Job shop smart manufacturing scheduling by deep reinforcement learning for Industry 4.0

Tesis por compendio[ES] El paradigma de la Industria 4.0 (I4.0) gravita en gran medida sobre el potencial de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) para mejorar la competitividad y sostenibilidad de las industrias. El concepto de Smart Manufacturing Scheduling (SMS) surge y se inspira de ese potencial. SMS, como estrategia de transformación digital, aspira a optimizar los procesos industriales mediante la aplicación de tecnologías como el gemelo digital o digital twin (DT), el modelo de gestión zero-defect manufacturing (ZDM), y el aprendizaje por refuerzo profundo o deep reinforcement learning (DRL), con el propósito final de orientar los procesos de programación de operaciones hacia una automatización adaptativa en tiempo real y una reducción de las perturbaciones en los sistemas de producción. SMS se basa en cuatro principios de diseño del espectro I4.0: automatización, autonomía, capacidad de acción en tiempo real e interoperabilidad. A partir de estos principios clave, SMS combina las capacidades de la tecnología DT para simular, analizar y predecir; la del modelo ZDM para prevenir perturbaciones en los sistemas de planificación y control de la producción; y la del enfoque de modelado DRL para mejorar la toma de decisiones en tiempo real. Este enfoque conjunto orienta los procesos de programación de operaciones hacia una mayor eficiencia y, con ello, hacia un mayor rendimiento y resiliencia del sistema productivo. Esta investigación emprende, en primer lugar, una revisión exhaustiva del estado del arte sobre SMS. Con la revisión efectuada como referencia, la investigación plantea un modelo conceptual de SMS como estrategia de transformación digital en el contexto del proceso de programación del taller de trabajos o job shop. Finalmente, la investigación propone un modelo basado en DRL para abordar la implementación de los elementos clave del modelo conceptual: el DT del taller de trabajos y el agente programador. Los algoritmos que integran este modelo se han programado en Python y han sido validados contra varias de las más conocidas reglas heurísticas de prioridad. El desarrollo del modelo y los algoritmos supone una contribución académica y gerencial en el área de la planificación y control de la producción.[CA] El paradigma de la Indústria 4.0 (I4.0) gravita en gran mesura sobre el potencial de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per millorar la competitivitat i la sostenibilitat de les indústries. El concepte d'smart manufacturing scheduling (SMS) sorgeix i inspira a partir d'aquest potencial. SMS, com a estratègia de transformació digital, aspira a optimitzar els processos industrials mitjançant l'aplicació de tecnologies com el bessó digital o digital twin (DT), el model de gestió zero-defect manufacturing (ZDM), i l'aprenentatge per reforçament profund o deep reinforcement learning (DRL), amb el propòsit final dorientar els processos de programació doperacions cap a una automatització adaptativa en temps real i una reducció de les pertorbacions en els sistemes de producció. SMS es basa en quatre principis de disseny de l'espectre I4.0: automatització, autonomia, capacitat d¿acció en temps real i interoperabilitat. A partir d'aquests principis clau, SMS combina les capacitats de la tecnologia DT per simular, analitzar i predir; la del model ZDM per prevenir pertorbacions en els sistemes de planificació i control de la producció; i la de de l'enfocament de modelatge DRL per millorar la presa de decisions en temps real. Aquest enfocament conjunt orienta els processos de programació d'operacions cap a una eficiència més gran i, amb això, cap a un major rendiment i resiliència del sistema productiu. Aquesta investigació emprèn, en primer lloc, una exhaustiva revisió de l'estat de l'art sobre SMS. Amb la revisió efectuada com a referència, la investigació planteja un model conceptual de SMS com a estratègia de transformació digital en el context del procés de programació del taller de treballs o job shop. Finalment, la investigació proposa un model basat en DRL per abordar la implementació dels elements claus del model conceptual: el DT del taller de treballs i l'agent programador. Els algorismes que integren aquest model s'han programat a Python i han estat validats contra diverses de les més conegudes regles heurístiques de prioritat. El desenvolupament del model i els algorismes suposa una contribució a nivell acadèmic i gerencial a l'àrea de la planificació i control de la producció.[EN] The Industry 4.0 (I4.0) paradigm relies, to a large extent, on the potential of information and communication technologies (ICT) to improve the competitiveness and sustainability of industries. The smart manufacturing scheduling (SMS) concept arises and draws inspiration from this potential. As a digital transformation strategy, SMS aims to optimise industrial processes through the application of technologies, such as the digital twin (DT), the zero-defect manufacturing (ZDM) management model and deep reinforcement learning (DRL), for the ultimate purpose of guiding operations scheduling processes towards real-time adaptive automation and to reduce disturbances in production systems. SMS is based on four design principles of the I4.0 spectrum: automation, autonomy, real-time capability and interoperability. Based on these key principles, SMS combines the capabilities of the DT technology to simulate, analyse and predict; with the ZDM model, to prevent disturbances in production planning and control systems; by the DRL modelling approach, to improve real-time decision making. This joint approach orients operations scheduling processes towards greater efficiency and, with it, a better performing and more resilient production system. This research firstly undertakes a comprehensive review of the state of the art on SMS. By taking the review as a reference, the research proposes a conceptual model of SMS as a digital transformation strategy in the job shop scheduling process context. Finally, it proposes a DRL-based model to address the implementation of the key elements of the conceptual model: the job shop DT and the scheduling agent. The algorithms that integrate this model have been programmed in Python and validated against several of the most well-known heuristic priority rules. The development of the model and algorithms is an academic and managerial contribution in the production planning and control area.This thesis was developed with the support of the Research Centre on Production Management and Engineering (CIGIP) of the Universitat Politècnica de València and received funding from: the European Union H2020 programme under grant agreement No. 825631, “Zero Defect Manufacturing Platform (ZDMP)”; the European Union H2020 programme under grant agreement No. 872548, "Fostering DIHs for Embedding Interoperability in Cyber-Physical Systems of European SMEs (DIH4CPS)"; the European Union H2020 programme under grant agreement No. 958205, “Industrial Data Services for Quality Control in Smart Manufacturing (i4Q)”; the European Union Horizon Europe programme under grant agreement No. 101057294, “AI Driven Industrial Equipment Product Life Cycle Boosting Agility, Sustainability and Resilience” (AIDEAS); the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities under grant agreement RTI2018-101344-B-I00, "Optimisation of zero-defects production technologies enabling supply chains 4.0 (CADS4.0)"; the Valencian Regional Government, in turn funded from grant RTI2018- 101344-B-I00 by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by “ERDF A way of making Europe”, "Industrial Production and Logistics optimization in Industry 4.0" (i4OPT) (Ref. PROMETEO/2021/065); and the grant PDC2022-133957- I00, “Validation of transferable results of optimisation of zero-defect enabling production technologies for supply chain 4.0” (CADS4.0-II) funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by European Union Next GenerationEU/PRTR.Serrano Ruiz, JC. (2024). Job shop smart manufacturing scheduling by deep reinforcement learning for Industry 4.0 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202871Compendi

