Disseny d'itineraris d'educació ambiental en ambients de fons de vall

L'anàlisi de l'estat actual dels equipaments i activitats d'educació ambiental (EA) en l'àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu (PNAP) ha detectat un grau de desenvolupament molt baix d'aquesta disciplina. Per aquest motiu, s'elabora una nova eina, amb l'objectiu d'establir unes pautes per a l'elaboració d'una activitat d'EA concreta: els itineraris d'EA; i així ampliar l'escassa oferta actual. El protocol per al disseny d'itineraris d'EA, dóna unes directrius per a estandarditzar la descripció i l'anàlisi de la zona proposada. La finalitat del qual és facilitar i agilitar la implantació d'itineraris que presentin unes condicions mínimes establertes. La eficiència d'aquesta eina, queda verificada amb els resultats obtinguts en la realització de dues proves pilot en dues zones amb possibilitats de desenvolupar-hi itineraris d'EA. Una de les zones ha quedat descartada, per l'incompliment d'un dels criteris que s'ha definit en el protocol com a imprescindibles pel bon desenvolupament de l'activitat que es planteja. Mentre que en l'altre zona, el compliment de totes aquestes condicions o criteris, fan viable la implantació de l'itinerari d'EA, duent a terme així el seu posterior disseny. Malgrat l'estudi es centri en un espai natural protegit concret, és una eina que pretén ser extrapolable en d'altres espais d'aquesta categoria.El análisis del estado actual de los equipamientos y actividades d'educación ambiental (EA) en el ámbito del Parque Natural del Alto Pirineo (PNAP) ha detectado un grado de desarrollo muy bajo de la disciplina. Por esta razón, se elabora una nueva herramienta, con el objetivo de establecer unas pautas para la elaboración de una actividad de EA determinada: los itinerarios de EA; y así ampliar la escasa oferta actual. El protocolo para el diseño de itinerarios de EA, marca unas directrices para estandarizar la descripción y el análisis de la zona propuesta. Su finalidad es facilitar y agilizar la implantación de itinerarios que presenten unas mínimas condiciones establecidas. La eficiencia de la herramienta se verifica mediante los resultados conseguidos en la realización de dos pruebas piloto en dos zonas con posibilidades de desarrollo de itinerarios de EA. Una de las zonas queda descartada, por el incumplimiento de uno de los criterios que se define en el protocolo como imprescindible por el buen desarrollo de la actividad que se plantea. Mientras que en la otra zona, el cumplimiento de todas estas condiciones o criterios, hacen viable la implantación del itinerario de EA, realizando así su posterior diseño. Aunque el estudio se localice en un espacio natural protegido (ENP) concreto, es una herramienta que pretende ser extrapolable en otros espacios de esta categoría.An analysis of the current state of the facilities and activities for environmental education (EE) in within the High Pyrinees Natural Park (HPNP) has found a very low level of development in this field. Because of the above mentioned, a new tool has been developed, with the purpose of establishing a set of procedures aimed at the development of a specific activity in the field of EE: EE routes; so as to increase the now insufficient number on offer. This protocol for the design of routes interesting from an EE point of view, gives a set of directives so as to create a standard in the description and analysis of the given area. The aim of this protocol is to help in the creation of routes that contain a group of previously established minimum requirements. The efficiency of this tool is proved by the results achieved in two preliminary tests in two areas in which it is conceivable that such routes (EE) might be established. One of these areas has been discarded due to it failing to meet one of the guidelines defined in the protocol as essential in the development of the activity here being examined. On the other hand, the other area meets all the requirements, and is viable for the establishment of an EE route. Even though the survey focuses only on one protected natural area, it is a tool designed to be used in other similar areas

Recuperació de fàbriques industrials per a usos culturals. Apropiació del Vapor Ros de Terrassa

La cultura s'ha convertit en un element essencial en els processos de transformació dels territoris. Terrassa és una ciutat que, morfològicament, ha canviat molt les darreres dècades, però el gran repte es troba en relligar el seu centre amb els districtes més allunyats, i la cultura pot ser una bona eina per cohesionar els barris

Urbanisme i esport: anàlisi de les pràctiques esportives informals a l’espai públic de Barcelona

