Garantizar los derechos sexuales y reproductivos: un pilar esencial para erradicar la violencia contra las mujeres

Abstract

La violència contra les dones adopta formes subtils que no sempre es reconeixen de manera immediata, podent-se presentar en forma de circuits assistencials laberíntics, demores injustificades o informació transmesa des d’un enfocament paternalista sense evidència científica. Aquesta violència pot manifestar-se en l’àmbit dels drets sexuals i reproductius, incidint negativament en l’autonomia, la salut i el benestar de les dones. Tot i que la legislació reconeix com a violència obstètrica qualsevol obstacle per accedir a informació veraç, mètodes anticonceptius segurs o decisions autònomes, la seva aplicació pràctica continua sent insuficient. En els serveis de salut sexual i reproductiva persisteixen itineraris innecessàriament llargs. Es tracta d’agendes saturades, circuits interns poc eficients o dependència de determinats perfils professionals. L’OMS recorda que obstaculitzar l’accés als serveis reproductius constitueix violència, cosa que qüestiona l’organització interna dels serveis i la distribució de competències. Les llevadores exerceixen un paper fonamental al llarg del cicle vital: educació sexual, assessorament anticonceptiu, detecció de violències i acompanyament en processos reproductius. La seva formació especialitzada les situa en una posició clau per garantir accessibilitat i equitat. Tanmateix, la pràctica quotidiana no sempre reflecteix aquesta capacitat resolutiva. Organismes internacionals coincideixen que ampliar l’autonomia professional de les llevadores millora l’accés, redueix complicacions, incrementa la satisfacció i afavoreix un model d’atenció centrat en la dona. Per avançar cap a un model d’atenció lliure de violències és imprescindible reforçar els serveis amb recursos adequats, reconèixer les competències de les llevadores i redissenyar circuits que permetin l’accés universal a la contracepció.Violence against women takes subtle forms that are not always immediately recognized, appearing as labyrinthine care pathways, unjustified delays, or information conveyed from a paternalistic perspective without scientific evidence. This violence can manifest in the realm of sexual and reproductive rights, negatively impacting women’s autonomy, health, and well-being. Although legislation recognizes as obstetric violence any obstacle to accessing truthful information, safe contraceptive methods, or autonomous decisions, its practical implementation remains insufficient. In sexual and reproductive health services, unnecessarily long itineraries persist. These include overloaded schedules, inefficient internal circuits, or dependence on specific professional profiles. The WHO reminds us that hindering access to reproductive services constitutes violence, which calls into question the internal organization of services and the distribution of responsibilities. Midwives play a fundamental role throughout the life cycle: sexual education, contraceptive counseling, violence detection, and support in reproductive processes. Their specialized training places them in a key position to ensure accessibility and equity. However, everyday practice does not always reflect this problem-solving capacity. International bodies agree that expanding midwives’ professional autonomy improves access, reduces complications, increases satisfaction, and promotes a woman-centered care model. To move toward a care model free of violence, it is essential to strengthen services with adequate resources, recognize midwives’ competencies, and redesign pathways that enable universal access to contraception.La violencia contra las mujeres adopta formas sutiles que no siempre se reconocen de inmediato, pudiéndose presentar en forma de circuitos asistenciales laberinticos, demoras injustificadas o información transmitida desde un enfoque paternalista sin evidencia científica. Esta violencia puede manifestarse en el ámbito de los derechos sexuales y reproductivos, incidiendo negativamente en la autonomía, la salud y el bienestar de las mujeres. Aunque la legislación reconoce como violencia obstétrica cualquier obstáculo para acceder a información veraz, métodos anticonceptivos seguros o decisiones autónomas, su aplicación práctica continúa siendo insuficiente. En los servicios de salud sexual y reproductiva persisten itinerarios innecesariamente largos. Se trata de agendas saturadas, circuitos internos poco eficientes o dependencia de determinados perfiles profesionales. La OMS recuerda que obstaculizar el acceso a servicios reproductivos constituye violencia, lo que cuestiona la organización interna de los servicios y la distribución de competencias. Las matronas ejercen un papel fundamental a lo largo del ciclo vital: educación sexual, asesoramiento anticonceptivo, detección de violencias y acompañamiento en procesos reproductivos. Su formación especializada las sitúa en una posición clave para garantizar accesibilidad y equidad. Sin embargo, la práctica cotidiana no siempre refleja esta capacidad resolutiva. Organismos internacionales coinciden en que ampliar la autonomía profesional de las matronas mejora el acceso, reduce complicaciones, incrementa la satisfacción y favorece un modelo de atención centrado en la mujer. Para avanzar hacia un modelo de atención libre de violencias es imprescindible fortalecer los servicios con recursos adecuados, reconocer las competencias de las matronas y rediseñar circuitos que permitan el acceso universal a la contracepció