El cervell a l’escenari: una aproximació a l’estudi del cervell, amb les implicacions que té tant per a la pràctica com per a la pedagogia de la música

Aquest treball vol ser una aproximació a l’estudi del cervell, des del punt de vista neurològic i psicològic, amb les implicacions que té tant per a la pràctica com per a la pedagogia de la música. S’ha intentat explicar des d’una òptica científica com funciona la memòria, quina relació té l’emoció amb la interpretació d’un concert, quin paper hi juga la part visual, així com posar en qüestió alguns mites que estan fortament arrelats en la professió. A l’últim capítol s’hi fa una mirada a les tècniques d’aproximació per tractar les fòbies, en les quals la teràpia cognitiu-conductual ha assolit un percentatge d’èxit molt elevat, i que poden ser de molta utilitat per tractar els casos d’ansietat escènica.Este trabajo pretende ser una aproximación al estudio del cerebro, desde el punto de vista neurológico y psicológico, con las implicaciones que tiene tanto para la práctica como para la pedagogía de la música. Se ha intentado explicar desde una perspectiva científica cómo funciona la memoria, qué relación tiene la emoción con la interpretación de un concierto, qué papel juega la parte visual, así como poner en cuestión algunos mitos que están fuertemente arraigados en la profesión. El último capítulo es una mirada a las técnicas de aproximación paulatina para el tratamiento de las fobias, con las que la terapia cognitivo-conductual consigue una tasa de éxito muy alta, y que pueden ser de mucha utilidad para tratar los casos de ansiedad escénica.This work aims to be an approach to the study of the brain, from both a neurological and psychological point of view, with reference to the implications for the practice and pedagogy of music. It will attempt to explain from a scientific perspective how memory works, the emotion role in the interpretation of a concert, the visual part in a performance, as well as calling into question some myths that are deeply rooted in the profession. The last chapter examines the techniques of the progressive approach for the treatment of phobias, for which cognitive behavioural therapy secures a very high success rate, which can be very useful for treating cases of performance anxiety

El poder de la música: un valor afegit en el creixement dels infants

Aquest projecte s’ha centrat en recopilar i analitzar informació, tant a nivell pràctic com teòric, per avaluar l’impacte de la música com a eina de desenvolupament en els infants d’edat primerenca, de 0 a 3 anys. Mitjançant una revisió de la literatura científica i històrica, així com l’anàlisi de diversos projectes centrats en l’educació musical en aquesta edat, es pretén corroborar aquest fet. De l’anàlisi dels seus resultats, podrem evidenciar el potencial que té la música durant aquesta primera etapa de la vida i concloure que, incorporar experiències musicals en la vida quotidiana dels infants, suposa una eina molt valuosa per enriquir el seu entorn i ampliar els seus recursos, i contribuir així al seu desenvolupament integral, ajudant-los a créixer optimitzant el seu potencial.Éste proyecto se ha centrado en recopilar y analizar información, tanto a nivel teórico como práctico, para evaluar el impacto de la música como herramienta de desarrollo en los niños en la primera infáncia, de 0 a 3. A través de una revisión de la literatura científica e histórica, así como el anàlisi de varios proyectos centrados en la educación musical en ésta edad, se pretende corroborar éste hecho. Del análisis de sus resultados, podremos evidenciar el potencial que tiene la música durante ésta primera etapa de vida y concluir que, incorporar experiències musicales en la vida quotidiana de los niños, supone una herramienta muy valuosa para enriquecer su entorno y ampliar sus recursos, contribuyendo así a su desarrollo integral y ayudándolos a crecer optimizando su potencial.This project has focused in the collection and analysis of information, both practical and theoretical, in order to evaluate the impact of the music as a tool for the child development at the early ages of 0 to 3 years old. The work tries to test this assumption after a revision of the scientific and historical literature, as well as the evaluation of several projects focused in the musical education at this age. From this analysis it is concluded that music has a great potential during this period and that incorporating musical experiences in the children every day’s life involves a very relevant tool that enables them to enrich their personal environament and expand their resources, thus contributing to their development and helping them to the overall personal growth

