María Zambrano y Waldo Frank

Abstract

Mitjançant l’anàlisi de la relació de María Zambrano amb l’intel·lectual nord-americà Waldo Frank (que implica la introducció en el seu pensament de la dicotomia nord vs. sud), aquest article sosté que el panamericanisme de María Zambrano durant els anys 1930- 1940 és no només la resposta a una contigència històrica, sinó també un recurs per desenvolupar la seva crítica al racionalisme i formular la raó poètica.Through the analysis of María Zambrano’s relationship with the US intellectual Waldo Frank (which implies the introduction of the dichotomy North vs. South in her thought), this article argues that her panamericanism in 1930- 1940 is not only a response to a historic contingency, but also a resource for developing her critique to rationalism and formulating the poetic reason.Mediante el análisis de la relación de María Zambrano con el intelectual estadounidense Waldo Frank (que implica la introducción en su pensamiento de la dicotomía norte vs. sur), este artículo sostiene que el panamericanismo de María Zambrano en 1930-1940 es no solo la respuesta a una contigencia histórica, sino también un recurso para desarrollar su crítica al racionalismo y formular la razón poética