Poincaré compactification for n-dimensional piecewise polynomial vector fields : Theory and applications

Poincaré compactification is very important to investigate the dynamics of vector fields in the neighborhood of the infinity, which is the main concern on the escape of particles to infinity in celestial mechanics, astrophysics, astronomy and some branches of chemistry. Since then Poincaré compactification has been extended into various cases, such as: n-dimensional polynomial vector fields, Hamiltonian vector fields, quasi-homogeneous vector fields, rational vector fields, etc. In recent years, the piecewise smooth vector fields describing situations with discontinuities such as switching, decisions, impacts etc., have been attracted more and more attention. It is worth to notice that Poincaré compactification has been extended successfully to piecewise polynomial vector fields in 2-dimensional and 3-dimensional cases, and there are also works on n-dimensional Lipschitz continuous vector fields. The main goal of present paper is to extend the Poincaré compactification to n-dimensional piecewise polynomial vector fields which are usually discontinuous, this is a missing point in the existent literature. Thus we can investigate the dynamics near the infinity of n-dimensional piecewise polynomial vector fields. As an application we study the global phase portraits for a class of 3-dimensional piecewise linear differential systems

El Relieve Escultórico de Estilo Clásico, antiguo y moderno, en el Coleccionismo Español de Época Moderna

En territori espanyol es conserven un nombre considerable de col·leccions que alberguen escultura d'estil clàssic. Aquesta escultura, generalment procedent de col·leccions italianes o del mercat amb Itàlia, és un reflex del gust i els costums de les elits socials de l'Espanya de l'època moderna. En les darreres dècades, són notables els estudis que s'han dedicat a indagar sobre aquestes col·leccions, els vincles dels seus col·leccionistes amb Itàlia i l'estudi concret de les peces. No obstant això, malgrat aquests avenços, el relleu escultòric, que forma part implícita del corpus d'escultura, ha rebut una atenció significativament menor en els estudis especialitzats. El present treball explora el paper del relleu escultòric d'estil clàssic conservat en les col·leccions de l'època moderna a Espanya. L'objectiu principal és identificar la funció, el valor i la recepció d'aquesta tipologia escultòrica dins del camp de la història de l'art. Per a això, s'ha realitzat una identificació dels relleus conservats actualment en institucions espanyoles, s'han catalogat i estudiat de manera detallada, i s'han analitzat els aspectes rellevants que permeten aprofundir en els temes proposats en els objectius. L'estudi crític consisteix en una anàlisi i interpretació de la informació sobre la procedència de les peces, per conèixer el paper d'aquestes en el mercat antiquari de l'època moderna. En segon lloc, s'ha realitzat un estudi iconogràfic dels relleus organitzat per grups temàtics, a partir dels motius i els temes, per identificar canvis i continuïtats en la representació dels temes en l'època moderna i, en conseqüència, millorar la comprensió sobre la recepció del llenguatge clàssic en espais de col·lecció o culturals. En tercer lloc, s'han examinat les dades relatives a la disposició dels relleus, així com la seva apreciació a nivell perceptiu i monetari. Aquest últim punt permet entendre millor el valor del relleu antiquari, no només des d'un punt de vista econòmic, sinó també estètic, per millorar la comprensió sobre la recepció, funció i abast del relleu escultòric. Les troballes i els resultats de l'estudi crític permeten identificar quina posició ocupa el relleu escultòric d'estil clàssic dins del mercat antiquari entre Espanya i Itàlia i les relacions diplomàtiques. Determina aquesta tipologia escultòrica com un transmissor de la fortuna de l'antiguitat en època moderna, en contextos artístics i de col·lecció, així com permet reconèixer l'apreciació i la funció del relleu dins d'un context de recepció de l'antiguitat en relació amb els espais de col·lecció i representació.En territorio español se conservan una suma de colecciones que albergan escultura de estilo clásico. Esta escultura, generalmente procedente de colecciones italianas o del mercado con Italia, es el signo del gusto y las costumbres de las élites sociales de la España de época moderna. En las últimas décadas, son notables los estudios que se han dedicado a indagar sobre esas colecciones, los vínculos de sus coleccionistas con Italia y el estudio concreto de las piezas. Sin embargo, a pesar de estos avances, el relieve escultórico, que forma parte implícita del corpus de escultura, ha recibido una atención significativamente menor en los estudios especializados. El presente trabajo explora el papel del relieve escultórico de estilo clásico conservado en las colecciones de época moderna en España. El objetivo principal es identificar la función, el valor y la recepción de esta tipología escultórica dentro del campo de la historia del arte. Para ello, se ha realizado una identificación de los relieves conservados actualmente en instituciones españolas, se han catalogado y estudiado de manera pormenorizada, y se ha analizado los aspectos relevantes que permiten indagar en los temas propuestos en los objetivos. El estudio crítico consiste en un análisis i interpretación de la información sobre la procedencia de las piezas, para conocer el papel de estas en el mercado anticuario de época moderna. En segundo lugar, se ha realizado un estudio iconográfico de los relieves organizado por grupos temáticos, a partir de los motivos y los temas, para identificar cambios y continuidades en la representación de los temas en época moderna y, en consecuencia, mejorar la comprensión sobre la recepción del lenguaje clásico en espacios de colección o culturales. En tercer lugar, se ha examinado los datos relativos a la disposición de los relieves, así como su apreciación a nivel perceptivo y monetario. Este último punto permite entender mejor el valor del relieve anticuario, no solo desde un punto de vista del valor económico, sino también estético, para mejorar la comprensión sobre la recepción, función y el alcance del relieve escultórico. Los hallazgos y los resultados del estudio crítico permiten identificar que posición ocupa el relieve escultórico de estilo clásico dentro del mercado anticuario entre España e Italia y las relaciones diplomáticas. Determina esta tipología escultórica como un transmisor de la fortuna de la antigüedad en época moderna, en contextos artísticos y de colección, del mismo modo que permite reconocer la apreciación y la función del relieve, dentro de un contexto de recepción de la antigüedad en relación con los espacios de colección y representación.In Spanish territory, there are numerous collections that house classical sculptures. These sculptures, generally originating from Italian collections or the Italian market, are indicative of the taste and customs of the social elites of modern Spain. In recent decades, significant studies have been devoted to exploring these collections, the connections of their collectors with Italy, and the detailed study of the pieces. However, despite these advancements, sculptural reliefs, which are an implicit part of the sculptural corpus, have received significantly less attention in specialized studies. The present doctoral dissertation explores the role of classical-style sculptural reliefs preserved in modern collections in Spain. The primary objective is to identify the function, value, and reception of this sculptural typology within the field of art history. To achieve this, the reliefs currently held in Spanish institutions have been identified, cataloged, and studied in detail, and key aspects have been analyzed to address the objectives of the study. The critical examination involves analyzing and interpreting information regarding the provenance of the pieces to understand their role in the modern antiquities market. Secondly, an iconographic study of the reliefs has been conducted, organized into thematic groups based on motifs and subjects, in order to identify changes and continuities in the representation of themes in modern times. This approach enhances the understanding of the reception of classical imagery in collections or cultural spaces. Thirdly, data related to the placement of the reliefs, as well as their perceptual and monetary value, have been examined. This final point provides insights into the value of ancient reliefs, not only from an economic perspective but also from an aesthetic one, thereby improving the understanding of the reception, function, and significance of sculptural reliefs. The findings of this critical study help to clarify the position of classical-style sculptural reliefs within the antiquities market between Spain and Italy, and in the context of their diplomatic relations. This sculptural typology is identified as a transmitter of the legacy of antiquity in modern times, within both artistic and collection contexts. It also highlights the appreciation and function of these reliefs in relation to spaces of collection and representation

Tuset Street - primitivisme pop

Entre 1966 i 1972 el carrer Tuset de Barcelona va ser rebatejat comercialment amb el nom de Tuset Street. Aquesta marca va promocionar l'eix comercial, empresarial i d'oci. La voluntat de caracteritzar, assenyalar i vendre aquest indret de la ciutat com l'epicentre de les connexions culturals amb l'estranger, condueix aquesta marca comercial a convertir-se en sinònim de valors que atrauen a alguns i altres rebutgen. L'arribada d'influències foranies a la cultura local converteix aquest espai-temps de la ciutat en un focus per al debat públic entorn a les noves formes de comportament i de consum que evidencien conflictes de classe i d'identitat. Es tracta el disseny i l'art vinculat a la marca Tuset Street donat el paper clau que van jugar un paper clau en construcció d'aquest espai simbòlic de Barcelona i en la resolució dels llocs en que es desenvoluparà una sort de llegenda. La trobada de les noves formes culturals i d'oci promou Tuset Street com l'àrea referencial del naixement de la cultura pop local.Entre 1966 y 1972 la calle Tuset de Barcelona se rebautizó comercialmente como Tuset Street. Esta marca promocionó el eje comercial, empresarial y de ocio. La voluntad de caracterizar, distinguir y vender este espacio de la ciudad como epicentro de las conexiones culturales con el extranjero, llevó a esta marca comercial a convertirse en sinónimo de valores atractivos para unos y rechazables para otros. La llegada de influencias externas a la cultura local convierte este espacio-tiempo de la ciudad en un foco para el debate público en torno a las nuevas formas de comportamiento y de consumo que evidencian conflictos de clase i de identidad. Se trata el diseño y el arte vinculado a la marca Tuset Street dado el papel clave que estos tuvieron en la construcción de este espacio simbólico y en la resolución de los lugares donde se desarrollará una especie de leyenda. La confluencia de las nuevas formas de cultura y de ocio promociona Tuset Street como área de referencia del nacimiento de la cultura pop local.Between 1966 and 1972, Tuset Street of Barcelona was commercially renamed Tuset Street. This brand promoted the commercial, business and leisure axis. The desire to characterise, distinguish and sell this area of the city as the epicentre of cultural connections with abroad, led this commercial brand to become synonymous with values attractive to some and rejectable to others. The arrival of external influences to the local culture turns this space-time of the city into a focus for public debate around new forms of behaviour and consumption that evidence conflicts of class and identity. The design and art linked to the Tuset Street brand is discussed given the key role they had in the construction of this symbolic space and in the resolution of the places where a kind of legend developed. The confluence of new forms of culture and leisure promotes Tuset Street as a reference area for the birth of local pop culture

Critical periods in planar polynomial centers near a maximum number of cusps

We provide the best lower bound for the number of critical periods of planar polynomial centers known up to now. The new lower bound is obtained in the Hamiltonian class and considering a single period annulus. This lower bound doubles the previous one from the literature, and we end up with at least n2 - 2 (resp. n2 - 2n - 1) critical periods for planar polynomial systems of odd (resp. even) degree n. Key idea is the perturbation of a vector field with many cusp equilibria, whose construction is by itself a nontrivial construction that uses elements of catastrophe theory

Fichas de jurisprudencia : no hay delito de prevaricación en el caso de la compra de obras de arte para el ayuntamiento de Girona por el exalcalde, Sr. Puigdemon

Auto del Tribunal Supremo de sobreseimiento de la CAUSA ESPECIAL Número 20183/2020 seguido contra el exalcalde de Girona por delitos de prevaricación, fraude y falsedad documental. La Magistrada del Juzgado de Instrucción nº 2 de Girona remitió testimonio de las diligencias de investigación iniciadas contra el alcalde de Girona en el momento de cometerse los hechos, por delitos antes indicados. Informado el Ministerio Fiscal, éste interesó a) que se declarará la competencia de esta Sala y, b) que se decretará el archivo de la causa por no ser los hechos constitutivos de los delitos de prevaricación, fraude y falsedad inicialmente imputados. El TS decreta el archivo de la causa por no ser los hechos constitutivos de lo delito, aunque reconoce que se cometió una ilegalidad administrativa

Active labour market policies : effects and predictions for policy design

Aquesta tesi doctoral pretén aportar evidències per al disseny de polítiques actives d'ocupació (PAO). La recerca s'estructura en dos objectius principals: avaluar l'efectivitat de certes característiques del disseny de les PAO sobre els resultats en matèria d'ocupació i avaluar models de perfilat d'aturats per optimitzar la selecció dels grups diana. Per abordar el primer objectiu, vam dur a terme dues avaluacions d'impacte. En el Capítol II, vam investigar el paper del moment d'implementació (la cohort), la intensitat i l'especificitat ocupacional en un programa de formació d'adults a Catalunya (Espanya). Vam emprar una estratègia de diferència en diferències condicional i vam descobrir que l'efecte general del programa sobre l'ocupació va ser positiu. No obstant això, no vam trobar evidències clares d'un efecte calendari, ja que vam obtenir diferències menors entre cohorts. Vam detectar un notable efecte no lineal de la intensitat de l'aprenentatge basat en el treball (via pràctiques) sobre la probabilitat d'ocupació. En canvi, els efectes de la intensitat de l'aprenentatge a l'aula i de l'especificitat ocupacional van ser substancialment menors. En el Capítol IV, vam analitzar el paper de l'assistència i la intermediació en la cerca d'ocupació en un programa aplicat mitjançant vals i remuneració per acompliment al Vèneto (Itàlia). La política assignava els individus a tres grups de tractament amb diferents dotacions segons la puntuació d'un model de perfilat. Utilitzant una estratègia de regressió discontínua, es van comparar els efectes dels diferents nivells de tractament i no es va trobar cap impacte en els resultats d'ocupació al cap de dos anys. Quant al component d'assistència, vam detectar que els vals es van utilitzar insuficientment, la qual cosa va donar lloc a diferències mínimes en la recepció del tractament. Quant al component d'intermediació, les diferències entre els pagaments de cada grup de tractament van semblar en general insuficients per a produir efectes duradors. Per aconseguir el segon objectiu, vam estudiar el rendiment predictiu de dos tipus de models de perfilat de demandants d'ocupació. El model basat en regles que s'utilitza actualment en el servei públic d'ocupació de Catalunya va resultar tenir un rendiment predictiu deficient, tant en la seva capacitat per discriminar els demandants d'ocupació que seran parats de llarga durada com en el calibratge de les prediccions d'ocupació. Per contra, el model estadístic que vam desenvolupar va mostrar un rendiment superior, aprofitant les dades administratives i les tècniques d'aprenentatge automàtic per aconseguir un calibratge notable. Aquest model permetria alinear millor els recursos disponibles per a les PAO amb les necessitats individuals. La nostra recerca ha intentat contribuir tant a l'àmbit acadèmic com al de la política pública. Respecte a la literatura acadèmica, hem parat més atenció a les eines específiques i als grups diana inclosos en els dissenys dels programes. Aquest enfocament ens permet anar més enllà de la simple classificació dels tipus de PAO, aprofundint en els components de la intervenció que podrien aconseguir un canvi conductual o cognitiu. A més, hem avançat la recerca contemporània sobre diferents temes com l'especificitat ocupacional o l'ús de vals estudiant-los en el marc de les PAO. Quant a la formulació de polítiques, hem aportat evidències sobre qüestions molt debatudes al sud d'Europa, com l'elaboració de perfils per als demandants d'ocupació o l'ús de pràctiques en programes de formació per a adults. Tots dos elements han estat recentment regulats a nivell nacional a Espanya i Itàlia, per la qual cosa les nostres anàlisis podrien servir per continuar amb el disseny de polítiques en la resta dels nivells de govern.Esta tesis doctoral pretende aportar evidencias para el diseño de políticas activas de empleo (PAE). La investigación se estructura en dos objetivos principales: evaluar la efectividad de ciertas características del diseño de las PAE sobre resultados en materia de empleo y evaluar modelos de perfilado de parados para optimizar la selección de los grupos diana. Para abordar el primer objetivo, desarrollamos dos evaluaciones de impacto. En el Capítulo II, investigamos el papel del momento de implementación (la cohorte), la intensidad y la especificidad ocupacional en un programa de formación de adultos en Cataluña (España). Empleamos una estrategia de diferencia en diferencias condicional y descubrimos que el efecto general del programa sobre el empleo fue positivo. Sin embargo, no encontramos evidencias claras de un efecto calendario, ya que obtuvimos diferencias menores entre cohortes. Detectamos un notable efecto no lineal de la intensidad del aprendizaje basado en el trabajo (vía prácticas) sobre la probabilidad de empleo. En cambio, los efectos de la intensidad del aprendizaje en el aula y de la especificidad ocupacional fueron sustancialmente menores. En el capítulo IV, analizamos el papel de la asistencia y la intermediación en la búsqueda de empleo en un programa aplicado mediante vales y remuneración por desempeño en el Véneto (Italia). La política asignaba a los individuos a tres grupos de tratamiento con diferentes dotaciones según la puntuación de un modelo de perfilado. Utilizando una estrategia de regresión discontinua, se compararon los efectos de los distintos niveles de tratamiento y no se encontró ningún impacto en los resultados de empleo al cabo de dos años. En cuanto al componente de asistencia, detectamos que los vales se infrautilizaron, lo que dio lugar a diferencias mínimas en la recepción del tratamiento. En cuanto al componente de intermediación, las diferencias entre los pagos de cada grupo de tratamiento parecieron en general insuficientes para producir efectos duraderos. Para alcanzar el segundo objetivo, estudiamos el rendimiento predictivo de dos tipos de modelos de perfilado de demandantes de empleo. El modelo basado en reglas que se utiliza actualmente en el servicio público de empleo de Cataluña resultó tener un rendimiento predictivo deficiente, tanto en su capacidad para discriminar a los demandantes de empleo que serán parados de larga duración como en la calibración de las predicciones de empleo. Por el contrario, el modelo estadístico que desarrollamos demostró un rendimiento superior, aprovechando los datos administrativos y las técnicas de aprendizaje automático para lograr una calibración notable. Este modelo permitiría alinear mejor los recursos disponibles para las PAE con las necesidades individuales. Nuestra investigación ha intentado contribuir tanto al ámbito académico como al de la política pública. Con respecto a la literatura académica, hemos prestado mayor atención a las herramientas específicas y a los grupos diana incluidos en los diseños de los programas. Este enfoque nos permite ir más allá de la simple clasificación de los tipos de PAE, profundizando en los componentes de la intervención que podrían lograr un cambio conductual o cognitivo. Además, hemos avanzado la investigación contemporánea sobre diferentes temas como la especificidad ocupacional o el uso de bonos estudiándolos en el marco de las PAE. En cuanto a la formulación de políticas, hemos aportado evidencias sobre cuestiones muy debatidas en el sur de Europa, como la elaboración de perfiles para los demandantes de empleo o el uso de prácticas en programas de formación para adultos. Ambos elementos han sido recientemente regulados a nivel nacional en España e Italia, por lo que nuestros análisis podrían servir para continuar con el diseño de políticas en el resto de los niveles de gobierno.This doctoral dissertation aims to provide evidence for the design of active labour market policies (ALMPs). The research is structured into two main objectives: evaluating the effectiveness of specific design features of ALMPs on employment outcomes and assessing jobseeker profiling models to optimize the selection of target groups. To address the first objective, we developed two impact evaluations. In Chapter II, we investigated the role of timing, intensity, and occupational specificity in an adult training program in Catalonia (Spain). We employed a conditional difference-in-differences strategy and found that the overall employment effect of the program was positive. However, we did not find clear evidence of a timing effect, as we obtained minor differences across cohorts. We detected a remarkable non-linear effect of the intensity of work-based learning (internships) on the employment probability. Nonetheless, the impacts of the intensity of classroom-based learning and occupational specificity were substantially smaller. In Chapter IV, we analysed the role of job search assistance and intermediation in a program implemented through vouchers and performance-based pay in Veneto (Italy). The policy assigned individuals to three treatment groups with different treatment endowments according to the score of a profiling model. Using a regression discontinuity strategy, we compared the effects of different treatment levels and did not find an impact on the employment outcomes after two years. Regarding the assistance component, one key finding was that the vouchers were underutilized, leading to minimal differences in treatment uptake. Concerning the intermediation component, the differences between the payments of each treatment group seemed overall insufficient to yield lasting effects. To achieve the second objective, we studied the predictive performance of two types of jobseeker profiling models. The rule-based model currently deployed in the public employment service of Catalonia was found to have poor predictive performance, both in its ability to discriminate jobseekers that will be long-term unemployed and in calibrating the employment predictions. In contrast, a newly developed statistical model demonstrated superior performance, leveraging administrative data and machine learning techniques to achieve excellent calibration. This model could potentially better align ALMP resources with individual needs. Our research has tried to contribute both to the academic and the policy spheres. With respect to the academic literature, we have paid greater attention to the specific tools and target groups included in program designs. This approach allows us to go beyond the simple classification of types of ALMPs, digging into the components of the intervention that might attain a behavioural or cognitive change. Moreover, we have advanced contemporary research on different topics like the occupational specificity or the voucher implementation by studying them in the framework of ALMPs. With respect to policymaking, we have brought evidence on highly discussed issues in Southern Europe like the profiling of jobseekers or the use of internships in adult training programs. Both elements have been recently regulated at the national level in Spain and Italy, so our analyses might serve to continue the policy design at the rest of government levels

