La Biblioteca Humana als Països Baixos : un exitós intercanvi d'històries | La Biblioteca Humana en los Países Bajos : un exitoso intercambio de ideas | The Human Library in the Netherlands: A successful exchange of life

El concepte originàriament danès de la Biblioteca Humana es coneix als Països Baixos des de fa uns sis anys. Fins i tot durant la crisi del coronavirus, els organitzadors van aconseguir arribar a més de 700 persones en més de 20 sessions. L'alta qualificació mitjana donada pels participants està en consonància amb els resultats positius dels estudis previs sobre l'impacte de la Biblioteca Humana. Es pot fer una distinció entre els efectes a curt i llarg termini, els efectes en els participants voluntaris davant dels que participen en una edició de la Biblioteca Humana en un context obligatori, com una situació laboral, i els efectes aconseguits en termes de conscienciació, canvi d'actitud i canvi de comportament. En gairebé totes aquestes àrees, la Biblioteca Humana obté una puntuació alta. En el futur, es pot investigar més sobre la distinció entre aquestes diferents situacions, i també sobre l'efecte en els 'llibres' en lloc dels 'lectors', en els quals gairebé tota la investigació se centra ara. | El concepto originalmente danés de la Biblioteca Humana se conoce en los Países Bajos desde hace unos seis años. Incluso durante la crisis del coronavirus, los organizadores lograron llegar a más de 700 personas en más de 20 sesiones. La alta calificación promedio dada por los participantes está en consonancia con los resultados positivos de estudios previos sobre el impacto de la Biblioteca Humana. Se puede hacer una distinción entre los efectos a corto y largo plazo, los efectos en los participantes voluntarios frente a aquellos que participan en una edición de la Biblioteca Humana en un contexto obligatorio, como una situación laboral, y los efectos logrados en términos de concienciación, cambio de actitud y cambio de comportamiento. En casi todas estas áreas, la Biblioteca Humana obtiene una puntuación alta. En el futuro, se puede investigar más sobre la distinción entre estas diferentes situaciones, así como sobre el efecto en los 'libros' en lugar de en los 'lectores', en quienes casi toda la investigación se centra ahora. | The originally Danish principle of The Human Library has been known in the Netherlands for about six years now. Even during the coronavirus crisis, the organizers managed to reach more than 700 people in over 20 sessions. The high average rating given by the participants is in line with the positive results of previous studies on the impact of The Human Library. A distinction can be made between short-term and long-term effects, effects on voluntary participants versus participants in an edition of The Human Library in a mandatory setting, such as a work situation, and effects achieved in terms of awareness, change in attitude and behavioural change. In almost all of these areas, The Human Library scores high. In the future, more research can be done into the distinction between these different situations, as well as on the effect on the 'books' rather than the 'readers', on whom almost all research now focuses

L'Omeka S com a alternativa per al desenvolupament de col·leccions digitals i projectes d'humanitats digitals | Omeka S como alternativa para el desarrollo de colecciones digitales y proyectos de humanidades digitales | Omeka S as an alternative for the development of digital collections and digital humanity projects