Els himnes litúrgics en les tabulatures ibèriques del segle XVI

A començaments del segle XVI, en una època en la qual la diòcesi de Toledo era l’entitat eclesiàstica més important d’Espanya, el Cardenal Cisneros ordenà imprimir una sèrie de llibres. Aquestes eren les primeres fonts que involucraven les melodies toledanes en el ritu francoromà, i foren editades amb l’objectiu d’esdevenir un model per a totes les esglésies subordinades a aquesta diòcesi, tot i que probablement la seva transcendència traspassà aquests límits. Aquests impresos, entre els quals trobem l’Intonarium Toletanum, van esdevenir una font de referència per a molts compositors espanyols de l’època. A partir de la hipòtesi que probablement Antonio de Cabezón, músic al servei de la cort espanyola, va arribar a conèixer aquestes melodies, el nostre propòsit és establir, mitjançant l’anàlisi sistemàtica de l’Intonarium Toletanum i els himnes continguts en les Obras de música para tecla, arpa y vihuela, si Cabezón va poder basar-se en les melodies de l’Intonarium Toletanum per a la composició dels seus himnes.A comienzos del siglo XVI, en una época en la cual la diócesis de Toledo era la entidad eclesiástica más importante de España, el Cardenal Cisneros ordenó imprimir una serie de libros. Estas eran las primeras fuentes impresas que involucraban las melodías toledanas en el rito romano-franco, y fueron editadas con el objetivo de ser un modelo para todas las iglesias subordinadas a esta diócesis, aunque probablemente su trascendencia traspasó estos límites. Estos impresos, entre los cuales encontramos el Intonarium Toletanum, acabaron siendo una fuente de referencia para muchos compositores españoles de la época. A partir de la hipótesis de que probablemente Antonio de Cabezón, músico al servicio de la corte española, llegó a conocer estas melodías, nuestro objetivo es establecer, mediante el análisis sistemático del Intonarium Toletanum y los himnos contenidos en las Obras de música para tecla, arpa y vihuela, si Cabezón pudo basarse en las melodías del Intonarium Toletanum para la composición de sus himnos.In the early sixteenth century, at a time when the Diocese of Toledo was the most important ecclesiastical entity of Spain, Cardinal Cisneros ordered to print a series of books. These were the first printed sources involving the Toledan melodies in the Franco-Roman rite, and were edited in order to be a model for all churches subordinate to this diocese, although probably its importance went beyond these limits. These sources, among which there is Intonarium Toletanum, ended up being a source of reference for many Spanish composers of the time. From the hypothesis that probably Antonio de Cabezón, musician at the service of the Spanish court, came to know these melodies, our aim is to establish, through a systematic analysis of Intonarium Toletanum and the hymns contained in the Obras de música para tecla, arpa y vihuela, if Cabezón could be based on the melodies of Intonarium Toletanum for composing his hymns

CORRRRRRRPUS : una nova visió de la música del Corpus Christi de València

Com a músic valencià, m'atreuen molt les danses que es celebren cada any a València en ocasió de la festivitat del Corpus Christi. Això, m'ha dut a realitzar un estudi sobre l'origen i les característiques sonores de les danses presents en aquella tradició i, en segon lloc, a un procés de personalització de les melodies i dels ritmes que hi sonen, interpretant-los i fent un esforç pel manteniment d'aquesta tradició musical al mateix temps que en propose una innovació. Per fer-ho, he creat una connexió entre aquestes músiques, els estils i les tècniques interpretatives que he estat estudiant a l'ESMUC al llarg de la meva formació. Aquest Treball Fi de Grau té una relació estreta amb el meu concert final de percussió moderna perquè s'hi explica el procés d'investigació sobre els materials originals de la festa del Corpus de València, i els criteris utilitzats per a la realització dels arranjaments presentats en el concert final.Como músico valenciano, me atraen mucho las danzas que se celebran cada año en Valencia con motivo de la festividad del Corpus Christi. Esto, me ha llevado a realizar un estudio sobre el origen y las características sonoras de las danzas presentes en aquella tradición y, en segundo lugar, a un proceso de personalización de las melodías y de los ritmos que suenan, interpretándolos y haciendo un esfuerzo por el mantenimiento de esta tradición musical al mismo tiempo que propongo una innovación. Para hacerlo, he creado una conexión entre estas músicas, los estilos y las técnicas interpretativas que he estado estudiando en la ESMUC a lo largo de mi formación. Este Trabajo de Fin de Grado tiene una relación estrecha con mi concierto final de percusión moderna porque se explica el proceso de investigación sobre los materiales originales de la fiesta del Corpus de Valencia, y los criterios utilizados para la realización de los arreglos presentados en el concierto final.As a Valencian musician, I feel attracted by the dances performed every year during the Corpus Christi party. This led me to do some research about the origin and sound characteristics of those dances, and to a process of customization of their melodies and rythms, understanding them and making an effort to keep this musical tradition while proposing an innovation. To achieve so, I have created a connection between all these musics, styles and performing techniques I have learnt at the ESMUC during my training. This Final Thesis is closely linked to my Final Modern Percussion Performance because the process of research is explained using the original materials of the Corpus party of Valencia, and the criteria used for the arrangements shown at the Final Concert

Gustav Leonhardt i els seus registres discogràfics de J.S. Bach: una aproximació estilística a les gravacions de la partita BWV 829

Gustav Leonhardt (1928-2012) ha estat un dels pioners en el revival de la música antiga i és una figura clau en el desenvolupament de la interpretació de la música per a clavicèmbal en la segona meitat del segle XX. L’evolució tècnica, la construcció d’instruments cada cop més fidels als exemplars originals, l’ampliació del repertori i la manera com s’interpreta van de la mà d’aquest intèrpret. La hipòtesi que es pretén demostrar al llarg d’aquest treball és que Gustav Leonhardt va viure una evolució interpretativa al llarg de la seva carrera. S’investiga a partir de la comparació discogràfica de les dues gravacions de la Partita BWV 829 de J. S. Bach enregistrades al 1968 i al 1986, amb 18 anys de diferència.Gustav Leonhardt (1928-2012) ha sido uno de los pioneros en el revival de la música antigua y una figura clave para el desarrollo de la interpretación de la música para clavecín de la segunda mitad del siglo XX. La evolución técnica, la construcción de instrumentos cada vez más cercanos a los ejemplares originales, la ampliación del repertorio y la manera en como se interpreta, van de la mano de este intérprete. La hipótesis que se quiere demostrar a lo largo de este trabajo es que Gustav Leonhardt vivió una evolución interpretativa a lo largo de su carrera. Se investiga a partir de la comparación discogràfica de las dos grabaciones de la Partita BWV 829 de J. S. Bach grabadas al 1968 y al 1986, con 18 años de diferencia.Gustav Leonhardt (1928-2012) has been one of the pioneers of the early music revival and a key figure in the development of the interpretation of music for harpsichord in the second half of 20th century. The technical developments, the progress in the harpsichord construction, becoming ever closer to the original instruments, the extension of the repertoire and how it’s performed go hand in hand with this musician. The dissertation developed in the following pages is adressed to demonstrate that Gustav Leonhardt lived an interpretative evolution throughout his career. This hypothesis is investigated in the light of the comparison of his two recordings of the Partita BWV 829 by J. S. Bach, that date back to 1968 and 1986

CORRRRRRRPUS: una nova visió de la música del Corpus Christi de València

Com a músic valencià, m'atreuen molt les danses que es celebren cada any a València en ocasió de la festivitat del Corpus Christi. Això, m'ha dut a realitzar un estudi sobre l'origen i les característiques sonores de les danses presents en aquella tradició i, en segon lloc, a un procés de personalització de les melodies i dels ritmes que hi sonen, interpretant-los i fent un esforç pel manteniment d'aquesta tradició musical al mateix temps que en propose una innovació. Per fer-ho, he creat una connexió entre aquestes músiques, els estils i les tècniques interpretatives que he estat estudiant a l'ESMUC al llarg de la meva formació. Aquest Treball Fi de Grau té una relació estreta amb el meu concert final de percussió moderna perquè s'hi explica el procés d'investigació sobre els materials originals de la festa del Corpus de València, i els criteris utilitzats per a la realització dels arranjaments presentats en el concert final.Como músico valenciano, me atraen mucho las danzas que se celebran cada año en Valencia con motivo de la festividad del Corpus Christi. Esto, me ha llevado a realizar un estudio sobre el origen y las características sonoras de las danzas presentes en aquella tradición y, en segundo lugar, a un proceso de personalización de las melodías y de los ritmos que suenan, interpretándolos y haciendo un esfuerzo por el mantenimiento de esta tradición musical al mismo tiempo que propongo una innovación. Para hacerlo, he creado una conexión entre estas músicas, los estilos y las técnicas interpretativas que he estado estudiando en la ESMUC a lo largo de mi formación. Este Trabajo de Fin de Grado tiene una relación estrecha con mi concierto final de percusión moderna porque se explica el proceso de investigación sobre los materiales originales de la fiesta del Corpus de Valencia, y los criterios utilizados para la realización de los arreglos presentados en el concierto final.As a Valencian musician, I feel attracted by the dances performed every year during the Corpus Christi party. This led me to do some research about the origin and sound characteristics of those dances, and to a process of customization of their melodies and rythms, understanding them and making an effort to keep this musical tradition while proposing an innovation. To achieve so, I have created a connection between all these musics, styles and performing techniques I have learnt at the ESMUC during my training. This Final Thesis is closely linked to my Final Modern Percussion Performance because the process of research is explained using the original materials of the Corpus party of Valencia, and the criteria used for the arrangements shown at the Final Concert

El poder de la música : un valor afegit en el creixement dels infants

Aquest projecte s’ha centrat en recopilar i analitzar informació, tant a nivell pràctic com teòric, per avaluar l’impacte de la música com a eina de desenvolupament en els infants d’edat primerenca, de 0 a 3 anys. Mitjançant una revisió de la literatura científica i històrica, així com l’anàlisi de diversos projectes centrats en l’educació musical en aquesta edat, es pretén corroborar aquest fet. De l’anàlisi dels seus resultats, podrem evidenciar el potencial que té la música durant aquesta primera etapa de la vida i concloure que, incorporar experiències musicals en la vida quotidiana dels infants, suposa una eina molt valuosa per enriquir el seu entorn i ampliar els seus recursos, i contribuir així al seu desenvolupament integral, ajudant-los a créixer optimitzant el seu potencial.Éste proyecto se ha centrado en recopilar y analizar información, tanto a nivel teórico como práctico, para evaluar el impacto de la música como herramienta de desarrollo en los niños en la primera infáncia, de 0 a 3. A través de una revisión de la literatura científica e histórica, así como el anàlisi de varios proyectos centrados en la educación musical en ésta edad, se pretende corroborar éste hecho. Del análisis de sus resultados, podremos evidenciar el potencial que tiene la música durante ésta primera etapa de vida y concluir que, incorporar experiències musicales en la vida quotidiana de los niños, supone una herramienta muy valuosa para enriquecer su entorno y ampliar sus recursos, contribuyendo así a su desarrollo integral y ayudándolos a crecer optimizando su potencial.This project has focused in the collection and analysis of information, both practical and theoretical, in order to evaluate the impact of the music as a tool for the child development at the early ages of 0 to 3 years old. The work tries to test this assumption after a revision of the scientific and historical literature, as well as the evaluation of several projects focused in the musical education at this age. From this analysis it is concluded that music has a great potential during this period and that incorporating musical experiences in the children every day’s life involves a very relevant tool that enables them to enrich their personal environament and expand their resources, thus contributing to their development and helping them to the overall personal growth

Els himnes litúrgics en les tabulatures ibèriques del segle XVI

A començaments del segle XVI, en una època en la qual la diòcesi de Toledo era l’entitat eclesiàstica més important d’Espanya, el Cardenal Cisneros ordenà imprimir una sèrie de llibres. Aquestes eren les primeres fonts que involucraven les melodies toledanes en el ritu francoromà, i foren editades amb l’objectiu d’esdevenir un model per a totes les esglésies subordinades a aquesta diòcesi, tot i que probablement la seva transcendència traspassà aquests límits. Aquests impresos, entre els quals trobem l’Intonarium Toletanum, van esdevenir una font de referència per a molts compositors espanyols de l’època. A partir de la hipòtesi que probablement Antonio de Cabezón, músic al servei de la cort espanyola, va arribar a conèixer aquestes melodies, el nostre propòsit és establir, mitjançant l’anàlisi sistemàtica de l’Intonarium Toletanum i els himnes continguts en les Obras de música para tecla, arpa y vihuela, si Cabezón va poder basar-se en les melodies de l’Intonarium Toletanum per a la composició dels seus himnes.A comienzos del siglo XVI, en una época en la cual la diócesis de Toledo era la entidad eclesiástica más importante de España, el Cardenal Cisneros ordenó imprimir una serie de libros. Estas eran las primeras fuentes impresas que involucraban las melodías toledanas en el rito romano-franco, y fueron editadas con el objetivo de ser un modelo para todas las iglesias subordinadas a esta diócesis, aunque probablemente su trascendencia traspasó estos límites. Estos impresos, entre los cuales encontramos el Intonarium Toletanum, acabaron siendo una fuente de referencia para muchos compositores españoles de la época. A partir de la hipótesis de que probablemente Antonio de Cabezón, músico al servicio de la corte española, llegó a conocer estas melodías, nuestro objetivo es establecer, mediante el análisis sistemático del Intonarium Toletanum y los himnos contenidos en las Obras de música para tecla, arpa y vihuela, si Cabezón pudo basarse en las melodías del Intonarium Toletanum para la composición de sus himnos.In the early sixteenth century, at a time when the Diocese of Toledo was the most important ecclesiastical entity of Spain, Cardinal Cisneros ordered to print a series of books. These were the first printed sources involving the Toledan melodies in the Franco-Roman rite, and were edited in order to be a model for all churches subordinate to this diocese, although probably its importance went beyond these limits. These sources, among which there is Intonarium Toletanum, ended up being a source of reference for many Spanish composers of the time. From the hypothesis that probably Antonio de Cabezón, musician at the service of the Spanish court, came to know these melodies, our aim is to establish, through a systematic analysis of Intonarium Toletanum and the hymns contained in the Obras de música para tecla, arpa y vihuela, if Cabezón could be based on the melodies of Intonarium Toletanum for composing his hymns

