Pla, Gil

Ramírez, Eduard (Ramírez Banzo)

RIUVic

ENCOMI DENÚRIA FRANCH  I BATLLEAmb motiu de la seva lliçó de jubilació:LA COMPLEXITAT DEL MOVIMENT Vic, 3 de desembre de 2014Curs 2014-2015FACULTAT D’EDUCACIÓTRADUCCIÓ I CIÈNCIESHUMANESENCOMI DENÚRIA FRANCH  I BATLLEProfessora del Departament de Ciències  de l’Activitat FísicaFotografia: Mireia ComasEncomi de Núria Franch i Batlle  |  5Davant la paradoxa d’algú jove que escriu sobre la jubi-lació d’una col·lega de departament, ens vénen al cap imatges i paraules en relació al “teler” i al “teixir” que vam escoltar aquell dia fa més de 10 anys en què la Núria Franch defensava amb passió el treball de recerca per a l’obtenció del diplo-ma de suficiència investigadora. I és que de tot allò que la Núria ha anat teixint durant el seu pas per la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, com la sèrie de fils en la roba teixida que van de llarg a llarg de la peça de tot l’entramat, no ens quedem amb la preciosa peça de roba acabada que representa la seva trajectòria a la Universitat, sinó amb la persona que ho ha ordit i tramat amb el moviment fi i delicat de qui li apassiona allò que fa. L’herència d’aquest teixit que aquí volem mostrar i que són els més de 20 anys de treball a la Facultat romandrà ben viu tant al Departament com a la Facultat. No es convertirà en peça de museu, sinó en energia de propulsió. Amb aquesta joventut i jugant,1 doncs, a glossar la figura de la Núria Franch i el seu pas per la UVic, direm que la seva presèn-cia ha guiat les àrees de la Psicomotricitat i del Desenvolupament Psicomotor des de la seva incorporació a la Universitat el 1993. Aleshores ho va fer per responsabilitzar-se de l’assignatura de Desenvolupament Psicomotor de la Diplomatura Magisteri en l’es-pecialitat d’Educació Infantil, i més endavant consolidà el lideratge dirigint el Postgrau Educació i Expressió Psicomotrius que es va ofe-1. La Núria Franch, en referencia als infants i a la psicomotricitat, acostuma a dir que els infants jugant, jugant... fan les coses importants. I que és d’aquesta manera que els hem d’acompanyar a fer-se grans.6  |  UVic. Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes. Curs 2014-2015rir des del 1995. Des d’aquests primers lligams, no ha deixat d’estar vinculada a la formació bàsica en els àmbits de la Psicomotricitat i el Desenvolupament Psicomotor, ni a la formació de tercer cicle diri-gint altres postgraus o màsters en diverses universitats i exercint-hi de professora habitual, tutora o conferenciant.Aquest lligam no s’ha desfet en cap moment i sempre mante-nint allò que moltes vegades recorda als que l’envoltem: que ella és mestra. Un fet que l’ha marcada, ja que com observarem al llarg de l’encomi, aquesta faceta l’ha duta a mantenir el vincle amb la infància i l’escola malgrat la seva incorporació a la Universitat. Deixeu-nos referir específicament a la trajectòria de la Núria com l’infant que puja l’espatllera i decideix saltar amb l’atreviment d’allò desconegut, jugarem i ens atrevirem, doncs, a glossar la figura de la Núria Franch mitjançant tres fets, tant reals com simbòlics. Fets que posen de manifest per què ens trobem, ara i aquí, per retre-li homenatge.Fet 1. Psicomotricitat a quatre mans. La formació de mestres. Un dels fets clau que emergeix com un iceberg de l’activitat acadè-mica de la Núria Franch ha estat la seva capacitat per integrar la for-mació universitària amb l’experiència escolar. Un aspecte que pren forma i nom amb el projecte de “Psicomotricitat a quatre mans” i que descriu una manera única d’entendre la formació de mestres, que va néixer el curs 1996-1997. Si com en el diàleg tònic s’estableix una rela-ció simbiòtica que empeny el desenvolupament del nadó, en el diàleg universitat-escola del projecte també s’ha empès el desenvolupament de la futura mestra i el seu interès per la psicomotricitat.Aquest projecte que va idear i iniciar ella mateixa implica que, set-manalment, part de l’assignatura de Desenvolupament Psicomotor es desenvolupa en la sala d’una escola, amb un grup d’infants i mes-tres fent sessions de psicomotricitat. Aquestes sessions no són una Encomi de Núria Franch i Batlle  |  7demostració d’un saber i saber fer en relació a la psicomotricitat, sinó que precisament són l’objecte d’anàlisi i debat per aprofundir en l’abordatge teòric i les nocions de caire pràctic que els continguts de l’assignatura promouen. Aquesta doble funció de professora/psicomotricista produeix un triple efecte: sobre la formació de les futures mestres que estudien un context d’intervenció en psicomotricitat real; sobre el mateix centre en què aprenen mitjançant el