DELOS nanovesicles for the subcutaneous and oral delivery of challenging-to-formulate compounds

La medicina ha evolucionat molt en les últimes dècades, des de les tradicionals molècules petites (small molecules) biodisponibles per via oral a noves modalitats de fàrmacs amb menor biodisponibilitat o solubilitat i que requereixen estratègies innovadores d'administració. Aquestes noves estratègies d'administració busquen millorar la solubilitat i estabilitat dels nous fàrmacs, assegurant una administració selectiva cap a òrgans, teixits i cèl·lules específiques. En aquest context, les nanovesícules DELOS, també conegudes com a Quatsomes, són una solució prometedora per abordar els desafiaments associats als nous fàrmacs. Les nanovesícules DELOS es componen d'esterols i tensioactius iònics i es produeixen amb la tecnologia DELOS (Despressurització d'una Solució Orgànica Líquida Expandida), un mètode eco-eficient, escalable i d'una sola etapa, que fa servir CO₂ comprimit per la producció de sistemes col·loidals. Les nanovesícules DELOS han demostrat extensament el seu potencial per l'administració de diversos fàrmacs, des de molècules petites fins a biològics, a través de les vies d'administració intravenosa y tòpica, però no s'han estudiat per altres vies, limitant així la seva versatilitat. Aquesta tesi té l'objectiu d'explorar el potencial de les nanovesícules DELOS com a sistemes d'administració de fàrmacs formulats específicament per les vies subcutània i oral. Amb aquesta finalitat, s'ha realitzat un disseny d'experiments per optimitzar la composició de les nanovesícules DELOS, emprant exclusivament excipients llistats a la base de dades d'ingredients inactius de la Food and Drug Administration (FDA) d'Estats Units. Amb relació a l'administració subcutània, s'ha desenvolupat un sistema híbrid per a l'administració prolongada de fàrmacs. Les nanovesícules DELOS optimitzades s'han gelificat amb diferents concentracions de Poloxàmer 407, obtenint-se hidrogels termorreversibles. Mitjançant caracteritzacions reològiques s'ha determinat que una concentració de 17% p/p Poloxàmer 407 és adequada per a l'administració subcutània, ja que s'obté un hidrogel injectable a 22 °C i que forma un reservori cohesiu a 37 °C. Un test d'alliberament in vitro ha demostrat que les nanovesícules difonen d'aquest hidrogel amb una cinètica d'ordre zero durant 8 hores. Posteriorment, una molècula hidrofòbica "Beyond the rule of five" s'ha integrat en aquest sistema híbrid. Primer, s'ha integrat en les nanovesícules assolint-se una eficiència d'encapsulació molt elevada i una bona estabilitat a 5 ± 3 °C i a 40 ± 3 °C. Seguidament, el nanoconjugat s'ha gelificat amb 17% p/p Poloxàmer 407 i mitjançant el test d'alliberament in vitro s'ha confirmat una cinètica d'alliberament d'ordre zero del nanoconjugat durant 10 h, demostrant el potencial del sistema híbrid per a l'administració subcutània de fàrmacs. Per a l'administració oral, s'ha avaluat l'impacte de les nanovesícules DELOS en l'epiteli intestinal, emprant models cel·lulars Caco-2. Primer s'ha preparat un nanoconjugat de nanovesícules DELOS amb una proteïna (albúmina de sèrum boví). Amb microcalorimetria de titulació isotèrmica s'ha observat que la proteïna s'uneix a les nanovesícules hidrofòbicament i que la unió és suficientment forta per evitar un alliberament prematur. També s'han preparat nanoconjugats alternatius integrant una molècula petita (lucifer yellow) i una proteïna de major pes molecular (insulina). Els assajos de permeació en cèl·lules han demostrat que les nanovesícules DELOS incrementen la permeació del lucifer yellow, però no de les proteïnes avaluades. Per tant, l'administració oral de nanovesícules DELOS pot ser adequada tant per tractaments sistèmics com locals al tracte gastrointestinal, en funció de la molècula que transportin. Finalment, per aprofitar el seu potencial en aplicacions gastrointestinals, s'ha obtingut una primera prova de concepte d'un biosensor basat en nanovesícules i oligonucleòtids per la detecció de miRNA21, un micro-RNA sobreexpressat en càncers colorectals. El biosensor ha presentat un límit de detecció molt baix i elevada especificitat, demostrant el potencial de les noves nanovesícules DELOS, no només per a l'administració de fàrmacs sinó també com a biosensors.La medicina ha evolucionado mucho en las últimas décadas, desde las tradicionales "moléculas pequeñas" (small molecules) biodisponibles por vía oral, a nuevas modalidades de fármacos con menor solubilidad y/o permeabilidad que requieren estrategias de administración más sofisticadas. Estas estrategias tienen como objetivo mejorar la solubilidad y estabilidad de estos nuevos fármacos, asegurando una administración selectiva hacia órganos, tejidos o células específicos. En este contexto, las nanovesículas DELOS, también conocidas como Quatsomes, son una solución para abordar los desafíos asociados a los nuevos medicamentos. Las nanovesículas DELOS se componen de esteroles y tensioactivos iónicos y se producen con la tecnología DELOS (Despresurización de una Solución Orgánica Líquida Expandida), un método ecoeficiente, escalable y de un solo paso que emplea CO₂ comprimido para la producción de sistema coloidales. Las nanovesículas DELOS han demostrado ampliamente su potencial para la administración de diversos fármacos, desde moléculas pequeñas hasta biológicos, a través de las vías de administración intravenosa y tópica, pero no se han estudiado para otras vías, limitando así su versatilidad. Esta tesis tiene como objetivo explorar el potencial de las nanovesículas DELOS como sistemas de administración de fármacos especialmente formulados para las rutas subcutánea y oral. Con este objetivo, se realizó un diseño de experimentos para optimizar la composición de las nanovesículas DELOS utilizando exclusivamente excipientes listados en la base de datos de ingredientes inactivos de la Food and Drug Administration (FDA) de Estados Unidos. Con relación a la administración subcutánea, se desarrolló un sistema híbrido para la administración prolongada de fármacos. Las nanovesículas DELOS optimizadas se gelificaron con diferentes concentraciones de Poloxamer 407, obteniendo hidrogeles termorreversibles. Mediante caracterización reológica se observó que una concentración de 17% p/p Poloxamer 407 permitía una administración subcutánea óptima, siendo inyectable a 22 °C y formando un reservorio cohesivo in situ a 37 °C. El test de liberación in vitro demostró que las nanovesículas DELOS se liberan con una cinética de orden cero durante 8 h. Además, se integró en este sistema un compuesto "Beyond the Rule of 5", muy hidrofóbico y con potencial terapéutico. El compuesto se integró en las nanovesículas logrando una alta eficiencia de encapsulación. Los nanoconjugados obtenidos demostraron estabilidad a 5 ± 3 °C y a 40 ± 3 °C. Posteriormente, los nanoconjugados se gelificaron con 17% p/p de Poloxamer 407, y mediante un test in vitro se logró una liberación de los nanoconjugados durante 10 h, con cinética de orden cero, demostrando el potencial del sistema híbrido para la administración subcutánea de fármacos. Para la administración oral se evaluó el impacto de las nanovesículas DELOS en el epitelio intestinal, utilizando modelos celulares Caco-2. Se preparó un nanoconjugado de nanovesículas DELOS con una proteína modelo (albúmina de suero bovino). Estudios de microcalorimetría de titulación isotérmica confirmaron una fuerte unión hidrofóbica de la proteína a las nanovesículas, garantizando que no se produzca una pérdida prematura de la proteína. También se prepararon otros nanoconjugados con una molécula pequeña (lucifer yellow) y otra proteína modelo (insulina). Los resultados de las pruebas de permeación mostraron que las nanovesículas DELOS aumentan significativamente la permeación intestinal del compuesto lucifer yellow, mientras que no se observó permeación para las proteínas. Por lo tanto, la administración oral de nanovesículas DELOS incorporando activos puede ser efectiva tanto para tratamientos sistémicos como locales en el tracto gastrointestinal, dependiendo de la molécula incorporada. Finalmente, se desarrolló un biosensor basado en nanovesículas DELOS y oligonucleótidos, para la detección de miRNA21, un miRNA sobre-expresado en cánceres colorrectales. El biosensor presentaba un límite de detección muy bajo y una alta especificidad, destacando el potencial de las nanovesículas DELOS tanto como sistemas de liberación de fármacos como biosensores.The ongoing shift from traditional orally bioavailable small molecules to novel drug modalities requires more sophisticated and innovative drug delivery strategies. These advanced strategies aim to improve the solubility and stability of challenging-to-formulate drugs while ensuring selective delivery with predictable rates and mechanisms to specific organs, tissues, or cells. In this context, DELOS nanovesicles, also known as Quatsomes, offer a promising solution to address the complexities associated with novel challenging-to-formulate drugs. DELOS nanovesicles are a unique class of nanocarriers composed of sterols and ionic surfactants. They are produced using the DELOS technology (Depressurization of an Expanded Liquid Organic Solution), an eco-efficient, scalable, one-step method based on compressed CO2 for producing colloidal systems. DELOS nanovesicles have shown potential to deliver a variety of drug modalities, ranging from small molecules to biologics, via intravenous and topical administration routes. However, their application for other administration routes remains unexplored, limiting their versatility. This thesis aims to investigate the potential of DELOS nanovesicles as drug delivery systems specifically formulated for subcutaneous and oral administration routes. In pursuit of this goal, a systematic design of experiments was conducted to refine DELOS nanovesicles composition, using exclusively excipients listed in the United States Food and Drug Administration (FDA) Inactive Ingredients Database, to pursue the development of a biocompatible and regulatory-oriented formulation for the intended administration routes. Considering the subcutaneous route, a hybrid in situ-forming subcutaneous depot was developed based on the optimized DELOS nanovesicles and a thermoreversible hydrogel. Different concentrations of the thermoreversible Poloxamer 407 were tested in combination with the DELOS nanovesicles. Through rheological characterization of the obtained hydrogels, the 17% w/w Poloxamer 407 was identified as optimal for subcutaneous administration, being injectable at 22 °C and forming a cohesive in situ depot at 37 °C. In vitro tests showed a consistent release pattern of the DELOS-NV over an 8-hour period, following zero-order kinetics. Additionally, a highly hydrophobic compound, as challenging-to-formulate "beyond the Rule of Five" (bRo5) molecule, was entrapped into the DELOS-NV based thermoreversible hydrogel. This compound was successfully loaded into the DELOS nanovesicles with high entrapment efficiency, and the nanoconjugates demonstrated long-term stability under storage conditions (5 ± 3 °C) and at 40 ± 3 °C. When integrated into the 17% w/w Poloxamer 407 hydrogel, a 10-hour zero-order in vitro release profile of the nanoconjugate was achieved, highlighting the potential of the developed hybrid system for extended subcutaneous drug delivery. To explore the feasibility of using the DELOS nanovesicles for the oral administration route, the impact of these nanovesicles on the intestinal epithelium was assessed using Caco-2 in vitro models. A nanoconjugate containing a model protein (bovine serum albumin) was prepared, and isothermal titration microcalorimetry characterization confirmed strong hydrophobic binding of the protein to the DELOS nanovesicles, suggesting no premature release of the protein before or during in vitro permeation assays. Besides, two additional model molecules, a small molecule (lucifer yellow) and another protein (insulin), were evaluated by loading them into the DELOS nanovesicles. Permeation assays in Caco-2 monolayers demonstrated that DELOS-NV significantly enhanced the permeation of lucifer yellow, while both proteins (bovine serum albumin and insulin) did not permeate the Caco-2 barrier. These results suggest that DELOS-NV have potential for either systemic or local delivery in the gastrointestinal tract, depending on the integrated molecule. To further harness their potential for gastrointestinal applications, DELOS-NV were developed into a biosensor incorporating an oligonucleotide as a sensing biomolecule, capable of detecting miR21, a microRNA overexpressed in colorectal cancers. The biosensor exhibited very high sensitivity and specificity, highlighting the potential of DELOS-NV for dual purposes in therapy and diagnosis

