Els estudis de meta-anàlisi es consideren actualment com les millors eines
per sintetitzar les proves científiques respecte a què tractaments, intervencions
o programes de prevenció s’haurien d’aplicar per a un determinat
problema psicològic. No obstant això, els estudis de meta-anàlisi també estan
sotmesos a limitacions, com ara el biaix de publicació. Així doncs, els psicòlegs
han de saber com poden fer-ne valoracions crítiques.
L’objectiu d’aquest article és presentar els mètodes de detecció del biaix
de publicació més utilitzats, així com alguna guia orientativa sobre com ferne
una lectura crítica. Els procediments més utilitzats per a la valoració del
biaix de publicació són els gràfics funnel plots, el mètode de Trim-and-fill,
que permet estimar la repercussió del biaix, i els mètodes de regressió sobre
els funnel plots com la prova d’Egger.Però, amb freqüència la concordança
entre ells és baixa. Per això, es recomana aplicar més d’un procediment per a
la seva detecció i avaluació