Analytical approximations for multiple scattering in one-dimensional waveguides with small inclusions

[EN] In this paper, we propose a new model to approximate the wave response of waveguides containing an arbitrary number of small inclusions. The theory is developed for general onedimensional elastic waveguides to study various types of modes, e.g. longitudinal, flexural, shear, torsional or coupled modes. The precise problem assumes the host material contains small inclusions, with different material and/or sectional properties which behave as scatterers from a wave propagation point of view. The inclusions are modelled through the formalism of generalized functions, with the Heaviside function accounting for the discontinuous jump in different sectional properties of the inclusions. For asymptotically small inclusions, the exact solution is shown to be equivalent to the Green's function. We hypothesize that these expressions are also valid when the size of the inclusions are small in comparison to the wavelength, allowing us to approximate small inhomogeneities as regular perturbations to the empty-waveguide (the homogeneous waveguide in the absence of scatterers) as point source terms. By approximating solutions through the Green's function, the multiple scattering problem is considerably simplified, allowing us to develop a general methodology in which the solution is expressed for any model for any elastic waveguide. The advantage of our approach is that, by expressing the constitutive equations in first order form as a matrix, the solutions can be expressed in matrix form; therefore, it is trivial to consider models with more degrees of freedom and to arrive at solutions to multiple scattering problems independent of the elastic model used. The theory is validated with two numerical examples, one with longitudinal waves (classical rod) and the other one with flexural waves (Timoshenko beam). An error analysis is performed to demonstrate the validity of the approximate solutions, where we propose a parameter quantifying the expected errors in the approximation dependent upon the parameters of the waveguide. The approximate solutions were shown to be significantly accurate up to the thresholds of application of each model considered. The approximate expressions were found to be easily applied to consider higher-order models for the waveguide and were simple to implement.M.L. and L.M.G.-R. are grateful for the partial support under Grant No. PID2020-112759GB-I00 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033, and also for the partial support under Grant No. PID2023-146237NB-I00 funded by MICIU/AEI/10.13039/501100011033. L.M.G.-R. acknowledge support from Grant No. CIAICO/2022/052 of the "Programa para la promocion de la investigacion cientifica, el desarrollo tecnologico y la innovacion en la Comunitat Valenciana" funded by Generalitat Valenciana, Spain. M.L is grateful for support under the "Programa de Recualificacion del Sistema Universitario Espanol para 2021-2023", funded by "Instrumento Europeo de Recuperacion (Next Generation EU) en el marco del Plan de Recuperacion, Transformacion y Resiliencia de Espana", a traves del Ministerio de Universidades. R.W and R.V.C acknowledge financial support from the EU H2020 FET-proactive project MetaVEH under grant agreement number 952039.Lázaro, M.; Wiltshaw, R.; Craster, RV.; García-Raffi, LM. (2025). Analytical approximations for multiple scattering in one-dimensional waveguides with small inclusions. Mechanical Systems and Signal Processing. 224. https://doi.org/10.1016/j.ymssp.2024.11204622

Experimental and analytical investigation of the crack behaviour of dapped-end beams

[EN] Reinforced concrete dapped ends are a widely used connection for precast elements in infrastructure and building structures. However, they are prone to major durability problems due to the formation of an inclined crack at the re-entrant corner of the joint. The crack typically forms at low loads and reaches a significant opening under service load conditions, causing corrosion and stress concentration in the reinforcement, which impairs the safety of the connection. The behaviour of these cracks in a highly disturbed structural region is not well understood. This paper presents the experimental results of 28 dapped-end tests in which the crack behaviour in the re-entrant corner was continuously measured using digital image correlation. The main test variables are the amount of dapped-end reinforcement, the presence of diagonal reinforcement and the ratio of horizontal to vertical dapped-end reinforcement area. The bond behaviour of the dapped-end reinforcement was estimated from the measured crack widths and reinforcement strains, assuming a pull-out mechanism with constant bond shear stresses on both crack sides. The paper proposes a model for evaluating the width of corner cracks at service loads, in which the reinforcement strains are derived from strut-and-tie models. The modelling results agreed satisfactorily well with the experimental observations of this study and 28 additional tests from the literature for dapped-ends with reinforcement diameter below 20 mm.The authors wish to thank the Spanish Ministry of Science and Innovation for funding Project BIA2009-11369 and for FPI fellowship BES-2010-030353 received by Jaime Mata-Falco n. A special thanks for supporting the research goes to Prof. Dr. Walter Kaufmann (ETH Zurich) .Mata Falcon, J.; Yu, KL.; Pallarés Rubio, L.; Miguel Sosa, P. (2025). Experimental and analytical investigation of the crack behaviour of dapped-end beams. Engineering Structures. 322. https://doi.org/10.1016/j.engstruct.2024.11904032

Two remarks on the set of recurrent vectors

[EN] We solve in the negative two open problems, related to the linear and topological structure of the set of recurrent vectors, asked by Sophie Grivaux, Alfred Peris and the first author of this paper. Firstly, we show that there exist recurrent operators whose set of recurrent vectors is not dense lineable; and secondly, we construct operators which are reiteratively recurrent and cyclic, but whose set of reiteratively recurrent vectors is meager. (c) 2024 Elsevier Inc. All rights are reserved, including those for text and data mining, AI training, and similar technologies.The first author was supported by the Spanish Ministerio de Ciencia, Innovacion y Universidades, grant FPU2019/04094; by MCIN/AEI/10.13039/501100011033, Projects PID2019-105011GB-I00 and PID2022-139449NB-I00; and by the "Fundacio Ferran Sunyer i Balaguer". The second author is a Research Associate of the Fonds de la Recherche Scientifique - FNRS.López-Martínez, A.; Menet, Q. (2025). Two remarks on the set of recurrent vectors. Journal of Mathematical Analysis and Applications. 541(1). https://doi.org/10.1016/j.jmaa.2024.128686541

