Segrest de carboni en pedreres rehabilitades amb sòls adobats amb fangs de depuradora

La actual problemática del cambio climático hace necesaria la búsqueda de alternativas viables para intentar paliarlo. Una de las múltiples opciones es contribuir a la reducción del CO2 atmosférico secuestrando carbono (C) en el suelo. La recuperación de espacios degradados, como los afectados por actividades extractivas, permiten incrementar el C orgánico secuestrado en el suelo al mismo tiempo que se restaura la zona. Así pues, en el presente trabajo se estudian los cambios cuantitativos y cualitativos en el C orgánico del suelo de una cantera de calizas dolomíticas rehabilitado mediante tierras enmendadas con lodos de depuradora. Concretamente, se han comparado parcelas restauradas con una mezcla de tierra y lodos de depuradora urbana con otras restauradas solo con tierra de la zona (control). Se dispone de muestras recogidas en noviembre de 1996 y otras recogidas en primavera de 2014. De estas, se ha analizado el C oxidable con dicromato de potasio (C orgánico total) y también otras formas de carbono más estables como el C no hidrolizable con ácido clorhídrico y el C insoluble en medio alcalino (huminas). Los resultados muestran que el contenido de C orgánico en las parcelas tratadas con lodos y en las parcelas de control ha aumentado significativamente pasados los dieciocho años. También se ha observado que los suelos tratados con lodos de depuradora presentan valores más altos de C no hidrolizable y de C insoluble en medio alcalino que las parcelas control. Así pues, considerando el periodo de 1996-2014, la restauración usando lodos de depuradora como enmienda del suelo ha supuesto un secuestro neto de 26 Mg C · ha–1 en comparación con los 19 Mg C · ha–1 en el suelo de control. Por lo tanto, se puede afirmar que la aplicación de lodos puede contribuir a acelerar y aumentar el secuestro de C en suelos restaurados en los que se han llevado a cabo actividades extractivas.The current issue of climate change requires a search for viable alternatives to try to alleviate it. One of the many options is to contribute to the reduction of atmospheric CO2 sequestering carbon (C) in the soil. Rehabilitation of degraded areas, such as those affected by mining activities, increases the amount of organic C sequestered in the soil when these areas are recovered. In this paper, quantitative and qualitative changes over a period of 18 years in soil organic C of a dolomitic limestone quarry are presented. This site was partially rehabilitated by using a mixture of the local (control) soil amended with sewage sludge or soil alone. The study compares samples collected in November 1996 and others in the spring of 2014. Of these, the C oxidizable with potassium dichromate (total organic C) and other more stable C fractions, such as C non-hydrolysable with hydrochloric acid and C insoluble in alkaline media (humin), were analyzed. The results show that the content of organic C in sludge-treated plots and control plots has increased significantly after 18 years. It has also been observed that the sewage sludge-treated soils have higher values of insoluble C and recalcitrant C than the control plots. Thus, considering the period 1996-2014, soil rehabilitation using sewage sludge represents a net sequestration of 26 MgC·ha-1 compared to 19 MgC·ha-1 in the control plots. Therefore, the application of sewage sludge can help to accelerate and to increase carbon sequestration in soils of rehabilitated mining sites.La problemàtica actual del canvi climàtic fa necessària la recerca d'alternatives viables per a intentar pal·liar-lo. Una de les múltiples opcions és contribuir a la reducció del CO2 atmosfèric segrestant carboni (C) en el sòl. La recuperació d'àrees degradades, com les afectades per activitats extractives, pot permetre incrementar el C orgànic segrestat en el sòl al mateix temps que es restaura la zona. En aquest treball s'han estudiat els canvis quantitatius i qualitatius, en divuit anys, del C orgànic del sòl en una pedrera de calcàries dolomítiques rehabilitat mitjançant terres adobades amb fangs de depuradora. Concretament, s'han comparat parcel·les adobades amb una mescla de terra i fangs de depuradora urbana amb d'altres de restaurades només amb terra de la zona (control). Es disposa de mostres agafades el novembre de l'any 1996, un mes després de l'estesa de les terres, i d'altres de la primavera del 2014. S'ha analitzat el C oxidable amb dicromat de potassi (C orgànic total) i també altres formes més estables del carboni, com el C no hidrolitzable amb àcid clorhídric i el C insoluble en medi alcalí (humines). Els resultats mostren que el contingut de C orgànic ha augmentat significativament passats divuit anys tant en parcel·les tractades amb fangs de depuradora com en les parcel·les de control. També s'ha observat que els sòls tractats amb fangs presenten valors més elevats de C no hidrolitzable i de C insoluble en medi alcalí que les parcel·les de control. Així doncs, considerant el període 1996-2014, la restauració usant fangs de depuradora com a esmena del sòl ha suposat un segrest net de 26 Mg C · ha–1en comparació dels 19 Mg C · ha–1 en el sòl de control. Per tant, es pot afirmar que l'aplicació de fangs pot contribuir a accelerar i augmentar el segrest de C en sòls restaurats que han sofert activitats extractives

