Towards the Development of an Effective Online Language Learning Model in a University Environment

[ES] Esta tesis documenta el progreso hacia un modelo de aprendizaje de lenguas online. A pesar de las recientes innovaciones en el aprendizaje online, se necesita un conocimiento más profundo de lo que significa aprender online para poder garantizar que la experiencia del aprendizaje de lenguas sea mejor para todos. Los estudiantes a menudo se sienten abrumados con la tecnología a expensas de una pedagogía adecuada. Esta tesis explora la naturaleza de aprender una lengua online. El estudio investiga cómo los recientes avances tecnológicos han propiciado que el aprendizaje de una lengua se esté transformando, pasando de ser una actividad presencial a ser una actividad online. En el proceso de cambio a un entorno online, los profesores deben aprender nuevas formas de interactuar con los alumnos y compartir conocimientos. Esto significa que debemos volver a pensar cómo adquirirá el alumno las competencias lingüísticas. Esta tesis sostiene que analizar las opiniones de los estudiantes es un paso esencial hacia el diseño y desarrollo de un modelo de aprendizaje de idiomas online. La tesis comienza con la revisión de la literatura existente relacionada con el aprendizaje y la tecnología online (tecnologías multimedia, aprendizaje asistido por ordenador, la relación entre la lingüística de corpus y el aprendizaje de lenguas online, el uso de tecnologías móviles, el uso de juegos, la simulación y la realidad virtual, el impacto de las redes sociales). Para la metodología, hemos utilizado un diseño mixto cuasi experimental. Hemos recogido datos de varias fuentes y los hemos analizado para disponer de la información necesaria para así poder diseñar un modelo de aprendizaje de lenguas online. En primer lugar, se ha llevado a cabo una investigación inicial en el aula para descubrir y analizar algunas ideas básicas que los estudiantes tienen sobre el uso de herramientas para el aprendizaje de idiomas online. En segundo lugar, hemos examinado los contenidos y la estructura de los libros de texto electrónicos como representativos de una especie de paso intermedio hacia un curso de aprendizaje de idiomas online. En tercer lugar, hemos analizado Massive Open Online Courses. En cuarto lugar, ofrecemos un análisis sobre el diseño adecuado y apropiado de cuestionarios. A continuación, presentamos el razonamiento en el que basamos los tres cuestionarios utilizados en nuestra investigación. El primer cuestionario se centraba principalmente en el papel de Internet como herramienta de aprendizaje de idiomas. En el segundo cuestionario los alumnos tuvieron que evaluar sitios web para el aprendizaje de idiomas. En nuestro tercer cuestionario abordamos la cuestión de las actividades de aprendizaje de idiomas. El cuestionario pretendía descubrir las opiniones de los estudiantes sobre diferentes tipos de actividades de aprendizaje de idiomas, que iban desde actividades cortas, tradicionales, formales a actividades de mayor duración tipo proyecto. El Capítulo IV está dedicado principalmente a valorar los resultados del análisis de nuestra investigación inicial en el aula, el análisis de los libros de texto electrónicos y sus correspondientes plataformas online, el análisis de los MOOC para el aprendizaje de idiomas y el análisis de las respuestas de los alumnos a los tres cuestionarios. El Capítulo V presenta un modelo de aprendizaje de idiomas online. Esta investigación contribuye a mejorar la experiencia de aprendizaje de idiomas online al hacer explícitos los pasos que se deben seguir para desarrollar un curso de idiomas online impulsado por la pedagogía y fundamentado en las tecnologías más recientes. El modelo puede convertirse en una herramienta de toma de decisiones (una guía y lista de verificación para el diseño de cursos de idiomas online). Además, contribuye a la discusión sobre la mejor manera de integrar herramientas, tareas y aprendizaje de lenguas, una parte fundamental del proceso de apr[CA] Esta tesi documenta el progrés cap a un model d'aprenentatge del llengües en línia. A pesar de les recents innovacions en l'aprenentatge en línia, és necessari un coneixement més profund del que significa aprendre en línia per tal de poder garantir que l'experiència de l'aprenentatge de llengües siga millor per a tots. Els estudiants sovint se senten desbordats davant la tecnologia a falta d'una pedagogia adequada. Esta tesi explora la naturalesa d'aprendre una llengua en línia. L'estudi investiga com els recents avanços tecnològics han propiciat que l'aprenentatge d'una llengua passe de ser una activitat presencial a ser una activitat en línia. En el procés de canvi a un entorn en línia, els professors han d'aprendre noves formes d'interactuar amb els alumnes i compartir coneixements. Açò significa que hem de tornar a pensar com adquirirà l'alumne les competències lingüístiques. Esta tesi sosté que una anàlisi de les opinions dels estudiants és un pas essencial cap al disseny i desenvolupament d'un model d'aprenentatge d'idiomes en línia. La tesi comença amb la revisió de la literatura existent relacionada amb l'aprenentatge i la tecnologia en línia (tecnologies multimèdia, aprenentatge assistit per ordinador, la relació entre la lingüística de corpus i l'aprenentatge de llengües en línia, l'ús de tecnologies mòbils, l'ús de jocs, la simulació i la realitat virtual, l'impacte de les xarxes socials). Per a la metodologia, s'ha usat un disseny mixt quasi experimental. S'han recollit dades de fonts diverses i les hem analitzat per tal de disposar de la informació necessària per poder dissenyar un model d'aprenentatge de llengües en línia. En primer lloc, hem dut a terme una investigació inicial en l'aula per tal de descobrir i analitzar algunes idees bàsiques que els estudiants tenen sobre l'ús de ferramentes per a l'aprenentatge d'idiomes en línia. En segon lloc, hem examinat els continguts i l'estructura dels llibres de text electrònics com representatius