El cervell a l’escenari : una aproximació a l’estudi del cervell, amb les implicacions que té tant per a la pràctica com per a la pedagogia de la música

Aquest treball vol ser una aproximació a l’estudi del cervell, des del punt de vista neurològic i psicològic, amb les implicacions que té tant per a la pràctica com per a la pedagogia de la música. S’ha intentat explicar des d’una òptica científica com funciona la memòria, quina relació té l’emoció amb la interpretació d’un concert, quin paper hi juga la part visual, així com posar en qüestió alguns mites que estan fortament arrelats en la professió. A l’últim capítol s’hi fa una mirada a les tècniques d’aproximació per tractar les fòbies, en les quals la teràpia cognitiu-conductual ha assolit un percentatge d’èxit molt elevat, i que poden ser de molta utilitat per tractar els casos d’ansietat escènica.Este trabajo pretende ser una aproximación al estudio del cerebro, desde el punto de vista neurológico y psicológico, con las implicaciones que tiene tanto para la práctica como para la pedagogía de la música. Se ha intentado explicar desde una perspectiva científica cómo funciona la memoria, qué relación tiene la emoción con la interpretación de un concierto, qué papel juega la parte visual, así como poner en cuestión algunos mitos que están fuertemente arraigados en la profesión. El último capítulo es una mirada a las técnicas de aproximación paulatina para el tratamiento de las fobias, con las que la terapia cognitivo-conductual consigue una tasa de éxito muy alta, y que pueden ser de mucha utilidad para tratar los casos de ansiedad escénica.This work aims to be an approach to the study of the brain, from both a neurological and psychological point of view, with reference to the implications for the practice and pedagogy of music. It will attempt to explain from a scientific perspective how memory works, the emotion role in the interpretation of a concert, the visual part in a performance, as well as calling into question some myths that are deeply rooted in the profession. The last chapter examines the techniques of the progressive approach for the treatment of phobias, for which cognitive behavioural therapy secures a very high success rate, which can be very useful for treating cases of performance anxiety

Gustav Leonhardt i els seus registres discogràfics de J.S. Bach : una aproximació estilística a les gravacions de la partita BWV 829

Gustav Leonhardt (1928-2012) ha estat un dels pioners en el revival de la música antiga i és una figura clau en el desenvolupament de la interpretació de la música per a clavicèmbal en la segona meitat del segle XX. L’evolució tècnica, la construcció d’instruments cada cop més fidels als exemplars originals, l’ampliació del repertori i la manera com s’interpreta van de la mà d’aquest intèrpret. La hipòtesi que es pretén demostrar al llarg d’aquest treball és que Gustav Leonhardt va viure una evolució interpretativa al llarg de la seva carrera. S’investiga a partir de la comparació discogràfica de les dues gravacions de la Partita BWV 829 de J. S. Bach enregistrades al 1968 i al 1986, amb 18 anys de diferència.Gustav Leonhardt (1928-2012) ha sido uno de los pioneros en el revival de la música antigua y una figura clave para el desarrollo de la interpretación de la música para clavecín de la segunda mitad del siglo XX. La evolución técnica, la construcción de instrumentos cada vez más cercanos a los ejemplares originales, la ampliación del repertorio y la manera en como se interpreta, van de la mano de este intérprete. La hipótesis que se quiere demostrar a lo largo de este trabajo es que Gustav Leonhardt vivió una evolución interpretativa a lo largo de su carrera. Se investiga a partir de la comparación discogràfica de las dos grabaciones de la Partita BWV 829 de J. S. Bach grabadas al 1968 y al 1986, con 18 años de diferencia.Gustav Leonhardt (1928-2012) has been one of the pioneers of the early music revival and a key figure in the development of the interpretation of music for harpsichord in the second half of 20th century. The technical developments, the progress in the harpsichord construction, becoming ever closer to the original instruments, the extension of the repertoire and how it’s performed go hand in hand with this musician. The dissertation developed in the following pages is adressed to demonstrate that Gustav Leonhardt lived an interpretative evolution throughout his career. This hypothesis is investigated in the light of the comparison of his two recordings of the Partita BWV 829 by J. S. Bach, that date back to 1968 and 1986