Objectiu: Avaluar la relació dels canvis topogràfics i biomecànics en pacients amb ortoqueratologia.
Metodologia: En aquest estudi han participat 18 subjectes sans, sense tractaments corneals previs, amb una miopia no major de -5.50 D i -2.00 D d’astigmatisme. Es van realitzar mesures amb CORVIS (tonòmetre sense contacte) i Pentacam (topògraf / tomògraf de Scheimpflug) prèvies a l’adaptació, així com al dia següent (matí i tarda) i a la setmana següent (matí i tarda). A cada visita es van determinar diversos paràmetres de biomecànica corneal i de topografia, per comparar-los entre ells i amb els obtinguts en altres visites.
Resultats: Es van trobar diferències significatives en els valors de topografia anterior entre baseline y el matí posterior a una nit d’ús de les lents (canvi nocturn) y entre el matí i la tarda del mateix dia (regressió diürna). Es va trobar correlació entre el paràmetre absolut IntegrRadius i els canvis de Kf anterior entre baseline i matí (r=0.420, p=0.041), el que convertiria al paràmetre IntegrRadius en un indicador de l’efectivitat del procediment.
Conclusions: L’adaptació amb lents de contacte d’ortoqueratologia nocturna condueix a canvis topogràfics i de biomecànica cornial. Alguns paràmetres de biomecànica cornial es troben relacionats i poden ser predictius dels canvis topogràfics originats per les lents de contacte