d'una espècie de pas intermedi cap a un curs d'aprenentatge d'idiomes en línia, ja que molts d'estos llibres de text vénen acompanyats d'una plataforma en línia. En tercer lloc, hem analitzat Massive Open Online Courses. En quart lloc, fem una anàlisi sobre quin és el disseny adequat per als qüestionaris. A continuació, presentem el raonament en què basem els tres qüestionaris emprats en la nostra investigació. El primer qüestionari se centrava principalment en el paper d'Internet com a ferramenta d'aprenentatge d'idiomes. En el segon qüestionari els alumnes havien d'avaluar llocs web per a l'aprenentatge d'idiomes. En el nostre tercer qüestionari abordàvem la qüestió de les activitats de l'aprenentatge d'idiomes. El qüestionari pretenia descobrir les opinions dels estudiants sobre diferents tipus d'activitats d'aprenentatge d'idiomes, que anaven des d'activitats curtes, tradicionals, formals a activitats de major duració tipus projecte. El Capítol IV està dedicat principalment a valorar els resultats de l'anàlisi de la nostra investigació inicial en l'aula, l'anàlisi dels llibres de text electrònics i les seues corresponents plataformes en línia, l'anàlisi dels MOOC per a l'aprenentatge d'idiomes i l'anàlisi de les respostes dels alumnes als tres qüestionaris. El Capítol V presenta un model d'aprenentatge d'idiomes en línia. Esta investigació contribueix a millorar l'experiència d'aprenentatge d'idiomes en línia en fer explícits els passos que s'han de seguir per a desenvolupar un curs d'idiomes en línia impulsat per la pedagogia i fonamentat en les tecnologies més recents. El model pot convertir-se en una ferramenta de presa de decisions (una guia i llista de verificació per al disseny de cursos d'idiomes en línia). A més a més, contribueix al debat sobre la millor forma d'integrar ferramentes, tasques i aprenentatge de llengües, una part fonamental del procés d'aprenentatge en lí[EN] This thesis documents the progress towards a model of online language learning. Despite the recent innovations in online learning, greater in-depth knowledge of what it means to learn online is needed to ensure a better language learning experience for everyone. Learners are often overwhelmed with technology at the expense of proper pedagogy. This thesis explores the nature of learning a language online. My research investigates how recent technological advances have meant that learning a language is transforming from being a face-to-face classroom activity to an online activity. In the process of changing to an online environment, teachers are having to learn new ways of interacting with students and sharing knowledge. This means that we need to re-think how a learner is going to acquire a language. This thesis holds the view that an analysis of learner opinions is an essential step towards the design and development of a model of online language learning. The thesis begins by reviewing the existing literature related to online language learning and technology (multimedia technologies, computer assisted language learning, the relationship between corpus linguistics and online language learning, the use of mobile technologies, the use of gaming, simulation and virtual reality, the impact of social networking). For the methodology, we used a mixed quasi-experimental design. We collected data from various sources and analysed it to provide us with the necessary information to be able to design a model of online language learning. Firstly, we carried out some initial classroom research to discover and analyse some basic ideas that students have about the use of tools for online language learning. The objective of this initial classroom research was to try to become familiar with the type of tools they used and what language skills they thought they would develop with these tools. Secondly, we examined the contents and structure of e-textbooks as representative of a kind of halfway house to an online language learning course as many of these e-textbooks come accompanied by an online platform. Thirdly, we analysed Massive Open Online Courses: their impact on online learning and online language learning. Fourthly, we provide a discussion about appropriate and suitable questionnaire design. This includes discussion of the questionnaire design process. Then, we present the thinking behind the three questionnaires used in our research. The first questionnaire focussed mostly on the role of the internet as a language learning tool. It tried to elicit from students what they know about online learning in general and, more particularly, online language learning. Our second questionnaire was a questionnaire where students had to evaluate language learning websites. Our third questionnaire covered the issue of language learning activities, where the questionnaire aimed to discover student opinions about different kinds of language learning activities, which ranged from formal, traditional, short activities to longer project type activities. Chapter IV is mainly concerned with discussing results from the analysis of our initial classroom research, analysis of e-textbooks and their associated online platforms, analysis of MOOCs for language learning and analysis of learner responses to three questionnaires. Chapter V presents a model of online language learning. This research contributes to enhancing the online language learning experience by making explicit the steps that need to be taken to construct an online language course which is driven by pedagogy and informed by the latest technologies. The model can become a decision-making tool (a guide and checklist for designing online language courses). Furthermore, it contributes to the discussion of how best to combine tools, tasks and language acquisition, a fundamental part of the online learning process.Galstyan Sargsyan, R. (2019). Towards the Development of an Effective Online Language Learning Model in a University Environment [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/117609TESI