Generalized hyperbolicity, stability and expansivity for operators on locally convex spaces

[EN] We introduce and study the notions of (generalized) hyperbolicity, topological stability and (uniform) topological expansivity for operators on locally convex spaces. We prove that every generalized hyperbolic operator on a locally convex space has the finite shadowing property. Contrary to what happens in the Banach space setting, hyperbolic operators on Fr & eacute;chet spaces may fail to have the shadowing property, but we find additional conditions that ensure the validity of the shadowing property. Assuming that the space is sequentially complete, we prove that generalized hyperbolicity implies the strict periodic shadowing property, but we also show that the hypothesis of sequential completeness is essential. We show that operators with the periodic shadowing property on topological vector spaces have other interesting dynamical behaviors, including the fact that the restriction of such an operator to its chain recurrent set is topologically mixing and Devaney chaotic. We prove that topologically stable operators on locally convex spaces have the finite shadowing property and the strict periodic shadowing property. As a consequence, topologically stable operators on Banach spaces have the shadowing property. Moreover, we prove that generalized hyperbolicity implies topological stability for operators on Banach spaces. We prove that uniformly topologically expansive operators on locally convex spaces are neither Li-Yorke chaotic nor topologically transitive. Finally, we characterize the notion of topological expansivity for weighted shifts on Fr & eacute;chet sequence spaces. Several examples are provided. (c) 2024 The Author(s). Published by Elsevier Inc. This is an open access article under the CC BY license (http://The first author is beneficiary of a grant within the framework of the grants for the retraining, modality Maria Zambrano, in the Spanish university system (Spanish Ministry of Universities, financed by the European Union, NextGenerationEU) and was also partially supported by CNPq, Project #308238/2021-4, and by CAPES, Finance Code 001. The fifth and the first authors were partially supported by MCIN/AEI/10.13039/501100011033/FEDER, UE, Project PID2022-139449NB-I00. The fifth and the third authors were partially supported by Generalitat Valenciana, Project PROMETEU/2021/070. The fourth author was partially supported by FAPEMIG Grants RED-00133-21 and APQ-01853-23. Funding for open access charge: CRUE-Universitat Politecnica de Valencia. We would like to thank the referee whose careful review resulted in an improved presentation of the article.Bernardes-Junior, NDC.; Caraballo, BM.; Darji, UB.; Fávaro, VV.; Peris Manguillot, A. (2025). Generalized hyperbolicity, stability and expansivity for operators on locally convex spaces. Journal of Functional Analysis. 288(2). https://doi.org/10.1016/j.jfa.2024.110696288

Alpha sensing, NIR to green light emission in Er3+ doped PbWO4 nanoparticles with modification of calcination atmosphere

[EN] In this study, various concentrations (0.5, 1, and 1.5 at%) of Er3+ PbWO4 nanoparticles (PWO: Er NPs) were prepared using a co-precipitation procedure, and the effect of the calcination atmosphere (air and argon) on the luminescence properties and scintillation responses were investigated. Different characterization analyses were carried out to study the structural and optical characteristics of prepared samples. We found evidence of the transformation of the PWO Scheelite structure into a non-centered group, which effectively influences the symmetry properties of the structure and subsequently its luminescence and sensing properties. Both Ar atmosphere and Er concentration contribute to the distortion of the scheelite structure and the symmetry breaking. However, with increasing dopant concentrations, the lattice becomes more homogeneously distorted, causing the structure to re-symmetrize and, as a result, the intensity of luminescence increases, particularly magnetic dipolar (MD) transitions that correspond to NIR emission. The ideal conditions are given when the impurity percentage reaches 1.5 at%, in the Ar atmosphere. Our PWO: Er (1.5 at%-Ar) sample had a maximum count rate of 1388 and 2082 and detection efficiency of 0.216 and 0.170 cps/Bq under Am-241 sources with 0.22 and 0.26 mu c activities, respectively. By exceeding the efficiency of the commercial ZnS(Ag), it showed promising potential for practical applications in future optoelectronic domains.The authors acknowledge the financial support of postdoc grant from Semnan University (Grant No. 32231) and PLEC2022-009381 project funded by the Spanish Ministerio de Ciencia e Innovacion. The authors also would like to express their sincere appreciation to SHAHAB Radi-onik Company for their invaluable assistance and support in this research for scintillation measurementsHosseinpour, M.; Abdoos, H.; Alamdari, S.; Pecharromán, C.; Borrell Tomás, MA.; Menendez, JL. (2025). Alpha sensing, NIR to green light emission in Er3+ doped PbWO4 nanoparticles with modification of calcination atmosphere. Journal of Alloys and Compounds. 1010. https://doi.org/10.1016/j.jallcom.2024.177189101

Study of the Complex Spectral Response of Scattering Media with Terahertz Spectroscopy

