Síntesi sobre el poblament rural d'època romana al País Valencià, amb la descripció de les parts d'una vil·la i les diferents àrees funcionals

Arasa i Gil, Ferran

Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura

En una cultura eminentment urbana com la romana, l’articulació del territori descansava sobre elconjunt de ciutats que es distribueixen principalment per la façana litoral. Els territoria de les dife-rents ciutats dibuixaven un mosaic de grans unitats territorials amb límits –en ocasions basats en ac-cidents físics– que a penes podem restituir. El territori era la superfície de terra adscrita a una ciutat,delimitada per les seues fronteres (fines) i sobre la qual aquesta exercia la jurisdicció. Els límits esmarcaven amb fites (termini); justament el fet que no se’n conega cap en terres valencianes impedeixla delimitació dels territoris de les diferents ciutats.La ciutat exercia el paper de «lloc central» i disposava de nuclis menors de població que tenienles seues pròpies divisions territorials i estaven subordinats al nucli urbà: els vici, castella i fora. Elsvici, llogarets on residia part de la població rural, i els pagi, circumscripcions o districtes, eren pecesfonamentals en el control que la ciutat exercia sobre el seu territori. Els castella tenien una funció de-fensiva i normalment estaven ubicats en llocs elevats. Els fora eren centres comercials disposats alllarg de les grans vies de comunicació; amb una periodicitat normalment setmanal s’organitzavenels mercats (nundinae) on acudien els camperols i els artesans de la rodalia.A partir del regnat d’August es desenvolupà un model d’ocupació del territori rural quedescansava sobre les villae, amb la implantació de les quals s’abandonen definitivament els as-sentaments ibèrics i la població s’estableix al pla, sobre les mateixes terres de cultiu. Aquest ti-pus d’assentaments constitueix la base del poblament rural i són els més nombrosos. El termevilla s’aplica a l’edificació d’una propietat rural o fundus; si aquest està situat prop de la ciutatse’l denomina fundus suburbanus. La definició de villa no és fàcil, ja que els mateixos autors an-tics utilitzen el terme per a designar coses diferents. Pot ser tant una mansió senyorial com unamodesta construcció dedicada als treballs agrícoles. Per a l’arqueologia no sempre en resultaclara la identificació, i solen considerar-se vil·les els assentaments de major superfície amb res-tes constructives importants i elements sumptuaris. Per davall d’aquesta categoria queden nom-brosos assentaments que poden considerar-se cases de labor o masos; la seua superfície i la im-portància de les restes arquitectòniques són menors, i els elements sumptuaris es troben absentstotalment o parcialment. El fet que s’hi facen treballs agrícoles no permet fer una diferenciacióentre ells: tots els assentaments rurals els realitzen, tret d’aquells que són exclusivament resi-dencials, que també es consideren vil·les. Ambdues funcions, residencial i agropecuària, sónnormalment convergents.LES VIL·LES. EXPLOTACIONS AGRÍCOLESFERRAN ARASADepartament de Prehistòria i Arqueologia. Universitat de ValènciaEn general, les vil·les són edificacions que segueixen els models arquitectònics urbans, però senseles restriccions d’espai que sol haver-hi a les ciutats. Per això la superfície ocupada per una vil·la potarribar a ser molt extensa, fins i tot de diverses hectàrees, encara que no estiga construïda, perquèels espais oberts com patis i jardins són elements freqüents que es troben integrats en el conjunt.La forma de l’edifici i la distribució de les dependències estan relacionades amb la seua localitza-ció geogràfica i el clima. D’aquesta manera, l’ambulacrum o corredor a