El present projecte es centra en la identificació i caracterització de sensors de temperatura per a ser utilitzats en la missió espacial LPF (LISA Pathfinder). Aquesta missió és la precursora d’una missió definitiva anomenada LISA (Laser Interferometer Space Antenna) que té com a objectiu la detecció d’ones gravitacionals provinents de forats negres massius i/o sistemes binaris; el fenomen de la radiació d’ones gravitacionals fou predit i caracteritzat per Einstein al 1918 i encara no ha estat confirmat de forma completa. El rang de freqüència extremadament baix (0.1 mHz a 0.1 Hz) així com les ínfimes variacions en la distància dels cossos provocades per les ones gravitacionals (d’ordres de 10-10-10-11 m en cossos separats per 5×106 km) obliguen a dissenyar un sistema de mesura extremadament sensible. La idea principal de la missió LISA és col·locar una sèrie de masses de prova en pura caiguda lliure a l’espai separades entre sí per 5 milions de km i així intentar detectar possibles variacions en la distància entre elles mitjançant interferometria. La missió LPF simplement pretén fer una sèrie de tests sobre els sistemes de control i mesura que s’utilitzaran a LISA, per tant, és una missió de caràcter purament tecnològic per a comprovar la viabilitat de LISA que, bàsicament, consisteix en mantenir uns nivells de soroll (d’acceleració residual entre les masses de prova) de
(Aquí hi va una fórmula que està a l'arxiu "memòria")
Aquests nivells de soroll (en la missió LPF es veuen relaxats un ordre de magnitud) poden
ser provocats per qualsevol pertorbació que aparegui al satèl·lit, és per aquest motiu que un
sistema de diagnòstic extremadament sensible ha de ser dissenyat i caracteritzat per a poder
detectar petites fluctuacions que puguin induir acceleracions residuals. En el present
projecte, el sistema de diagnòstic estudiat fa referència a les possibles pertorbacions
tèrmiques susceptibles d’aparèixer durant la missió. Per tant, és necessari disposar d’uns
sensors de temperatura que permetin mesurar variacions de temperatura de l’ordre de 0.1
mK amb una estabilitat superior als 4 10 K/ Hz − entre 1 mHz i 30 mHz. Per aconseguir un
sistema de mesura que assoleixi aquests nivells de sensibilitat s’ha dissenyat una electrònica
especialment silenciosa i s’han realitzat diferents tests (han consistit en aconseguir un entorn extremadament aïllat de les fluctuacions de temperatura externes per així poder determinar
inestabilitats pròpies del sensor i de la seva electrònica associada) amb diferents tecnologies
(bàsicament sensors de Platí i termistors NTC). Els resultats obtinguts i l’anàlisi de les dades
mostren com els termistors NTC es comporten de forma menys sorollosa i per tant, en una
primera aproximació seran probablement els utilitzats en el disseny definitiu del sistema de
mesura de temperatura que anirà a bord del satèl·lit de la missi