Aquest article es proposa de revisar el concepte d’espai públic i el sentit de l’ús que en fan els ciutadans. Per fer-ho, s’estudia, en primer lloc, l’evolució del concepte i, en segon lloc, s’analitzen les pràctiques esportives informals que es produeixen als espais de Barcelona, com a exemple d’aplicació del concepte. Per fer-ho, s’utilitzen els resultats de la investigació duta a terme al voltant de  les xarxes socials esportives, sobre una mostra de 30 espais i més de 60 xarxes de la ciutat de Barcelona (Puig i Maza, 2008). Com a resultat de l’anàlisi s’ha constatat que el concepte d’espai públic presenta una crisi a causa de la transformació que experimenten els nous usos de l’espai i per l’apogeu dels espais d’ús col·lectiu de gestió privada, generats a les noves àrees de centralitat

La memòria social del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal: aportacions per a una millor implantació de les Polítiques de Sòl i Habitatge

La voluntat de la present investigació és ajudar a implementar unes polítiques de sòl i habitatge més eficients i comprovables, per a poder establir unes correctes reserves d’habitatge amb protecció oficial(règims i tipologies de vivenda) i els instruments tècnics adequats que s’adaptin als nostres pobles i ciutats

L'habitatge a la Regió Metropolitana de Barcelona, 1995-2006

Les necessitats residencials de la població són un dels elements que determinen la qualitat de vida dels ciutadans i en condicionen la distribució territorial. Partint de diversos aspectes relacionats amb l'habitatge -règim de tinença i condicions d'accés; tipus d'habitatge; característiques físiques com ara la superfície, l'antiguitat i els serveis de què disposa; percepció de la població en relació amb el seu propi habitatge; i segona residència- s'assenyalan els desajustos territorials i les diferències entre alguns grups socials

Cultura i educació: cap a una aproximació integral

La relació entre cultura i educació ha estat tan reclamada com complexa a l'hora de desenvolupar polítiques públiques coherents i sostingudes. L'objectiu d'aquest text és, doncs, contribuir a la construcció d'una mirada integral sobre el vincle entre aquests dos àmbits, a partir d'una aproximació també integral tant de les polítiques culturals com de les polítiques educatives. Sense deixar de banda la perspectiva tradicional amb la qual s'ha abordat el lligam entre cultura i educació, volem aprofitar aquesta oportunitat per ampliar el debat i identificar elements rellevants no sempre prou considerats. Després de presentar el marc a partir del qual abordem aquesta complexa relació, descriurem la situació a Catalunya i acabarem amb algunes propostes per debatre i concretar futures línies de treball.La relación entre cultura y educación ha sido tan reclamada como compleja a la hora de desarrollar políticas públicas coherentes y sostenidas. El objetivo de este texto es, pues, contribuir a la construcción de una mirada integral sobre el vínculo entre estos dos ámbitos, a partir de una aproximación también integral tanto de las políticas culturales como de las políticas educativas. Sin dejar de lado la perspectiva tradicional con la que se ha abordado el vínculo entre cultura y educación, queremos aprovechar esta oportunidad para ampliar el debate e identificar elementos relevantes no siempre suficientemente considerados. Tras presentar el marco a partir del que abordamos esta compleja relación, describiremos la situación en Cataluña y acabaremos con algunas propuestas para debatir y concretar futuras líneas de trabajo.Developing coherent and sustained public policies that take into account the relationship between culture and education is a complex task. The aim of this text is to contribute to the construction of a broad perspective on the relationship between these two areas based on a comprehensive approach to cultural policies and educational policies. Without ignoring the traditional approach to the relationship between education and culture, we take this opportunity to extend the debate and to identify aspects that have not always received sufficient attention. After presenting the framework of analysis, we will describe the situation in Catalonia and end with some proposals for discussing and establishing future lines of work

El curiós cas del centre de dia premiat. Una mirada a l’arquitectura sociosanitària de les Balears

Un petit centre de dia d’un barri de Palma ha estat triat com el millor edifici de l’any 2011. A partir d’aquesta dada, l’article recorre l’evolució dels edificis sociosanitaris dels darrers anys i intenta trobar les causes que han fet que uns equipaments habitualment tan austers puguin haver arribat a ser significatius en el camp del disseny arquitectònic. L’objectiu d’aquesta mirada és trobar elements que cal tenir en compte a l’hora de desenvolupar projectes i fer renovacions als centres per a les persones dependents. Ho farem partint del coneixement adquirit en el període de temps en què la construcció d’aquest tipus d’edificis ha estat significativa, tant pel nombre com per la qualitat.Un pequeño centro de día de un barrio de Palma ha sido elegido en como el mejor edificio del año 2011. Partiendo de este dato, el artículo recorre la evolución de los edificios sociosanitarios de los últimos años, tratando de encontrar los motivos de que unos equipamientos habitualmente tan austeros puedan haber llegado a ser significativos en el campo del diseño arquitectónico. El objetivo de esta mirada será buscar elementos que deben ser tenidos en cuenta a la hora de desarrollar proyectos y renovaciones de los centros para las personas dependientes, partiendo del conocimiento adquirido en este periodo de tiempo en el que su construcción ha sido importante, tanto por el número como por su calidad

