Cross-National Comparison of Internal Migration

Internal migration is the most significant process driving changes in the pattern of human settlement across much of the world, yet remarkably few attempts have been made to compare internal migration between countries. Differences in data collection, in geography and in measurement intervals seriously hinder rigorous cross-national comparisons. We supplement data from the University of Minnesota IPUMS collection to make comparisons between 28 countries using both five year and lifetime measures of migration, and focusing particularly on migration intensity and spatial impacts. We demonstrate that Courgeau's k (Courgeau 1973) provides a powerful mechanism to transcend differences in statistical geography. Our results reveal widespread differences in the intensity of migration, and in the ages at which it occurs, with Asia generally displaying low mobility and sharp, early peaks, whereas Latin America and the Developed Countries show higher mobility and flatter age profiles usually peaking at older ages. High mobility is commonly offset by corresponding counter-flows but redistribution through internal migration is substantial in some countries, especially when computed as a lifetime measure. Time series comparisons show five year migration intensities falling in most countries (China being a notable exception), although lifetime data show more widespread rises due to age structure effects. Globally, we estimate that 740 million people, one in eight, were living within their home country but outside their region of birth, substantially above the commonly cited figure of 200 million international migrants.Internal migration, comparative analysis, migration intensity, redistribution, age, geography, lifetime, IPUMS

Cross-National Comparisons of Internal Migration

Internal migration is the most significant process driving changes in the pattern of human settlement across much of the world, yet remarkably few attempts have been made to compare internal migration between countries. Differences in data collection, in geography and in measurement intervals seriously hinder rigorous cross-national comparisons. We supplement data from the University of Minnesota IPUMS collection to make comparisons between 28 countries using both five year and lifetime measures of migration, and focusing particularly on migration intensity and spatial impacts. We demonstrate that Courgeau's k (Courgeau 1973) provides a powerful mechanism to transcend differences in statistical geography. Our results reveal widespread differences in the intensity of migration, and in the ages at which it occurs, with Asia generally displaying low mobility and sharp, early peaks, whereas Latin America and the Developed Countries show higher mobility and flatter age profiles usually peaking at older ages. High mobility is commonly offset by corresponding counter-flows but redistribution through internal migration is substantial in some countries, especially when computed as a lifetime measure. Time series comparisons show five year migration intensities falling in most countries (China being a notable exception), although lifetime data show more widespread rises due to age structure effects. Globally, we estimate that 740 million people, one in eight, were living within their home country but outside their region of birth, substantially above the commonly cited figure of 200 million international migrants.Internal migration, comparative analysis, migration intensity, redistribution, age, geography, lifetime, IPUMS

Salut

[p.4] Canviar l’educació per canviar el món[p.8] Em sento bé?[p.14] Un enverinament consentit[p.18] Crim i consum[p.22] Trencar amb el pessimisme[p.28] Educació en construcció[p.35] La salut en el mil·lenni[p.36] Bé per al clima, bo per a la salut[p.40] El debat de les vacunes[p.42] Wi-Fi: dret o amenaça?[p.44] Discriminació ambiental[p.32] Entrevista: Teresa CasasPeer Reviewe

Servicios de Salud Pública

Salut Pública; Serveis; ActivitatsSalud Pública; Servicios; ActividadesPublic health; Services; ActivitiesFullet informatiu sobre el conjunt d’activitats i serveis que es presten des de la Secretaria de Salut Pública. Inclou els diferents àmbits de la salut pública com són la protecció de la salut; la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia; les drogodependències i la salut mental; la vigilància i la resposta a emergències de salut pública; la seguretat alimentària, la salut laboral, les avaluacions mèdiques i el Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP). Alhora, també defineix altres àrees de treball transversal com ara la comunicació, la cooperació i coordinació entre diferents agents de salut i la docència, formació i recerca, de manera que prevalgui l’eficiència productiva i l’organitzativa.Folleto informativo sobre el conjunto de actividades y servicios que se prestan desde la Secretaria de Salud Pública. Incluye los diferentes ámbitos de la salud pública como son la protección de la salud; la promoción de la salud y la prevención de la enfermedad; las drogodependencias y la salud mental; la vigilancia y la respuesta a emergencias de salud pública; la seguridad alimentaria, la salud laboral, las evaluaciones medicas y el Plan Interdepartamental de Salud Pública (PINSAP). Al mismo tiempo también define otras áreas de trabajo transversal como la comunicación, la cooperación y coordinación entre diferentes agentes de salud y la docencia, formación y investigación, de forma que prevalga la eficiencia productiva y la organizativa

Línia d'actuació 5. Major enfocament cap als pacients i les famílies

Polítiques de salut; Planificació sanitària; Pla de salut de CatalunyaPolíticas de salud; Planificación sanitaria; Plan de salud de CatalunyaHealth policies; Health planning; Health plan of CataloniaEl CatSalut está evolucionando hacia la asunción de su papel de aseguradora pública y, en el marco de esta evolución, debemos priorizar: - Promoción de un modelo que establezca una relación proactiva con los asegurados. - Definición de los compromisos del CatSalut con las personas aseguradas para conseguir una relación que se sustente en un ámbito de confianza y de autoexigencia. - Establecimiento de un modelo de aseguramiento sanitario público que avale el autocuidado y la responsabilidad de los pacientes, en dos dimensiones. Por un lado, en las tareas de carácter más administrativo y, por otro, en la mejora y el cuidado de su salud. - Potenciación de actuaciones sectorizadas y estratificadas de acuerdo con los análisis sectoriales de riesgo que potencien las actuaciones de prevención de la enfermedad y de promoción de la salud.CatSalut is evolving towards the assumption of its role as public insurer and, in the framework of this evolution, we must prioritize: - Promotion of a model that establishes a proactive relation with the insured. - Definition of CatSalut's commitments with the insured persons to achieve a relationship that is based on a field of trust and self-sufficiency. - Establishment of a model of public health insurance that guarantees self-care and the responsibility of the patients, in two dimensions. On the one hand, in tasks of a more administrative nature and, on the other, in the improvement and care of their health. - Boosting sector-specific and stratified actions in accordance with sector-specific risk analyzes that enhance actions to prevent illness and promote health.El CatSalut està evolucionant cap a l’assumpció del seu paper d’asseguradora pública i, en el marc d’aquesta evolució, hem de prioritzar: - Promoció d’un model que estableixi una relació proactiva amb els assegurats. -Definició dels compromisos del CatSalut amb les persones assegurades per aconseguir una relació que se sustenti en un àmbit de confiança i d’autoexigència. -Establiment d’un model d’assegurament sanitari públic que avali l’autocura i la responsabilitat dels pacients, en dues dimensions. D’una banda, en les tasques de caràcter més administratiu i, de l’altra, en la millora i la cura de la seva salut. - Potenciació d’actuacions sectoritzades i estratificades d’acord amb les anàlisis sectorials de risc que potenciïn les actuacions de prevenció de la malaltia i de promoció de la salut

Activitat física en el temps lliure i autopercepció de l’estat de salut a Colòmbia

Introducció: L’activitat física es considera un factor protector del desenvolupament de malalties cròniques. Les enquestes a poblacions proporcionen informació sobre l’estat de salut i factors relacionats. L’objectiu del present estudi fou explorar l’associació entre activitat física en el temps lliure i autopercepció de l’estat de salut, segons les dades de l’enquesta nacional de la situació nutricional a Colòmbia el 2005. Material i mètodes: Disseny observacional analític de tall tranversal. Un total de 14.601 subjectes colombians (18-64 anys), seleccionats mitjançant mostreig complex, foren inclosos a l’estudi. Se seleccionaren variables relacionades amb l’autopercepció de la salut i es categoritzà l’activitat física d’acord amb les recomanacions del qüestionari internacional d’activitat física. Resultats: Mitjançant anàlisi de regressió logística s’identificà major risc de percebre la salut com a pobre en les dones que reportaren un nivell baix d’activitat física, respecte a les d’alta activitat física (odds ratio [OR ]) ajustat = 1,92; IC 95%, 1,19-3,10). No es trobà aquesta evidència en els homes (OR ajustat = 0,80; IC 95%, 0,62-1,03). També es relacionaren percepcions regulars i dolentes de l’estat de salut amb nivells baixos escolars, en ambdós sexes, i amb els homes, amb els no afiliats al sistema de salut. Conclusions: Es trobà associació entre un nivell vigorós d’activitat física en el temps lliure i bona autopercepció de l’estat de salut de les dones, mentre que en els homes no es trobà aquesta associació, i calgué que fossin contemplats altres hàbits i dominis. Bones avaluacions de l’estat de salut s’associaren a un nivell educatiu més elevat en ambdós sexes i a la condició d’afiliat al sistema de salut en els homes. Aquests resultats suggereixen la necessitat de dirigir polítiques públiques vers el foment de la pràctica d’activitats físiques, garantir l’accés a l’educació i la filiació a un sistema de salut de la població

Línia d'actuació 6. Nou model de contractació de l'atenció sanitària més enfocat a resultats en salut

Health policies; Health planning; Health plan of CataloniaPolítiques de salut; Planificació sanitària; Pla de salut de CatalunyaPolíticas de salud; Planificación sanitaria; Plan de salud de CatalunyaCal fer modificacions i adaptacions en els instruments de contraprestació per tal d’alinear els incentius amb els objectius establerts en el bloc de transformació del model d’atenció, prioritzant i incentivant: - La prestació d’una atenció més resolutiva que fomenti que els pacients siguin atesos en el nivell més adequat. - La promoció de la coordinació i el treball en xarxa dels diferents proveïdors, de manera que s’introdueixin canvis en el model d’atenció, especialment en els casos de cronicitat i d’alta complexitat. - El disseny d’un sistema d’incentius que no estigui tan condicionat per l’estructura existent sinó per les necessitats de les persones, per tal de contribuir a la finalitat de fomentar una atenció centrada en els pacients.Hay que hacer modificaciones y adaptaciones en los instrumentos de contraprestación para alinear los incentivos con los objetivos establecidos en el bloque de transformación del modelo de atención, priorizando e incentivando: - La prestación de una atención más resolutiva que fomente que los pacientes sean atendidos en el nivel más adecuado. - La promoción de la coordinación y el trabajo en red de los diferentes proveedores, por lo que se introduzcan cambios en el modelo de atención, especialmente en los casos de cronicidad y de alta complejidad. - El diseño de un sistema de incentivos que no esté tan condicionado por la estructura existente sino por las necesidades de las personas, a fin de contribuir a la finalidad de fomentar una atención centrada en los pacientes.Modifications and adaptations must be made in the consideration instruments in order to align the incentives with the objectives established in the model of attention, prioritizing and encouraging model block: - Providing more resolute attention that encourages patients to be treated at the most appropriate level. - The promotion of coordination and the networking of different providers, so that changes in the model of care are introduced, especially in cases of chronicity and high complexity. - The design of an incentive system that is not so conditioned by the existing structure but rather by the needs of the people, in order to contribute to the purpose of promoting patient-centered attention