suport que la Universitat li aporta en aquesta relació; i finalment, el tercer efecte, i potser més bonic, és sobre els mateixos infants, amb la possibilitat de col-laborar en el seu desenvolupament per mitjà de l’expertesa que la Núria representava.Com dèiem, la Núria es considera una mestra i una mestra que juga amb els infants. Probablement és la força d’aquesta convicció que l’obliga a estar envoltada d’infants, a jugar amb ells i a exercir així aquesta vocació que ha permès que aquest projecte, que aviat farà 20 anys, segueixi tan viu com el primer dia malgrat les revisions, actualitzacions i adaptacions per efecte de la diversitat de centres, currículums, mestres d’escola i professors d’universitat que hi han participat. Els resultats d’aquest intens treball han estat múltiples, ha propi-ciat la publicació de molts articles i l’assistència constant a congres-sos tant nacionals com internacionals.Fet 2. De l’acte al pensament. L’estudi de la psicomotricitat. El segon dels fets que glossen el valor de la Núria en la seva tasca acadèmica ha estat el seu compromís universitari. Si, per una banda, amb el projecte “Psicomotricitat a quatre mans” no va deixar mai d’intervenir amb infants ni de formar mestres i assessorar escoles; mai no va oblidar tampoc la necessitat del rigor i el compromís cien-tífic de la tasca a la Universitat. Un rigor que va anar cultivant al llarg 8  |  UVic. Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes. Curs 2014-2015dels anys i que s’evidencia en l’article del 2003 titulat Apuntes para la reconceptualización del cuerpo humano y el movimiento2. Hom s’imagina la psicomotricitat com un espai de joc en què els infants es mouen, criden, salten, juguen, senten, es relacionen, s’emocionen, s’esveren, frueixen... Els que hem pogut compartir sessions a la sala amb la Núria l’hem vista jugar constantment, arrossegar-se de genolls per terra, amb infants a l’esquena, mainada lligant-la amb cordes o envoltant-la amb cèrcols. Ella és així. Però com es pot investigar aquesta incertesa i espontaneïtat? Hom també pot imaginar que l’actuació del psicomotricista davant d’aquesta incertesa és fruit de l’atzar o de la improvisació. Doncs bé, en Núria no ha estat així.Parafrasejant Henri Wallon, la Núria Franch va transitar de l’acte al pensament. Del joc sensoriomotor al pensament simbòlic, de la intervenció amb els infants al seu estudi de forma natural; com si fos un trànsit propi de la maduresa del psicomotricista. La Núria, doncs, va saber anar de la justa i precisa acció d’intervenció a la sala, al con-cepte abstracte que sustentava cada matís d’aquesta contextualitat. I l’article citat representa el zenit d’aquesta capacitat per com-prendre la magnitud del cos en el desenvolupament de l’infant i la magnitud de l’acció del cos de l’adult en el desenvolupament d’aquest mateix infant. Tota aquesta incertesa i espontaneïtat estava vestida i bastida d’un què i un per què. Una visió del cos complexa i integrada fonamentada en un per què biològic i psicològic, però també filosò-fic, sustentat en l’estudi de Plató, Descartes, Wittgenstein, Merleau-Ponty, Sartre o Laín Entralgo, per exemple. Una visió del cos que va resumir amb l’aforisme d’aquest últim filòsof: “no «mi cuerpo y yo» sinó «mi cuerpo: yo»”.2.  Franc, N. (2003). Apuntes para la reconceptualización del cuerpo y el mo-vimiento. A Revista Iberoamericana de Psicomotricidad y Técnicas Corporales, (11), 51-63.Encomi de Núria Franch i Batlle  |  9Fet 3. Producció científica. Divulgació de la psicomotricitat Un dels punts culminants de la carrera professional de la Núria és la lectura de la conferència de clausura plenària del 5è Congrés Europeu de Psicomotricitat celebrat a la Barcelona el maig de 2013. Com a membre del Comitè Científic d’aquest congrés puc confirmar aquí la claredat i la contundència amb què la resta de membres van tenir clara la proposta de conferenciant. Havia de ser la Núria qui clogués l’acte –van convenir des del primer moment tots els membres repre-sentants de les universitats del Comitè–, amb dos arguments sobre la taula: la trajectòria de la Núria en l’àmbit de la psicomotricitat i la garantia de qualitat que mostraríem a Europa.Unes de les passions de la Núria són la lectura i la poesia, activi-tats que cultiva els últims anys també amb els seus néts. Doncs bé, amb aquest motor la Núria va regalar als assistents al Congrés una conferència tan poc comuna com sublim titulada: «La Intervenció Psicomotriu: Poètica Corporal». Una conferència extremadament suggeridora que mitjançant la poesia del llenguatge i la poesia del llenguatge del cos va exposar la seva manera d’entendre i actuar en la intervenció psicomotriu. En l’abstract de la conferència la Núria explica que «la Intervenció Psicomotriu demana uns coneixements teòrics, el domini d’unes tèc-niques i la capacitat de transformar la nostra tasca en un fet creatiu i artístic que permet donar continuïtat a les diferents experiències psicomotrius i trenar el medi físic i humà en què es desenvolupen». Segueix explicant: «Partiré, doncs, d’aquesta capacitat per compar-tir algunes reflexions al voltant del tema, i per fer-ho em centraré en l’obra de Saint Exupéry, i especialment en el conte del Petit Príncep.» I acaba afirmant: «D’una banda estic convençuda que treballar amb infants és una aventura de gran responsabilitat i, com diu Saint-Exu-péry a la novel·la Pilot de Guerra, “l’aventura descansa sobre la riquesa dels lligams que estableix, dels problemes que planteja i de les crea-cions que provoca”».10  |  UVic. Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes. Curs 2014-2015En resum. Si ningú s’equivoca en considerar la Núria com un dels pares de la psicomotricitat a Catalunya i Espanya és perquè durant els anys setanta ja participava activament en formacions de psico-motricitat amb els precursors d’aquesta disciplina André Lapierre i Bernard Aucouturier. Uns anys en què la psicomotricitat encara es trobava en una fase ben embrionària. Tampoc és menys cert que, amb aquesta conferència, la Núria va esdevenir definitivament un dels re-ferents actuals. TancamentAquests tres fets han volgut mostrar la completesa de la trajectòria universitària de la professora Núria Franch. Una trajectòria que malgrat ser laboralment acadèmica, ha tingut en la infància i el movi-ment l’epicentre sobre el qual han girat els seus interessos.Núria, des de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, des de la teva facultat, el teu departament, les persones que t’han envoltat durant tot aquest recorregut et volem reconèixer tants anys de bon ofici i bona companyonia amb aquestes paraules i amb aquest acte. Gràcies per ordir, dia a dia, aquest teixit tan bonic. I, utilitzant un cert argot acadèmic, enhorabona per la teva nova posició.Gràcies, Núria.“I que d’altres continuïnEl que nosaltres continuem…”   RaimonGil PlaEduard RamírezDepartament de Ciències de l’Activitat FísicaEncomi de Núria Franch i Batlle  |  11Alguns fets biogràfics rellevants:1967. Curs de Psicomotricitat Le Bon Départ. Organitzat per l’As-sotiation pour l’étude et l’éducation de la psycho-motricité de l’enfant.1968. Professora d’E.G.B a l’Escola de Magisteri de l’Església de Bar-celona, actual Escola Blanquerna.1972. Curs de tècniques d’educació psicomotriu impartit pel profes-sor André Lapierre. ICE de la Universitat de Barcelona.1982. Postgrau en Pedagogia Terapèutica organitzat pel departa-ment d’Ensenyament de la Generalitat.Des de 1995. Professora al Màster en Mediació Terapèutica Corpo-ral, especialitat en Psicomotricitat. Universitat de Barcelona.1995. Directora del Postgrau en Educació i expressió Psicomotrius a l’etapa d’Educació Infantil a la Universitat de Vic.1997. Conferencia al II Encontro Internacional de Psicomotricida-de: Els precursors corporals de la comunicació. Porto Alegre, Brasil.1999. Llicenciatura en Psicopedagogia per la Universitat Oberta de Catalunya.1999. Conferència al 1r Congreso Estatal de Psicomotricidad: La Psicomotricidad en el marco educativo y preventivo. Barcelona.2000. Conferència al 3er Congreso Regional de Atención Temprana y Psicomotricidad: Los precursores corporales de la comunicación. Montevi-deo, Uruguai.2001. Codirectora del Màster de Pràctica Psicomotriu d’ajuda tera-pèutica organitzat per la Universitat de Vic i la Associació d’Expressió i Comunicació.2003. Diploma d’Estudis Avançats per la Universitat de Vic amb la tesina titulada: La participació del Psicomotricista en el joc de l’infant.Des de 2008. Professora del Postgrau en Desenvolupament Psico-motor de 0 a 8 anys. Universitat Autònoma de Bellaterra.2013. Conferència de clausura del 5th European Congress of Psy-chomotricity: La Intervenció Psicomotriu: Poètica corporal. Universitat Autònoma de Barcelona.www.uvic.catFACULTAT D’EDUCACIÓTRADUCCIÓ I CIÈNCIESHUMANES

Encomi de Núria Franch i Batlle: amb motiu de la seva lliçó de jubilació: La complexitat del moviment : Vic, 3 de desembre de 2014

http://dspace.uvic.cat/xmlui/bitstream/handle/10854/3742/encomi_a2014_franch_nuria_complexitat.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Encomi de Núria Franch i Batlle: amb motiu de la seva lliçó de jubilació: La complexitat del moviment : Vic, 3 de desembre de 2014

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

RIUVic