[ES] La difusión de la luz es un fenómeno ubicuo con implicaciones significativas en gran variedad de disciplinas. Mientras que la mayoría de los estudios de difusión se centran en la extinción u otras mediciones relacionadas con la amplitud, la fase de la onda difusa contiene información importante que puede ser aprovechada para múltiples propósitos. Aunque pocas técnicas de caracterización son adecuadas para esta tarea, la espectroscopía de terahercios (THz) es una técnica coherente que permite esto en un amplio rango de frecuencias con propiedades cuasi ópticas. Para lograrlo, estudiaremos y mejoraremos la metodología existente de pulsos de THz aumentando la velocidad de adquisición de espectros de alta resolución mediante la combinación de diversas técnicas para el muestreo de retardo. Esta tesis aborda la investigación de luz difusa con tecnología de THz para dos desarrollos principales. El primero es un método de caracterización del tamaño de partículas resuelto espectralmente utilizando medidas de extinción y de índice de refracción (IR). Al resolver el problema inverso de luz difusa, se puede obtener una gran información de las propiedades geométricas y químicas de las partículas. Este método tradicionalmente ha empleado solo de datos de extinción del medio heterogéneo. Demostramos que se puede lograr una mejora neta en la reconstrucción de la distribución del tamaño de partícula al combinar datos de extinción con datos de IR. Dado que las mediciones se encuentran en un rango de frecuencia limitado, obtener el IR a partir de relaciones de Kramers-Kronig (KK) no puede sustituir su medición directa utilizando técnicas coherentes. Una razón adicional por la cual las relaciones de KK pueden no ser útiles es que, en el caso de una partícula con una densidad óptica menor que el fondo, el IR efectivo complejo no sigue relaciones de dispersión convencionales. El estudio de este fenómeno y la interpretación de las implicaciones causales que surgen son el foco de la última parte de esta tesis, junto con su posible aplicación para el diseño de ondas con contenido espectral arbitrario. Finalmente, se discuten las conclusiones y las líneas futuras de trabajo derivadas de nuestros hallazgos.[CA] La difusió de la llum és un fenomen ubic amb implicacions significatives en una gran varietat de disciplines. Mentre que la majoria dels estudis de difusió se centren en l'extinció o altres mesures relacionades amb l'amplitud, la fase de l'ona difusa conté informació important que es pot aprofitar per a múltiples propòsits. Encara que poques tècniques de caracterització són adequades per a aquesta tasca, l'espectroscòpia de teraherços (THz) és una tècnica coherent que permet això en un ampli rang de freqüències amb propietats quasi òptiques. Per a aconseguir-ho, estudiarem i millorem la metodologia existent de polsos de THz augmentant la velocitat d'adquisició d'espectres d'alta resolució mitjançant la combinació de diverses tècniques per al mostreig de retard. Aquesta tesi aborda la investigació de la llum difusa amb tecnologia de THz per a dos desenvolupaments principals. El primer és un mètode de caracterització de la mida de partícules resolt espectralment utilitzant mesures d'extinció i d'índex de refracció (IR). En resoldre el problema invers de llum difusa, es pot obtenir una gran informació sobre les propietats geomètriques i químiques de les partícules. Aquest mètode tradicionalment ha emprat només dades d'extinció del medi heterogeni. Demostrem que es pot aconseguir una millora neta en la reconstrucció de la distribució de la mida de partícula en combinar dades d'extinció amb dades d'IR. Donat que les mesures es troben en un rang de freqüència limitat, obtenir l'IR a partir de relacions de Kramers-Kronig (KK) no pot substituir la seua mesura directa utilitzant tècniques coherents. Una raó addicional per la qual les relacions de KK poden no ser útils és que, en el cas d'una partícula amb una densitat òptica menor que el fons, l'IR efectiu complex no segueix relacions de dispersió convencionals. L'estudi d'aquest fenomen i la interpretació de les implicacions causals que sorgeixen són el focus de la darrera part d'aquesta tesi, juntament amb la seua possible aplicació per al disseny d'ones amb contingut espectral arbitrari. Finalment, es discuteixen les conclusions i les línies futures de treball derivades dels nostres descobriments.[EN] Light scattering is a ubiquitous phenomenon with significant implications across various disciplines. While most scattering studies focus on extinction or other amplitude-related measurements, the phase of the scattered wave holds important information that can be harnessed for a multitude of purposes. However, while few characterization techniques are suited for this task, terahertz (THz) spectroscopy is a coherent technique that permits this across a wide range of frequencies with quasi-optical properties. To accomplish this, we will study and improve the existing methodology of pulsed THz by increasing the speed of acquisition of high-resolution spectra with a combination of existing delay sampling techniques. This thesis approaches light scattering research with THz technology for two main developments. The first one is a spectrally resolved particle size characterization method using extinction and refractive index (RI) measurement. By solving the inverse scattering problem, great insight into the geometric and chemical properties of the particles can be gained. This method has traditionally relied only on extinction data from the heterogeneous medium. We demonstrate that a net improvement in the reconstruction of the particle size distribution can be made by combining extinction with RI datasets. Since the measurements are in a limited frequency range, obtaining the RI from Kramers-Kronig (KK) relations cannot substitute for its direct measurement using coherent techniques. One additional reason why KK relations may not be of use is that, for the case of a particle with lower optical density than the background, the measured complex effective RI does not follow conventional dispersion relations. The study of this phenomenon and the interpretation of the causal implications that arise are the subject of the last part of this thesis, along with its possible application to the arbitrary shaping of spectral wave features. Ultimately, the conclusions and future lines of work derived from our findings are discussed.This thesis has been developed under grant FPI ACIF-2018-163 by GVA, project PID2019-111339GBI00 and project PDC2021-121597-I00 by MCIN/AEIBáez Chorro, MÁ. (2024). Study of the Complex Spectral Response of Scattering Media with Terahertz Spectroscopy [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/20558

Preparación de materiales basados en hidróxidos dobles laminares como fotocatalizadores