Estudi del compostatge de residus de neteja de boscos

Hom ha estudiat l'evolució de l'humus durant el procés de compostatge de residus triturats provinents de la neteja de boscos de pi roig amb ginebre. També s'ha valorat les possibilitats d'utilització del compost obtingut com a substrat vegetal. La composició d'aquests residus, rics en fusta de pi i branquillons (85 %), i llur elevada granulometria, n'han dificultat la rápida descomposició, bé que la fracció restant, constituïda per escorça i fullaraca (15 %), ha donat lloc a un humus de força bona qualitat. Els paràmetres analítics que consideren el material globalment, com la matèria orgànica total (MOT), el carboni oxidable total (COT), la relació C/N, la taxa de mineralització complementària (TMC) i els pirogrames, indiquen una baixa transformació dels residus, a causa de l'abundància de fragments grollers de fusta. Malgrat tot, els paràmetres que fan referencia a l'humus extret senyalen uns grans canvis en el contingut d'àcids húmics i fúlvics, en la relació C/N, en l'anàlisi elemental dels àcids húmics i en els pirogrames, de manera que hom obté, al final del procés, un humus de bona qualitat. La corba de retenció d'aigua demostra clarament que no és un material adequat corn a substrat, si Inés no atesa la granulometria estudiada.It has been studied the humus evolution during the composting process of smashed remains coming from the clearing up of Pinus sylvestris with Juniperus communis forests. It has also been considered the possibility to use the obtained compost as a vegetal substract. The composition of this remains, which are rich in pine wood and little branches (85 %) and have a high grade of granulometry, has made it difficult to decompose quickly, though the remaining fraction, bark of tree and frondage fundamentaly (15 %), has produced a good quality humus. The analitic parameters which qualify the whole material (like Total Organic Matter, Total Oxidable Carbon, C/N relationship, Complementary Mineralization Rate and pyrograms) shows a low remains transformation dueto the abundance ofgreat wood fragments. However, the parameters which refer to the extracted humus show important changes in the contents of Humic and Fulvic acids, GIN relationship, elemental analysis of Humic acids and pyrograms, obtaining, at the end of the process, a good quality humus. The Water Retention Graphic, clearly proves it isn't a good material to use as a vegetal substract, at least, with this high granulometry.Se ha llevado a cabo el estudio de la evolución del humus durante el proceso de compostaje de residuos triturados provenientes del desbroce de bosques de Pinus sylvestris con Juniperus communis. Se ha valorado también la posibilidad de utilización del compost obtenido como substrato vegetal. La composición de estos residuos, ricos en madera de pino y pequeñas ramitas (85 %) y la granulometria elevada, ha dificultado su rápida descomposición, la fracción restante, cortezas y hojarasca fundamentalmente (15 %), ha dado lugar a un humus de buena calidad. Los parámetros analíticos referidos a la globalidad del material, como son la Materia Orgánica Total, el Carbono Oxidable Total, la relación C/N, la Tasa de Mineralización Complementaria y los pirogramas, indican la poca transformación del residuo, debido fundamentalmente, a la abundancia de fragmentos de madera de tamaño de partícula elevado. Por otra parte, los parámetros referentes al humus extraído señalan unos grandes cambios en el contenido en ácidos húmicos y fúlvicos, en la relación C/N, en el análisis elemental de los ácidos húmicos y en los pirogramas, dando lugar, al final del proceso, a un humus de buena calidad. La curva de retención de agua demuestra claramente que no es un material adecuado como substrato, al menos, con la granulometria estudiada