Objectius: es presenta una descripció detallada de les principals característiques i funcionalitats de l'Omeka S, un sistema de gestió de continguts de programari lliure per a la creació de repositoris i biblioteques digitals, utilitzat àmpliament en projectes d'humanitats digitals d'índole diversa. -- Metodologia: l'anàlisi de les característiques de l'Omeka S s'ha realitzat a partir d'una revisió de la literatura publicada, la informació disponible en el lloc web i la documentació oficial de l'aplicació, i també mitjançant la seva instal·lació, ús i anàlisi. La descripció de l'aplicació es complementa amb una recopilació de diversos casos d'ús de caràcter internacional en l'àrea de les humanitats digitals que mostren la versatilitat de l'eina. Finalment, s'ofereix una comparativa amb cinc aplicacions més de programari lliure disponibles al mercat: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace i Arches. -- Resultats: entre els principals punts forts de l'Omeka S, destaca la seva facilitat d'instal·lació, manteniment i ús, la seva arquitectura multilloc, la facilitat per integrar vocabularis del web semàntic com ontologies, la seva flexibilitat per crear plantilles de descripció per als objectes digitals, la llibertat en el disseny de les pàgines que formen la interfície pública, o la seva integració nativa amb altres sistemes de gestió de repositoris com DSpace o Fedora Commons, amb la qual cosa es pot implementar com a plataforma per a la gestió i publicació de recursos derivats del repositori, o com a capa d'accés públic als seus objectes digitals, respectivament. D'altra banda, la gestió d'un projecte amb l'Omeka S requereix un esforç inicial més gran derivat de la seva gran flexibilitat. Finalment, el sistema es mostra menys competent en l'accés a la base de dades, el qual no és possible de manera nativa per mitjà de consultes SPARQL. | Objetivos: se presenta una descripción pormenorizada de las principales características y funcionalidades de Omeka S, un sistema de gestión de contenidos de software libre para la creación de repositorios y bibliotecas digitales, así como ampliamente utilizado en proyectos de humanidades digitales de diversa índole. -- Metodología: el análisis de las características de Omeka S se ha realizado a partir de una revisión de la literatura publicada, la información disponible en el sitio web y la documentación oficial de la aplicación, así como mediante su instalación, uso y análisis. La descripción de la aplicación se complementa con una recopilación de diversos casos de uso de carácter internacional en el área de las humanidades digitales que muestran la versatilidad de la herramienta. Finalmente, se ofrece una comparativa con otras cinco aplicaciones de software libre disponibles en el mercado: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace y Arches. -- Resultados: entre los principales puntos fuertes de Omeka S destaca su facilidad de instalación, mantenimiento y uso, su arquitectura multisitio, su facilidad para integrar vocabularios de la web semántica como ontologías, su flexibilidad para crear plantillas de descripción para los objetos digitales, su libertad para el diseño de las páginas que conforman la interfaz pública o su integración nativa con otros sistemas de gestión de repositorios, como DSpace o Fedora Commons, pudiéndose implementar de esta manera como plataforma para la gestión y publicación de recursos derivados del repositorio, o como capa de acceso público a sus objetos digitales, respectivamente. Por otro lado, la gestión de un proyecto con Omeka S requiere de un mayor esfuerzo inicial derivado de su gran flexibilidad. Finalmente, el sistema se muestra menos competente en el acceso a la base de datos, el cual no se puede realizar de manera nativa a través de consultas SPARQL. | Objectives: a detailed description of the main features and functionalities of Omeka S, a free software content management system aimed at creating repositories and digital libraries, as well as being widely used in various kinds of digital humanities projects, is presented. -- Methodology: the analysis of the characteristics of Omeka S has been carried out from a literature review, the information available on the website and the official documentation of the application, as well as through its installation, use, and analysis. The description of the application is complemented by a compilation of various international use cases in the field of digital humanities that showcase the versatility of the tool. Finally, a comparison is offered with five other free software applications available on the market: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace and Arches. -- Results: among the main strengths of Omeka S is its ease of installation, maintenance, and use, its multisite architecture, the ease of integrating vocabularies from the semantic web as ontologies, its flexibility to create description templates for digital objects, the freedom in the design of the pages that make up the public interface, or its native integration with other repository management systems such as DSpace or Fedora Commons, thus being able to be implemented as a platform for the management and publication of resources derived from the repository, or as a public access layer of the digital objects, respectively. On the other hand, managing a project with Omeka S requires a greater initial effort due to its great flexibility. Finally, the system is less competent at accessing the database, which cannot be done natively through SPARQL queries

L'Omeka S com a alternativa per al desenvolupament de col·leccions digitals i projectes d'humanitats digitals | Omeka S como alternativa para el desarrollo de colecciones digitales y proyectos de humanidades digitales | Omeka S as an alternative for the development of digital collections and digital humanity projects

