El present article desenvolupa els eixos de pensament que s’estan elaborant des de diferents
angles sobre el patrimoni educatiu. Una revisió sobre la importància de les aportacions de les
investigacions a l’entorn del patrimoni educatiu permet assenyalar els punts d’inflexió dels
museus pedagògics en l’actualitat. Entre aquests destaca la influència que els museus pedagògics,
a través de les seves activitats de recerca, difusió i formació, exerceixen en la conformació
d’una pedagogia cultural i ciutadana. Amb la irrupció d’una pedagogia d’encuny culturalista,
els museus pedagògics recuperen els fonaments i formes de creació de discurs de la pedagogia
cultural sorgida a l’inici del segle XX, tot introduint les aproximacions etnogràfiques en les arrels
dels estudis i investigacions. D’altra banda, també ressalta el fet que els museus pedagògics
resignifiquen la seva acció a partir de les pedagogies ètiques que atorguen un paper principal
als projectes de ciutadania. Així, doncs, ambdós aspectes, cultura i ciutadania, es perfilen com
els trets diferencials dels museus pedagògics actuals. A més, aquesta caracterització requereix
encara d’una reflexió sobre el sentit i amplitud dels canvis introduïts en els projectes museístics