la façana és propi de la vil·laen forma de bloc rectangular que es dóna en els països septentrionals i el peristylum o pati porticatés la unitat fonamental de la vil·la mediterrània, fortament influïda per l’arquitectura hel·lenística.Segons Columela la vil·la es divideix en tres parts: urbana, rustica i fructuaria. La pars urbana o zonaresidencial és la domus dels propietaris, la pars rustica és aquella on viuen els treballadors i la parsfructuaria és el conjunt de magatzems, graners, almàsseres, cups, corrals, etc. La zona residencialpretén proporcionar als propietaris tot el confort i el luxe del que poden gaudir les cases urbanes,pel que resulta més fàcil determinar la seua presència, com és el cas de les termes (balneum). Elsprogrames decoratius de les vil·les inclouen una sèrie d’elements sumptuaris com paviments mo-saics, escultures, revestiments de marbre (crustae), etc. En les vil·les mediterrànies, al voltant d’unpati porticat –en el centre del qual hi sol haver un estany (lacus)– es distribueixen les diferents es-tances com el menjador (triclinium), el saló (oecus), l’arxiu (tablinum) i les habitacions (cubicula).Quant a la pars fructuaria, en relació amb el tipus de planta pot trobar-se formant un mateixbloc amb la zona residencial o separada d’ell. Els elements que hi solen aparéixer són les almàsse-res i els cups, corrals, magatzems, graners i forns. Algunes d’aquestes zones amb funcions especí-fiques, com els corrals, magatzems i graners (granaria), no sempre poden identificar-se amb segu-retat. De les almàsseres (torcularia), les restes que solen trobar-se són els contrapesos de pedra de lapremsa (prelum) i, en les excavacions, les basses o dipòsits on s’aboca l’oli o es fermenta el vi. Elsforns ceràmics (figlinae) abastien les explotacions agrícoles de grans recipients per al transport iemmagatzematge, com àmfores i dolia, a més de material ceràmic per a la construcció (lateres, tegu-lae) i ceràmica comuna.ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES162Planta de la zona excavadade la vil·la de Benicató (Nu-les). [Tractament gràfic A.Sánchez].Es tracta d’una de les poquesvil·les valencianes excavadesamb certa extensió. Al vol-tant d’un pati porticat (pe-ristylum), al centre del qualhi havia un estany circular,es distribuïen les diferentsdependències de la vil·la.TermesPeristilLES VILLAE VALENCIANESEntre els segles I i II s’arriba al màxim apogeu en l’o-cupació del territori valencià, el que sens dubte és reflexd’un important augment demogràfic. La immensa majo-ria dels assentaments rurals poden datar-se en aquestperíode. A partir del segle III se n’observa una significa-tiva reducció en el nombre, fet que sens dubte reflecteixuna creixent disminució de la població. Amb el pas alsegle IV, la situació s’estabilitza i encara que tant el nom-bre d’assentaments ocupats com la seua importància ésnotablement inferior, el poblament rural sembla experi-mentar una certa recuperació. La crisi demogràfica de-gué suposar l’abandó de terres de conreu, amb la conse-güent repercussió en l’estructura de la propietat, i unanotable disminució de la pressió sobre el medi natural.Al País Valencià no es coneix el poblament rural més que de manera bastant superficial. Entre elsestudis de conjunt basats en prospeccions i en la revisió d’excavacions anteriors destaquen els realit-zats per Pingarrón entre els rius Palància i Magre, i per nosaltres mateixos a les comarques septen-trionals del litoral valencià, encara que fins ara l’únic publicat ha estat el de Járrega sobre l’Alt Palàn-cia. Les vil·les excavades en extensió i per tant millor conegudes són igualment molt escasses.D’aquestes, algunes van ser excavades en els segles XVIII (el Vilar al Puig; els