La recepció del contrapàs dantesc en les lletres catalanes cap a la tardor medieval

Abstract

More or less explicitly, we record the transmission of the contrapasso model by several Catalanauthors after the Commedia, such as Bernat Metge or Ausiàs March. The dialogue with their model leads to important innovations; particularly, in the case of Ausiàs March, the scene of the Christian afterworld moves towards the inner dimension of the individual, with strong doses of psychological realism while showing the symptoms of a cultural crisis that characterizes the Late Middle Ages.De manera més o menys explícita, registram la transmissió del model del contrapàs en diversos autors catalans posteriors a la Comèdia devers un segle, com Bernat Metge o Ausiàs March. El diàleg amb el model desemboca en innovacions importants, de regust premodern. En el cas d’Ausiàs March, l’escenari de l’ultramon cristià es trasllada a la dimensió interior de l’individu, amb fortes dosis de realisme psicològic i amb els símptomes d’una crisi cultural. Fonent elements de la Comèdia i exprimint els recursos de l’arquetip del contrapàs, el poeta s’apropia del seu mecanisme i avança en el camí de la tardor medieval