Casanovas i Prat, Josep

RIUVic

LA HISTÒRIA DE LA SEGONA REPÚBLICA A OSONACoincidint amb la commemoració l’any 2006 del 75è aniversari de la proclama-ció de la Segona República, el Patronat d’Estudis Osonencs ha publicat unnúmero monogràfic de la seva revista Ausa dedicat a aquest tema. Amb aquestainiciativa volíem promoure la recerca i el coneixement d’aquest període històric ala nostra comarca, una de les tasques que ens pertoca com a centre d’estudis queté, entre altres, l’objectiu de fomentar i donar a conèixer la investigació acadè-mica sobre la història d’Osona. Creiem que la commemoració de la Segona Repú-blica no podia quedar-se només amb la realització d’actes institucionals i de tipusmés simbòlic, promoguts per ajuntaments i organitzacions polítiques i socials,sinó que aquest era el moment més adequat per fer també una revisió històricad’aquell període a Osona. Amb aquesta intenció, des d’una institució culturalcom la nostra, hem reunit un seguit d’articles a Ausa, escrits per professoratuniversitari i estudiosos del període republicà a la comarca, per tal d’aprofundiren el coneixement del que va representar la Segona República a Osona.AUSA · XXII · 157 (2006) p. 305-309 © Patronat d’Estudis Osonencs©Carles Vergés306 | AUSA · XXII · 157 (2006) Presentació: La història de la Segona República a OsonaEn relació amb el tema de la Segona República, i com a activitat de divulgaciócultural, el Patronat d’Estudis Osonencs va programar uns mesos abans de l’anyde commemoració l’exposició «Lluís Companys i la seva època», que va estar alTemple Romà del 4 al 20 de novembre de 2005. Sense proposar-nos-ho, aquestaexposició marcava l’inici de tot un seguit d’actes realitzats a la comarca relacio-nats amb la memòria del règim republicà. Uns actes organitzats per diverses enti-tats i institucions, cadascuna pel seu cantó de forma individual, sense unacoordinació comuna entre les diferents iniciatives. És una llàstima que no hi hagihagut previsió conjunta en la programació, perquè segurament s’hauria poguttreure molt més profit de tots els esforços particulars que hi ha hagut per reme-morar la Segona República. Però tot i aquesta falta de previsió i de coordinació,uns mals sigui dit de passada molt propis de les programacions culturals, lacommemoració de la Segona República ha comptat amb un conjunt força amplid’activitats culturals i acadèmiques repartides per diverses poblacions osonen-ques, que converteixen la Segona República en un dels períodes de la històriacontemporània més tractats arran d’una efemèride de la nostra història recent.Serveixi aquesta reflexió com a toc d’atenció, per tal d’intentar millorar la coor-dinació en la programació d’altres commemoracions històriques que han de venir.Entre els actes realitzats amb motiu de la commemoració de la proclamació dela Segona República, recordem que la mateixa exposició sobre Lluís Companysque vam presentar al Temple Romà també va poder ser vista a Centelles unsmesos després d’haver-se vist a Vic. A Torelló es va programar una exposiciósobre «Les biblioteques populars en la pau i la guerra», que estava centrada en elsanys de la Segona República. A Roda de Ter, va ser l’exposició sobre «El Campde la Bota», que girava sobre els republicans afusellats en aquest indret de Barce-lona. Aquesta darrera exposició formava part d’un conjunt d’activitats realitzadesa la vila, com conferències, tallers de memòria històrica o la projecció d’unapel·lícula; el cicle d’activitats portava el nom de «Memòria amagada 1936-2006.Recuperació de la memòria històrica». A Manlleu, el 14 d’abril de 2006, l’Asso-ciació Cultural Pro Ateneu i l’entitat Tilbo de Torelló van organitzar una lecturade textos relacionats amb la República al passeig del Ter de Manlleu. A Vic, totsels grups polítics municipals excepte un van decidir commemorar la proclamacióde la República en un acte institucional realitzat a l’Ajuntament de la ciutat el dia21 de juny de 2006, que presidit pel president del Parlament de Catalunya, ErnestBenach, va consistir en una conferència sobre «La Segona República a Vic».Sense voluntat de ser completament exhaustius en aquesta relació d’actes, ensadonem, i ho volem destacar, que hi ha hagut una repercussió social d’un temahistòric que, tot i no ser multitudinària, tenia una gran significació pel que repre-senta la restitució de la memòria històrica, perquè no hem d’oblidar que durantmolts anys hi ha hagut a nivell públic una mena de pacte de silenci sobre el règimrepublicà. Tot i la importància social de la recuperació del passat històric, a nosal-tres ens semblava, però, que tot aquest desplegament d’exposicions i conferènciesquedaria incomplet i oblidat en el temps si no es feia una aportació en la recercade la història de la Segona República a la comarca d’Osona que anés una micamés enllà del poc que en sabem, ja que sobre molts aspectes fins ara només enconeixíem vaguetats i simplificacions.Presentació: La història de la Segona República a Osona AUSA · XXII · 157 (2006) | 307A través de recerques històriques que aportin coneixement sobre el períoderepublicà en terres osonenques, voldríem contribuir a trencar amb la imatgeexcessivament mitificada que hi ha sobre la Segona República, deixar els perju-dicis polítics i ideològics que tant de temps han planat sobre aquest tema, perpoder analitzar amb rigor històric aquest període tan interessant de la nostrahistòria. En efecte, durant molts anys ha existit, i encara avui dia existeix, unapolarització extrema sobre el que va representar l’etapa republicana al nostrepaís. En un dels extrems, hi ha aquells que volen fer oblidar la Segona Repú-blica, o la demonitzen perquè la consideren la causa directa de l’esclat l’any1936 de la cruenta guerra civil que vam viure a Espanya. Creiem que si bé éslògic que les causes del conflicte bèl·lic s’han de buscar en el període republicà,el que no pot fer-se és condemnar tot el règim pel paper que hi van tenir alguns,i més quan la Guerra Civil la va desencadenar una revolta militar. En un altreextrem, hi ha aquells que tenen una imatge excessivament idealitzada sobre laSegona República, fonamentada en el fet que és l’únic període de democràciapolítica que hi havia hagut abans de la dictadura franquista. En aquest cas,creiem que aquest fet no ha d’impedir poder tenir una visió crítica de tots aquellsaspectes susceptibles de controvèrsia, perquè com a règim polític breu i inesta-ble, que va impulsar grans canvis, no sempre ben acceptats per tothom, va haverd’afrontar greus problemàtiques enmig d’una situació de crisi econòmica i socialque en molts casos no va poder vèncer. En definitiva, per contribuir a superaraquests mites cal investigar què va representar la Segona República en llocs comOsona o d’altres, per tal de poder acabar amb les tergiversacions i conèixer larealitat sense perjudicis polítics i ideològics. Aquest monogràfic d’Ausa té com aobjectiu incidir en aquesta línia de foment del coneixement, perquè el silencideliberat comporta el manteniment de la ignorància sobre la història de laSegona República. Setanta-cinc anys després del seu inici, hauríem de començara superar les imatges excessivament deformades que tenim sobre aquest períodede la nostra història.La Segona República, iniciada el 14 d’abril de 1931, va quedar extingida de fetl’any 1939 amb el final de la guerra civil espanyola. És cert que es va mantenir ungovern republicà a l’exili, també de la Generalitat de Catalunya, però la victòriamilitar del bàndol revoltat i l’establiment d’un règim dictatorial van representar ala pràctica la fi de la Segona República. A grans trets, el període republicà es divi-deix en dues etapes principals: la de pau i la de guerra. La primera va de 1931 finsa 1936, quan una revolta militar va degenerar en una guerra civil, i la segona vades d’aquest any fins a la fi del conflicte bèl·lic, el 1939. L’existència d’unaguerra civil en marxa va condicionar en gran manera la situació política, social,econòmica o cultural del país, de tal manera que se’ns fa més fàcil d’analitzar lesdues etapes de manera diferenciada. Encara que hi va haver línies de continuïtatentre una etapa i l’altra, les ruptures i els canvis que van provocar la guerra i larevolució que es va produir a Catalunya en aquell període han fet decidir-nos percentrar la història de la Segona República a Osona només en l’etapa de pau, laque va de 1931 a 1936. A més de la complexitat que hauria representat analitzartot el règim republicà, un altre objectiu important movia la decisió de no tractarsobre l’etapa bèl·lica: era el de fixar la mirada en l’etapa de pau de la Segona308 | AUSA · XXII · 157 (2006) Presentació: La història de la Segona República a OsonaRepública perquè de les dues existents és la més desconeguda. Així com hi hanombrosos articles i llibres d’història sobre la Guerra Civil, la bibliografia sobrel’etapa republicana de pau és molt més reduïda i, en especial, és molt petitarespecte a la comarca d’Osona. Ens semblava que, amb motiu del 75è aniversaride la proclamació de la Segona República, ara tocava tractar amb més profunditatl’etapa de pau, la més descuidada de totes dues. Fet i fet, en cinc anys ja arribaremal 75è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, aleshores pot ser un bon momentper fer una revisió històrica sobre ella. Sigui per l’enorme commoció que vaprovocar, sigui pel que sigui, la Guerra Civil és el període de la nostra històriarecent sobre el qual més s’ha escrit, i que encara acapara un gran interès, de talforma que el seu precedent, l’etapa republicana de pau, ha quedat sovint margi-nada. ¿Com s’entén, si no, que els mitjans de comunicació de masses s’hagin fetmés ressò del 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil que del 75è de la procla-mació de la Segona República?Els articles que conformen