Banys de la Reina aCalp) o XIX (Algorós a Elx). Unes altres són només conegudes per algun monument (l’Arc de Caba-nes; la Torre de Sant Josep de la Vila Joiosa), o principalment per destacades troballes sumptuàriesLES VIL·LES. EXPLOTACIONS AGRÍCOLES • FERRAN ARASA 163Reconstrucció del torcularium de lavil·la de la Canyada Joana. [MuseuArqueològic Municipal de Crevillent].Construït al segle IV, es tracta d’undels millors exemples coneguts al PaísValencià d’este tipus d’instal·lacions.Grans contrapesos de premsa procedents de lavil·la de la Torrassa (Vila-real-Betxí).Estos blocs de pedra són en ocasions les úni-ques evidències de l’existència de lesinstal·lacions per a l’obtenció de vi o d’oli(torcularium).ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES164Vista de la vil·la ro-mana de Casa Ferrer I,prop de Lucentum. Se-gles I-III. [Fot. Arqueo-gestión].Recreació artística dela doble premsa tro-bada en l’almàssera(torcularium) de lavil·la romana del Parcde les Nacions (Ala-cant). [Dibuix P. Ros-ser-J. Sáez].com algunes escultures (l’Ereta dels Moros a Aldaia) o mosaics (el Poaig de Montcada). Finalment,algunes han estat parcialment excavades, però els resultats de la investigació no han estat donats aconéixer més que de manera resumida (Benicató de Nules; el Circuit de Xest; el Parc de les Nacionsd’Alacant; la Canyada Joana de Crevillent).Alguns d’aquests assentaments van ser àmplies i luxoses mansions, en ocasions propietat de ri-ques famílies assentades en les principals ciutats. L’epigrafía confirma la presència de personatgesde l’elit social, sobretot magistrats municipals, en diverses localitats del territori de Saguntum, comOnda, Nules i Almenara; Valentia, com possiblement és el cas de Torrent; Dianium, com la Font d’EnCarròs, etc. Unes altres, per la seua proximitat al nucli urbà poden considerar-se vil·les suburbanes,com succeeix amb Can Porcar (Llíria) i el Parc dels Nacions (Alacant). Un cas excepcional és el de lavila del Vilar (el Puig), on una inscripció funerària del segle II que esmenta els propietaris explicaque aquesta es trobava circumdada per murs i disposava de banys i jardins. Poques d’aquestesvil·les han estat excavades suficientment com per a determinar el tipus arquitectònic al qual perta-nyien. Entre elles es pot citar la de Benicató (Nules), amb un ampli peristil de 22 x 24 m en el centredel qual es troba un estany circular; al seu voltant es distribuïen diferents dependències, entre lesquals hi havia unes termes i diverses habitacions. Aquesta pot ser el model de les grans villae exis-tents a la Plana de Castelló, en el sector septentrional del territori saguntí, com la Torrassa (Betxí-Vila-real), l’Alter (Xilxes), l’Alqueria (Moncofa), el Pla (la Llosa) i la Muntanyeta dels Estanys (Alme-nara). En les comarques meridionals, la vil·la del Parc de les Nacions (Alacant) és la que presentauna major superfície, amb 1’4 hectàrees.La zona residencial s’ha excavat parcialment en alguns casos, com el Parc de les Nacions (Ala-cant), on es van descobrir dos patis i habitacions decorades amb pintura mural i cornises d’estuc. Enella és relativament freqüenti la presència de petites instal·lacions termals que poden estar situadesen un dels laterals del peristil i decorats amb mosaics, com és el cas de Benicató (Nules). De termesse n’han identificat en algunes de les vil·les millor conegudes, com la recentment excavada al Palau(Borriana), i les ja conegudes de l’Horta Seca (la Vall d’Uixó), el Vilar (el Puig), Can Porcar (Llíria), laFont de Mussa (Benifaió), l’Ofra (Castelló de Rugat), els Banys de la Reina (Calp), l’Albir (l’Alfàs delPi), la Torre Baix (la Vila Joiosa), l’Illeta dels Banyets (el Campello), el Parc de les Nacions (Alacant),etc. Un cas singular és el del Mas d’Aragó (Cervera del Maestrat), on es va excavar el que semblauna gran natatio, una piscina de 22 x 7 metres.Els programes decoratius de les vil·les comprenen fonamentalment escultures i paviments mo-saics, a més de la pintura mural, els estucs i els revestiments de marbre. Entre les primeres es trobenescultures de jardí com les hermes de Bacus del Mas de Víctor (Rossell), el Cabeçolet (Sagunt) i Fon-dos (Torís), i l’oscillum de Can Porcar (Llíria). Retrats imperials com el d’Adrià del Palmar (Borriol).Entre l’escultura ideal hi ha representacions de Bacus com les de l’Ereta dels Moros (Aldaia) i delTrull dels Moros (Sagunt); d’Afrodita com la de València la Vella (Riba-roja de Túria); de NimfesLES VIL·LES. EXPLOTACIONS AGRÍCOLES • FERRAN ARASA 165L’Arc de Cabanes (Castelló).Segle II. [Fot. Arxiu SIP].Es troba situat vora la ViaAugusta, en l’àmbit de lavil·la del mas de l’Arc, perla qual cosa podria tractar-se d’un monument privat.com la de Canyada del Pozuelo (Sinarques); d’Eros adormit com les tres d’Algorós (Elx), etc. Un cassingular és el del Vilar (el Puig), on es van trobar diversos relleus i almenys deu escultures, entre lesquals poden identificar-se’n dos d’Attis i unes altres de Bacus, Narcís, Eros i Sàtir.Els paviments mosaics decoraven estances nobles com els menjadors (triclinia) i algunes salesdels banys, com és el cas de Benicató (Nules), l’Horta Seca (la Vall d’Uixó), Can Porcar (Llíria), etc.En una situació semblant a la que s’observa en les cases urbanes, són escassos els signina, més abun-dants els policroms i els més freqüentis els bicroms. Cal esmentar els mosaics policroms dels treballsd’Hèrcules de Can Porcar (Llíria), els de Petrer i Algorós d’Elx (entre els quals destaquen els de Gala-tea i les estacions), i els possibles mosaics parietals de vermiculatum d’aquesta última que representa-ven un centaure, Apol·lo i una figura femenina, etc. També són importants els bicroms de Benicató(Nules), els nombrosos del Vilar (el Puig), el de les nou Muses del Poaig (Montcada), el recentmentrecuperat de la Font de Mussa (Benifaió), els de la Punta de l’Arenal (Xàbia) i els Banys de la Reina(Calp) o el signinum de l’Horta Seca (la Vall d’Uixó), etc.La importància de la producció agrícola en l’economia de les vil·les es comprova per la identifica-ció d’almàsseres i cups, magatzems i forns per a la fabricació d’àmfores. Dels primers, se n’han exca-vat alguns com els de l’Horta Seca (la Vall d’Uixó), el Trull dels Moros (Puçol), el Mas dels Foressos(Picassent), el Parc de les Nacions (Alacant), la Canyada Joana (Crevillent), etc., però la seua identifi-cació resulta més fàcil a partir de la troballa dels contrapesos de les premses, com els de la Torrassa(Betxí - Vila-real). En la vil·la del Parc de les Nacions (Alacant) es va excavar un edifici identificatcom un magatzem. Els forns ceràmics dedicats a la producció d’àmfores són igualment abundants: elMas d’Aragó (Cervera del Maestrat), la Punta (la Vall d’Uixó), l’Hort de Pepica (Catarroja), Oliva,l’Almadrava i Jesús Pobre (Dénia), etc. Entre els contenidors que es produïen són majoritaris els des-tinats al transport de vi, com els fabricats en el territori de Saguntum, d’on es coneix l’única referèn-cia literària sobre l’elaboració d’aquesta beguda. Les factories de saladura són freqüents en la meitatmeridional del litoral valencià: Cullera, la més septentrional, la Punta de l’Arenal (Xàbia), els Banysde la Reina (Calp), l’Illeta dels Banyets (el Campello), el Cap de l’Horta i l’Albufereta (Alacant),Moncaio (Guardamar), etc.ROMANS I VISIGOTS A LES TERRES VALENCIANES166

Les vil·les. Explotacions agrícoles

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura