worn by the guards in the Imperial Police during the Meiji and Taisho periods to the Koyo Museum at Showa Women’s University. This paper introduces one of them, comments on its shape, materials, and characteristics, gives the history of the Imperial Police from their inception in 1886, and discusses that organization’s dress code. 　　The helmet was found in 2012 in the warehouse of the Kyoto Imperial Palace along with 52 similar helmets. It was kept in a wooden box on which a paper with the guard’s name, Naoharu Tamai, was affixed. Tamai’s name appears in the 1915 record of the Imperial Police. 　　The shape of the helmet is apparently based on the spiked pickelhaube worn by Prussian sodiers, fire-fighters and police. The shell seems to be made of papers pasted onto a wooden mold. The outer surface is japanned with black lacquer（黒漆）. This type of helmet is called a peach-shaped helmet（桃子様兜）. There is a hole drilled in the top and a round metal ornament similar to hachimanza（八幡座）is at the top of the helmet. There is a large metal ornament of a chrysanthemum with leaves at the front. Leather is used for the inner sweat band. There is also a metal chinstrap combined with several wavy-shaped thin pieces of metal decorating it. 　　Thus, the helmet is an example of a Japanese effort to adopt western clothing styles during the Meiji Period, but one which continued to use traditional Japanese ornamentation and materials

Vector-borne disease risk indexes in spatially structured populations

There are economic and physical limitations when applying prevention and control strategies for urban vector borne diseases. Consequently, there are increasing concerns and interest in designing efficient strategies and regulations that health agencies can follow in order to reduce the imminent impact of viruses like Dengue, Zika and Chikungunya. That includes fumigation, abatization, reducing the hatcheries, picking up trash, information campaigns. A basic question that arise when designing control strategies is about which and where these ones should focus. In other words, one would like to know whether preventing the contagion or decrease vector population, and in which area of the city, is more efficient. In this work, we propose risk indexes based on the idea of secondary cases from patch to patch. Thus, they take into account human mobility and indicate which patch has more chance to be a corridor for the spread of the disease and which is more vulnerable. They can also indicate the neighborhood where hatchery control will reduce more the number of potential cases. In order to illustrate the usefulness of these indexes, we run a set of numerical simulations in a mathematical model that takes into account the urban mobility and the differences in population density among the areas of a city. If i is a particular neighborhood, the transmission risk index TR_i measures the potential secondary cases caused by a host in that neighborhood. The vector transmission risk index VTR_i measures the potential secondary cases caused by a vector. Finally, the vulnerability risk index VR_i measures the potential secondary cases in the neighborhood. Transmission indexes can be used to give geographical priority to some neighborhoods when applying prevention and control measures. On the other hand, the vulnerability index can be useful to implement monitoring campaigns or public health investment.Comment: 16 pages, 5 figure

Eph/Ephrinによる嗅覚系神経回路形成制御機構の解明

学位の種別: 課程博士審査委員会委員 : （主査）東京大学教授 三浦 正幸, 東京大学教授 池谷 裕二, 東京大学教授 富田 泰輔, 東京大学准教授 八代田 英樹, 東京大学講師 岸 雄介University of Tokyo(東京大学

Estudio experimental de generación y propiedades físicas de polímeros conductores

El món científic ha estat testimoni d’una explosió en el camp de la investigació dels polímers conductors, aquest descobriment va ser a l’any 1974 per Shirakawa. Els polímers conductors posseeixen diferents característiques; termocrómic, electrocrómic, electroquimicmecánic, absorció controlada, electrodisolució i emmagatzemen de càrrega. En aquests polímers se’ls hi ha trobat nombroses aplicacions. En el present només s’han aconseguit conductivitats elevades, comparables a la dels metall, en polímers molt purs amb un elevat grau de dopatge. Per això el desenvolupament continuo de nous compostos es necessari per millor las característiques i complir amb els estrictes requisits de la tecnologia i el medi ambient. El nostre grup d’investigació es dedica a aquest desenvolupament, enfocat a aplicacions anticorrosives y biotecnològiques. Al treball present seguim aquesta línia amb la generació i caracterització de nous polímers conductors.La memòria del projecte “Estudio experimental de generación y propiedades físicas de polímeros conductores” consta de dos capítols. En el primer capítol teòric, després de resumir l’historia dels polímers tecnològics, passem al camp dels polímers conductors, detallant la seva estructura química y electrònica, el mecanisme de conducció, les seves aplicacions i mètodes de síntesis. Finalment discutim dos vies de polimerització; electropolimerització i polimerització oxidativa; ja que són les dos vies que nosaltres utilitzarem per la obtenció de materials polimèrics. En el capítol experimental, al finalitzar la descripció dels mètodes i dispositius utilitzats, seguim amb els apartats d’anàlisis i caracterització, que juntament amb els resultats, observacions i conclusions finalitzem aquest treball