[ES] La situación energética y medioambiental actual requiere de un cambio de paradigma energético, sustituyendo las fuentes de energía primarias basadas en combustibles fósiles (carbón, petróleo y gas natural) por otras más limpias y renovables. Dentro de este cambio, la fotocatálisis, simulando a la fotosíntesis natural, surge como una alternativa para la producción de combustibles a partir de la molécula de CO2. Los hidróxidos dobles laminares (LDH) son una familia de materiales con propiedades prometedoras para su aplicación en el campo de la fotocatálisis, dada la posibilidad de modular su composición química y morfología dependiendo del método de síntesis. En concreto, los hidróxidos dobles laminares que contienen Ti en su estructura (un elemento bien conocido por el uso del TiO2 en fotocatálisis) pueden tener aplicación en este campo, aunque debido a la dificultad de incorporación de un metal tetravalente en la estructura LDH, no han sido muy estudiados. En este contexto, la presente Tesis Doctoral ha probado la aplicabilidad de estos LDH conteniendo Ti en su composición en procesos de transformación fotocatalítica de la molécula de CO2 para dar lugar a combustibles solares y otras moléculas de interés para la industria. Además, se han estudiado los beneficios de la incorporación de un número elevado de elementos metálicos en un mismo material LDH (hasta siete en el caso de la presente Tesis) en la actividad fotocatalítica de dicho material.[CA] La situació energètica i mediambiental actual requereix d'un canvi de paradigma energètic, substituint les fonts d'energia primàries basades en combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural) per altres més netes i renovables. Dins d'este canvi, la fotocatàlisis, simulant a la fotosíntesi natural, sorgeix com una alternativa per a la producció de combustibles a partir de la molècula de CO2. Els hidròxids dobles laminars (LDH) són una família de materials amb propietats prometedores per a la seua aplicació en el camp de la fotocatàlisis, donada la possibilitat de modular la seua composició química i morfologia depenent del mètode de síntesi. En concret, els hidròxids dobles laminars que contenen Ti en la seua estructura (un element ben conegut per l'ús del TiO2 en fotocatàlisis) poden tindre aplicació en este camp, encara que a causa de la dificultat d'incorporació d'un metall tetravalent en l'estructura LDH, no han sigut molt estudiats. En este context, la present Tesi Doctoral ha provat l'aplicabilitat d'estos LDH, contenint Ti en la seua composició, en processos de transformació fotocatalítica de la molècula de CO2 per a donar lloc a combustibles solars i altres molècules d'interès per a la indústria. A més, s'han estudiat els beneficis de la incorporació d'un nombre elevat d'elements metàl·lics en un mateix material LDH (fins a set en el cas de la present Tesi) en l'activitat fotocatalítica d'este material.[EN] The current energy and environmental problematics call for a shift in the energy paradigm, replacing primary energy sources based on fossil fuels (coal, oil, and natural gas) with cleaner and renewable alternatives. Within this transition, photocatalysis, mimicking natural photosynthesis, emerges as an alternative for fuel production from CO2 molecules. Layered double hydroxides (LDHs) constitute a family of materials with promising properties for application in the field of photocatalysis, given the ability to modulate their chemical composition and morphology depending on the synthesis method. Specifically, LDHs containing Ti in their structure (a well-known element for the TiO2 usage in photocatalysis) may find application in this field, although the incorporation of a tetravalent metal into the LDH structure has been less explored due to its difficulty. In this context, the present Doctoral Thesis has demonstrated the applicability of these Ti-containing LDHs in photocatalytic transformation processes of CO2 molecules to produce solar fuels and other molecules of interest for the industry. Additionally, the Thesis has explored the benefits of incorporating a high number of metallic elements into a single LDH material (up to seven in this case) on the photocatalytic activity of the resulting material.Molina Muriel, M. (2024). Preparación de materiales basados en hidróxidos dobles laminares como fotocatalizadores [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/20388

Study of Diseases Caused by Diaporthe Amygdali and Oomycetes on Almond Crops

Tesis por compendio[ES] Se desarrolló un ensayo qPCR para la detección y cuantificación de inóculo aéreo de D. amygdali, incluyendo el diseño de un par de cebadores específicos para esta especie. Esta metodología se utilizó para estudiar la dinámica del inóculo de D. amygdali en trampas de esporas colocadas en dos huertos de almendros de diferentes ubicaciones, en dos temporadas de crecimiento. Con los datos climáticos registrados se construyó un modelo Hurdle de dos partes; la primera parte relacionó la presencia o ausencia de ADN de D. amygdali (Bernoulli o cualitativa) y la otra consideró la concentración promedio de ADN del hongo (Gamma o cuantitativa). El efecto de la temperatura estuvo relacionado con la amplitud térmica diaria; los rangos térmicos más amplios redujeron la concentración de ADN, mientras que los rangos térmicos más estrechos aumentaron la detección de ADN. Los días con un promedio de humedad relativa superior al 80% tuvieron un efecto negativo en la concentración de ADN de D. amygdali. Las precipitaciones tuvieron una influencia positiva en ambas partes del modelo, confirmando la contribución de la lluvia en la dispersión del inóculo. Finalmente, la variable velocidad del viento influyó positivamente en ambas partes del modelo, en ambas temporadas de crecimiento. En ensayos de laboratorio, se inocularon ramitas de 25 cultivares de almendro con cuatro aislados de D. amygdali, mientras que las inoculaciones de campo implicaron la inoculación de brotes en crecimiento de cultivares de almendro injertados en el portainjerto 'GF-677', durante cuatro años. En ambos tipos de experimentos, el inóculo consistió en discos de agar con micelio, que se insertaron debajo de la corteza y se midió la longitud de las lesiones causadas por el hongo. Todos los cultivares evaluados mostraron lesiones necróticas en respuesta a D. amygdali, confirmando su susceptibilidad. El análisis de conglomerados clasificó los cultivares como susceptibles o muy susceptibles. Las características agronómicas, como el tiempo de floración y maduración, se vincularon con la susceptibilidad de los cultivares. Los cultivares de floración tardía, muy tardía y de maduración temprana a media, mostraron una alta susceptibilidad. Se realizaron prospecciones entre 2018 y 2020 en seis provincias españolas, para recolectar e identificar oomicetos asociados con síntomas de pudrición de raíz y cuello en almendros. Se obtuvieron un total de 104 aislados de oomicetos procedentes de árboles enfermos, y la secuenciación de la región espaciadora transcrita interna (ITS) identificó especies de diferentes géneros. Phytopythium vexans y Ph. niederhauserii fueron las especies más frecuentes. Las pruebas de patogenicidad en plantas de almendro de un año de edad injertadas en el portainjerto 'Garnem' mostraron síntomas graves, como defoliación, marchitez y muerte regresiva, y algunas plantas murieron cuando se inocularon con Pp. vexans y Ph. niederhauserii. Algunos aislados de Ph. niederhauserii redujeron significativamente el peso seco de las raíces en comparación con el control, pero este efecto no se observó en plantas inoculadas con Pp. vexans. Se evaluó la patogenicidad de 12 especies de oomicetos presentes en el suelo en tres portainjertos híbridos de Prunus utilizados frecuentemente en la cuenca mediterránea. Se realizaron pruebas de patogenicidad con 15 aislados de oomicetos en plantas de portainjertos de 1 año de edad. Noventa días después de la inoculación se evaluaron los síntomas de la enfermedad con una escala de severidad y se calculó el AUDPC y la probabilidad de supervivencia de las plantas inoculadas. Todos los aislados fueron patógenos para las plántulas de los portainjertos y se volvieron a aislar de las lesiones de las raíces. Para cada portainjerto se detectaron grandes diferencias en virulencia entre las diferentes especies de oomicetos y aislados de Ph. niederhauserii. Phytophthora multivora y Pp. helicoides fueron generalmente los más virulentos.[CA] Es va desenvolupar un assaig qPCR per a la detecció i quantificació d'inòcul aeri de D. amygdali, inclòs el disseny d'un parell d'encebadors específics per a aquesta espècie. Aquesta metodologia es va utilitzar per estudiar la dinàmica de l'inòcul de D. amygdali en trampes d'espores col·locades en dos horts d'ametllers de diferents indrets en dues temporades de creixement. Es va construir un model Hurdle de dues parts amb les dades climàtiques registrades; la primera part relacionava la presència o absència d'ADN de D. amygdali (Bernoulli o qualitatiu) i l'altra considerava la concentració mitjana d'ADN del fong (Gamma o quantitativa). L'efecte de la temperatura estava relacionat amb l'amplitud tèrmica diària; rangs tèrmics més amplis van reduir la concentració d'ADN, mentre que rangs tèrmics més estrets van augmentar la detecció d'ADN. Els dies amb una mitjana d'humitat relativa superior al 80% van tenir un efecte negatiu en la concentració d'ADN de D. amygdali. Les precipitacions van tenir una influència positiva en ambdues parts del model, confirmant la contribució de la pluja en la dispersió de l'inòcul. Finalment, la variable de velocitat del vent va influir positivament en ambdues parts del model, en ambdues temporades de creixement. En proves de laboratori, es van inocular branquetes de 25 cultivars d'ametller amb quatre aïllats de D. amygdali, mentre que les inoculacions de camp van implicar la inoculació de brots en creixement de cultivars d'ametller empeltats al portaempelt 'GF-677' durant quatre anys. En ambdós tipus d'experiments, l'inòcul consistia en discs d'agar amb miceli, que s'introduïen sota l'escorça i es mesuraven les longituds de les lesions provocades pel fong. Tots els cultivars avaluats van mostrar lesions necròtiques en resposta a D. amygdali, confirmant la seva susceptibilitat. L'anàlisi de conglomerats va categoritzar els cultivars com a susceptibles o molt susceptibles. Els trets agronòmics, com ara els temps de floració i maduració, estaven relacionats amb la susceptibilitat del conreu. Els cultivars de floració tardana, molt tardana i de maduració precoç a mitjana van mostrar una alta susceptibilitat. Entre el 2018 i el 2020 s'han realitzat prospeccions a 6 províncies d'Espanya per recollir i identificar oomicets associats a símptomes de podridura de l'arrel i del coll d'ametllers. Es van obtenir un total de 104 aïllats d'oomicets d'arbres malalts i la seqüenciació de la regió de l'espaiador transcrit intern (ITS) va identificar espècies de diferents gèneres. Phytopythium vexans i Ph. niederhauserii eren les espècies més comunes. Les proves de patogenicitat en plàntules d'ametller d'un any empeltades en el portaempelts 'Garnem' van revelar símptomes greus, com ara defoliació, marciment i mort, amb algunes plantes que van morir quan es van inocular amb Pp. vexans i Ph. niederhauserii. Alguns aïllats de Ph. niederhauserii van reduir significativament el pes sec de les arrels en comparació amb el control, però aquest efecte no es va observar en les plàntules inoculades amb Pp. vexans. Es va avaluar la patogenicitat de 12 espècies d'oomicets del sòl en tres portaempelts híbrids de Prunus d'ús habitual a la conca mediterrània. Es van realitzar proves de patogenicitat amb 15 aïllats d'oomicets en plàntules de portaempelt d'un any. Noranta dies després de la inoculació, es van avaluar els símptomes de la malaltia en una escala de gravetat i es va calcular AUDPC i la probabilitat de supervivència de les plàntules inoculades. Tots els aïllats van ser patògens per a les plàntules de portaempelt i es van tornar a aïllar de les lesions de les arrels. Per a cada portaempelt es van detectar grans diferències de virulència entre les diferents espècies d'oomicets i aïllats de Ph. niederhauserii. Phytophthora multivora i Pp. helicoides eren en general els més virulents.[EN] A qPCR assay for the detection and quantification of aerial inoculum of D. amygdali, including the design of a pair of specific primers for this species, was developed. This methodology was used to study the dynamics of D. amygdali inoculum in spore traps placed at two almond orchards from different locations in two growing seasons. A two-part Hurdle model was built with the recorded climatic data; the first part related the presence or absence of D. amygdali DNA (Bernoulli or qualitative) and the other considered the average concentration of DNA of the fungus (Gamma or quantitative). The temperature effect was related to daily thermal amplitude; wider thermal ranges reduced DNA concentration, while narrower thermal ranges increased DNA detection. The days with average relative humidity higher than 80% had a negative effect on the concentration of D. amygdali DNA. Rainfall had a positive influence on both parts of the model, confirming the contribution of precipitation in the dispersal of inoculum. Finally, wind speed variable positively influenced both parts of the model, in both growing seasons. In laboratory tests, twigs from 25 almond cultivars were inoculated with four isolates of D. amygdali, while field inoculations involved the inoculation of growing shoots of almond cultivars grafted onto 'GF-677' rootstock over four years. In both type of experiments, inoculum consisted of agar plugs with mycelium, which were inserted underneath the bark and the lesion lengths caused by the fungus were measured. All evaluated cultivars showed necrotic lesions in response to D. amygdali, confirming their susceptibility. Cluster analysis categorized cultivars as susceptible or very susceptible. Agronomic traits, such as blooming and ripening times, were linked to cultivar susceptibility. Late blooming, very late blooming, and early to medium ripening cultivars exhibited high susceptibility. Surveys were carried out between 2018 and 2020 in 6 provinces of Spain to collect and identify oomycetes associated with root and crown rot symptoms on almond trees. A total of 104 oomycete isolates were obtained from diseased trees, and sequencing of the internal transcribed spacer (ITS) region identified species from different genera. Phytopythium vexans and Ph. niederhauserii were the most common species. Pathogenicity tests on one-year-old almond seedlings of 'Garnem' rootstock revealed severe symptoms, including defoliation, wilting, and dieback, with some plants dying when inoculated with Pp. vexans and Ph. niederhauserii. Some isolates of Ph. niederhauserii significantly reduced the dry weight of the roots compared with the control, but this effect was not observed in seedlings inoculated with Pp. vexans. Pathogenicity of 12 soil-borne oomycete species on three commonly used Prunus hybrid rootstocks in the Mediterranean Basin was evaluated. Pathogenicity tests with 15 oomycete isolates were conducted on 1-year-old rootstock seedlings. Ninety days after inoculation, disease symptoms were evaluated on a severity scale, and the AUDPC and the survival probability of the inoculated seedlings were calculated. All the isolates were pathogenic to the rootstock seedlings and were re-isolated from root lesions. For each rootstock large differences in virulence were detected among the different oomycete species and isolates of Ph. niederhauserii. Phytophthora multivora and Pp. helicoides were generally the most virulent.Francisco Beluzán was supported by Agencia Nacional de Investigación y Desarrollo/Subdirección de Capital Humano/Doctorado Becas Chile en el Extranjero/72200145.Beluzán Flores, FJ. (2024). Study of Diseases Caused by Diaporthe Amygdali and Oomycetes on Almond Crops [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/204445Compendi