MOOCs: Expectations and Reality

This comprehensive study of MOOCs from the perspective of institutions of higher education includes an investigation of definitions and characteristics of MOOCs, their origins, institutional goals for developing and delivering MOOCs, how MOOC data is being used, a review of MOOC resource requirements and costs, and a compilation of ideas from 83 interviewees about MOOCs and the future of higher education. We identify six major goals for MOOC initiatives and assess the evidence regarding whether these goals are being met, or are likely to be in the future

MOOCIFICATION? MOOCs, business models and business schools

The emergence of MOOCs (Massive Open Online Courses) and the visibility they have gained in the media and in academia have led some authors to question whether this disruptive technology would drastically change the world of education and business schools. While some business schools have started to develop MOOCs themselves, their overall effect on their business model is still not fully understood, and there is often much criticism within schools about their introduction. Divisions have emerged between advocates and outspoken critics. In this context, it seemed appropriate to seek to better understand the process, impacts and implications of the introduction of MOOCs on the business model of business schools. With a single case design, this thesis is an empirical, exploratory and inductive study. Thirty-three semi-structured interviews with targeted MOOC-specialist faculty members, managers and experts was the primary data, with secondary data also collected during this process. Overall, two main research findings have resulted from this study. First, six drivers that lead individuals and business schools to make and support MOOCs have been identified, and second, the impact of the introduction of MOOCs on the business model of business schools is reflected in three dimensions: changes to the value proposition; changes to teaching in the form of new resources, processes and knowledge; and changes to marketing with themes related to reputation, reach and awareness. This study was developed from the business school perspective, contributing to the business model literature by looking into the sector of executive education and management, which is evolving rapidly around the world and growing in importance in terms of its personal, institutional and social impacts. This study contributes to the literature on business models by describing how the use of MOOCs changes the business model of business schools. Specifically, their use broadens the value proposition of business schools and changes their teaching and marketing. The drivers for business schools to introduce MOOCs are to enhance their reputation, to create new marketing tools, to learn how to be prepared, to have a new way of teaching, and finally, to teach more people