Spatial dynamic media system - amalgam of form and image through use of a 3D light-point matrix to deliver a content-driven zone in real-time

The core project within my PhD research has been the development of a system as an extension of existing media facades that allows me to test the representation of information and ideas as 'form' within space that is constantly generated and regenerated as a result of fresh input. The hypothesis is that this real time reconfiguration of space using light offers a variety of new perceptions ranging from information sharing to public art never experienced previously. During my research, I have established an extensive body of evidence that points to a growing scholarship around the details and impacts of media façade technological developments and the content displayed on them. In the thesis I define the boundaries of these technology shifts and enhanced content combinations limited to 2 dimensions. In my research I consider the technical and media implications of extending conv entional 2D screens which are limited currently to architectural cladding into a 3D matrix thereby causing an alteration to spatial perception through the content animating the 3D matrix. The core research-question is: When weaving together architecture and electronically applied and managed imagery, are their respective properties successfully interchanged to the extent that they mutually create a new architectural zone in constant flux, generated and regenerated through content that never stands still? I have undertaken four projects to develop my research hypothesis. I have developed a prototype system which, with the use of a 3D light-point matrix, alters space. The prototype system has then been applied in an architectural context, tested by applying 'designed' content to it. Lastly I have experimented with writing software 'applets' for a third party to adapt their own input for display purposes. I argue that with such a prototype system, a shift from an autoplastic determinated architecture to an alloplastic indeterminate architecture is possible [Goulthorpe, 1999]. This is a significant shift for architecture beyond the scope of a single PhD. I have concentrated within my area of expertise: media and architecture. By experimenting with a prototype system and limiting the scope of my research to examining the shift from auto to alloplastic architecture, I can consider whether this shift can be achieved through the manipulation of content alone and not rely on the appearance and status of the associated hardware

La ciudad aumentada. Experimentación artística en aplicaciones de realidad aumentada

The hybridization of cities of the XXI. century produced by the introduction of the virtuality through the new technologies outlines changes in the scope of perception and relationship between the city and its inhabitants. The technological ubiquity is tracing a new concept of the future of contemporary cities, that enables understanding of technological factors that transform everyday life of society. The hybridization of tangible and intangible spaces, where the materiality and the virtuality fuse, gives rise to the creation of new urban spaces modalities. In the present thesis, this problematics is approached from the point of view of the Augmented Reality and how this technology is able to spread into the fi eld of architecture, urbanism and art. Furthermore, we will analyze the recent development trends of this technology in theory and practice, looking for parallelisms between technology and hybridization processes that concern actual cities. We will carry out a theoretical-practical tour that will allow us to clarify the evolution of city virtualization through digital media, the emergence of virtual communities and digital cities on the Internet. We investigate how the urban and social space is transformed by the newly acquired technological ubiquity, which breaks the boundaries of the physical space. Hybrid urban spaces, their creation and modifi cation, are portrayed by the analysis of Augmented Reality artistic interventions in the city. We enrich the theoretical research with the practical experimentation throughout a series of artistic productions that employ diff erent technological approaches to emphasize the versatility of the Augmented Reality as an artistic tool.La hibridación de las ciudades del siglo XXI producida por la introducción de la virtualidad mediada a través de las nuevas tecnologías esboza un cambio en el ámbito de la percepción y la relación entre la ciudad y sus habitantes. La ubicuidad tecnológica está trazando un nuevo concepto de futuro de las ciudades contemporáneas, capaces de comprender los factores tecnológicos que transforman la cotidianidad de la sociedad actual, evidenciando la hibridación de espacios tangibles e intangibles, donde lo material y lo virtual se suman, dando lugar a la creación de nuevas modalidades de espacios urbanos. En la presente tesis abordamos esta problemática desde el punto de vista de la Realidad Aumentada y cómo esta es capaz de diseminarse dentro de los ámbitos arquitectónicos, urbanistas y artísticos. Para una mayor comprensión analizaremos las últimas tendencias en el desarrollo de esta tecnología tanto a nivel teórico como práctico, buscando paralelismos entre tecnología y procesos de hibridación que envuelven las ciudades actuales. Realizaremos un recorrido teórico-práctico que permita esclarecer la evolución de la virtualización de las urbes a través de los medios digitales, la aparición de comunidades virtuales y ciudades digitales en Internet. Investigamos cómo se transforma el espacio urbano y social mediante la recién adquirida ubicuidad tecnológica, que rompe con las restricciones del espacio físico. Los espacios urbanos híbridos, su creación y modificación, se ilustran mediante el análisis de intervenciones artísticas que emplean Realidad Aumentada en el ámbito de la ciudad. Enriquecemos la investigación teórica con la experimentación práctica basada en la creación de una serie de ensayos artísticos que utilizan diversos enfoques tecnológicos para enfatizar la versatilidad de la Realidad Aumentada como herramienta artística.La hibridació de les ciutats del segle XXI produïda per la introducció de la virtualitat intervinguda a través de les noves tecnologies esbossa un canvi en l'àmbit de la percepció i la relació entre la ciutat i els seus habitants. La ubiqüitat tecnològica està traçant un nou concepte de futur de les ciutats contemporànies, capaces de comprendre els factors tecnològics que transformen la quotidianitat de la societat actual, evidenciant la hibridació d'espais tangibles i intangibles, on el material i el virtual se sumen, donant lloc a la creació de noves modalitats d'espais urbans. En la present tesi abordem aquesta problemàtica des del punt de vista de la Realitat Augmentada i com aquesta tecnologia és capaç de disseminar-se dins dels àmbits arquitectònics, urbanistes i artístics. Per a una major comprensió analitzarem les últimes tendències en el desenvolupament d'aquesta tecnologia tant a nivell teòric com a pràctic, cercant paral·lelismes entre tecnologia i processos d'hibridació que emboliquen les ciutats actuals. Realitzarem un recorregut teòric-pràctic que permeta esclarir l'evolució de la virtualització de les urbs a través dels mitjans digitals, generada per l'aparició de comunitats virtuals i ciutats digitals en Internet. Investiguem com es transforma l'espai urbà i social mitjançant la recentment adquirida ubiqüitat tecnològica, que trenca amb les restriccions de l'espai físic. Els espais urbans híbrids, la seua creació i modifi cació, es retraten mitjançant l'anàlisi d'intervencions artístiques que empren Realitat Augmentada en l'àmbit de la ciutat. Acompanyem la recerca teòrica amb l'experimentació pràctica basada en la creació d'una sèrie d'assajos artístics que utilitzen diferents enfocaments tecnològics per a emfatitzar la versatilitat de la Realitat Augmentada com a eina artísticaMésárošová, A. (2017). La ciudad aumentada. Experimentación artística en aplicaciones de realidad aumentada [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/91142TESI

Interpreting urban screens

Large-scale video screens in urban settings suggest new possibilities and challenges for city authorities and regulators, architects, advertisers and broadcasters as well as for cultural curators and producers. While this potential remains largely untested, it is clear that urban screens establish new sites for the negotiation between commercial, public and cultural interests. This paper takes a critical approach to the question of defining the role of culture in urban media, highlighting the shifts in the relations of representation mediated by video and the complexity of the urban media environment