En la nostra societat, cada vegada més envellida, l’augment de la població
dependent està implicant canvis. Primer amb la visibilitat de la problemàtica,
després del reconeixement de la llei que l’empara (Llei 39/2006, de 14
de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en
situació de dependència); i segon, la feminització del paper de persona cuidadora,
amb les conseqüències que d’això es deriva. Però com viuen el seu
rol cuidador dels homes que l’exerceixen? Poden descobrir elements positius
d’aquesta tasca? És possible que els homes puguen assumir la cura com un
valor propi