aquest monogràfic d’Ausa estan escrits per especia-listes en les diferents temàtiques que s’hi aborden, en ells s’hi destaquen algunsaspectes que són innovadors, que intentarem presentar de forma sintetitzada.L’article de Santi Ponce Vivet, degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de laUniversitat de Vic, parteix d’una disciplina en la qual és especialista com és lahistòria econòmica, que té el mèrit de tractar des d’aquesta perspectiva un períodeconcret i relativament breu. L’article trenca també amb idees preconcebudes, jaque ens presenta una comarca d’Osona dinàmica, perquè experimenta un certcreixement i una modernització econòmica, fet que contrasta amb la depressióinternacional i la imatge de crisi econòmica que sempre s’ha volgut associar alrègim republicà. El professor de la Universitat Autònoma de Barcelona JoanSerrallonga i Urquidi tracta un dels temes en què s’ha especialitzat, com és lahistòria de les condicions de vida; resulta interessant l’intent de l’autor de rela-cionar com l’existència d’unes dures condicions de vida va condicionar també laresposta de la classe obrera cap al règim republicà i la reacció que van tenir lesclasses benestants. La degana de la Facultat de Ciències Humanes, Traducció iDocumentació de la Universitat de Vic, Carme Sanmartí Roset, tracta el tema delsufragi femení a partir de la premsa osonenca, un fet transcendental perquè durantla Segona República les dones de l’Estat espanyol van obtenir per primera vegadaen la història el dret de vot. Aborda així un aspecte relacionat amb les dones sobrequi el règim republicà va crear nombroses expectatives. El seu escrit el podemconsiderar també un dels primers sobre història del feminisme a Osona. Per laseva banda, Jaume Crosas Casadesús, professor de geografia i història d’institutde secundària, que ha portat a terme una intensa activitat de recerca, que continuauna vegada ja retirat de la docència, s’ha especialitzat en l’estudi de la conflictivi-tat durant el primer terç del segle XX a l’àrea del Collsacabra. En aquesta ocasió,ens presenta un article sobre la conflictivitat en aquest àmbit rural durant laSegona República i traça punts de comparació amb el que passava en àrees mésindustrials situades a la plana de Vic. Finalment, l’article col·lectiu signat pelsprofessors Josep Casanovas, Joan Soler i Antoni Tort, membres del Grup deRecerca Educativa de la Universitat de Vic, planteja com es va concretar a Osonala política educativa del govern republicà. L’impuls a l’ensenyament públic es vaconvertir en una de les principals insígnies de la política republicana durant aquellperíode, i l’anàlisi del cas osonenc demostra que en efecte la intervenció eneducació no es va quedar només en les paraules, no va ser una retòrica buidapròpia de propagandistes del règim, sinó que realment la Segona República varepresentar un gran salt endavant en favor de l’ensenyament públic. No voldríemdeixar d’esmentar que l’artista Carles Vergés ha pintat expressament un quadresobre el tema de la Segona República per tal d’il·lustrar aquest monogràficd’Ausa. Una obra que encapçala aquesta introducció i que representa una línia decontinuïtat en la voluntat d’obrir també les pàgines d’Ausa a artistes vinculatsamb la comerca d’Osona.Som conscients que els articles que presentem no esgoten la multitud de temà-tiques que es poden tractar sobre la història de la Segona República a la comarcad’Osona. Ens hauria agradat poder-hi incloure altres aspectes prou interessants,com són el gran l’avenç en la normalització pública de la llengua catalana que esva produir en aquells anys; l’esclat cultural propi d’aquella època; la modernitza-ció dels costums ciutadans; el paper de l’Església catòlica... El fet, però, quequedin encara molts aspectes a tractar no ha d’amagar que aquest monogràficd’Ausa sigui prou complet, abasta força dels temes més significatius respecte delperíode republicà i és, sens dubte, el principal recull d’investigacions històriquessobre la Segona República a Osona.Si, com explicàvem al principi d’aquest escrit introductori, el Patronat d’Estu-dis Osonencs va ser una de les primeres entitats en organitzar un acte relacionatamb l’aniversari de la proclamació de la Segona República, amb aquest monogrà-fic es conclouen a la pràctica les iniciatives que s’han portat a terme a Osonadurant aquests mesos, aportant des del Patronat d’Estudis Osonencs unes investi-gacions que ens permetran conèixer molt més bé la història de la Segona Repú-blica a Osona.JOSEP CASANOVAS I PRATPresentació: La història de la Segona República a Osona AUSA · XXII · 157 (2006) | 309

La història de la Segona República a Osona

http://dspace.uvic.cat/xmlui/bitstream/handle/10854/3514/artconlli_a2006_casanovas_josep_historia_segona_republica.pdf?sequence=1&isAllowed=y

La història de la Segona República a Osona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

RIUVic