Objectius: es presenta una descripció detallada de les principals característiques i funcionalitats de l'Omeka S, un sistema de gestió de continguts de programari lliure per a la creació de repositoris i biblioteques digitals, utilitzat àmpliament en projectes d'humanitats digitals d'índole diversa. -- Metodologia: l'anàlisi de les característiques de l'Omeka S s'ha realitzat a partir d'una revisió de la literatura publicada, la informació disponible en el lloc web i la documentació oficial de l'aplicació, i també mitjançant la seva instal·lació, ús i anàlisi. La descripció de l'aplicació es complementa amb una recopilació de diversos casos d'ús de caràcter internacional en l'àrea de les humanitats digitals que mostren la versatilitat de l'eina. Finalment, s'ofereix una comparativa amb cinc aplicacions més de programari lliure disponibles al mercat: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace i Arches. -- Resultats: entre els principals punts forts de l'Omeka S, destaca la seva facilitat d'instal·lació, manteniment i ús, la seva arquitectura multilloc, la facilitat per integrar vocabularis del web semàntic com ontologies, la seva flexibilitat per crear plantilles de descripció per als objectes digitals, la llibertat en el disseny de les pàgines que formen la interfície pública, o la seva integració nativa amb altres sistemes de gestió de repositoris com DSpace o Fedora Commons, amb la qual cosa es pot implementar com a plataforma per a la gestió i publicació de recursos derivats del repositori, o com a capa d'accés públic als seus objectes digitals, respectivament. D'altra banda, la gestió d'un projecte amb l'Omeka S requereix un esforç inicial més gran derivat de la seva gran flexibilitat. Finalment, el sistema es mostra menys competent en l'accés a la base de dades, el qual no és possible de manera nativa per mitjà de consultes SPARQL. | Objetivos: se presenta una descripción pormenorizada de las principales características y funcionalidades de Omeka S, un sistema de gestión de contenidos de software libre para la creación de repositorios y bibliotecas digitales, así como ampliamente utilizado en proyectos de humanidades digitales de diversa índole. -- Metodología: el análisis de las características de Omeka S se ha realizado a partir de una revisión de la literatura publicada, la información disponible en el sitio web y la documentación oficial de la aplicación, así como mediante su instalación, uso y análisis. La descripción de la aplicación se complementa con una recopilación de diversos casos de uso de carácter internacional en el área de las humanidades digitales que muestran la versatilidad de la herramienta. Finalmente, se ofrece una comparativa con otras cinco aplicaciones de software libre disponibles en el mercado: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace y Arches. -- Resultados: entre los principales puntos fuertes de Omeka S destaca su facilidad de instalación, mantenimiento y uso, su arquitectura multisitio, su facilidad para integrar vocabularios de la web semántica como ontologías, su flexibilidad para crear plantillas de descripción para los objetos digitales, su libertad para el diseño de las páginas que conforman la interfaz pública o su integración nativa con otros sistemas de gestión de repositorios, como DSpace o Fedora Commons, pudiéndose implementar de esta manera como plataforma para la gestión y publicación de recursos derivados del repositorio, o como capa de acceso público a sus objetos digitales, respectivamente. Por otro lado, la gestión de un proyecto con Omeka S requiere de un mayor esfuerzo inicial derivado de su gran flexibilidad. Finalmente, el sistema se muestra menos competente en el acceso a la base de datos, el cual no se puede realizar de manera nativa a través de consultas SPARQL. | Objectives: a detailed description of the main features and functionalities of Omeka S, a free software content management system aimed at creating repositories and digital libraries, as well as being widely used in various kinds of digital humanities projects, is presented. -- Methodology: the analysis of the characteristics of Omeka S has been carried out from a literature review, the information available on the website and the official documentation of the application, as well as through its installation, use, and analysis. The description of the application is complemented by a compilation of various international use cases in the field of digital humanities that showcase the versatility of the tool. Finally, a comparison is offered with five other free software applications available on the market: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace and Arches. -- Results: among the main strengths of Omeka S is its ease of installation, maintenance, and use, its multisite architecture, the ease of integrating vocabularies from the semantic web as ontologies, its flexibility to create description templates for digital objects, the freedom in the design of the pages that make up the public interface, or its native integration with other repository management systems such as DSpace or Fedora Commons, thus being able to be implemented as a platform for the management and publication of resources derived from the repository, or as a public access layer of the digital objects, respectively. On the other hand, managing a project with Omeka S requires a greater initial effort due to its great flexibility. Finally, the system is less competent at accessing the database, which cannot be done natively through SPARQL queries

La Biblioteca Humana als Països Baixos : un exitós intercanvi d'històries | La Biblioteca Humana en los Países Bajos : un exitoso intercambio de ideas | The Human Library in the Netherlands: A successful exchange of life

El concepte originàriament danès de la Biblioteca Humana es coneix als Països Baixos des de fa uns sis anys. Fins i tot durant la crisi del coronavirus, els organitzadors van aconseguir arribar a més de 700 persones en més de 20 sessions. L'alta qualificació mitjana donada pels participants està en consonància amb els resultats positius dels estudis previs sobre l'impacte de la Biblioteca Humana. Es pot fer una distinció entre els efectes a curt i llarg termini, els efectes en els participants voluntaris davant dels que participen en una edició de la Biblioteca Humana en un context obligatori, com una situació laboral, i els efectes aconseguits en termes de conscienciació, canvi d'actitud i canvi de comportament. En gairebé totes aquestes àrees, la Biblioteca Humana obté una puntuació alta. En el futur, es pot investigar més sobre la distinció entre aquestes diferents situacions, i també sobre l'efecte en els 'llibres' en lloc dels 'lectors', en els quals gairebé tota la investigació se centra ara. | El concepto originalmente danés de la Biblioteca Humana se conoce en los Países Bajos desde hace unos seis años. Incluso durante la crisis del coronavirus, los organizadores lograron llegar a más de 700 personas en más de 20 sesiones. La alta calificación promedio dada por los participantes está en consonancia con los resultados positivos de estudios previos sobre el impacto de la Biblioteca Humana. Se puede hacer una distinción entre los efectos a corto y largo plazo, los efectos en los participantes voluntarios frente a aquellos que participan en una edición de la Biblioteca Humana en un contexto obligatorio, como una situación laboral, y los efectos logrados en términos de concienciación, cambio de actitud y cambio de comportamiento. En casi todas estas áreas, la Biblioteca Humana obtiene una puntuación alta. En el futuro, se puede investigar más sobre la distinción entre estas diferentes situaciones, así como sobre el efecto en los 'libros' en lugar de en los 'lectores', en quienes casi toda la investigación se centra ahora. | The originally Danish principle of The Human Library has been known in the Netherlands for about six years now. Even during the coronavirus crisis, the organizers managed to reach more than 700 people in over 20 sessions. The high average rating given by the participants is in line with the positive results of previous studies on the impact of The Human Library. A distinction can be made between short-term and long-term effects, effects on voluntary participants versus participants in an edition of The Human Library in a mandatory setting, such as a work situation, and effects achieved in terms of awareness, change in attitude and behavioural change. In almost all of these areas, The Human Library scores high. In the future, more research can be done into the distinction between these different situations, as well as on the effect on the 'books' rather than the 'readers', on whom almost all research now focuses

