A Group Decision-Making Model Based on Regression Method with Hesitant Fuzzy Preference Relations

In recent years, the decision-making models with hesitant fuzzy preference relations (HFPRs) have received a lot of attention by some researchers. Meanwhile, the previous studies normally adopt normalization technical means to ensure the same number for all elements, which biases original information of decision-makers. In order to overcome this problem, in this paper, the multiplicative consistency of HFPRs is defined and the highest consistent reduced HFPRs are obtained by means of fuzzy linear programming method from given HFPRs. The proposed regression method eliminates the unreasonable information and retains the reasonable information from a given HFPR. In addition, the proposed method overcomes drawbacks of Zhu and Xu’s regression method and is more simple and effective. On account of the obtained reduced HFPRs by the proposed regression method, a GDM model is established. Finally, a supplier selection problem was researched to present the effectiveness and pragmatism of the proposed approach, which proved that the method could offer beneficial insights into the GDM procedure

A Hesitant Fuzzy Linguistic Multicriteria Decision-Making Method with Interactive Criteria and Its Application to Renewable Energy Projects Selection

A variety of multicriteria decision-making (MCDM) methods for renewable energy projects evaluation have been proposed, of which the premise of using these methods is to assume that the criteria are independent of each other. However, it may be difficult or costly to build independent criteria set in some cases because renewable energy planning is to pursue a balance of economic, social, and environmental goals, which makes the existence of interaction among criteria be of great possibility. In this paper, we consider a highly ambiguous decision situation, where the experts are allowed to give the evaluations in the form of hesitant fuzzy linguistic terms set (HFLTS). We build a hesitant fuzzy linguistic decision-making model handling the interaction among criteria from the perspective of distance measure and apply it to renewable energy projects selection. The proposed method can consider more fuzzy factors and deal with the interaction among criteria more approximately. It can reduce the decision pressure and improve the decision-making efficiency because the decision makers are allowed to express their preference in form of HFLTS and a decision criteria set of which the criteria are independent of each other is not necessary

A robust multicriteria analysis for the post-treatment of digestate from low-tech digesters. Boosting the circular bioeconomy of small-scale farms in Colombia

Low-tech digesters are sustainable technologies to produce a clean fuel (biogas), which can be used for cooking and heating. Moreover, the degradation of organic waste in the digester also produces a liquid effluent (digestate), which can be reused in agriculture as a biofertilizer. The direct application of digestate to the soil may not be either feasible due to regulations or safe due to poor quality. The study aims to apply, for the first time, a multicriteria analysis to select the most suitable solution for the post-treatment and reuse of digestate from low-tech digesters implemented in small-scale farms. The post-treatments considered are: a degassing tank, a sand filter, a vermifilter, digestate recirculation, a facultative pond, and combinations of them. Ten criteria and twenty-one sub-criteria including technical, environmental and socio-economic aspects are defined to be weighted by experts. The analysis employs triangular fuzzy numbers to consider uncertainty and increase the robustness of the results, and it is validated using three case studies in Colombia. The alternatives are designed using data collected in-situ on the design and operation of the digesters and the quality of the digestates. Results confirm the robustness of the rankings and show that vermifiltration is the best alternative for the post-treatment of digestates from low-tech digesters implemented in small-scale farms. It is due to the fact that it produces a high-quality biofertilizer, it is easy to manage and it is implemented using local materials. Other prominent alternatives are sand filtration, recirculation and a degassing tank coupled with vermifiltration.Peer ReviewedObjectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant::7.1 - Per a 2030, garantir l’accés universal a serveis d’energia assequibles, confiables i modernsObjectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No ContaminantObjectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant::7.a - Per a 2030, augmentar la cooperació internacional per tal de facilitar l’accés a la investigació i a les tecnolo­gies energètiques no contaminants, incloses les fonts d’energia renovables, l’eficiència energètica i les tecnologies de combustibles fòssils avançades i menys contaminants, i promoure la inversió en infraestructures energètiques i tecnologies d’energia no contaminantObjectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant::7.b - Per a 2030, ampliar la infraestructura i millorar la tecnologia per tal d’oferir serveis d’energia moderns i sos­tenibles per a tots els països en desenvolupament, en particular els països menys avançats, els petits estats insulars en desenvolupament i els països en desenvolupament sense litoral, d’acord amb els programes de suport respectiusPostprint (author's final draft

Methodology for the evaluation and design of projects considering multiple criteria and uncertainty. Application to the development of energy projects in rural areas