Effect and Mechanisms of Action of Intestinal Bacteria and Bioactive Compounds on the Immune System and Metabolism in Obesity Models

Tesis por compendio[ES] La obesidad representa un importante reto para la salud pública debido a su elevada prevalencia y a las comorbilidades asociadas. Las dietas hipercalóricas activan el sistema inmunitario intestinal y alteran la microbiota intestinal causando daños metabólicos en el organismo. De hecho, la pérdida de homeostasis inmunológica intestinal se considera un evento que precede a la aparición de la inflamación sistémica de bajo grado asociada a la obesidad. Dado que la microbiota intestinal es un factor modificable, su modulación puede convertirse en una oportunidad para reducir el impacto de la obesidad. Por ello la identificación de los factores que participan en la respuesta inflamatoria a las dietas obesogénicas y la búsqueda de alternativas terapéuticas basadas en la microbiota constituyen una vía de investigación prometedora para combatir la obesidad. Esta Tesis Doctoral evalúa el potencial de nuevos probióticos y estrategias dietéticas para combatir la obesidad basadas en sus propiedades inmunomoduladoras. En el Primer Capítulo investigamos el potencial anti-obesogénico del propil propano tiosulfinato (PTS), un compuesto organosulfurado derivado de la especie Allium, en dos dosis diferentes (0,1 o 1 mg/kg/día) utilizando un modelo murino de obesidad inducida por la dieta (DIO). Nuestros hallazgos demostraron los efectos protectores de PTS frente a la obesidad, ya que su administración redujo el peso corporal y mejoró la homeostasis de glucosa. En el tejido adiposo y el hígado, PTS redujo la inflamación y el metabolismo lipídico aberrante causado por la dieta obesogénica. Además, PTS incrementó la actividad termogénica en el tejido adiposo marrón y reforzó la función barrera intestinal. En vista de los modestos cambios en el ecosistema microbiano intestinal, concluimos que estos efectos no eran mediados por la microbiota. En el Segundo Capítulo evaluamos el potencial anti-obesogénico y el mecanismo de acción de una nueva bacteria llamada Phascolarctobacterium faecium DSM 32890. Para ello, realizamos diferentes experimentos in vitro e in vivo usando diferentes cultivos celulares (macrófagos derivados de médula ósea y células linfoides innatas intestinales del grupo 1 (LC1s)) y modelos murinos DIO (ratones C57BL/6J y Rag1-/-). El tratamiento de ratones alimentados con una dieta hipercalórica con P. faecium incrementó la proporción de los macrófagos M2 en el intestino, lo que contrarrestó el aumento de ILC1s y, en última instancia, mitigó la intolerancia a la glucosa y el aumento de peso corporal, independientemente de la viabilidad de la bacteria. Además, P. faecium reforzó la función barrera intestinal y evitó la inflamación sistémica causada por la dieta hipercalórica. Estos beneficios metabólicos se mantuvieron en ausencia de inmunidad adaptativa, pero se perdieron cuando la bacteria se coadministró con un inhibidor (GW2580) de la polarización de macrófagos M2. Por último, realizamos un amplio estudio con datos metagenómicos de 6.361 personas que mostró una relación inversa entre P. faecium y la obesidad, independientemente de la nacionalidad, el sexo o la edad, lo que sugiere la asociación de esta bacteria con la salud metabólica. En el Tercer Capítulo, investigamos la implicación de las ILC1s intestinales en la progresión de la obesidad y las alteraciones metabólicas asociadas. Para ello, evaluamos longitudinalmente la respuesta de las ILC1s y las consecuencias su depleción de ILC1s en un modelo murino DIO. En el intestino, el bloqueo de ILC1s evitó el aumento de macrófagos M1 e ILC2s y promovió la activación de la vía ILC3-IL22, aumentando la producción de mucina, la expresión de péptidos antimicrobianos y el número de células neuroendocrinas. Además, el bloqueo de ILC1s restableció el perfil microbiano y el metaboloma, acercándose al perfil asociado con la salud metabólica. En última instancia, estas mejoras se asociaron con una mayor secreción de hormonas intestinales, y una reducción de la insulinemia y la adiposidad.[CA] L'obesitat és un repte per a la salut pública degut a la elevada prevalença i les comorbiditats. Les dietes hipercalòriques activen el sistema immunitari intestinal i alteren la microbiota intestinal causant danys metabòlics en l'organisme. De fet, la pèrdua d'homeòstasi immunològica a escala intestinal es considera un esdeveniment primerenc que precedeix l'aparició de la inflamació sistèmica de baix grau associada a l'obesitat. Atés que la microbiota intestinal és un factor modificable, la seua modulació pot convertir-se en una oportunitat per a reduir l'impacte de l'obesitat. Per això, la identificació dels factors que participen en la resposta inflamatòria a les dietes obesogèniques i la recerca d'alternatives terapèutiques basades en la microbiota son una via d'investigació prometedora per a combatre l'obesitat. Aquesta Tesi Doctoral avalua el potencial de nous probiòtics i estratègies dietètiques per a combatre l'obesitat basada en propietats immunomoduladores. En el Primer Capítol investiguem el potencial anti-obesogènic del propil propà tiosulfat (PTS), un compost organosulfurat derivat de l'espècie Allium, en dues dosis diferents (0,1 o 1 mg/kg/dia) utilitzant un model murí d'obesitat induïda per la dieta. Els resultats demostren els efectes protectors de PTS enfront a l'obesitat, ja que la seua administració va reduir el pes corporal i va millorar l'homeòstasi de glucosa. En el teixit adipós i el fetge, PTS va prevenir l'augment de la resposta inflamatòria i les alteracions del metabolisme lipídic causades per la dieta hipercalòrica. A més, PTS va incrementar l'activitat termogènica en el teixit adipós marró i millorà la funció barrera intestinal alterats per la dieta. Observàrem canvis modestos en la microbiota intestinal, concloent que els efectes no estan mediats de manera significativa per la microbiota. En el Segon Capítol avaluem el potencial anti-obesogènic i el mecanisme d'acció d'un nou bacteri Phascolarctobacterium faecium DSM 32890. Hem realitzat experiments in vitro i in vivo utilitzant diferents cultius cel·lulars (macròfags derivats de medul·la òssia i de cèl·lules limfoides innates intestinals del grup 1 (LC1s) i models murins d'obesitat induïda