Un nou repte per a la gestió dels documents : la gestió de la memòria ciutadana | Un nuevo reto para la gestión de los documentos : la gestión de la memoria ciudadana | A new challenge for the management of documents : The management of citizens' memory

El 17 d'agost de 2017, es va produir l'atemptat de La Rambla de Barcelona. A partir d'aquell dia, els ciutadans, esporàdicament, van generar mostres de condol que van dipositar en forma de flors, missatges, espelmes, objectes, entre altres, que van deixar al llarg del passeig. L'Ajuntament de Barcelona va crear una pàgina web, que incloïa un llibre de condolences electrònic. Alhora, es va posar a l'abast, al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat, un llibre de condolences en suport paper, per a tothom que volgués deixar el seu missatge presencialment. Dies posteriors a l'atemptat, un equip de persones que treballaven a l'Ajuntament van portar a terme una actuació a La Rambla. L'objectiu era recollir les mostres de condol, expressions de dol i solidaritat de la ciutadania, tractar-les i fer-les accessibles per mitjà de les diferents plataformes digitals, per posar-les en valor. | El 17 de agosto de 2017 se produjo el atentado en La Rambla de Barcelona. A partir de aquel día los ciudadanos, esporádicamente, generaron muestras de pésame depositando flores, mensajes, velas u objetos a lo largo del paseo. El Ayuntamiento de Barcelona creó una página web que incluía un libro de condolencias electrónico. Asimismo, se dispuso, en el Salón de Ciento de la Casa de la Ciudad, un libro de condolencias, en soporte papel, para todo el mundo que lo quisiera hacer presencialmente. Días después del atentado, un equipo de personas que trabajan en el Ayuntamiento llevó a cabo una actuación en La Rambla. El objetivo era recoger las muestras de pésame, expresiones de luto y solidaridad de la ciudadanía, tratándolas y haciéndolas accesibles a través de las diferentes plataformas digitales, para ponerlas en valor. | On 17th August 2017, there was a terrorist attack on La Rambla in Barcelona. From that day on, citizens would sporadically generate displays of sympathy by leaving flowers, messages, candles or other objects along the length of the avenue. Barcelona City Hall created a website including a digital book of condolences. It also placed a paper book of condolences in its Salón de Ciento for anyone who wished to express sympathy in person. Days after the attempt, a team of people working for City Hall put on a display in La Rambla. Its aim was to gather the displays of sympathy, expressions of mourning and citizen solidarity, processing them and making them accessible via various digital platforms in order to highlight their significance

Apunts per a una visió crítica de les Biblioteques Humanes dins la funció social de la biblioteca pública | Apuntes para una visión crítica de las Bibliotecas Humanas dentro de la función social de la biblioteca pública | Notes on a critical view of the Human Library within the social function of the public library

La funció social de la biblioteca pública és un factor intrínsec a la seva essència i als seus valors. La intenció d'influir positivament en la societat que envolta la biblioteca ha estat present, d'una manera o d'una altra, com a mínim des de l'origen de la lectura pública moderna, ara fa uns 150 anys, amb la idea d'accés a l'educació del poble i el foment de l'esperit democràtic (Faus, 2000). Quan diem 'd'una manera o d'una altra', ens referim al fet que el concepte d'acció o intervenció sociocultural ha anat variant al llarg dels anys, i que l'ànim assistencialista i benèfic inicial ha deixat pas, de manera progressiva, a pràctiques més participatives i transformadores. Tot i així, malgrat que aquesta visió social és comunament acceptada en el pla teòric, a les biblioteques encara els resulta difícil definir la planificació al voltant de l'acció social que duen a la pràctica. En aquest escrit, posarem en valor la necessitat de definir l'acció social a les biblioteques públiques, tant des d'un vessant teòric com pràctic. Posteriorment, analitzarem les Biblioteques Humanes com a part de la planificació i programació de serveis i activitats socials de la biblioteca pública, i, des d'una visió crítica, intentarem desentrellar-ne els punts forts i el que considerem que en són les debilitats. Finalment, plantejarem tot un seguit de reflexions que cal tenir en compte a l'hora d'articular una programació d'activitats de sentit social a la biblioteca, partint d'aquesta com a espai accessible, participatiu i transformador. | La función social de la biblioteca pública es un factor intrínseco a su esencia y a sus valores. La intención de influir positivamente en la sociedad que rodea a la biblioteca ha estado presente, de una forma o de otra, como mínimo desde el origen de la lectura pública moderna, ahora hace unos 150 años, con la idea de acceso a la educación del pueblo y el fomento del espíritu democrático (Faus, 2000). Cuando decimos 'de una forma o de otra', nos referimos al hecho de que el concepto de acción o intervención sociocultural ha ido variando a lo largo de los años, y que el ánimo asistencialista y benéfico inicial ha dado paso, de manera progresiva, a prácticas más participativas y transformadoras. Aun así, a pesar de que esta visión social es comúnmente aceptada en el plano teórico, a las bibliotecas todavía les resulta difícil definir la planificación alrededor de la acción social que llevan a la práctica. En este texto, pondremos en valor la necesidad de definir la acción social en las bibliotecas públicas, tanto desde una vertiente teórica como práctica. Posteriormente, analizaremos las Bibliotecas Humanas como parte de la planificación y programación de servicios y actividades sociales de la biblioteca pública, y, desde una visión crítica, intentaremos averiguar los puntos fuertes y lo que consideramos que son las debilidades. Finalmente, plantearemos toda una serie de reflexiones que hay que tener en cuenta a la hora de articular una programación de actividades de sentido social en la biblioteca, partiendo de esta como espacio accesible, participativo y transformador. | The social function of a public library is a factor intrinsic to its essence and values. The intent to positively influence the society surrounding the library has been present, in one way or another, since at least the origin of modern public reading, now around 150 years ago, with the aim of providing access to education for the public and of fostering democratic spirit (Faus, 2000). When we say 'in one way or another', we are referring to the fact that the concept of sociocultural action or intervention has varied over the years and that the assistentialist nature and initial benefit gradually gave rise to more participative and transformative practices. Even so, although this social vision is widely accepted in theory, libraries still struggle to define their planning around the social action that they put into practice. In this article, we will highlight the importance of the need to define social action in public libraries, from both a theoretical and a practical point of view. We will then analyze the Human Library as part of the planning and programming of services and social activities of public libraries, and, with a critical eye, attempt to pinpoint its strong points and the aspects which we consider to be its weaknesses. Finally, we will propose a series of reflections to bear in mind when producing a programme of social activities in a library, based on its being an accessible, participative and transformative space

DC.title' content='Biblioteques davant la crisi sanitària de 2020-21 : resultats d'una enquesta amb biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundación Biblioteca Social | Bibliotecas ante la crisis sanitaria de 2020-21 : resultados de una encuesta con bibliotecas ganadoras y finalistas del premio de la Fundación Biblioteca Social | Libraries before the health crisis of 2020-21 : results of a survey of winning libraries and finalists for the Social Library Foundation Award

Objectius: Les activitats i els serveis que presten les biblioteques des del començament de la pandèmia queden documentats en nombroses experiències, testimoniatges i opinions, que a moltes parts del món es van difondre a partir del març del 2020, per informar sobre actuacions i dificultats i, més recentment, debatre sobre la funció de la biblioteca en l'època postcovid. Aquest treball vol contribuir a aquest debat aportant els resultats d'una enquesta realitzada amb les biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundació Biblioteca Social, en la qual es va buscar conèixer les activitats i els serveis que les biblioteques van dur a terme en diferents etapes de la pandèmia. -- Metodologia: Es va elaborar un qüestionari amb preguntes obertes i tancades, que es va difondre entre les 33 biblioteques al maig del 2021; se'n va obtenir respostes de 24, amb una taxa de resposta del 72,7 %. -- Resultats: Els principals resultats apunten les dificultats experimentades en el curs de la pandèmia per dur a terme els serveis de manera virtual i mantenir les relacions amb els usuaris, i posen en evidència experiències i opinions oposades respecte a l'èxit de les actuacions dirigides a mantenir les relacions amb els usuaris. La presencialitat i la materialitat de la biblioteca hi apareixen molt afectades per la crisi. Finalment, hi ha un consens important entorn de la necessitat de replantejar la funció de la biblioteca en la societat actual i de col·laborar amb institucions i altres agents socials.' | Objetivos: Las actividades y los servicios prestados por parte de las bibliotecas desde el comienzo de la pandemia quedan documentados en numerosas experiencias, testimonios y opiniones que en muchas partes del mundo se difundieron a partir de marzo de 2020, informando sobre actuaciones y dificultades y, más recientemente, debatiendo sobre la función de la biblioteca en la época pos-COVID. El presente trabajo pretende contribuir a este debate aportando los resultados de una encuesta realizada con las bibliotecas ganadoras y finalistas del premio de la Fundación Biblioteca Social, en la que se buscó conocer las actividades y los servicios que llevaron a cabo en diferentes etapas de la pandemia. -- Metodología: Se elaboró un cuestionario con preguntas abiertas y cerradas y se difundió entre las 33 bibliotecas en mayo de 2021. Se obtuvo respuestas de 24 de ellas, con una tasa de respuesta del 72,7 %. -- Resultados: Los principales resultados apuntan a las dificultades experimentadas en el curso de la pandemia para llevar a cabo los servicios de forma virtual y mantener las relaciones con los usuarios, y ponen en evidencia experiencias y opiniones encontradas con respecto al éxito de las actuaciones dirigidas a mantener las relaciones con los usuarios. La presencialidad y la materialidad de la biblioteca emergen como muy afectadas por la crisis. Finalmente, hay un consenso importante en torno a la necesidad de replantear la función de la biblioteca en la sociedad actual y de colaborar con instituciones y otros agentes sociales. | Objectives: The activities and services provided by libraries since the beginning of the pandemic have been documented in numerous accounts that, since March 2020, have reported on actions and difficulties and, more recently, have discussed the role of the library in the post-Covid era. This article aims to contribute to this debate by providing the results of a survey carried out with libraries that have been awarded the Fundación Biblioteca Social award or have qualified as finalists. -- Methodology: A questionnaire with open- and closed-ended questions was developed and disseminated among the 33 libraries in May 2021, obtaining responses from 24 of them, at a response rate of 70.6%. -- Results: The main results point to the difficulties experienced in the course of the pandemic in delivering services and maintaining relationships with users, highlighting the great dependence on technology. Conflicting experiences and opinions were reported regarding the success of the actions aimed at maintaining relationships with users. Finally, there is notable agreement around the need to rethink the role of the library in today's society and to collaborate with institutions and other social agents

Denúncia i autodefensa d'assetjament sexual i violències a Uber : històries d'usuàries a Twitter i Tiktok | Denuncia y autodefensa de acoso sexual y violencias en Uber : historias de usuarias en Twitter y Tiktok | Reporting and self-defence of sexual harassment and violence in Uber : history of users on Twitter and TikTok

En aquest article, ens centrem a explorar les històries compartides a les xarxes socials des de la perspectiva de les dones que pateixen diferents violències i inseguretats en utilitzar els serveis de transport d'Uber. Per això, aquest article té els objectius específics següents: 1) identificar i explorar les històries compartides a les xarxes socials que expliquen violències i abusos viscuts per les usuàries d'Uber per raó de gènere, i 2) identificar i explorar les mesures de protecció i seguretat que s'articulen per mitjà de les xarxes socials per fer front a aquestes situacions de violència i abusos. Per a això, hem realitzat una observació sistemàtica no participant a les xarxes socials Twitter i TikTok, en les quals hem identificat continguts de denúncia, autodefensa, prevenció i sensibilització. Es pot concloure que la major part de les denúncies se situen en l'àmbit de les experiències i es tracta d'històries d'usuàries que expressen les violències i els abusos viscuts durant l'ús dels serveis de transport d'Uber. Els continguts d'autodefensa compartits a les xarxes socials es configuren com a eines que serveixen per afrontar situacions d'assetjament. No obstant això, aquestes eines manquen d'una esfera de mobilització col·lectiva. | En este artículo nos centramos en explorar las historias compartidas en las redes sociales desde la perspectiva de las mujeres que sufren diferentes violencias e inseguridades al utilizar los servicios de transporte de Uber. Por ello, este artículo tiene los siguientes objetivos específicos: 1) identificar y explorar las historias compartidas en las redes sociales que explican violencias y abusos vividos por las usuarias de Uber por razón de género; y 2) identificar y explorar las medidas de protección y seguridad que se articulan a través de las redes sociales para hacer frente a dichas situaciones de violencia y abusos. Para ello, hemos realizado una observación sistemática no participante en las redes sociales Twitter y TikTok, donde hemos identificado contenidos de denuncia, autodefensa, prevención y sensibilización. Puede concluirse que la mayor parte de las denuncias se sitúan en el ámbito de las experiencias y se trata de historias de usuarias que expresan las violencias y los abusos vividos durante el uso de los servicios de transporte de Uber. Los contenidos de autodefensa compartidos en las redes sociales se configuran como herramientas que sirven para afrontar situaciones de acoso. Sin embargo, estas herramientas carecen de una esfera de movilización colectiva. | This article focuses on exploring the stories shared on social media from the perspective of women who have suffered various forms of violence and feelings of not being safe when using Uber transport services. For that reason, this article has the following specific objectives: 1) to identify and explore the stories shared on social media describing violence and abuse suffered by Uber users due to their gender; and 2) to identify and explore the safety and protective measures articulated on social media in the face of said violent and abusive situations. In order to do this, we undertook non-participative systematic observation on the social networks Twitter and TikTok, where we identified content involving reports, self-defence, prevention and raising awareness. It can be concluded that most reports are in the field of experiences and involve user stories describing violence and abuse suffered while using Uber transport services. The self-defence content shared on social media is configured as a tool for tackling instances of harassment. However, these tools lack a collective mobilization aspect

Apunts per a una visió crítica de les Biblioteques Humanes dins la funció social de la biblioteca pública | Apuntes para una visión crítica de las Bibliotecas Humanas dentro de la función social de la biblioteca pública | Notes on a critical view of the Human Library within the social function of the public library

La funció social de la biblioteca pública és un factor intrínsec a la seva essència i als seus valors. La intenció d'influir positivament en la societat que envolta la biblioteca ha estat present, d'una manera o d'una altra, com a mínim des de l'origen de la lectura pública moderna, ara fa uns 150 anys, amb la idea d'accés a l'educació del poble i el foment de l'esperit democràtic (Faus, 2000). Quan diem 'd'una manera o d'una altra', ens referim al fet que el concepte d'acció o intervenció sociocultural ha anat variant al llarg dels anys, i que l'ànim assistencialista i benèfic inicial ha deixat pas, de manera progressiva, a pràctiques més participatives i transformadores. Tot i així, malgrat que aquesta visió social és comunament acceptada en el pla teòric, a les biblioteques encara els resulta difícil definir la planificació al voltant de l'acció social que duen a la pràctica. En aquest escrit, posarem en valor la necessitat de definir l'acció social a les biblioteques públiques, tant des d'un vessant teòric com pràctic. Posteriorment, analitzarem les Biblioteques Humanes com a part de la planificació i programació de serveis i activitats socials de la biblioteca pública, i, des d'una visió crítica, intentarem desentrellar-ne els punts forts i el que considerem que en són les debilitats. Finalment, plantejarem tot un seguit de reflexions que cal tenir en compte a l'hora d'articular una programació d'activitats de sentit social a la biblioteca, partint d'aquesta com a espai accessible, participatiu i transformador. | La función social de la biblioteca pública es un factor intrínseco a su esencia y a sus valores. La intención de influir positivamente en la sociedad que rodea a la biblioteca ha estado presente, de una forma o de otra, como mínimo desde el origen de la lectura pública moderna, ahora hace unos 150 años, con la idea de acceso a la educación del pueblo y el fomento del espíritu democrático (Faus, 2000). Cuando decimos 'de una forma o de otra', nos referimos al hecho de que el concepto de acción o intervención sociocultural ha ido variando a lo largo de los años, y que el ánimo asistencialista y benéfico inicial ha dado paso, de manera progresiva, a prácticas más participativas y transformadoras. Aun así, a pesar de que esta visión social es comúnmente aceptada en el plano teórico, a las bibliotecas todavía les resulta difícil definir la planificación alrededor de la acción social que llevan a la práctica. En este texto, pondremos en valor la necesidad de definir la acción social en las bibliotecas públicas, tanto desde una vertiente teórica como práctica. Posteriormente, analizaremos las Bibliotecas Humanas como parte de la planificación y programación de servicios y actividades sociales de la biblioteca pública, y, desde una visión crítica, intentaremos averiguar los puntos fuertes y lo que consideramos que son las debilidades. Finalmente, plantearemos toda una serie de reflexiones que hay que tener en cuenta a la hora de articular una programación de actividades de sentido social en la biblioteca, partiendo de esta como espacio accesible, participativo y transformador. | The social function of a public library is a factor intrinsic to its essence and values. The intent to positively influence the society surrounding the library has been present, in one way or another, since at least the origin of modern public reading, now around 150 years ago, with the aim of providing access to education for the public and of fostering democratic spirit (Faus, 2000). When we say 'in one way or another', we are referring to the fact that the concept of sociocultural action or intervention has varied over the years and that the assistentialist nature and initial benefit gradually gave rise to more participative and transformative practices. Even so, although this social vision is widely accepted in theory, libraries still struggle to define their planning around the social action that they put into practice. In this article, we will highlight the importance of the need to define social action in public libraries, from both a theoretical and a practical point of view. We will then analyze the Human Library as part of the planning and programming of services and social activities of public libraries, and, with a critical eye, attempt to pinpoint its strong points and the aspects which we consider to be its weaknesses. Finally, we will propose a series of reflections to bear in mind when producing a programme of social activities in a library, based on its being an accessible, participative and transformative space

Procedències dels impresos de la biblioteca del Castell Monestir d'Escornalbou : les marques de propietat de la col·lecció d'Eduard Toda | Procedencias de los impresos de la biblioteca del Castillo Monasterio de Escornalbou : las marcas de propiedad de la colección de Eduard Toda | Provenance in the library of the Castle-Monastery of Escornalbou : the marks of ownership in the Eduard Toda collection

Objectius: aquest estudi analitza la procedència dels llibres de la col·lecció adquirida per Eduard Toda a Anglaterra, que van ser traslladats a la seva residència del Castell Monestir d'Escornalbou. És un cas singular de llibres adquirits a Londres i arribats a Catalunya entre 1912 i 1918, que van quedar-se a la casa després del trasllat de Toda a Poblet. Finalment, l'any 1983, la casa va passar a ser propietat de la Generalitat de Catalunya i després de la Diputació de Tarragona. Els llibres van ser catalogats per la Biblioteca de Catalunya i són en dues sales formant part del recorregut turístic de l'edifici. Aquí se n'analitzen les característiques i els exlibris amb la finalitat de posar-los en valor en un futur nou disseny museogràfic de la casa. -- Metodologia: l'estudi s'ocupa d'analitzar els llibres anteriors a 1901 inclosos al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, amb la finalitat de tenir una visió global de la col·lecció. A continuació es fa l'anàlisi d'una selecció dels exlibris i de les marques de propietat que es conserven al Castell Monestir d'Escornalbou. L'estudi de les marques identifica les utilitzades per Eduard Toda i les dels antics posseïdors dels llibres, tot detectant casos significatius de col·leccionistes anglesos des del segle xviii fins a inicis del segle xx. També s'han pogut identificar alguns catàlegs de venda d'aquestes col·leccions que han permès precisar la procedència d'alguns exemplars venuts per Sotheby's i altres cases de subhasta. -- Resultats: els llibres anteriors a 1901 són un total de 2.529 obres. La majoria d'ells, un 87 %, són llibres del segle xix, i un 11 % del xviii; aquests dos segles reuneixen el 98 % de la col·lecció. L'interès d'Eduard Toda va estar clarament orientat a la cultura europea contemporània, i adquiria llibres en anglès i francès. Li van interessar els llibres en anglès, el 49 % del total, i en francès, el 41 %. Una part dels exemplars reunits per Toda provenien de polítics, parlamentaris i diplomàtics anglesos amb llargues carreres professionals i importants biblioteques, com ara Jean-Sylvain Van de Weyer (1802–1874), polític belga i diplomàtic a Londres. Altres antics posseïdors que van reunir notables biblioteques van ser advocats i militars, com ara el jutge James Lewis Knight-Bruce (1791–1866). | Objetivos: este estudio analiza la procedencia de los libros de la colección adquirida por Eduard Toda en Inglaterra, que fueron trasladados a su residencia del Castillo Monasterio de Escornalbou. Es un caso singular de libros adquiridos en Londres y llegados a Cataluña entre 1912 y 1918, que se quedaron en la casa tras el traslado de Toda a Poblet. Finalmente, en el año 1983, la casa pasó a ser propiedad de la Generalitat de Cataluña y después de la Diputación de Tarragona. Los libros fueron catalogados por la Biblioteca de Cataluña y están en dos salas formando parte del recorrido turístico del edificio. Aquí se analizan sus características y los exlibris con la finalidad de ponerlos en valor en un futuro nuevo diseño museográfico de la casa. -- Metodología: el estudio se ocupa de analizar los libros anteriores a 1901 incluidos en el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico de Cataluña, con la finalidad de tener una visión global de la colección. A continuación, se hace el análisis de una selección de los exlibris y de las marcas de propiedad que se conservan en el Castillo Monasterio de Escornalbou. El estudio de las marcas identifica las utilizadas por Eduard Toda y las de los antiguos poseedores de los libros, detectando casos significativos de coleccionistas ingleses desde el siglo xviii hasta inicios del siglo xx. También se han podido identificar algunos catálogos de venta de estas colecciones que han permitido precisar la procedencia de algunos ejemplares vendidos por Sotheby's y otras casas de subasta. -- Resultados: los libros anteriores a 1901 son un total de 2.529 obras. La mayoría de ellos, un 87 %, son libros del siglo xix, y un 11 % del xviii; estos dos siglos reúnen el 98 % de la colección. El interés de Eduard Toda estuvo claramente orientado a la cultura europea contemporánea, y adquiría libros en inglés y francés. Le interesaron los libros en inglés, el 49 % del total, y en francés, el 41 %. Una parte de los ejemplares reunidos por Toda provenían de políticos, parlamentarios y diplomáticos ingleses con largas carreras profesionales e importantes bibliotecas, como Jean-Sylvain Van de Weyer (1802–1874), político belga y diplomático en Londres. Otros antiguos poseedores que reunieron notables bibliotecas fueron abogados y militares, como el juez James Lewis Knight-Bruce (1791–1866). | Objectives: this study analyses the provenance of the collection acquired by Eduard Toda in England which was then housed in his residence in the Escornalbou Castle-Monastery. It is an unusual case of a set of books which arrived in the castle between 1912 and 1918, and remained there after Toda moved to Poblet. The castle became the property of the Catalan government. The books were catalogued and are housed in two rooms which are included in the tour of the building organized for visitors. The features of the books and their bookplates will be analyzed with a view to their inclusion in the plans to turn the castle and its surroundings into a museum. -- Methodology: to provide a general description of the collection, the study analyzes the books dating from before 1901 listed in the Collective Catalogue of Catalonia's Bibliographical Heritage and a selection of the bookplates and marks of ownership that are kept in the Escornalbou Castle-Monastery. The study of the marks of ownership aims to identify the ones used by Eduard Toda and the previous owners, and finds interesting cases of English collectors from the eighteenth to the early twentieth centuries. Some sales catalogues of these collections have also been identified that indicate the origin of certain copies sold by Sotheby's and other auction houses. -- Results: a total of 2,529 books date from before 1901. Most of them, 87%, are from the nineteenth century, and 11% from the eighteenth; thus, these two centuries make up 98% of the collection. Eduard Toda was clearly interested in vernacular languages, since 49% of the books are in English and 41% in French. Some of the books collected by Toda were by English politicians, parliamentarians and diplomats with long professional careers who were owners of important libraries, such as Jean-Sylvain Van de Weyer (1802–1874), a Belgian politician and diplomat in London. Other owners of notable libraries were lawyers and army officers, such as Judge James Lewis Knight-Bruce (1791–1866)