Tesi en modalitat de compendi de publicacionsIn 2015, the United Nations defined the Sustainable Development Goals in a transition towards a world without poverty and where human rights, equity and sustainability are prioritized. In particular, modern energy services are considered crucial not only to achieve universal access to energy by 2030, but due to their contribution to alleviate chronical poverty, reduce food insecurity, promote the access to modern information in schools and enhance the start of productive activities. However, the aim of global access by 2030 is still far from being complete, with more than 700 million people living in rural areas without access to electricity and using firewood and other polluting traditional biomass for cooking and heating. Decentralized energy systems are gaining attention as a more feasible solution than grid extension to provide energy to rural and inaccessible areas. The evaluation and design of decentralized systems is a complex process that needs to take into account multiple alternatives and criteria to ensure a long-term sustainability, but usually available studies in literature focus exclusively in technical and economic aspects. Also, the minority of studies following a multicriteria decision-making approach underestimate the effect of the potential lack of confidence of the experts and users consulted to weight the importance of each criterion or to evaluate a specific alternative. In this context, the objective of this thesis is to develop multicriteria procedures considering uncertainty to increase the robustness of the results. These procedures are applied to projects that foster access to energy services and promote therefore the development of rural and underprivileged areas. The thesis begins with two multicriteria procedures presented for the evaluation and the design, respectively, of rural electrification projects. These procedures are applied to two real case studies in Peru and Nigeria. Both applications provide valuable insights, for local authorities and other promoters of electrification systems in similar contexts, regarding which technologies and configurations to use in determined circumstances. At the same time, the analysis carried out enable an improvement regarding the robustness of results through the consideration of the lack of confidence of the opinions collected about the importance of the criteria and the evaluation of the alternatives. In this regard, A Methodology for Multicriteria Decision-making considering Uncertainty (MIMDU) is then developed based on fuzzy numbers to include the lack of confidence experts and users might have when weighting a criterion or evaluating an alternative. The methodology designed includes a novel procedure to quantify human opinions with non-pre-defined fuzzy numbers and a systematic process to calculate diverse rankings of alternatives and provide complimentary information that leads to a more robust decision-making. Indeed, the potential of the methodology is illustrated with an example case that shows how the lack of confidence can affect the alternatives ranking and the subsequent decision. Finally, the methodology is applied to a real case study in Colombia to select the best alternative for digestate post-treatment before its application to agricultural soil as a fertilizer. The use of MIMDU presents three major beneficial outcomes for multicriteria decision-making to foster rural development. First, the consideration of the lack of confidence of the respondents can reduce the pressure they might feel when providing an answer without complete knowledge. Second, it allows a more accurate quantification of the opinions given, turning, for example, more hesitant answers into less reliable evaluations of an alternative, that worsens its final ranking. And third, more robust decisions can be taken due to the major precision in the modelling of opinions and the possibility of comparing crisp and fuzzy-based rankings of the alternatives.Dins dels objectius de desenvolupament sostenibles, els serveis energètics moderns es consideren crucials no només per aconseguir l'accés universal a l'energia el 2030, sinó per la seva contribució a pal·liar la pobresa crònica, reduir la inseguretat alimentària, promoure l'accés a la informació moderna a les escoles i permetre l'inici d'activitats productives. Tot i això, l’objectiu d’accés mundial per al 2030 encara està lluny d’acomplir-se, ja que més de 700 milions de persones viuen a les zones rurals sense accés a l’electricitat i utilitzen llenya i altres biomasses tradicionals contaminants per cuinar i escalfar. Els sistemes energètics descentralitzats guanyen pes respecte l’extensió de la xarxa per proporcionar energia a zones rurals i inaccessibles. L’avaluació i el disseny d’aquests sistemes és un procés complex que ha de tenir en compte múltiples alternatives i criteris per garantir una sostenibilitat a llarg termini, però els estudis de literatura disponibles generalment se centren exclusivament en aspectes tècniques i econòmiques. A més, la minoria d’estudis que segueixen un enfocament multicriteri subestimen l’efecte de la manca de confiança potencial dels experts i usuaris consultats per ponderar la importància de cada criteri o avaluar una alternativa específica. En aquest context, l'objectiu d'aquesta tesi és desenvolupar procediments multicriteri considerant la incertesa per afavorir l’obtenció de resultats robustos. Aquests procediments s’apliquen a projectes que afavoreixen l’accés als serveis energètics i promouen, per tant, el desenvolupament de zones rurals i desfavorides. La tesi comença amb dos procediments multicriteri presentats per a l'avaluació i el disseny, respectivament, de projectes d'electrificació rural. Aquests procediments s'apliquen a dos casos pràctics reals al Perú i Nigèria. Ambdues aplicacions proporcionen informació valuosa, per a les autoritats locals i altres promotors de sistemes d’electrificació en contextos similars, sobre quines tecnologies i configuracions a utilitzar en determinades circumstàncies. Al mateix temps, les anàlisis realitzades permeten una millora en quant a la solidesa dels resultats mitjançant la consideració de la manca de confiança de les opinions recollides sobre la importància dels criteris i l’avaluació de les alternatives. Per fer-ho, es desenvolupa una metodologia per a la presa de decisions multicriteri que té en compte la incertesa (MIMDU) basada en nombres difusos per incloure la manca de confiança que els experts i usuaris podrien tenir quan ponderen un criteri o avaluen una alternativa. La metodologia dissenyada inclou un nou procediment per quantificar opinions humanes amb nombres difusos no predefinits i un procés sistemàtic per calcular diversos rànquings d’alternatives i proporcionar informació complementària que condueix a una presa de decisions més robusta. De fet, el potencial de la metodologia s’il·lustra amb un cas d’exemple que mostra com la manca de confiança pot afectar el rànquing d’alternatives i la decisió posterior. Finalment, la metodologia s'aplica a un estudi de cas real a Colòmbia per seleccionar la millor alternativa per al post-tractament del digestat abans de la seva aplicació a sòl agrícola com a fertilitzant. L’ús de MIMDU presenta tres grans beneficis per a la presa de decisions multicriteri per fomentar el desenvolupament rural. En primer lloc, la consideració de la manca de confiança dels enquestats pot reduir la pressió que podrien sentir al donar una resposta sense coneixement complet. En segon lloc, permet una quantificació més precisa de les opinions donades, convertint, per exemple, respostes més dubtoses en avaluacions menys fiables d’una alternativa, que empitjora la seva classificació final. I, en tercer lloc, es poden prendre decisions més robustes a causa de la precisió en la modelització d’opinionsEn 2015, la Organización de las Naciones Unidas definió los Objetivos de Desarrollo Sostenible en una transición hacia un mundo sin pobreza y donde se priorizan los derechos humanos, la equidad y la sostenibilidad. En particular, los servicios energéticos modernos se consideran cruciales no solo para lograr el acceso universal a la energía en 2030, sino por su contribución para aliviar la pobreza crónica, reducir la inseguridad alimentaria, promover el acceso a la información en las escuelas y permitir el inicio de actividades productivas. Sin embargo, el objetivo de acceso global a la energía para 2030 aún está lejos de ser completo, con más de 700 millones de personas viviendo en áreas rurales sin acceso a electricidad y utilizando leña y otra biomasa tradicional contaminante, para cocinar y calentar. Los sistemas de energía descentralizados están ganando peso respecto a la extensión de la red para proporcionar energía a áreas rurales e inaccesibles. La evaluación y el diseño de sistemas descentralizados es un proceso complejo que precisa considerar múltiples alternativas y criterios para que sea sostenible a largo plazo, pero los estudios disponibles en la literatura generalmente se enfocan exclusivamente en aspectos técnicos y económicos. Asimismo, la minoría de estudios que siguen un enfoque de toma de decisiones multicriterio subestiman el efecto de la potencial falta de confianza de los expertos y usuarios consultados para ponderar la importancia de cada criterio o para evaluar una alternativa específica. En este contexto, el objetivo de esta tesis es desarrollar procedimientos multicriterio considerando la incertidumbre para aumentar la robustez de los resultados. Estos procedimientos se aplican a proyectos que fomentan el acceso a los servicios energéticos y, por tanto, promueven el desarrollo de zonas rurales y desfavorecidas. La tesis comienza con dos procedimientos multicriterio presentados para la evaluación y el diseño, respectivamente, de proyectos de electrificación rural. Estos procedimientos se aplican a dos estudios de casos reales en Perú y Nigeria. Ambas aplicaciones pueden proporcionar información valiosa, para las autoridades locales y otros promotores de sistemas de electrificación en contextos similares, sobre qué tecnologías y configuraciones utilizar en determinadas circunstancias. Al mismo tiempo, los análisis realizados permiten una mejora en cuanto a la robustez de los resultados a través de la consideración de la falta de confianza de las opiniones recogidas acerca de la importancia de los criterios y de la evaluación de las alternativas. Para ello, se desarrolla una Metodología para la toma de decisiones multicriterio considerando la incertidumbre (MIMDU) basada en números difusos para incluir la falta de confianza que los expertos y los usuarios pueden tener al ponderar un criterio o evaluar una alternativa La metodología diseñada incluye un procedimiento novedoso para cuantificar opiniones humanas con números difusos no predefinidos y un proceso sistemático para proponer rankings de alternativas y brindar información complementaria que conduce a una toma de decisiones más robusta. El potencial de la metodología se ilustra con un caso de ejemplo que muestra cómo la falta de confianza puede afectar el ranking de alternativas y la decisión posterior. Finalmente, la metodología diseñada se aplica a un estudio de caso real en Colombia para seleccionar la mejor alternativa para el digestato post-tratamiento previo a su aplicación al suelo agrícola como fertilizante. El uso de MIMDU presenta tres importantes beneficios para la toma de decisiones multicriterio en contextos de desarrollo rural. En primer lugar, la consideración de la falta de confianza de los encuestados puede reducir la presión al dar una respuesta sin un conocimiento completo. En segundo lugar, permite una cuantificación más precisa de las opiniones emitidas, convirtiendo, por ejemplo, respuestas más vacilantes en valoraciones menos fiables de una alternativa, que empeora su clasificación final. Y tercero, se pueden tomar decisiones más sólidas debido a la mayor precisión en el modelado de opiniones y la posibilidad de comparar rankings deterministas y difusos de las alternativas.Postprint (published version

