En este artículo presentamos los resultados de una excavación realizada en la vía Augusta cerca de la población de la Salzadella (Castellón), situada entre las mansiones de Intibili e Ildum. Aunque la calzada había sido destruida parcialmente por la excavación de una acequia, se pudo descubrir un tramo de su mitad este. Palabras clave: Calzadas romanas, vía Augusta, La Salzadella. This paper presents the results of an excavation in the Via Augusta near the town of la Salzadella (Castellón) located between the mansions of Intibili and Ildum. Although the road was partially destroyed in the excavation of a ditch, a section of its eastern half it was discovered

Arasa i Gil, Ferran

Pérez Milián, Ramiro

Arasa Gil, Ferran

DIALNET

Un sondeig a la via Augusta al terme municipal de la Salzadella: (el Baix Maestrat, Castelló)

En este artículo presentamos los resultados de una excavación realizada en la vía Augusta cerca de la población de la Salzadella (Castellón), situada entre las mansiones de Intibili e Ildum. Aunque la calzada había sido destruida parcialmente por la excavación de una acequia, se pudo descubrir un tramo de su mitad este.This paper presents the results of an excavation in the Via Augusta near the town of la Salzadella (Castellón) located between the mansions of Intibili and Ildum. Although the road was partially destroyed in the excavation of a ditch, a section of its eastern half it was discovered

Repositori UJI

Un sondeig a la via Augusta al terme municipal de la Salzadella (el Baix Maestrat, Castelló)

Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura

Un sondeig a la via Augusta al terme municipal de la Salzadella (el Baix Maestrat, Castelló).