per la dieta (ratolins C57BL/6J, i Rag1-/- ). El tractament de ratolins alimentats amb una dieta hipercalòrica amb P. faecium incrementà la proporció dels macròfags M2 a l'intestí, contrarestant l'augment d'ILC1s i en última instància, mitigà la intolerància a la glucosa i l'augment del pes corporal, independentment de la viabilitat del bacteri. A més, P. faecium reforçà la funció bacterial intestinal i evità la inflamació sistèmica causada per la dieta hipercalòrica. Aquests beneficis metabòlics es mantenien en absència d'immunitat adaptativa, però es perderen quan el bacteri es coadministrà amb un inhibidor (GW2580) de la polarització de macròfags M2. Finalment, realitzàrem un ampli estudi amb dades metagenòmiques de 6.361 persones que mostrà una relació inversa entre P. faecium i l'obesitat, independentment de la nacionalitat, el sexe o l'edat, suggerint l'associació d'aquest bacteri amb la salut metabòlica. En el Tercer Capítol, investiguem la implicació de les ILC1s residents en l'intestí en la progressió de l'obesitat i les alteracions metabòliques associades. Evaluàrem longitudinalment la resposta de les ILC1s i les conseqüències de la depleció de ILC1s en un model murí d'obesitat. A l'intestí, el bloqueig de ILC1s va evitar l'augment de macròfags M1 i ILC2s, i va promoure l'activació de la via ILC3-IL22, augmentant la producció de mucina, l'expressió de pèptids antimicrobians i el nombre de cèl·lules neuroendocrines. El bloqueig de ILC1s va restablir la microbiota i el seu metaboloma, similar a l'estat saludable. Aquestes millores es van associar amb una major secreció d'hormones intestinals, i una reducció de la insulinèmia i l'adipositat.[EN] Obesity is a major public health challenge due to its high prevalence, and association with metabolic comorbidities. Hypercaloric diets are known to overactivate the intestinal immune system and disrupt the microbiome, ultimately causing detrimental metabolic effects. The loss of intestinal immune homeostasis is considered an early step preceding the development of systemic low-grade inflammation associated with obesity and metabolic complications. In this regard, extensive evidence supports that the gut microbiome may be modified favorable and, thus, help to ameliorate these conditions. Hence, identifying factors triggering the low-grade inflammation and microbiome-base solutions to reduce the obesity burden represent promising avenues of research. This Doctoral Thesis aims to advance the knowledge and provide novel probiotics and dietary strategies to combat the burden of obesity based on their immunomodulatory properties to shape the metabolic response to the diet. In the First Chapter, we have investigated the anti-obesogenic potential of propyl propane thiosulfinate (PTS), an organo-sulfur compound derived from Allium species, at two different doses (0.1 or 1 mg/kg/day) using a murine model of diet-induced obesity (DIO). Our preclinical findings showed the protective effects of PTS against obesity, reducing body weight gain and maintaining glucose homeostasis, thus suggesting its potential to ameliorate the impact of the HFHSD. In the adipose tissue and the liver, PTS reduced inflammation and the aberrant lipid metabolism caused by the obesogenic diet. Additionally, PTS promoted thermogenic activity in the brown adipose tissue and enhance intestinal gut barrier defense. In view of the modest changes in the microbial ecosystem, we concluded that the effects of PTS were not mediated by the gut microbiota. In the Second Chapter, we have evaluated the anti-obesogenic potential and the mechanism of action of the new intestinal strain, Phascolarctobacterium faecium DSM 32890, isolated in our laboratory from a healthy volunteer. To that aim, we have performed different in vitro and in vivo experiments, including the use of different types of cell cultures (bone marrow-derived macrophages and group 1 of innate lymphoid cells (ILC1s)) and DIO murine models (wild-type C57BL/6J and Rag1-/- mice). Treatment of HFHSD-fed mice with P. faecium, regardless of its viability, shifted the macrophage phenotype towards an M2-type, which counteracted the obesity-induced increase in gut-resident ILC1s and ultimately mitigated glucose intolerance and body weight gain. Moreover, P. faecium treatment prevented systemic inflammation, boosted secretory immunoglobulin A production and induced antimicrobial peptide and interleukin 22 expression. These metabolic benefits were maintained in the absence of an adaptive immune system but were lost when the bacterium was co-administered with an inhibitor (GW2580) of M2 macrophage polarization. We confirmed that P. faecium was more prevalent in the gut metagenomes of non-obese adults regardless of nationality, sex or age, suggesting that it might contribute to safeguard metabolic health in humans. In the Third Chapter, we have investigated the involvement of gut-resident ILC1s in obesity progression and metabolic disruption. To address this goal, we evaluated longitudinally, in a DIO murine model, the ILC1s response to an obesogenic diet and the consequences of the ILC1s depletion. In the intestine, ILC1s depletion blunted the increases in M1 macrophages and ILC2s. Additionally, ILC1s depletion promoted the ILC3-IL22 pathway, increasing mucin production, the expression of antimicrobial gut peptides, and the number of neuroendocrine cells. Moreover, ILC1s depletion restored microbial and metabolomic profiles, resembling those associated with a healthy symbiotic state. The improvements in gut homeostasis were linked to a higher gut hormone secretion, and reduced insulinemia and adiposity.Rebeca Liébana García has been beneficiary of an FPU contract (FPU 18/02026) and a mobility grant (EST22/00430) from Spanish Ministry of Universities. The experimental work conduced in this Doctoral Thesis has been funded by the Spanish Ministry of Science and Innovation (MICINN AGL2017-88801-P, PID2020-119536RB-I00), the Centre for the Development of Industrial Technology (CDTI, Ref 20170847), and the EU H2020 Marie Sklodowska Curie Actions (MSCA-IF “MicroILCs, GA: 8905454).Liébana García, R. (2023). Effect and Mechanisms of Action of Intestinal Bacteria and Bioactive Compounds on the Immune System and Metabolism in Obesity Models [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/201910Compendi