Actualment, l’error refractiu és considerat un problema de salut a nivell mundial. Un examen refractiu precís és vital per obtenir la millor agudesa visual possible i portar a terme correctament altres exàmens visuals.
Principalment, hi han tres tipus de error refractiu; miopia, hipermetropia i astigmatisme. D’altra banda, trobem la presbícia la qual consisteix en una disminució fisiològica de la capacitat d’acomodació. La mostra d’aquest estudi consisteix en 10 pacients els quals es troben en un rang d’edat entre els 18 i els 30 anys. Només pacients sense patologies oculars han sigut examinats a l’estudi. Altrament, l’examen refractiu consisteix en un examen subjectiu partint d’un autorefractómetre binocular (WAM-5500). L’examen subjectiu s’inicia monocularment i després binocularment amb els equilibris biocular i binocular. En relació a l’anàlisi estadístic, abans d’utilitzar els test de SSPS statistics versió 22.00, hem transformat el valor d’esfera i astigmatisme a l’espai ortonormal per comparar els resultats correctament. En tots els casos un p-valor de 0.05 ha sigut considerat estadísticament significant i, s’ha considerat un 95% d’interval de confiança.
L’anàlisi estadístic d’aquest estudi conclou, amb un p-valor>0.05 en el test de Wilcoxon Signed-rank, que hi ha concordança entre les dues mesures. En contraposició, les dades han resultat seguir una distribució no normal. L’objectiu i la importància d’aquest estudi és conèixer la repetibilitat d’aquest mètode de mesura de la refracció