Black truffle (Tuber melanosporum Vittad.) interactions with soil and plants in productive systems, and associated ecosystem services

L'objectiu principal d'aquesta tesi és estudiar les interaccions abiòtiques i biòtiques del fong comestible i altament apreciat Tuber melanosporum Vittad. (tòfona negra) i les seves connexions amb el funcionament del sòl i els serveis ecosistèmics en sistemes productius de tòfona, tant silvestres com gestionats. Per a això, s'ha establert un disseny experimental en plantacions i boscos productors de tòfona negra al llarg de la distribució natural del fong a Espanya (Capítols 1 a 3), s'ha realitzat un estudi de mesocosmos amb cultius duals de alzines micorrizades amb tòfona i plantes medicinals i aromàtiques inoculades amb fongs micorrízics arbusculars nadius (Capítol 4), i s'ha dut a terme una enquesta sobre els serveis ecosistèmics més destacats associats als sistemes productors de tòfona (Capítol 5). L'abundància de miceli de la tòfona negra està influenciada per una combinació de factors edàfics i climàtics, amb diferents variables impulsant el creixement del miceli en boscos i plantacions. No obstant això, el tipus de sistema productiu de tòfona no afecta directament la biomassa del miceli al sòl (Capítol 1). L'augment de l'abundància de la tòfona negra redueix significativament les activitats enzimàtiques del sòl relacionades amb el carboni i el nitrogen tant en plantacions com en boscos, subratllant el seu paper en la fertilitat i en la salut del sòl (Capítol 2). Les comunitats fúngiques del sòl dins dels brûlés de tòfona negra a les plantacions són més homogènies i exhibeixen una xarxa de co-ocurrència fúngica més complexa en comparació amb els boscos, la qual cosa suggereix una major estabilitat, probablement a causa de les condicions uniformes dels sistemes agroforestals. Tuber melanosporum no actua com una espècie clau en les xarxes fúngiques del sòl, tot i que probablement té un paper més central en els boscos que en les plantacions. En plantacions, s'han observat patrons regionals consistents en las activitats enzimàtiques del sòl relacionades amb el nitrogen, impulsats pel grup funcional de fongs saprofítics, malgrat els forts efectes locals, sobre el reciclat de carboni i nutrients del sòl (Capítol 3). El co-cultiu de alzines tofoneres i plantes medicinals i aromàtiques influeix significativament en el creixement de les plantes i en els simbionts fúngics del sòl en cultius duals. La presència de plantes medicinals i aromàtiques impacta negativament en el creixement de les alzines trufers i en el miceli de T. melanosporum, especialment quan s'inocula amb fongs micorrízics arbusculars nadius que probablement competeixen amb T. melanosporum per la colonització de les arrels de les alzines tofoneres (Capítol 4). Els sistemes productors de tòfona proporcionen una varietat de serveis ecosistèmics, inclosos els d'aprovisionament, regulació i culturals. Una anàlisi més profunda de la percepció dels serveis ecosistèmics per part dels actors principals en el sector revela que, entre altres factors, el reg es reconeix com una barrera significativa per a la sostenibilitat del cultiu de tòfona. A més, els productors de tòfona estan interessats en implementar cultius secundaris per generar ingressos addicionals i beneficis ecològics durant els primers anys d'establiment d'una plantació tofonera (Capítol 5). En general, els resultats obtinguts en aquesta tesi contribueixen a una millor comprensió de l'ecologia de la tòfona negra i ressalten la importància de considerar les interaccions fúngiques i amb plantes, la biodiversitat y funcionament del sòl, i els serveis ecosistèmics, per promoure una gestió sostenible de la tòfona negra.El objetivo principal de la tesis es estudiar las interacciones abióticas y bióticas del hongo comestible y altamente apreciado Tuber melanosporum Vittad. (trufa negra), y sus conexiones con el funcionamiento del suelo y los servicios ecosistémicos en sistemas productores de trufa, tanto silvestres como gestionados. Para ello, se ha establecido un diseño experimental de campo a escala regional en plantaciones y bosques productores de trufa negra a lo largo del área de distribución natural del hongo en España (Capítulos 1 a 3), se ha realizado un estudio de mesocosmos con cultivos duales de encinas micorrizadas con trufa y plantas medicinales y aromáticas inoculadas con hongos micorrízicos arbusculares nativos (Capítulo 4), y se ha llevado a cabo una encuesta sobre los servicios ecosistémicos más destacados asociados a los sistemas productores de trufa (Capítulo 5). La abundancia de micelio de la trufa negra está influenciada por una combinación de factores edáficos y climáticos, con diferentes variables impulsando el crecimiento del micelio en bosques y plantaciones. Sin embargo, el tipo de sistema productor de trufa no afecta directamente a la biomasa del micelio en el suelo (Capítulo 1). Una mayor abundancia de la trufa negra reduce significativamente las actividades enzimáticas del suelo relacionadas con el ciclado de carbono y nitrógeno, tanto en plantaciones como en bosques, subrayando su papel en la fertilidad y la salud del suelo (Capítulo 2). Las comunidades fúngicas del suelo dentro de los brûlés de trufa negra en las plantaciones son más homogéneas y exhiben una red de co-ocurrencia fúngica más compleja en comparación con los bosques, lo que sugiere una mayor estabilidad, probablemente debido a las condiciones uniformes de los sistemas agroforestales. Tuber melanosporum no actúa como una especie clave en las redes fúngicas del suelo, aunque probablemente tiene un papel más central en los bosques que en las plantaciones. En plantaciones, se ha observado un patrón regional consistente en las actividades enzimáticas del suelo relacionadas con el ciclo del nitrógeno, vinculadas al grupo funcional de hongos saprófitos, a pesar del fuerte efecto local sobre el ciclado de carbono y nutrientes del suelo (Capítulo 3). El co-cultivo de las encinas truferas y plantas medicinales y aromáticas influye significativamente en el crecimiento de las plantas y los simbiontes fúngicos del suelo en cultivos duales. La presencia de plantas medicinales y aromáticas impacta negativamente en el crecimiento de las encinas truferas y en el micelio de T. melanosporum, especialmente cuando se inoculan con hongos micorrízicos arbusculares nativos que probablemente compiten con T. melanosporum por la colonización de las raíces de las encinas (Capítulo 4). Los sistemas productores de trufa proporcionan una variedad de servicios ecosistémicos, incluidos los de provisión, regulación y culturales. Un análisis más profundo de la percepción de los servicios ecosistémicos por parte de los actores principales del sector revela que, entre otros factores, el riego se reconoce como una barrera significativa para la sostenibilidad del cultivo de trufas. Además, los productores de trufas están interesados en implementar cultivos secundarios para generar ingresos adicionales y beneficios ecológicos durante los primeros años de establecimiento de una plantación trufera (Capítulo 5). En general, los resultados obtenidos en esta tesis contribuyen a una mejor comprensión de la ecología de la trufa negra y resaltan la importancia de considerar las interacciones entre hongos y plantas, la biodiversidad y funcionalidad del suelo, así como los servicios ecosistémicos para promover una gestión sostenible de la trufa negra.The main objective of the thesis is to study the abiotic and biotic interactions of the valuable edible fungus Tuber melanosporum Vittad. (black truffle) and their connections to soil functioning and ecosystem services in both wild and managed producing systems. For this, an regional field design with black truffle productive plantations and forests has been set up across the natural distribution area of the fungus in Spain (Chapters 1 to 3), a mesocosm experiment with dual cultures of truffle-oaks and medicinal and aromatic plants with native arbuscular mycorrhizal fungi has been established (Chapter 4), and a survey about the most salient ecosystem services associated to truffle-producing systems has been conducted (Chapter 5). The abundance of black truffle mycelium is influenced by a combination of soil and climatic factors, with different variables driving mycelium growth in forests and plantations. However, the type of truffle-producing system does not affect the soil mycelium biomass (Chapter 1). The increase in black truffle abundance significantly reduces soil enzymatic activities related to carbon and nitrogen both in plantations and forests, underscoring its role in soil fertility and health (Chapter 2). Soil fungal communities within black truffle brûlés in plantations are more homogeneous and exhibit a more complex fungal co-occurrence network compared to forests, suggesting greater stability likely due to the uniform conditions of the agroforestry systems. Tuber melanosporum does not act as a keystone species in soil fungal networks, although it likely has a more central role in forest than in plantations. A consistent regional pattern in nitrogen-related soil enzymatic activities linked to the saprotrophs has been observed in plantations, despite the strong local site effect on soil carbon and nutrient cycling (Chapter 3). The co-culture of truffle oaks and medicinal and aromatic plants significantly influences the growth of plants and soil fungal symbionts in dual cultures. The presence of medicinal and aromatic plants negatively impacts the growth of truffle-oaks and T. melanosporum mycelium, especially when inoculated with native arbuscular mycorrhizal fungi that likely compete with T. melanosporum for colonisation of truffle-oak roots (Chapter 4). Truffle-producing systems provide a range of ecosystem services, including provisioning, regulating and cultural ones. Further analysis of ecosystem services perception by stakeholders reveals that, among other factors, irrigation is recognised as a significant barrier for truffle cultivation sustainability. Moreover, truffle growers are interested in implementing secondary crops to generate additional income and ecological benefits during the initial years of truffle orchard establishment (Chapter 5). Overall, the findings obtained in this thesis contribute to a better understanding of black truffle ecology and highlight the importance of considering fungal and plant interactions, soil biodiversity and functioning, and ecosystem services to promote sustainable truffle management

High Resolution Ultrasound Platform for Screening of Infections in Serous Body Fluids : the Infant Meningitis Case

La meningitis infantil continua sent una greu càrrega per a la salut mundial, sobretot per als lactants petits. La urgència de resoldre aquest problema exigeix solucions alternatives que es puguin aplicar àmpliament. L'avaluació de la concentració de glòbuls blancs (GB) al líquid cefalorraquidi (LCR) és clau per al diagnòstic de la meningitis. Els ultrasons sorgeixen com una tecnologia ideal per a aquesta aplicació, a causa del seu baix cost, portabilitat i seguretat. No obstant això, les tècniques d'ultrasons convencionals tenen una resolució espacial limitada per detectar glòbuls blancs a l'LCR. Aquesta tesi presenta el procés de recerca i desenvolupament d'un dispositiu portàtil que utilitza ultrasons d'alta resolució per avaluar la concentració de glòbuls blancs en el LCR a través de la fontanel·la de nounats i lactants petits. Aquest nou enfocament pretén proporcionar una alternativa no invasiva als mètodes tradicionals de diagnòstic de la meningitis infantil, oferint una eina de cribratge ràpida i accessible. La plataforma desenvolupada empra un transductor focalitzat de 20 MHz, cosa que millora significativament la resolució espacial i permet la detecció dels senyals de retro dispersió dels glòbuls blancs microscòpics. Tot el sistema s'ha construït al voltant d'una sonda personalitzada que permet controlar mecànicament el transductor per cartografiar la zona d'interès al LCR. Els components de maquinari i programari s'han integrat amb a la plataforma que, mitjançant l'aplicació de tècniques intel·ligència artificial (IA), és capaç d'obtenir imatges i anàlisis precisos de LCR. L'avaluació in vitro i el procés d'optimització ha estat essencial per aconseguir imatges d'alta qualitat complint les directrius de seguretat. Els experiments realitzats utilitzant un model anatòmic de la secció tubular sota la fontanel·la neonatal, amb suspensions de partícules de 7-μm en diferents concentracions, han proporcionat una informació essencial sobre la dinàmica de les partícules rellevant per al diagnòstic de la meningitis. El sistema desenvolupat permet l'adquisició d'imatges d'alta resolució que proporcionen una claredat i detall excel·lent. A més, l'alta taxa d'adquisició permet rastrejar el patró de partícules resultant a les imatges amb coherència lateral. El model d'aprenentatge profund (Deep Learning, DL) s'ha implementat a la plataforma i permet classificar els pacients en funció dels patrons de LCR segons les concentracions de WBC. Aquesta eina facilita l'inici ràpid del tractament si se superen els llindars de diagnòstic. Els algorismes integrats al dispositiu, optimitzats per al maquinari específic de la plataforma, garanteixen una ràpida anàlisi in vivo en qüestió de minuts. Els assajos clínics realitzats a Espanya, el Marroc i Moçambic han donat resultats preliminars prometedors que demostren el potencial de la plataforma per donar suport al diagnòstic de la meningitis. Aquesta tesi estableix una metodologia robusta per a l'anàlisi immediata i precisa del LCR, avançant en el diagnòstic de la meningitis infantil mitjançant una plataforma d'ultrasons d'alta resolució ben optimitzada i rigorosament avaluada.La meningitis infantil sigue siendo una grave problema para la salud mundial, sobre todo para los neonatos y lactantes pequeños. La urgencia de diagnosticar esta enfermedad exige soluciones alternativas que puedan aplicarse ampliamente. La evaluación de la concentración de glóbulos blancos (GB) en el líquido cefalorraquídeo (LCR) es clave para el diagnóstico de la meningitis. Los ultrasonidos surgen como una tecnología ideal para dicha aplicación, debido a su bajo coste, portabilidad y seguridad. Sin embargo, las técnicas de ultrasonidos convencionales tienen una resolución espacial limitada para detectar glóbulos blancos en el LCR. Esta tesis presenta el proceso de investigación y desarrollo de un dispositivo portátil que utiliza ultrasonidos de alta resolución para evaluar la concentración de glóbulos blancos en el LCR a través de la fontanela de neonatos y lactantes pequeños. Este novedoso enfoque pretende proporcionar una alternativa no invasiva a los métodos tradicionales de diagnóstico de la meningitis infantil, ofreciendo una herramienta de cribado rápida y accesible. La plataforma desarrollada emplea un transductor focalizado de 20 MHz, lo que mejora significativamente la resolución espacial y permite la detección de las señales de retrodispersión de los glóbulos blancos. Todo el sistema se ha construido en torno a una sonda personalizada que permite controlar mecánicamente el transductor para cartografiar la zona de interés en el LCR. Los componentes de hardware y software se integraron en una plataforma que mediante técnicas de inteligencia artificial (IA) es capaz de obtener imágenes y análisis de LCR precisos. La evaluación in vitro y el proceso de optimización fueron esenciales para lograr imágenes de alta calidad cumpliendo las regulaciones de seguridad. Los experimentos realizados utilizando un modelo anatómico de la sección tubular debajo de la fontanela neonatal, con suspensiones de partículas de 7-μm en diferentes concentraciones, proporcionaron información esencial sobre la dinámica de las partículas relevante para el diagnóstico de la meningitis. El sistema desarrollado permite la adquisición de imágenes de alta resolución que proporcionan una excelente claridad y detalle. Además, la alta tasa de adquisición permite rastrear el patrón de partículas resultante en las imágenes con coherencia lateral. El modelo de aprendizaje profundo (Deep Learning, DL) se ha integrado en la plataforma y permite clasificar a los pacientes en función de los patrones de LCR según las concentraciones de WBC. Esta herramienta facilita el inicio rápido del tratamiento si se superan los umbrales de diagnóstico. Los algoritmos integrados en el dispositivo, optimizados para el hardware específico de la plataforma, garantizan un rápido análisis in vivo en cuestión de minutos. Los ensayos clínicos realizados en España, Marruecos y Mozambique han arrojado resultados preliminares prometedores que demuestran el potencial de la plataforma para apoyar el diagnóstico de la meningitis. Esta tesis establece una metodología robusta para el análisis inmediato y preciso del LCR, avanzando en el diagnóstico de la meningitis infantil mediante una plataforma de ultrasonidos de alta resolución bien optimizada y rigurosamente evaluada.Infant meningitis remains a severe burden on global health, particularly for young infants. The urgency to solve this problem demands alternative solutions that can be widely applied. The assessment of white blood cell (WBC) concentration in the cerebrospinal fluid (CSF) is key to the diagnosis of meningitis. Ultrasound emerges as an ideal technology for such application, due to its low cost, portability, and safety. However, conventional ultrasound techniques are limited in spatial resolution to detect WBCs in the CSF. This thesis presents the research and development process of a portable device that uses high-resolution ultrasound to evaluate WBC concentration in the CSF through the fontanelle of neonates and young infants. This novel approach aims to provide a non-invasive alternative to the traditional diagnostic methods for infant meningitis, offering a rapid and accessible screening tool. The developed platform employs a 20 MHz focused transducer, significantly enhancing spatial resolution and enabling the detection of the backscatter signals from microscopic WBCs. The whole system was built around a custom probe that allows the transducer to be mechanically controlled to map the area of interest in the CSF. Hardware and software components were carefully integrated into an artificial intelligence (AI)-powered platform capable of accurate imaging and CSF analysis. In vitro evaluation and optimization process were essential to achieve high-quality images while complying with safety guidelines. Experiments using a tube phantom through neonatal fontanelle with 7-μm particles suspensions under different concentrations provided essential information on particle dynamics relevant to the diagnosis of meningitis. The developed system allows the acquisition of high-resolution images that provide excellent clarity and detail. In addition, the high acquisition rate enables to track the resulting particle pattern in the images with lateral coherence. An Deep Learning (DL) model was deployed into the platform to classify patients based on CSF patterns according to WBC concentrations. This tool facilitates prompt treatment initiation if diagnostic thresholds are exceeded. Optimized for the platform-specific hardware, the algorithms integrated into the device ensure fast on-site analysis in a matter of minutes. Clinical trials in Spain, Morocco, and Mozambique have yielded promising preliminary results that demonstrate the potential of the platform to support the diagnosis of meningitis. This thesis establishes a robust methodology for immediate and accurate CSF analysis, advancing the diagnosis of infant meningitis through a well-optimized and rigorously evaluated high resolution ultrasound platform