Collected Papers (on Neutrosophic Theory and Applications), Volume VI

This sixth volume of Collected Papers includes 74 papers comprising 974 pages on (theoretic and applied) neutrosophics, written between 2015-2021 by the author alone or in collaboration with the following 121 co-authors from 19 countries: Mohamed Abdel-Basset, Abdel Nasser H. Zaied, Abduallah Gamal, Amir Abdullah, Firoz Ahmad, Nadeem Ahmad, Ahmad Yusuf Adhami, Ahmed Aboelfetouh, Ahmed Mostafa Khalil, Shariful Alam, W. Alharbi, Ali Hassan, Mumtaz Ali, Amira S. Ashour, Asmaa Atef, Assia Bakali, Ayoub Bahnasse, A. A. Azzam, Willem K.M. Brauers, Bui Cong Cuong, Fausto Cavallaro, Ahmet Çevik, Robby I. Chandra, Kalaivani Chandran, Victor Chang, Chang Su Kim, Jyotir Moy Chatterjee, Victor Christianto, Chunxin Bo, Mihaela Colhon, Shyamal Dalapati, Arindam Dey, Dunqian Cao, Fahad Alsharari, Faruk Karaaslan, Aleksandra Fedajev, Daniela Gîfu, Hina Gulzar, Haitham A. El-Ghareeb, Masooma Raza Hashmi, Hewayda El-Ghawalby, Hoang Viet Long, Le Hoang Son, F. Nirmala Irudayam, Branislav Ivanov, S. Jafari, Jeong Gon Lee, Milena Jevtić, Sudan Jha, Junhui Kim, Ilanthenral Kandasamy, W.B. Vasantha Kandasamy, Darjan Karabašević, Songül Karabatak, Abdullah Kargın, M. Karthika, Ieva Meidute-Kavaliauskiene, Madad Khan, Majid Khan, Manju Khari, Kifayat Ullah, K. Kishore, Kul Hur, Santanu Kumar Patro, Prem Kumar Singh, Raghvendra Kumar, Tapan Kumar Roy, Malayalan Lathamaheswari, Luu Quoc Dat, T. Madhumathi, Tahir Mahmood, Mladjan Maksimovic, Gunasekaran Manogaran, Nivetha Martin, M. Kasi Mayan, Mai Mohamed, Mohamed Talea, Muhammad Akram, Muhammad Gulistan, Raja Muhammad Hashim, Muhammad Riaz, Muhammad Saeed, Rana Muhammad Zulqarnain, Nada A. Nabeeh, Deivanayagampillai Nagarajan, Xenia Negrea, Nguyen Xuan Thao, Jagan M. Obbineni, Angelo de Oliveira, M. Parimala, Gabrijela Popovic, Ishaani Priyadarshini, Yaser Saber, Mehmet Șahin, Said Broumi, A. A. Salama, M. Saleh, Ganeshsree Selvachandran, Dönüș Șengür, Shio Gai Quek, Songtao Shao, Dragiša Stanujkić, Surapati Pramanik, Swathi Sundari Sundaramoorthy, Mirela Teodorescu, Selçuk Topal, Muhammed Turhan, Alptekin Ulutaș, Luige Vlădăreanu, Victor Vlădăreanu, Ştefan Vlăduţescu, Dan Valeriu Voinea, Volkan Duran, Navneet Yadav, Yanhui Guo, Naveed Yaqoob, Yongquan Zhou, Young Bae Jun, Xiaohong Zhang, Xiao Long Xin, Edmundas Kazimieras Zavadskas