Magí Camps

Undetermined

Camps, Magí

Hemeroteca Cientifica Catalana

608 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 42 (2020), p. 567-622Navaza (Real Academia Galega), Xosé Lluis Garcia Arias (Academia de la Llingua Asturiana), Jusèp Loís Sans (Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana) i Ramon Ferrer (AVL).Tot seguit, després del descans, va tenir lloc la taula rodona «Per a una onomàstica hispànica (Onomasticon Hispaniae)» com a col·laboració de les diferents acadèmies i universitats, en què van participar Jairo Javier García (Universidad de Alcalá), Emilio Nieto (Universidad Autónoma de Madrid), Hermógenes Perdiguero (Universidad de Burgos), Mar Batlle (IEC), Enric Ribes (IEC) i Brauli Montoya (AVL).I per a concloure la Jornada, després de dinar, tingué lloc la taula rodona «Anàlisi de les prin-cipals dificultats en la normalització toponímica per part de les acadèmies», en la qual van partici-par Ana Boullón (Real Academia Galega), Claudia Elena Menéndez (Academia de la Llingua Asturiana), Joan Anton Rabella (IEC), Immaculada Cerdà (AVL) i Enric Ribes (IEC).Mar BatlleInstitut d’Estudis CatalansII Festa «Fes-te de la Llengua» (18 de maig del 2019). — Sabeu què és un tiraques? I un pretecnològic? O que una cosa no fufa? Doncs paraules i expressions com aquestes, que no són al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC, són les que han proposat els alumnes d’ESO a la Sec-ció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia de la llengua catalana, a la seu del carrer del Carme de Barcelona.El 18 de maig, la II Festa «Fes-te de la Llengua», organitzada per la Secció Filològica, ha convocat en aquesta ocasió els alumnes d’ESO de Catalunya, el País Valencià i les Balears a pre-sentar i defensar els seus mots i expressions a la seu de l’acadèmia. La festa ha demostrat que la llengua catalana és viva, funciona i evoluciona, i tot i el to festiu, els acadèmics han escoltat les propostes amb atenció. L’Institut la Vall del Tenes, de Santa Eulàlia de Ronçana, ha estat el guanyador de la convo-catòria, i els seus alumnes han defensat les propostes següents: tiraques (el que tira la canya), pre-tecnològic (més gran de 60 anys), boca-xancle (bocamoll), totxíssim (boníssim), tu flotes? (tu al·lucines?), estàs boig o pessigues vidres?, comptadies (calendari), això no fufa (no funciona), destrossabudells (menjar que es posa malament) i pin o xapa (m’és igual). La guanyadora del públic assistent menor de 18 anys ha estat tiraques. Però el dia abans, al ple de la Secció Filològica, els seus membres també havien de votar la seva preferida, que en aquest cas va ser: estàs boig o pessigues vidres?, una expressió que ja té referents en obres del segle xix, com ha remarcat l’humanista Enric Gomà. Els guanyadors s’han endut el còmic Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua, de Gemma Pauné i Oriol Garcia Quera, i l’Ortografia de la llengua catalana de l’IEC. A més, l’Institut la Vall del Tenes ha rebut la Gramàtica de la llengua catalana i les obres completes de Pompeu Fa-bra. A la festa, presentada per Laia Servera (Info K, de TV3) i Màrius Serra (membre de l’IEC), hi han actuat el mag Sergi Armentano i la youtuber Leopolda Olda, acompanyada al piano per Albert Mora. Leopolda Olda es va fer viral pel videoclip de la cançó Torneu-nos els accents diacrítics, que va gravar a la porta de l’IEC i que en aquesta ocasió la Secció Filològica l’ha convidada a can-tar-la al claustre de la institució, tota una mostra de fair play. La consellera de Cultura i membre de l’IEC, Mariàngela Vilallonga, i la presidenta de la Sec-ció Filològica, Teresa Cabré, també han adreçat unes paraules als assistents, remarcant la intenció de la Secció Filològica d’escoltar la veu del carrer. Estudis romanics 42.indd   608 27/1/20   9:16 CRÒNICA 609Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 42 (2020), p. 567-622Per arrodonir la festa, en un exercici d’improvisació, Leopolda Olda i Albert Mora han tancat les actuacions amb una cançó feta amb les deu paraules i expressions finalistes que els alumnes havien proposat. Una festa en què no han faltat tota mena d’entrepans i begudes... i la xocolata desfeta. Magí campsInstitut d’Estudis Catalans«Llengua, dialecte i frontera al nord del país». 