Més enllà de les controvèrsies sobre l’obra de Jean-Jacques Rousseau, el
cert és que la seva obra i la mitologia que al seu entorn s’ha construït formen
part del que podríem anomenar el patrimoni conceptual de la pedagogia.1
Escrits i idees, matèria i pensament, però també proposta i resposta, formarien,
per tant, l’elenc dels elements a l’entorn de la seva figura als quals s’ha
atorgat valor. Tres elements que, en si mateixos, representen una aportació a la
pedagogia, tant per allò que s’esdevingué com per les reaccions que provocà.
De tal manera que bé podem afirmar que aquest autor esdevé com un dels
fonaments de la memòria pedagògica. En aquest sentit, no és estrany que, en
ocasió del tricentenari del seu naixement, hagin estat diverses les iniciatives per a la difusió de la seva biografia, del seu pensament i, també, del deixant
que les seves propostes han tingut