El Pla General Metropolità de Barcelona. La versió de 1976

El Pla General Metropolità de Barcelona significà un trencament no només pel que fa a la forma d'afrontar els problemes urbans, sinó també pel que es refereix als canvis que va induir sobre la dinàmica urbana al sistema metropolità. Respecte al primer punt, les innovacions conceptuals i metodològiques, com el control de densitats i de l'edificació, les reserves de sòl per a infraestructures o equipaments o la mateixa classificació zonal que es fa servir, es plantejen orientades a la identificació de processos urbans per tal de poder ser regulats. La solució dels problemes específics de cada trama urbana parteix, doncs, de la detecció de les àrees necessitades de millora i d'un control selectiu dels potencials urbans corresponents a les diferents àrees del territori metropolità. Respecte al segon punt, la normativa urbanística aprovada determinà la reformulació de pràctiques i estratègies de creixement urbà i produí efectes positius com l'aturada dels processos de densificació a diversa escala a les àrees centrals o la recuperació de sòl per a espais verds o equipaments col·lectius, al mateix temps que afavorí el moviment de la indústria cap a les perifèries o la regeneració d'àrees d'edificació marginal.El Plan General Metropolitano de Barcelona significó un antes y un después no sólo en lo que se refiere a la forma de afrontar los problemas urbanos, sino también en cuanto tiene que ver con los cambios que indujo sobre la dinámica urbana en el sistema metropolitano. Respecto al primer punto, las innovaciones conceptuales y metodológicas, como el control de densidades y de la edificación, las reservas de suelo para infraestructuras o equipamientos o la misma clasificación zonal utilizada, se plantean orientadas a la identificación de procesos urbanos que se pretende regular. La solución de los problemas específicos de cada trama urbana parte así de la detección de las áreas necesitadas de mejora y de un control selectivo de los potenciales urbanos correspondientes a las diferentes áreas del territorio metropolitano. Respecto al segundo punto, la normativa urbanística aprobada determinó la reformulación de prácticas y estrategias de crecimiento urbano y produjo efectos positivos como la lentificación de los procesos de densificación a diversa escala en las áreas centrales o la recuperación de suelo para espacios verdes o equipamientos colectivos, al mismo tiempo que favoreció el desplazamiento de la industria hacia las periferias o la regeneración de áreas de edificación marginal.Le Pla General Metropolità de Barcelona a signifié une rupture non seulement en ce qui concerne la manière d'affronter les problèmes urbains, mais aussi en ce qui concerne les changements apportés à la dynamique urbaine dans le système métropolitain. Par rapport au premier point, les innovations conceptuelles et méthodologiques, comme le contrôle de la densité et de la construction, les réserves du sol pour infrastructures et équipements ou la propre classification zonale utilisée, s'orientent à l'identification des procés urbains que l'on prétend régler. La solution des problèmes spécifiques de chaque trame urbaine part donc de la détection des aires qui ont besoin d'amélioration et du contrôle sélectif des potentiels urbains correspondant aux différentes aires du territoire métropolitain. En ce qui concerne le second point, la normative urbanistique approuvée a déterminé la reformulation des pratiques et des stratégies de développement urbain et a produit des effets positifs comme le ralentissement des procés de densifications à diverses échelles dans les aires centrales ou la récupération du sol comme espaces verts ou equipements collectifs, tout en favorisant le déplacement de l'industrie vers les périphéries ou la regénération des aires de constructions marginales.The Pla General Metropolità de Barcelona represented a «before» and an «after» not only with respect to the way urban problems are dealt with, but also with regard to the changes it brought about in the urban dynamic of the metropolitan system. Concerning the former, the conceptual and methodological innovations, such as the control of urban density and construction, the reservation of land for infrastructure and utilities, and even the type of zoning classification used, are directed towards the identification of the urban processes they aim to regulate. In this way, the solution of the specific problems affecting each urban environment is based on identifying the areas in need of improvement, and on a selective control of the urban potential of the different parts of the metropolitan ambit. With respect to the urban dynamic, the planning regulations approved gave rise to a reformulation of urban growth practices and strategies, producing positive effects, such as the slowing down of the densification processes affecting the central areas on different scales, and the recuperation of land for green spaces and public facilities. They also favoured the shift of industry towards the periphery, and the regeneration of areas in need of renewal