46è Col·loqui de la Societat d’Onomàsti-ca (30 de maig - 2 de juny de 2019). — Des del 30 de maig fins al 2 de juny de 2019 la Societat d’Onomàstica va celebrar el col·loqui anual, en aquest cas a la Catalunya del Nord, centrat a Perpi-nyà, però amb una sortida toponímica a Òpol el darrer dia. El col·loqui va ser possible fonamental-ment gràcies a l’organització de Joan Peytaví, membre de la Secció Filològica de l’IEC, professor de la Universitat de Perpinyà i vicepresident de la Societat d’Onomàstica, que va comptar amb l’inestimable ajut de Jeremy Sardà en la coordinació dels actes i del desenvolupament diari de les jornades.Després de més de dues dècades des del darrer col·loqui d’onomàstica de la SdO a la Catalu-nya del Nord, l’any 1995, es va considerar que era molt necessari tornar-hi a fer una trobada sobre toponímia i antroponímia i homenatjar no solament la rica tradició històrica nord-catalana en els estudis onomàstics —des d’Alart fins a Guiter—, sinó també dues figures fonamentals: Jordi Costa, que ens havia deixat feia pocs mesos, el febrer de 2018, i que ha estat un referent no solament en l’estudi de l’onomàstica, sobretot a través dels seus magnífics treballs sobre antro-ponímia, sinó també com a mestre dels principals estudiosos nord-catalans actuals, com Joan Peytaví mateix i Jean-Paul Escudero; i Renada Laura Portet, autora també d’una obra que exce-deix l’àmbit onomàstic, però amb una aportació primordial en la toponímia. D’aquesta manera, a banda dels actes més estrictament acadèmics —ponències i comunicacions—, el col·loqui va permetre portar a terme dos actes d’homenatge especialment emotius i merescuts (el de Jordi Costa a càrrec de Claudi Balaguer; i el de Renada L. Portet, a càrrec d’Irene Muñoz Pairet), i en-cara va tenir el goig de poder comptar, a més, amb la presència i la intervenció constant de Rena-da L. Portet al llarg de les jornades.La part més estrictament acadèmica del col·loqui es va desenvolupar a la Casa dels Països Catalans de la Universitat de Perpinyà i es va articular al voltant de tres temàtiques: 1) Onomàstica al nord de Catalunya; 2) Onomàstica i fronteres i 3) Onomàstica i diglòssia.A la jornada inicial del col·loqui, el dijous 30 de maig, es va portar a terme una visita de caràc-ter històric al centre de la vila de Perpinyà, mentre que el divendres 31 de maig, després dels dis-cursos inaugurals i de la presentació de les actes del darrer col·loqui de la Societat d’Onomàstica (a Atzeneta i Vistabella del Maestrat el 2018), Joan Peytaví va pronunciar la ponència inaugural, que portava un títol ben descriptiu: «Catalunya del Nord, Catalunya Nord, Catalunya Novíssima, els Comtats, Rosselló, Roussillon, Pyrénées-Orientales, Catalogne française, Pays Catalan i etcè-teres. La qüestió de la denominació de l’espai català del nord, entre Albera i Corberes». Poste-riorment el col·loqui va continuar amb les comunicacions més relacionades amb l’onomàstica nord-catalana (Aymat Catafau: «Sur un usage original des Comtés nord-catalans médiévaux: des noms de villages comme noms de baptême masculins et féminins (xiie-xve siècle)»; Ventura Cas-tellvell: «Els antropònims a la Cerdanya als fogatges de 1515»; Jesús Bernat Agut: «Lingüistes pel carrer a la Catalunya del Nord»; Miquel Sitjar Serra: «L’antropònim masculí Nuri. Història, evo-lució i pervivència»), que van seguir a la tarda (Xavier Planas Batlle: «Els noms del tipus guill de la Costa Vermella i de la marina empordanesa com a clau per al reconeixement d’indrets amb Estudis romanics 42.indd   609 27/1/20   9:16

II Festa "Fes-te de la Llengua" (18 de maig del 2019)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/146509/145041

II Festa "Fes-te de la Llengua" (18 de maig del 2019)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana