Collelldemont Pujadas, Eulàlia

Torrents i Buxó, Jacint

RIUVic

212Patrimoni Etnològic de Catalu-nya), i, finalment, l’avaluació deles possibilitats de selecció i/od’indexació de fragments de lesentrevistes que ofereix la base dedades.El programa ens ha permès, enprimer lloc, conservar en millorscondicions la informació contin-guda en les entrevistes: ara dis-posem d’un suport sonor digital,que, a més a més és més apte pera la difusió actual dels seus con-tinguts; en segon lloc, documen-tar de manera acurada les dadesde caire temàtic, geogràfic, bio-gràfic, etc. d’una part del fonssonor no editat del Museu, i, pelque fa al tercer objectiu, que faràpossible la difusió pública entreels usuaris i els visitants delMuseu d’una part del fons oralinèdit del Museu, el programapermetrà seleccionar i vincularfragments orals als contingutsmuseogràfics que incorporaràl’espai multimèdia vinculat a l’ex-posició “L’Ebre, camí d’aigua”.Així, les pròpies veus d’algunsdels homes i les dones ebrencsentrevistats esdevindran, junta-ment amb el propi riu, protago-nistes destacades per a explicarcom un riu tan important coml’Ebre ha caracteritzat el paisatgedel sud de Catalunya i ha donatsingularitat històrica al seu terri-tori i la seva població.Recentment, diferents estudiss’han orientat a recuperar lamemòria educativa del nostreentorn i han creat una conscièn-cia cada cop més creixent sobrela importància de saber quineseren i són les històries quotidia-nes a les aules escolars i com s’haanat conformant la cultura esco-lar. Una cultura que, recordem,neix fruit de la imbricació de sis-temes legislatius que oficialitzenuna determinada concepció de lesformes de vida i la comprensióparticular que ofereix cada entorni cada centre. No en va, resseguirles traces dels objectes, els docu-ments i les veus ens dóna eines,doncs, per a conèixer com s’es-devenia aquest procés tan estès –l’escolarització és probablementun dels fenòmens més generalit-zats– i, alhora, tan particular –pera cada zona, per a cada persona,l’escolarització ha esdevingut unfet propi.Justament, intentar compren-dre l’evolució de l’educació en elnostre entorn és l’objectiu delgrup de treball del Museu Uni-versitari Virtual de Pedagogia(MUVIP). Un projecte museísticque va emergir a l’entorn del pa-trimoni educatiu fruit de lesrecerques elaborades en el si delGrup de Recerca Educativa de laUniversitat de Vic (GREUV) de laFacultat d’Educació de la Uni-versitat de Vic. Entre aquestesrecerques s’ubiquen els treballsde documentació i inventari delpatrimoni educatiu de les escolesde la comarca d’Osona, projecteque emmarca la recerca que aquípresentem, finançat pel programaIPEC 2006-2007.Què és, però, el patrimonieducatiu? I com entenemque ha de ser la recerca alseu entorn?Podem considerar que el patri-moni educatiu i pedagògic és, enessència, un patrimoni etnològicque es constitueix des de lareconstrucció etnogràfica dels[…] “registres de la cultura empi-ricopràctica que han construït elsdocents en l’exercici de la sevaprofessió” (ESCOLANO, 2002:31). Més concretament, el patri-moni educatiu ens remet a lesdinàmiques culturals de lescomunitats a través de la concre-Inventari i documentació delpatrimoni educatiu de les escolesde la comarca d’Osona. El CEIPEl Roure Gros de Santa Eulàlia deRiuprimerEulàlia Collelldemont i Jacint TorrentsGrup de Recerca Educativa – Universitat de Vic03 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 212213ció de la cultura educativa i peda-gògica (ZIGLIO, 1999). La inclu-sió de petites mostres d’allò esde-vingut en l’educació presents enmolts museus etnogràfics dememòria local o regional sónindicatius d’aquesta proximitatentre les històries de les societats,les històries culturals i la històriaeducativa.El registre dels objectes i delpatrimoni immaterial tenen elpoder, doncs, de simbolitzar iexposar les dinàmiques culturalsi socials d’aquest entorn queocupa una part important de lavida en la infància. En aquestsentit, “tots els objectes constru-ïts per la mà de l’home o utilit-zats per ell, els seus vestits, elsseus utensilis, els seus instru-ments de treball i distracció, lesseves obres d’art o d’artesania, lesseves cançons, les seves veus, elsseus signes i símbols que aprecia,la manera d’ordenar l’espai itransformar el paisatge, la formade les seves cases i els seus jar-dins, els plànols de les seves ciu-tats, etc. Tot això proporciona ales ciències socials uns docu-ments fonamentals” (AGUIRRE,1995:165). D’aquesta afirmaciós’extreu que podem veure dequina manera els objectes, elsdocuments i les veus són conce-buts com a textos culturals quees posen a disposició de la socie-tat per ser llegits i difosos.Tanmateix, la difusió d’aquestpatrimoni només és possible quanels béns estan degudament docu-mentats atès que per “‘recordarproductivament’ no n’hi ha prouamb la preservació material delsbéns culturals. La funció de con-servació dels museus ha d’apli-car-se també –i sobretot– alsconeixements que ha anat gene-rant l’existència del vestigi: elconeixement que es va manifes-tar en el seu engendrament coma ob-jecte cultural (material oimmaterial); el coneixement i sig-nificats associats als diferents usosfuncionals als quals pugui haverestat subjecte durant la seva vida‘útil’; el coneixement que el vaidentificar com a ‘vestigi’, i elsconeixements i significats que pothaver anat generant la seva exis-tència camaleònica i polisèmicacom a peça patrimonial (testi-moni, objecte de representació,icona mediàtica, ruïna…)” (INI-ESTA, 2006:48).Posar en el centre de l’atencióla cultura educativa implica, pertant, donar rellevància a lamirada etnogràfica sobre els ele-ments que constitueixen el con-junt obert del patrimoni educa-tiu. Qualsevol element, sigui unobjecte material, un bé immoble,un document o un bé immate-rial, és interpel·lat des de la com-prensió que ens pot oferir sobreel context de la cultura que l’hagenerat i sobre els processos deproducció i d’ús que van deter-minar certes construccions peda-gògiques, didàctiques o educati-ves. L’element esdevé, així, textde referència i concretament, enla nostra àrea, esdevé un text decaràcter tècnic ja que una de lesprincipals característiques és lacorresponent a ser resultat delstreballs d’acció i reflexió de lespràctiques educatives (HERNÁN-DEZ, 2003).Aquesta concepció significa,així mateix, que els enclavamentsreals del patrimoni educatiu sónels coneixements que exposen elsobjectes, procés que implica dife-rents fases d’aproximació al bé,Vista en perspectiva del projector japonès Goto utilitzat en el planetari de l’escola.03 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 213214entre les quals destaquen lessegüents:a) L’accés als béns i a la seva pos-sibilitat de manifestar-seb) Els treballs d’estudi, investiga-ció i documentació sobre els bénsc) La inclusió dels béns en se-qüències narratives patrimonialsAl cap i a la fi, per poder pro-duir, reconstruir o, també, repre-sentar el conjunt del patrimonieducatiu és necessari accedir alselements concrets que el consti-tueixen i seleccionar-los (COLLELL-DEMONT i TORRENTS, 2007).Objectes que deriven del mónreal, del món sintètic o del mónutòpic conformen, a partir delsseus entrecreuaments, la compo-sició del lloc de la memòria. Unacartera, amb una agenda escolaren què s’observa l’emblema del’escola, ens pot traslladar a unarealitat viscuda per un nen o unanena. Però perquè el trasllat esprodueixi és necessari deixar par-lar els elements, tot mantenintun equilibri entre les claus d’in-terpretació pedagògica ja esta-blertes i el fet de deixar-se dirnovament pels béns patrimonials.La forma de la cartera amb la sevacorresponent agenda, doncs, ensinvita a pensar en la difusió del’escolarització, l’escàs ressò realen el nostre entorn de l’higie-nisme escolar que repudiava l’úsde carteres pesants i la implanta-ció de les tècniques racionalistesd’ordenació de l’espai i el tempsescolar. També ens fa pensar,però, en la memòria d’aquellinfant que va anotar les sevesinquietuds, els seus somnis, o queva utilitzar una i tantes vegadesla carteres com a pal de porteriaen els seus jocs de pilota.Concretant el procés d’estudi,s’inicia amb el registre sistemàticdels béns per estudiar i es proce-deix al seu inventari i documen-tació, integrant en el procés ladigitalització del bé a fi de per-metre-hi un nou accés ambdetall. És un recorregut quecomença amb la troballa de l’ob-jecte o la paraula, segueix amb eldubte que aquest objecte oparaula desperta i prossegueixamb la recreació d’un marc derecord que ens indueix a relataruna història d’afirmació o con-trast del saber històric (ABREU,2005).Enaquest sentit, els treballsde recerca del patrimoni educa-tiu es proposen una activitat de“provocador-expectant”. Treurede sota les escales, de les golfes od’altres llocs amagats els docu-ments i els objectes del passat del’escola i identificar-los a fi decrear se-qüències patrimonials és,doncs, un dels reptes que totinvestigador o investigadora enaquesta àrea es planteja (MO-GARRO, 2006:73).Una vegada identificats els ele-ments, segueixen les activitatspròpiament classificades com adocumentació i interpretació delsbéns, que són aquelles que dona-ran lloc a la construcció del conei-xement derivat. Però el fet desaber de la importància donadaals coneixements desenvolupatsa partir de les comparatives entreels elements del patrimoni edu-catiu requereix, insistim, conce-bre els béns patrimonials com elllegat de la memòria educativaesdevinguda. Pupitres, carteres,jocs, quaderns, làmines, diaris demestres, relats narrats o il·lustrats,documents institucionals, cam-panes, maquetes o, fins i tot, edi-ficis s’han de pensar com elsutensilis que van crear una deter-minada cultura escolar. Uns uten-silis que si són importants de pre-servar és justament per la sevacapacitat de traslladar-nos a unesrealitzacions i projeccions quevan tenir lloc en funció d’una cul-tura educativa concreta.Conservar la memòria tècnicadels béns patrimonials és, doncs,fonamental per comprendre allòMostra de les mones de Pasqua fetes pels nens com a taller del curs 1998-99.03 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 214Material didàctic Ciències del medi naturalMatemàtiquesGeografiaAstronomiaGeografiaCiències del medi socialAltresMaterial escolar Ciències del medi naturalMatemàtiquesAstronomiaAltresMobiliari escolar DiversosEina d’ús escolar Àrea de coneixement de matemàtiquesÀrea de coneixement genèricaProducció d’infants Ciències del medi naturalMatemàtiquesManualitatsProjecteJoc Diversos215que s’esdevingué i poder-ne cop-sar les evolucions que ha anatexperimentant.Procés de realització dela recercaLa recerca que aquí presentems’ha estructurat, en coherènciaamb el que s’ha dit, a partir delsegüent procés d’acció:La primera fase ha consistit enlocalitzar a la comarca les escolesdipositàries de patrimoni educa-tiu i que han mostrat més volun-tat de posar-lo en valor. Entre lesdiferents possibilitats s’ha selec-cionat el CEIP El Roure Gros tantper la seva trajectòria singularcom per ser mostra representa-tiva d’aquelles escoles que hancombinat innovació i tradició.Amb la col·laboració dels mes-tres, l’equip de treball va anarlocalitzant, definint i diferenciantels objectes per inventariar, iden-tificant-los amb un nom i classi-ficant-los tipològicament.Ateses les particularitats de lanostra recerca, la fitxa model del’IPEC de béns mobles es va adap-tar en dues fitxes per tal de regis-trar de manera diferenciada i mésprecisa béns mobles i béns docu-mentals. Per altra banda, es vanafegir camps específics per a laidentificació del patrimoni ambl’objectiu de facilitar una posteriormuseïtzació dels elements. Totafitxa està complementada ambuna fotografia que permet unaccés al detall i a escala del bépatrimonial. Cal assenyalar quetotes les fotografies o escanejatss’han realitzat en format digital afi de facilitar-ne una posterior difu-sió.Una vegada finalitzat l’inven-tari i la documentació dels béns,s’ha optat per fer un retorn a l’es-cola, tot donant a conèixer tantla importació de la conservació dela memòria educativa com les for-mes utilitzades per a fer-ho.Elements que s’han estudiaten la recercaConcretament, la tipificaciódels materials inventariats enaquest centre ha donat lloc alssegüents camps:Béns mobles:Material didàctic (vint/seixan-ta fitxes)Material científic (cinc/seixan-ta fitxes)Material escolar (nou/seixantafitxes)Mobiliari escolar (quatre/ sei-xanta fitxes)Eina d’ús escolar (quatre/sei-xanta fitxes)Producció d’infants (catorze/seixanta fitxes)Joc (quatre/seixanta fitxes)Els béns mobles es reparteixenen les següents àrees temàtiques:(vegeu esquema 1)Béns documentals:Administració educativa (tren-ta/cent dues fitxes)Esquema 103 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 215Esquema 2216Centres educatius (vint-i-quatre/cent dues fitxes)Comunitat educativa (vint-i-tres/cent dues fitxes)ALEXANDRE-BIDON, D., COM-PÈRE, M.M., GAULUPEAU, Y., VER-GER, J., BODÉ, G., FERTÉ, P., MAR-CHAND, P. Le Patrimoine de l’éducationnationale. Charenton-le-Pont: FlohicÉd, 1999.COLLELLDEMONT, E., TOR-RENTS, J. “Activar el patrimoni edu-catiu: de la memòria a la identitatpedagògica”, a Educació I història. Revis-ta d’història de l’educació, 2007. N. 9-10,pàg. 368-381.ESCOLANO, A. (ed.). La culturamaterial de la escuela. En el centenario dela Junta para la Ampliación de Estudios1907-2007. Berlanga de Duero: CEIN-CE, 2007.ESCOLANO, A. “Memoria de laeducación y cultura de la escuela”, aESCOLANO, A., HERNÁNDEZ, J.M.(coord.). La memoria y el deseo. Culturade la escuela y educación deseada. Valen-cia: Tirant lo Blanc, 2002, pàg. 19-42.INIESTA, M. “Àgores Glocals.Museus per a la mediació: història,identitats i perplexitats.”, Revista Cata-lana de Museologia. Mnemòsine, 2006. N.3, pàg. 35-50.LAWN, M., GROSVENOR, I.“‘When in doubt, preserve’: exploringthe traces of the teaching and mate-rial culture in English schools”, a His-tory of Education, 2001. V. 30. N. 2, pàg.117-127.LOURO FELGUEIRAS, M. “Mate-rialidade da cultura escolar. A Impor-tancia da museologia na conservaçãoda herança educativa”, a Pro-Posições,2005. V. 16. N. 1, pàg. 87-102.MOGARRO, M.J. “Arquitos e Edu-cação: a Construção da Memoria Edu-cativa”, a Sísifo, Revista de Ciencias daEducação, 2006. N. 1, pàg. 71-84.YANES, C. “Pedagogical Museumsand the Safeguarding of an Intangi-ble Educational Heritage. DidacticPractices and Posibilities”, a Journal ofResearch in Teacher Education, 2007. V.14. N. 4, pàg. 67-80.ZIGLIO, C. “Come nasce unaFacoltà di Scienze dell’Educazione inMozambico”, a Studium Educationis,1999. N. 1, pàg. 168-171.BIBLIOGRAFIAABREU, M.J. “Apontamentos parauma metodologia em cultura materialescolar”, a Pro-Posições, 2005. V. 16. N.1, pàg. 145-164.AGUIRRE, A. (ed.). Etnografia. Me-todologia cualitativa en la investigaciónsociocultural. Barcelona: Editorial Boi-xareu Universitaria-Marcombo, 1995.Administració Traspàs competències a la GeneralitateducativaMapa escolarServeisServeis educació especialServeis inspeccióNormatives sanitàriesCentre educatiu Creaió unitats escolarsClausura escola privadaAdscripció centreProjecte educatiu: escola catalanaProjecte educatiu: pla de treballMaterials i infraestructures escolarsMaterials i infraestructures escolars: espaiMaterials i infraestructures escolars: tempsEconomia escolaComunitat educativa Organs directius: nomenament direccióOrgans directius: consell de direccióOrgans directius: consell escolarOrgans directius: claustreMestres: composicióMestres: drets laboralsPares: assambleaCensMatrículaAlumnes: cartilles escolaritat i certificatsDocuments didàctics Projecte d’innovacióProjectes centre d’interèsNormatives llibres de textExàmensAvaluacionsDocuments didàctics (vint-i-cinc/cent dues fitxes)Els béns documentals es con-creten en les següents àrees temà-tiques: (vegeu esquema 2)03 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 216

Inventari i documentació del patrimoni educatiu de les escoles de la comarca d'Osona. El CEIP El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer

Revistes Catalanes amb Accés Obert

212
Patrimoni Etnològic de Catalu-
nya), i, finalment, l’avaluació de
les possibilitats de selecció i/o
d’indexació de fragments de les
entrevistes que ofereix la base de
dades.
El programa ens ha permès, en
primer lloc, conservar en millors
condicions la informació contin-
guda en les entrevistes: ara dis-
posem d’un suport sonor digital,
que, a més a més és més apte per
a la difusió actual dels seus con-
tinguts; en segon lloc, documen-
tar de manera acurada les dades
de caire temàtic, geogràfic, bio-
gràfic, etc. d’una part del fons
sonor no editat del Museu, i, pel
que fa al tercer objectiu, que farà
possible la difusió pública entre
els usuaris i els visitants del
Museu d’una part del fons oral
inèdit del Museu, el programa
permetrà seleccionar i vincular
fragments orals als continguts
museogràfics que incorporarà
l’espai multimèdia vinculat a l’ex-
posició “L’Ebre, camí d’aigua”.
Així, les pròpies veus d’alguns
dels homes i les dones ebrencs
entrevistats esdevindran, junta-
ment amb el propi riu, protago-
nistes destacades per a explicar
com un riu tan important com
l’Ebre ha caracteritzat el paisatge
del sud de Catalunya i ha donat
singularitat històrica al seu terri-
tori i la seva població.
Recentment, diferents estudis
s’han orientat a recuperar la
memòria educativa del nostre
entorn i han creat una conscièn-
cia cada cop més creixent sobre
la importància de saber quines
eren i són les històries quotidia-
nes a les aules escolars i com s’ha
anat conformant la cultura esco-
lar. Una cultura que, recordem,
neix fruit de la imbricació de sis-
temes legislatius que oficialitzen
una determinada concepció de les
formes de vida i la comprensió
particular que ofereix cada entorn
i cada centre. No en va, resseguir
les traces dels objectes, els docu-
ments i les veus ens dóna eines,
doncs, per a conèixer com s’es-
devenia aquest procés tan estès –
l’escolarització és probablement
un dels fenòmens més generalit-
zats– i, alhora, tan particular –per
a cada zona, per a cada persona,
l’escolarització ha esdevingut un
fet propi.
Justament, intentar compren-
dre l’evolució de l’educació en el
nostre entorn és l’objectiu del
grup de treball del Museu Uni-
versitari Virtual de Pedagogia
(MUVIP). Un projecte museístic
que va emergir a l’entorn del pa-
trimoni educatiu fruit de les
recerques elaborades en el si del
Grup de Recerca Educativa de la
Universitat de Vic (GREUV) de la
Facultat d’Educació de la Uni-
versitat de Vic. Entre aquestes
recerques s’ubiquen els treballs
de documentació i inventari del
patrimoni educatiu de les escoles
de la comarca d’Osona, projecte
que emmarca la recerca que aquí
presentem, finançat pel programa
IPEC 2006-2007.
Què és, però, el patrimoni
educatiu? I com entenem
que ha de ser la recerca al
seu entorn?
Podem considerar que el patri-
moni educatiu i pedagògic és, en
essència, un patrimoni etnològic
que es constitueix des de la
reconstrucció etnogràfica dels
[…] “registres de la cultura empi-
ricopràctica que han construït els
docents en l’exercici de la seva
professió” (ESCOLANO, 2002:
31). Més concretament, el patri-
moni educatiu ens remet a les
dinàmiques culturals de les
comunitats a través de la concre-
Inventari i documentació del
patrimoni educatiu de les escoles
de la comarca d’Osona. El CEIP
El Roure Gros de Santa Eulàlia de
Riuprimer
Eulàlia Collelldemont i Jacint Torrents
Grup de Recerca Educativa – Universitat de Vic
03 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 212
213
ció de la cultura educativa i peda-
gògica (ZIGLIO, 1999). La inclu-
sió de petites mostres d’allò esde-
vingut en l’educació presents en
molts museus etnogràfics de
memòria local o regional són
indicatius d’aquesta proximitat
entre les històries de les societats,
les històries culturals i la història
educativa.
El registre dels objectes i del
patrimoni immaterial tenen el
poder, doncs, de simbolitzar i
exposar les dinàmiques culturals
i socials d’aquest entorn que
ocupa una part important de la
vida en la infància. En aquest
sentit, “tots els objectes constru-
ïts per la mà de l’home o utilit-
zats per ell, els seus vestits, els
seus utensilis, els seus instru-
ments de treball i distracció, les
seves obres d’art o d’artesania, les
seves cançons, les seves veus, els
seus signes i símbols que aprecia,
la manera d’ordenar l’espai i
transformar el paisatge, la forma
de les seves cases i els seus jar-
dins, els plànols de les seves ciu-
tats, etc. Tot això proporciona a
les ciències socials uns docu-
ments fonamentals” (AGUIRRE,
1995:165). D’aquesta afirmació
s’extreu que podem veure de
quina manera els objectes, els
documents i les veus són conce-
buts com a textos culturals que
es posen a disposició de la socie-
tat per ser llegits i difosos.
Tanmateix, la difusió d’aquest
patrimoni només és possible quan
els béns estan degudament docu-
mentats atès que per “‘recordar
productivament’ no n’hi ha prou
amb la preservació material dels
béns culturals. La funció de con-
servació dels museus ha d’apli-
car-se també –i sobretot– als
coneixements que ha anat gene-
rant l’existència del vestigi: el
coneixement que es va manifes-
tar en el seu engendrament com
a ob-jecte cultural (material o
immaterial); el coneixement i sig-
nificats associats als diferents usos
funcionals als quals pugui haver
estat subjecte durant la seva vida
‘útil’; el coneixement que el va
identificar com a ‘vestigi’, i els
coneixements i significats que pot
haver anat generant la seva exis-
tència camaleònica i polisèmica
com a peça patrimonial (testi-
moni, objecte de representació,
icona mediàtica, ruïna…)” (INI-
ESTA, 2006:48).
Posar en el centre de l’atenció
la cultura educativa implica, per
tant, donar rellevància a la
mirada etnogràfica sobre els ele-
ments que constitueixen el con-
junt obert del patrimoni educa-
tiu. Qualsevol element, sigui un
objecte material, un bé immoble,
un document o un bé immate-
rial, és interpel·lat des de la com-
prensió que ens pot oferir sobre
el context de la cultura que l’ha
generat i sobre els processos de
producció i d’ús que van deter-
minar certes construccions peda-
gògiques, didàctiques o educati-
ves. L’element esdevé, així, text
de referència i concretament, en
la nostra àrea, esdevé un text de
caràcter tècnic ja que una de les
principals característiques és la
corresponent a ser resultat dels
treballs d’acció i reflexió de les
pràctiques educatives (HERNÁN-
DEZ, 2003).
Aquesta concepció significa,
així mateix, que els enclavaments
reals del patrimoni educatiu són
els coneixements que exposen els
objectes, procés que implica dife-
rents fases d’aproximació al bé,
Vista en perspectiva del projector japonès Goto utilitzat en el planetari de l’escola.
03 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 213
214
entre les quals destaquen les
següents:
a) L’accés als béns i a la seva pos-
sibilitat de manifestar-se
b) Els treballs d’estudi, investiga-
ció i documentació sobre els béns
c) La inclusió dels béns en se-
qüències narratives patrimonials
Al cap i a la fi, per poder pro-
duir, reconstruir o, també, repre-
sentar el conjunt del patrimoni
educatiu és necessari accedir als
elements concrets que el consti-
tueixen i seleccionar-los (COLLELL-
DEMONT i TORRENTS, 2007).
Objectes que deriven del món
real, del món sintètic o del món
utòpic conformen, a partir dels
seus entrecreuaments, la compo-
sició del lloc de la memòria. Una
cartera, amb una agenda escolar
en què s’observa l’emblema de
l’escola, ens pot traslladar a una
realitat viscuda per un nen o una
nena. Però perquè el trasllat es
produeixi és necessari deixar par-
lar els elements, tot mantenint
un equilibri entre les claus d’in-
terpretació pedagògica ja esta-
blertes i el fet de deixar-se dir
novament pels béns patrimonials.
La forma de la cartera amb la seva
corresponent agenda, doncs, ens
invita a pensar en la difusió de
l’escolarització, l’escàs ressò real
en el nostre entorn de l’higie-
nisme escolar que repudiava l’ús
de carteres pesants i la implanta-
ció de les tècniques racionalistes
d’ordenació de l’espai i el temps
escolar. També ens fa pensar,
però, en la memòria d’aquell
infant que va anotar les seves
inquietuds, els seus somnis, o que
va utilitzar una i tantes vegades
la carteres com a pal de porteria
en els seus jocs de pilota.
Concretant el procés d’estudi,
s’inicia amb el registre sistemàtic
dels béns per estudiar i es proce-
deix al seu inventari i documen-
tació, integrant en el procés la
digitalització del bé a fi de per-
metre-hi un nou accés amb
detall. És un recorregut que
comença amb la troballa de l’ob-
jecte o la paraula, segueix amb el
dubte que aquest objecte o
paraula desperta i prossegueix
amb la recreació d’un marc de
record que ens indueix a relatar
una història d’afirmació o con-
trast del saber històric (ABREU,
2005).Enaquest sentit, els treballs
de recerca del patrimoni educa-
tiu es proposen una activitat de
“provocador-expectant”. Treure
de sota les escales, de les golfes o
d’altres llocs amagats els docu-
ments i els objectes del passat de
l’escola i identificar-los a fi de
crear se-qüències patrimonials és,
doncs, un dels reptes que tot
investigador o investigadora en
aquesta àrea es planteja (MO-
GARRO, 2006:73).
Una vegada identificats els ele-
ments, segueixen les activitats
pròpiament classificades com a
documentació i interpretació dels
béns, que són aquelles que dona-
ran lloc a la construcció del conei-
xement derivat. Però el fet de
saber de la importància donada
als coneixements desenvolupats
a partir de les comparatives entre
els elements del patrimoni edu-
catiu requereix, insistim, conce-
bre els béns patrimonials com el
llegat de la memòria educativa
esdevinguda. Pupitres, carteres,
jocs, quaderns, làmines, diaris de
mestres, relats narrats o il·lustrats,
documents institucionals, cam-
panes, maquetes o, fins i tot, edi-
ficis s’han de pensar com els
utensilis que van crear una deter-
minada cultura escolar. Uns uten-
silis que si són importants de pre-
servar és justament per la seva
capacitat de traslladar-nos a unes
realitzacions i projeccions que
van tenir lloc en funció d’una cul-
tura educativa concreta.
Conservar la memòria tècnica
dels béns patrimonials és, doncs,
fonamental per comprendre allò
Mostra de les mones de Pasqua fetes pels nens com a taller del curs 1998-99.
03 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 214
Material didàctic Ciències del medi natural
Matemàtiques
Geografia
Astronomia
Geografia
Ciències del medi social
Altres
Material escolar Ciències del medi natural
Matemàtiques
Astronomia
Altres
Mobiliari escolar Diversos
Eina d’ús escolar Àrea de coneixement de matemàtiques
Àrea de coneixement genèrica
Producció d’infants Ciències del medi natural
Matemàtiques
Manualitats
Projecte
Joc Diversos
215
que s’esdevingué i poder-ne cop-
sar les evolucions que ha anat
experimentant.
Procés de realització de
la recerca
La recerca que aquí presentem
s’ha estructurat, en coherència
amb el que s’ha dit, a partir del
següent procés d’acció:
La primera fase ha consistit en
localitzar a la comarca les escoles
dipositàries de patrimoni educa-
tiu i que han mostrat més volun-
tat de posar-lo en valor. Entre les
diferents possibilitats s’ha selec-
cionat el CEIP El Roure Gros tant
per la seva trajectòria singular
com per ser mostra representa-
tiva d’aquelles escoles que han
combinat innovació i tradició.
Amb la col·laboració dels mes-
tres, l’equip de treball va anar
localitzant, definint i diferenciant
els objectes per inventariar, iden-
tificant-los amb un nom i classi-
ficant-los tipològicament.
Ateses les particularitats de la
nostra recerca, la fitxa model de
l’IPEC de béns mobles es va adap-
tar en dues fitxes per tal de regis-
trar de manera diferenciada i més
precisa béns mobles i béns docu-
mentals. Per altra banda, es van
afegir camps específics per a la
identificació del patrimoni amb
l’objectiu de facilitar una posterior
museïtzació dels elements. Tota
fitxa està complementada amb
una fotografia que permet un
accés al detall i a escala del bé
patrimonial. Cal assenyalar que
totes les fotografies o escanejats
s’han realitzat en format digital a
fi de facilitar-ne una posterior difu-
sió.
Una vegada finalitzat l’inven-
tari i la documentació dels béns,
s’ha optat per fer un retorn a l’es-
cola, tot donant a conèixer tant
la importació de la conservació de
la memòria educativa com les for-
mes utilitzades per a fer-ho.
Elements que s’han estudiat
en la recerca
Concretament, la tipificació
dels materials inventariats en
aquest centre ha donat lloc als
següents camps:
Béns mobles:
Material didàctic (vint/seixan-
ta fitxes)
Material científic (cinc/seixan-
ta fitxes)
Material escolar (nou/seixanta
fitxes)
Mobiliari escolar (quatre/ sei-
xanta fitxes)
Eina d’ús escolar (quatre/sei-
xanta fitxes)
Producció d’infants (catorze/
seixanta fitxes)
Joc (quatre/seixanta fitxes)
Els béns mobles es reparteixen
en les següents àrees temàtiques:
(vegeu esquema 1)
Béns documentals:
Administració educativa (tren-
ta/cent dues fitxes)
Esquema 1
03 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 215
Esquema 2
216
Centres educatius (vint-i-qua
tre/cent dues fitxes)
Comunitat educativa (vint-i-
tres/cent dues fitxes)
ALEXANDRE-BIDON, D., COM-
PÈRE, M.M., GAULUPEAU, Y., VER-
GER, J., BODÉ, G., FERTÉ, P., MAR-
CHAND, P. Le Patrimoine de l’éducation
nationale. Charenton-le-Pont: Flohic
Éd, 1999.
COLLELLDEMONT, E., TOR-
RENTS, J. “Activar el patrimoni edu-
catiu: de la memòria a la identitat
pedagògica”, a Educació I història. Revis-
ta d’història de l’educació, 2007. N. 9-10,
pàg. 368-381.
ESCOLANO, A. (ed.). La cultura
material de la escuela. En el centenario de
la Junta para la Ampliación de Estudios
1907-2007. Berlanga de Duero: CEIN-
CE, 2007.
ESCOLANO, A. “Memoria de la
educación y cultura de la escuela”, a
ESCOLANO, A., HERNÁNDEZ, J.M.
(coord.). La memoria y el deseo. Cultura
de la escuela y educación deseada. Valen-
cia: Tirant lo Blanc, 2002, pàg. 19-42.
INIESTA, M. “Àgores Glocals.
Museus per a la mediació: història,
identitats i perplexitats.”, Revista Cata-
lana de Museologia. Mnemòsine, 2006. N.
3, pàg. 35-50.
LAWN, M., GROSVENOR, I.
“‘When in doubt, preserve’: exploring
the traces of the teaching and mate-
rial culture in English schools”, a His-
tory of Education, 2001. V. 30. N. 2, pàg.
117-127.
LOURO FELGUEIRAS, M. “Mate-
rialidade da cultura escolar. A Impor-
tancia da museologia na conservação
da herança educativa”, a Pro-Posições,
2005. V. 16. N. 1, pàg. 87-102.
MOGARRO, M.J. “Arquitos e Edu-
cação: a Construção da Memoria Edu-
cativa”, a Sísifo, Revista de Ciencias da
Educação, 2006. N. 1, pàg. 71-84.
YANES, C. “Pedagogical Museums
and the Safeguarding of an Intangi-
ble Educational Heritage. Didactic
Practices and Posibilities”, a Journal of
Research in Teacher Education, 2007. V.
14. N. 4, pàg. 67-80.
ZIGLIO, C. “Come nasce una
Facoltà di Scienze dell’Educazione in
Mozambico”, a Studium Educationis,
1999. N. 1, pàg. 168-171.
BIBLIOGRAFIA
ABREU, M.J. “Apontamentos para
uma metodologia em cultura material
escolar”, a Pro-Posições, 2005. V. 16. N.
1, pàg. 145-164.
AGUIRRE, A. (ed.). Etnografia. Me-
todologia cualitativa en la investigación
sociocultural. Barcelona: Editorial Boi-
xareu Universitaria-Marcombo, 1995.
Administració Traspàs competències a la Generalitat
educativa
Mapa escolar
Serveis
Serveis educació especial
Serveis inspecció
Normatives sanitàries
Centre educatiu Creaió unitats escolars
Clausura escola privada
Adscripció centre
Projecte educatiu: escola catalana
Projecte educatiu: pla de treball
Materials i infraestructures escolars
Materials i infraestructures escolars: espai
Materials i infraestructures escolars: temps
Economia escola
Comunitat educativa Organs directius: nomenament direcció
Organs directius: consell de direcció
Organs directius: consell escolar
Organs directius: claustre
Mestres: composició
Mestres: drets laborals
Pares: assamblea
Cens
Matrícula
Alumnes: cartilles escolaritat i certificats
Documents didàctics Projecte d’innovació
Projectes centre d’interès
Normatives llibres de text
Exàmens
Avaluacions
Documents didàctics (vint-i-
cinc/cent dues fitxes)
Els béns documentals es con-
creten en les següents àrees temà-
tiques: (vegeu esquema 2)
03 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 216


http://dspace.uvic.cat/xmlui/bitstream/handle/10854/3821/artconlli_a2010_collelldemont_eulalia_inventari.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Inventari i documentació del patrimoni educatiu de les escoles de la comarca d'Osona. El CEIP El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

RIUVic

Revistes Catalanes amb Accés Obert