Ácido úrico; Artritis; Tratamiento farmacológicoUric acid; Arthritis; Pharmacological treatmentÀcid úric; Artritis; Tractament farmacològicLa gota és una patologia inhabilitant i crònica provocada pel dipòsit de cristalls d’urat monosòdic i la consegüent
inflamació de les zones articulars, periarticulars i subcutànies. Es caracteritza per episodis d’artritis
aguda, artropaties cròniques i es diferencien tres fases: els atacs aguts, el període intercrític i la gota crònica.
La hiperuricèmia és un factor necessari, però no suficient per al desenvolupament de la malaltia de la gota i
com a tal no sempre cal tractar-la. És essencial tractar al més aviat possible un atac agut de gota amb AINE
o colquicina. Tot i la comercialització de nous medicaments, l’al·lopurinol continua sent el fàrmac d’elecció
pel seu perfil d’eficàcia i seguretat i la seva gran experiència d’ús en el maneig de la hiperuricèmia.
Aquest Butlletí revisa els tractaments farmacològics dels atacs aguts de gota i de la hiperuricèmia fent un
posicionament dels fàrmacs disponibles. Finalment, s’aborden diferents controvèrsies relacionades amb el
tractament com el maneig de la hiperuricèmia asimptomàtica o la retirada de l’al·lopurinol
