Maria Dolors Orriols (1914-2008) forma part de la primera generació de novel·listes de la postguerra, al costat de Maria Aurèlia Capmany, Teresa Pàmies o Cèlia Suñol, que sovint van donar a conèixer les seves obres tardanament. En tots els casos, les circumstàncies vitals van influir poderosament en les seves creacions i, com ha estat assenyalat, van conrear una narrativa de base autobiogràfica. La reelaboració de l'escriptura pròpia és a l'origen d'algunes autotraduccions d'Orriols, mentre que en altres s'intueix un desig de traspassar fronteres a la recerca de nous lectors. Del francès al català va traduir textos inquietants i subversors de Franz Kafka (a la revista Aplec, que ella va editar), o de Georges Bernanos, a part de fragments del Kalevala. Gairebé totes les seves traduccions i autotraduccions romanen inèdite