Repositori Institucional de la Universitat Jaume I

QUAD. PREH. ARQ. CAST. 34, 2016197Un sondeig a la via Augusta al terme municipal de la Salzadella (el Baix Maestrat, Castelló)R. Pérez Milián*F. Arasa i Gil**ResumenEn este artículo presentamos los resultados de una excavación realizada en la vía Augusta cerca de la población de la Salzadella (Castellón), situada entre las mansiones de Intibili e Ildum. Aunque la calzada había sido destruida par-cialmente por la excavación de una acequia, se pudo descubrir un tramo de su mitad este.Palabras clave: Calzadas romanas, vía Augusta, La Salzadella.AbstractThis paper presents the results of an excavation in the Via Augusta near the town of la Salzadella (Castellón) lo-cated between the mansions of Intibili and Ildum. Although the road was partially destroyed in the excavation of a ditch, a section of its eastern half it was discovered.Keywords: Roman roads, Via Augusta, La Salzadella.* Noverint coop. V. <noverint.ramiro@gmail.com>** Universitat de València. <Ferra.Arasa@uv.es>Amb motiu de la construcció de la nova car-retera CV-213 entre les poblacions de la Salzadella i Tírig (el Baix Maestrat), seguint l’informe vinculant de la Direcció General de Cultura es van realitzar tres sondeigs al terme municipal de la primera: a les pro-ximitats de la necròpolis dels Peters, en una zona pròxima a l’ermita de Santa Bàrbara on s’havien tro-bat ceràmiques ibèriques i romanes en superfície i al punt on aquella travessava el camí de les Llacunes, un camí rural que també passa prop de l’esmentada ermita (Pérez Milián i Zorraquino, 2015). Els treballs tingueren lloc entre els dies 2 i 18 de desembre del 2014 i van ser dirigits pel primer signant d’aquesta nota, en què exposarem els resultats obtinguts en el tercer d’aquests sondeigs, el realitzat al camí de les Llacunes (figura 1), el traçat del qual se suposava que era el mateix de la via Augusta (Arasa i Rosselló, 1995: 104; Palmer, 2009: 12 i 34-35).El camí de les Llacunes és l’extrem meridi-onal d’una traça rectilínia de més de 4 km de lon-gitud que en direcció NNE-SSO comença al terme municipal de Sant Mateu a l’altura del riu Palau, coincideix amb la carretera CV-10 en un tram de 650 m i arriba fins a l’ermita de Santa Bàrbara de la Salzadella (figura 2). Pren nom d’un pla d’inun-dació que s’estén entre aquestes dues poblacions on es formen diverses llacunes en època de plu-ges. Entre les canalitzacions excavades amb la fi-nalitat de dessecar-les, la més important és la sé-quia Grossa, que en direcció SSO passa en bona part del seu traçat a la vora del camí i desguas-sa al riu Segarra. En el darrer tram d’1,5 km de longitud per aquesta zona, la via voreja una suau depressió coneguda com el fondo de la Llacuna i presenta una lleugera desviació cap al SO. Ací, a 300 m al sud del límit entre els termes municipals d’aquestes dues poblacions es veu una filera de pedres en el camí de 22 m de longitud que cor-respon a una de les vorades de la via i ha permès confirmar-ne la identificació.198r. pérez, f. arasaA 120 m al NE de l’ermita de Santa Bàrbara la nova carretera CV-213 creua el camí de les Lla-cunes, per la qual cosa es va procedir a excavar la franja que s’havia expropiat com a mesura pre-ventiva en el que hem denominat sondeig 3 (figura 3). El lloc està situat a 540 m a l’oest de la carrete-ra CV-10 i a 700 m de la població, entre els punts quilomètrics 8.900 i 8.920 de la nova carretera. En l’inici dels treballs, l’aparició de restes d’un camí antic que podia identificar-se amb l’esmentada via va fer que la zona excavada s’ampliara fins als 60 m2 (figura 4). La seqüència estratigràfica documen-tada és la següent:- UE 1001: nivell de rodolament del camí ru-ral actual, de 10-12 cm de potència màxima.- UE 1002: al costat est, per davall de l’an-terior, se’n va trobar un altre de terra argilosa d’uns 35 cm de profunditat màxima.- UE 1003: en aquest mateix costat apare-gué una estructura rectilínia formada per pedres de dimensions mitjanes (30 x 40 cm) i petites, amb una Figura 1. Localització de la Salzadella en el traçat de la via Augusta per terres castellonenques.Figura 2. Localització del sondeig en el traçat de la carretera CV-213 entre les poblacions de la Salzadella i Tírig (el Baix Maestrat). Fotografia de Google earth.199Un sondeig a la via aUgUsta al terme mUnicipal de la salzadella (el Baix maestrat, castelló)altura màxima de 36 cm, que fou descoberta en una longitud de 12,5 m (figura 5).- UE 1004: per davall dl nivell superficial se n’identificà un altre de morter de calç, arena i grava fina d’uns 3 cm de grossària màxima que cobria en bona part l’estructura anterior.Per davall d’aquest es disposaven tres ni-vells que constituïen el terraplè del camí:-UE 1005: terra grisenca amb pedres de fracció petita molt compactada, d’entre 7 i 10 cm de grossària.- UE 1006: terra marró-ataronjat amb pedres de fracció petita molt compactada, de 23 cm de grossària màxima.- UE 1007: terra de color marró fosc i textura argilosa amb pedres de fracció petita, amb densi-tat mitjana/baixa, d’entre 20 i 25 cm de potència. Presenta un grau menor de compactació que les anteriors. A l’est de l’estructura UE 1003 la seua grossària és de tan sols 2 cm.Aquest nivell descansa sobre les margues groguenques que conformen el substrat natural (UE 1009), que apareixen a una profunditat de 66 cm. Tot el terraplè del camí i part del substrat de margues fou tallat per l’excavació d’una estructura negativa (UE 1008), una rasa per al drenatge de les Llacunes, la séquia Grossa. La zona excavada cor-respon a aproximadament la meitat est del terraplè de la via, amb la vorada ben conservada en el cos-tat est. La franja conservada tenia una amplària de 3,4 m en la base del talús i de 2,4 m en superfície, per la qual cosa es calcula que la part destruïda po-dria abastar fins a uns 3 m d’amplària. Els treballs es van completar amb la neteja de la vora oest del camí, sobre l’esmentada séquia, que van permetre posar al descobert la secció de l’agger de la via (figura 6).Per a la construcció de la via es van diposi-tar una sèrie de capes de terra i pedres, la secció de les quals resulta visible en l’excavació realitzada Figura 3. Detall del lloc de l’excavació. Fotografia de Google earth.Figura 4. Vista del camí excavat des del nord; a la dreta, la sèquia Grossa, i al fons, l’ermita de Santa Bàrbara. Fotografia de R. Pérez Milián.Figura 5. Vista de l’estructura lineal UE 1003 en el costat est de la via. Fotografia de R. Pérez Milián.Figura 6. Secció de la via en el costat oest, sobre la séquia Grossa, amb la successió d’UUEE 1004 a 1007. Fotografia de R. Pérez Milián.200r. pérez, f. arasasobre la séquia (figures 7-8): 1) sobre les margues que formen el substrat natural es va dipositar una primera capa de 20-25 cm de terra amb pedres de fracció petita i disposada en forma de talús (UE 1007), que presenta una major potència per davall de la calçada i va aprimant-se cap a l’exterior fins a arribar als 2 cm; la seua disposició atalussada i la seua composició en facilitarien el drenatge; 2) des-prés d’iniciada la seua deposició es van col·locar les pedres que formen les vorades (UE 1003); 3) sobre aquesta primera capa se’n va depositar una altra d’uns 20 cm de potència formada per terra amb pedres de fracció petita que recolza contra la vorada (UE 1006); 4) sobre aquesta es va dipositar una altra d’uns 10 cm de grossària molt compacta i formada per terra grisenca amb grava fina, que també recolza contra la vorada i en alguns punts la cobreix (UE 1005); 5) finalment, la capa de rodola-ment estava constituïda per una lletada de morter de calç amb grava fina de 3 cm de grossària que cobria en bona part la vorada.En primer lloc cal destacar que les alinea-cions de pedres utilitzades per delimitar la calça-da (umbones) són un dels trets més característics en la construcció de la via Augusta, que han estat documentades en superfície en diversos punts al llarg del seu recorregut per les comarques valen-cianes i en permet la identificació: el camí Vell de Tortosa (Traiguera), l’anteriorment mencionat del camí de les Llacunes, el camí dels Romans (la Po-bla Tornesa-Vilafamés), el camí del Lliso (Moixent, la Costera), etc (Arasa, 2011: 363). Pel que fa a la tècnica constructiva utilitzada en aquest tram de la via, és prou semblant a la documentada en al-tres excavacions pròximes com la realitzada l’any 2011 amb motiu de la construcció del tram II del gasoducte Tivissa-Paterna al camí del Mas de Don Joan (Traiguera, el Baix Maestrat), on es va excavar una fossa en el substrat geològic, es van alçar les vorades i finalment es van dipositar els materials que constitueixen el terraplè (terra i grava fina), do-nant a la calçada una amplària de 6,1 m (Mancha, 2012). Aquest mateix any i per la mateixa raó es va realitzar una altra excavació al terme municipal de Bell-lloc (la Plana Alta), que va traure a la llum un tram de 30 m de longitud que ha estat consolidat i pot visitar-se. Ací la via es trobava en molt bon es-Figura 7. Planta de l’excavació, segons R. Pérez Milián.Figura 8. Secció de l’excavació, segons R. Pérez Milián.201Un sondeig a la via aUgUsta al terme mUnicipal de la salzadella (el Baix maestrat, castelló)1. L’informe d’aquesta excavació no es troba a la delegació territorial de Castelló de la Conselleria d’Educació, Investiga-ció, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, per la qual cosa les dades que donem són aproximades.tat de conservació i tenia 5,5 m d’amplària, estava cenyida per dos gruixuts murs de contenció enmig dels quals es trobava el terraplè amb una potència màxima d’uns 0,5 m1.Cap al sud, l’any 1979 Morote (1979: 156-157, làm. III; 2002: 218) va obrir un sondeig a les proximitats de la Jana (el Baix Maestrat) on va tro-bar dues capes, una superior de còdols gruixuts disposats en falca i una altra inferior de grava amb terra. La següent intervenció es va realitzar a la vora oest de la via, en el tram immediat al nord de l’Arc de Cabanes (la Vall d’Alba, la Plana Alta), en els anys 1997-98 i 2003, on es va practicar una ex-cavació de quasi 35 m de longitud que comprenia el mur de contenció i una estreta franja a cada cos-tat, en la qual s’efectuaren dos talls situats a una distància de 15 m entre si. En el sondeig sud es va veure que s’havia dipositat una primera capa de graves, còdols i pedres de xicoteta i mitjana gran-dària que ocupava tota l’amplària de la fossa i per tant era més ampla que la calçada; a continuació es va alçar el mur de contenció format per 3 o 4 filades de pedres i l’espai interior es va reblir amb graves i pedres, sobre les quals es va dipositar una capa molt compactada d’argila i pedres xicotetes que podria haver servit de base a l’enllosat, de ma-nera que el terraplè quedava més elevat que el ter-reny circumdant (Ulloa, 2006).L’any 2004 es va practicar un petit sondeig entre els termes municipals de Vilafamés i la Pobla Tornesa (la Plana Alta), on la via travessa un cordó de dunes, que va permetre conèixer les caracterís-tiques constructives, l’amplària i el seu excel·lent estat de conservació. Es tracta d’un camí amb una amplària màxima de 6,40 m delimitat per dos mu-rets, a enmig dels quals hi havia dos nivells que teni-en una potència màxima de 80 cm: el primer de ter-ra, graves i pedres xicotetes molt compactades, de 70 cm de grossària; i el segon de pedres assentades directament sobre l’arena natural formant una sola filada de 8-10 cm de grossària (Arasa i Flors, 2006).La principal particularitat que cal destacar en aquesta excavació és que s’ha pogut identificar una fina capa de morter de calç que cobria els nivells de terra i pedres (agger) que reblien l’espai existent en-tre les alineacions de pedres que delimiten la calça-da (umbones), possiblement amb la funció de capa de rodolament. Una tècnica semblant només s’ha documentat en l’excavació de la via realitzada a la foia de Manuel (la Font de la Figuera, la Costera), on es va comprovar que també s’havia utilitzat morter de calç, arena i grava en la darrera capa que s’es-tenia sobre el terraplè, la de rodolament (Sánchez Priego, Bravo i De Madaria, 2015: 83-91 i 97). En ambdós casos hi ha un tret comú com és que es tracta de plans d’inundació que la via voreja, però on es podia veure afectada per l’ambient humit i fins i tot per inundacions estacionals. És possible, doncs, que la utilització de morter, no documentada fins ara en altres excavacions, fóra un procediment extraordinari utilitzat en aquests casos amb la finali-tat de dotar la capa de rodolament d’una superfície impermeable i de major resistència.En síntesi, veiem com la identificació de la via en aquest punt del terme municipal de la Salza-della confirma que el camí de les Llacunes en se-gueix el traçat, que forma part d’un tram rectilini de més de 4 km de longitud i orientat NNE-SSO que en direcció nord passa pel costat est de la població de Sant Mateu. Són justament els trams rectilinis un dels trets morfològics més destacats de la via en les zones on millor es conserva i la seua identi-ficació és segura (Arasa, 2011: 359). Possiblement des d’aquest mateix punt, la via devia girar cap al sud per evitar el riu Segarra en un tram que ha desaparegut per l’excavació de la séquia Grossa i passaria per la seua vora est travessant el barranc de la Font, possiblement fins a unir-se amb l’an-tic camí Reial –avui camí de Santa Bàrbara– que arranca en direcció SO des de la Salzadella. Final-ment, la segura identificació en aquest punt ve a confirmar que les comarques del Baix Maestrat i la Plana Alta reuneixen els trams millor conservats de la via al País Valencià.BIBLIoGRAFIAARASA I GIL, F. (2011): “La vía Augusta en el País Valenciano”. Aspectos de la red viaria his-pano-romana (2008), Anas, 20-21: 335-375. Mérida.ARASA, F. i FLORS, E. (2006): “Un sondeig en la via Augusta entre els termes municipals de Vilafamés i la Pobla Tornesa (la Plana Alta, Castelló)”. Archivo de Prehistoria Levantina, XXI: 381-404. Valencia.ARASA, F. i ROSSELLÓ, V. (1995): Les vies romanes del territori valencià. València.MANCHA ESPINO, S. (2012): Memoria científica de los sondeos manuales arqueológicos en el trazado del gasoducto de conexión con el almacenamiento subterráneo Castor, a su 202r. pérez, f. arasapaso por la provincia de Castellón, en los cru-ces con la Vía Augusta (términos municipales de San Rafael del Río y Traiguera, Castellón) Expte. 2011/0466-CS (SS.TT.: 186/11), Me-mòria inèdita. Madrid.MOROTE BARBERÁ, J. G. (1979): “El trazado de la Vía Augusta desde Tarracone a Carthagine Spartaria. Una aproximación a su estudio”. Saguntum. PLAV, 14: 139-164. Valencia.MOROTE BARBERÁ, J. G. (2002): La vía Augusta y otras calzadas en la comunidad Valenciana. 2 vols. Serie Arqueológica, 19. Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia.PALMER I BROCH, J. (2009): Prospección arqueo-lógica y etnológica 2009 PGOU ajuntament de la Salzadella (Castellón), Arx. Arxivística i Arqueologia S. L. Castellón.PÉREZ MILIÁN, R. i ZORRAQUINO, M. (2015): Me-moria científica. Intervención arqueológica “Obras de ampliación y mejora de la carrete-ra de Tírig a la Salzaella (Castellón)”, Memò-ria inèdita. Morella.SÁNCHEZ PRIEGO, J. A.; BRAVO, E. Mª i DE MA-DARIA, J. L. coord. (2015): Historia de la Vía Augusta en la Foia de Manuel (La Font de la Figuera, Valencia). De asentamiento prehis-tórico a calzada imperial romana. Madrid.ULLOA, P. (2006): “Excavaciones en la via Augusta en Vall d’Alba (Castellón)”. En García Prós-per, E., Guérin, P., De Madaria, J. L. i Sán-chez Pérez, P. (eds.) Catastros, Hábitats y vía romana. Paisajes Históricos de Europa (Proyecto Interreg 3C Vistoria): 131-164. Va-lencia.

http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/166155/Perez_Arasa.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Un sondeig a la via Augusta al terme municipal de la Salzadella (el Baix Maestrat, Castelló).

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

DIALNET

Repositori UJI

Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura

Repositori Institucional de la Universitat Jaume I