La música ha estat utilitzada des de temps immemorial per influir en els
estats emocionals de les persones en tot tipus d’àmbits i situacions i amb
objectius molt diversos. Recentment, però, ha començat a despertar l’interés
de la ciència. En aquesta revisió bibliogràfica, s’ha realitzat una recerca
de les investigacions que en els últims temps han estudiat la relació entre
les característiques estructurals dels estímuls musicals ‒tempo, mode, ritme,
consonància, intensitat, etc.‒ i el seu efecte sobre l’organisme enj l’àmbit
psicofisiològic ‒freqüència cardíaca, freqüència respiratòria, activitat electrodèrmica,
piloerecció, arousal i valència subjectiva‒, amb l’objectiu de
reflexionar envers les possibilitats que l’aplicació d’aquestes troballes podria
tindre sobre el tractament dels trastorns emocionals. Els resultats, tot i presentar
algunes limitacions de tipus metodològic, obrin una rama d’investigació
prometedora, conformant una justificació teòrica per a l’ús de la música
com a eina terapèutica, sota una base científica.Music has always been used as a tool ofinfluence towards people’s emotions
in all kinds of situations for many years, with a wide range of objectives.
However, it has started to awake the interest of the science field. In this paper,
a research has been carried out regarding the latest investigations about
the relationship between the structural characteristics of musical stimuli
‒tempo, mode, rythm, consonance, intensity, etc.‒ and its effects on a living
organism at a psychophysiological level ‒heart rate, respiration rate,
electrodermal activity, piloerection, arousal and affectivevalence‒ in order
totake into consideration how the possible results could have an impact
on emotional disorders. The results, despite presenting some limitations
regarding the methodological type, trigger a branch of promising investigation,
making up a theoretical justification for the use of the music as a
therapy, under a scientific base
