Parlem de la Mediterrània - II : Oracles, àugurs, hierofantes i profetes

Abstract

[ES] Hace unos días, tras leer un nuevo artículo sobre los males que afectan al Mediterráneo y las causas responsables, detectadas a partir de los nuevos oráculos, actualmente denominados modelos, no he podido evitar pensar en la abundancia de estos y la fe que en ellos depositan sus seguidores. Tema que traté, en diferentes apartados, con cierta extensión (Lloris, 2019) y que, ahora, con las obligadas limitaciones del espacio en esta bitácora he intentado resumir. Tiempo atrás, bastaba cualquier fenómeno natural, causante de alguna desgracia que involucrase a un colectivo humano, para ser atribuido a la ira de los dioses que castigaban a los hombres por no haber seguido las leyes difundidas por quienes estaban interesados en amedrentar y confundir. Aún hoy día, todavía, ante una larga sequía, se forman procesiones y rogativas para alejar el mal generado como castigo a nuestros pecados y, hay quienes, se sacan una teoría conspirativa de la manga antes que canta el gallo. También siguen entre nosotros aquellos que, antes de empezar una competición deportiva, miran al cielo y se persignan para tener de su parte la baza del todopoderoso. [...][CAT] Fa uns dies, després de llegir un nou article sobre els mals que afecten la Mediterrània i les causes que en són responsables, detectades a partir dels nous oracles, actualment anomenats models, no he pogut evitar pensar en l’abundància d’aquests models i la fe que hi dipositen els seus seguidors. És un tema que vaig tractar, en diferents apartats i amb certa extensió (Lloris, 2019), i que ara, amb les obligades limitacions de l’espai en aquesta bitàcola, he intentat resumir. Temps enrere, costava molt poc que qualsevol fenomen natural, causant d’alguna desgràcia que involucrés a un col·lectiu humà, fos atribuït a la ira dels déus que castigaven els homes per no haver seguit les lleis difoses pels que estaven interessats en acovardir i confondre. Encara avui dia, davant d’una llarga sequera es formen processons i es fan rogatives per allunyar el mal generat com a càstig als nostres pecats, i hi ha qui es treu una conspiració de la màniga abans que canta el gall. També segueixen entre nosaltres aquells que, abans de començar una competició esportiva, miren al cel i se senyen per tenir la basa del totpoderós a favor seu. [...]Peer reviewe