The author proposes a reconstruction of the structure of this manuscript, made up by the factitious union of two miscellaneous volumes. The manuscript was already described by Massó i Torrents, Round, Blüher, Jorgensen Concheff and Martínez Romero

Gimeno Blay, Francisco M.

Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura

F R A N C I S C O M. G I M E N O B L A Y EL MANUSCRIT 11-3096 (OLIM 2. L1.1) DE LA BIBLIOTECA DEL PALACIO REAL mmmm r—^™ —i u ( 1 ) Segons el que em van in-dicar les bibiiotecàries, i pel tipus de ferros utilitzats, pertany a la primera meitat del segle xix, més concretament al regnat de Ferran VII. De la mateixa època deu ser l'enquadernació del manuscrit 552 (olim 2.F.4), en el qual les pàgines de les rúbriques aparei-xen a ia part final del llibre (en l'actualitat, fulls 199-209), per bé que, d'acord amb el costum me-dieval, haurien d'anar al principi. (2) Posteriorment, algú va anotar en el mateix full: Letra de d(o)n José Mariano Ortiz- Ms. del siglo xiv. es notes que tot seguit exposem tenen la finalitat d'explicar l'estat actual del manus-crit miscel·lani 11-3096 {olim 2,L·1.1), custodiat a la Biblioteca del Palacio Real de PMadrid. Com es veurà a continuació, aquest manuscrit consta de dos miscel·lanis anteriors, diferenciats entre si -quant a la cronologia de còpia- per una mica més de mig segle. Del manuscrit en qüestió, se n'han ocupat diversos autors des que al segle xix el descrigué Jaume Massó i Torrents (Massó i Torrents 1888: 34-37; Round 1974-1979: 195; Blüher 1983: 126-128; Jorgensen Concheff 1985: 53, 108, 131 i 138; Martínez Romero 1985: 136-138). Encara que Massó el data al segle xiv, convé proposar com a mínim una doble datació: d'una banda, la darreria del segle xiv o la primeria del xv; de l'altra, la segona meitat d'aquest darrer segle. L'estat actual del manuscrit és el resultat d'una incorrecta enquadernació realitzada a l'època de Ferran VIL1 Segons la composició actual, el manuscrit presenta, entre d'altres obres completes i fragmentàries, el contingut següent: [1] Tragèdies de Sèneca, (fulls 2 r.-32 v.). El títol que apareix al full lr. el va assignar al segle xvoi el notari valencià Josep Marià Ortiz, que anotà en aquest manuscrit: Tragedia de Hercules y Medea por M(osse)n Antoni de Vilaragud dedicada al rey D(o)n Juan el l.2 Caplletra 13 (Tardor 1992), pp. 175-184 F R A N C I S C O M . G I M E N O B L A Y [2] Varia, regiment de sent Bernat en qual manera de ésser regida la casa e companya de bon hom que féu a son amích lo cavaller del Castell Ambròs (fulls, 33 r-34 v); [3] Prefacio a les Profecies (full 35 r); Reconten les ystòries teutòniques... (full 35 v); [4] Mestre Arnau de Vilanova. Profecies (36 r-39 v); [5] Mossèn Ramon Servera (fulls 40 r-49 r); [6] Regles de amor y parlament de un hom y una fembra fetes per M(osse)n Do-mingo Marco [sic] a requesta de la Carrosa, dama del rey D(o)n Juan el 1 y carta amorosa de esta al rey y sa resposta (fulls 50 r-100 r). Com en el cas de les Tragèdies de Sèneca, també ací el títol és de Josep Marià Ortiz, posseïdor, com es veurà, d'aquesta part del manuscrit.3 L'estructura textual, quant a la disposició, no aclareix res sobre el procés de formació d'aquest manuscrit. Una mirada atenta revela, com he dit més amunt, que ens trobem davant dos manuscrits miscel·lanis copiats amb mig segle o més de diferència i que, malgrat això, al segle xix van ser units formant-ne un de sol. Els dos manuscrits miscel·lanis contenien: 1) L'A (darreria del xiv-primeria del xv), Sèneca i les Regles d'amor, és a dir, les obres que actualment es presenten amb els números 1 i 6. 2) El B (segona meitat del xv), les obres que han estat senyalades amb els núme-ros 2, 3, 4 i 5. En tots dos casos sembla evident que els dos manuscrits es van concebre com a miscel·lanis de bon començament, atès que la seua escriptura és uniforme. Dues per-sones, separades en el temps, copien ambdós miscel·lanis, A i B. La reivindicació de la importància d'aquest fet no es basa solament en l'actual estructura codicològica, sinó en el fet que l'enquadernació del xix, a més d'aplegar dos manuscrits distints, va dislocar la presentació originària de l'A. Una anàlisi detinguda del miscel·lani A demostra, tal com ja s'ha indicat, que l'estructura originària va quedar desfigurada, entre altres raons, perquè ja a principis del segle xix aquest manuscrit estava desenquadernat, tal com indicava V. Salvà: «It is rather singular that both these manuscripts should nave fallen into my hand, as they are bound separately», (Salvà, 1826:135). Aquest autor afirma seguidament que per la semblança gràfica i per la numeració de les Tragèdies i les Regles d'amor, totes dues devien formar un únic manuscrit, i proporciona en la descripció l'ordre de roriginal del miscel·lani A, de primer les Regles d'amor i després les Tragèdies de Sèneca. Així s'explica que aquestes darreres es presenten actualment d'una manera incompleta. És difícil saber, però, si el manuscrit estava ja desenquadernat al segle XVIII, quan va pertànyer a la biblioteca privada de Josep Marià Ortiz. L'únic esment conegut que n'ofereix Ortiz no dóna cap llum sobre el particular: «A estos precedió Don Domingo (3) Una anotació posterior, ai marge dret dei full 50 r., acla-reix l'autoria del títol en aquests termes: Letra de d(o)n José Ma-riano Ortiz. Ms. del siglo xiv. El manuscrit 11-3096 (Olim 2. LU) de la Biblioteca del Palacio Real Mascó, consejero del señor Don Juan el I de Aragón, autor de la Tragèdia de Hom enamorat y lafembra satisfeta, alusiva al amor que profesaba el rey Don Juan a Doña Carroza, Dama de la Reyna, que se representó en el Real de Valencia el abril de 1394, la que original con varias notas de la misma letra posee el Informante...» (Ortiz, 1782: 39). Efectivament, les Tragèdies i les Regles d'amor constituïen un únic manuscrit, actualment incomplet en allò que fa a la part de les Tragèdies, tal com és conservat en el 11-3096 del Palacio, i es presentava amb un ordre distint de Tactual: en primer lloc, hi havia les Regles d'amor, i en segon lloc, les Tragèdies de Sèneca, manuscrit incomplet, que finalitza amb el començament de la tragèdia d'Agamèmnon. La reconstrucció del manuscrit original, sobre la base de la numeració antiga i segons la correspondència actual, és aquesta: liació antiga irreria s. xiv) II? III? IV? V? VI? VII? VIII? IX? X? XI XII XIII XIV XV XVI XVII XVIII XIX XX XXI XXII XXIII XXIV XXV XXVI XXVII XXVIII Folíació moderna (s. XIX) 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 60 61 62 63 Foliació antiga (darreria s. xiv) XXIX XXX XXXI XXXII XXXII XXXIIII XXXV XXXVI XXXVII XXXVIII XXXIX XL XLI XLII XLIII xxxxiin XLV XLVI XLVII xLvm XLVIIII L LI LII LUI LIV LV Foliació moderna (s. XIX) 64 65 66 67 68 69 70 71 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 100 101 1 2 FRANCISCO M. GIMENO BLA Y Foliado antiga Foliado moderna Foliado antiga Foliado moderna (darreria s. xiv) (s. xix) (darreria s. xiv) (s. xix) LVI LVII LVIH LIX LX LXI LXII LXIII LXIV LXV LXVI LXVII LXVIII LXIX LXX LXXI LXXII 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 (falta) LXXIÏI LXXIIII LXXV LXXVI LXXVII JL/vxvVlll LXXIX LXXX LXXXI LXXXII Lxxxni LXXXIV LXXXV LXXXVI LXXXVII LXXXVIII (falta) 19 20 21 22 23 24 (falta) 25 26 27 28 29 30 31 32 La reconstrucció proposada queda corroborada, a més, pels reclams, que apareixen en les pagines següents: 1) Full XII v (72 v): (l)a tua. A la qual fembra respon [full XIII r (73 r)] la tua bella... 2) Full XXIIII v (84 v): fembres. ... una companya de vils [full XXXVII r (85 r)] fembres, mas eren... 3) Full XXXVI v (71 v): nefahia. ... que si altra persona [full XXXVII r (85 r)] ne fahia mil... 4) Full XLVIII v (96 v): les sues. ... lo porter córrech tost pendre [full XLVIII r (full 97 r)] les sues armes... 5) Full LXXVIII v (23 v): se 'n tomà. ... en lo fluix com [full LXXIX r (24 r)] se'n tornà... Tal com es desprèn d'això, l'enquadernació del segle xix no solament va canviar l'ordre original de les dues obres del miscel·lani A, sinó que, en el cas de les Regles d'amor, va capgirar, a més, l'ordre dels quaderns: col·locà en segon lloc el tercer quadern i va posar aquest en el lloc d'aquell. Un altre element que crida l'atenció és que, mentre que els quatre primers quaderns tenen dotze fulls, el cinquè en té trenta, i que, del sisè, només se'n conserven deu actualment. . 1 7 8 . _ El manuscrit 11-3096 (Olim 2, LU) de la Biblioteca del Palacio Real Per acabar, faltaria traçar succintament la història del miscel·lani A, tot abordant els dubtes que sorgeixen sobre el temps i el lloc de redacció. Els autors que han comentat el manuscrit, en proporcionen datacions diverses: Massó el situa al segle xiv, mentre que Gutiérrez del Caño, en editar les Tragèdies, proposa el segle xv. La inconcreció d'ambdues datacions ha permès que alguns autors presentaren aquestes dues hipòtesis com a irreconciliables (Round 1974-1979: 195). El fet que no hi ha un colofó i que l'escriptura emprada s'utilitzarà a la Corona d'Aragó durant els anys finals del segle xiv i els primers del xv, reconcilien totes dues posicions, d'antuvi allunyades. Siga com siga, hi ha un terme a quo de còpia del miscel·lani A, i és la data de la traducció de les Regles d'amor, que, segons A. Pagès, pot ser entre ej1387 i el 1389 (Pagès, 1930: XV). Si la traducció es va fer durant aquests anys, fóra ben possible que aquestes Regles d'amor s'hagueren representat al «Real de Valencia el abril de 1394», segons que informa J.M. Ortiz (Ortiz, 1782: 39). Més dificultosa és la resolució de l'interrogant sobre el centre de còpia. Tot sembla indicar que va ser la Cancelleria Reial. Així ho sembla confirmar l'autor de la traducció -Domènec Mascó- i la dedicatòria a Joan I. També l'escriptura i la forma de pre-sentació del text en cadascuna de les pàgines recorda els registres de la Cancelleria i els manuscrits que amb format de llibre-registre transmeteren la literatura en les llengües vulgars (Gimeno Blay, 1991: 229 i s.). Atès que el manuscrit va poder ser copiat entre el 1389 i el primer quart del segle xv, quina n'ha estat la història fins a l'actualitat? No disposem de notícies certes fins al segle xvm. Josep Marià Ortiz en proporciona la primera quan designa les Regles d'amor com la tragèdia d'«Hom enamorat y la fembra satisfeta, alusiva al amor que profesaba el rey Don Juan a Doña Cararroza...» (Ortiz, 1782: 39). L'afirmació que aquest autor fa de posseir urlmanuscrit que conté aquest text («... la que original con varias notas de la misma letra posee el Informante...»; (Ortiz, 1782: 39), i l'anotació autógrafa d'Ortiz que apareix en el manuscrit 11-3096 de la Biblioteca de Palacio, permeten identificar aquest darrer amb el que va posseir Ortiz a València el segle xvin. El 1826, V. Salvà, des d'Anglaterra, en el seu catàleg de llibres espanyols i portu-guesos, enregistra un manuscrit amb el número 1345 que sens dubte és el mateix miscel·lani A inclòs en el 11-3096. A més, amb tota seguretat és el mateix que va posseir J.M. Ortiz fins a la seua mort el 1799. El 1826 apareixen citades per primera vegada les dues obres que integren el miscel·lani A, i de forma separada, és a dir, formant dos volums manuscrits (Salvà, 1826: 135). Igualment es pot afirmar que els manuscrits a què es refereix J. Pastor Fuster (1827, I: 11) són els mateixos que van pertànyer a J.M. Ortiz, i això es desprèn dels fets següents: 1) De la descripció que proporciona d'un manuscrit, per a ell del segle xv, que contenia les Tragèdies de Sèneca, i que «solo he visto y tenido la primera que •179 FRANCISCO M. GIMENO BLAY es de: Ercules y Medea». Sense que se'n puga saber per quina raó, J. Pastor Fuster afirma que aquest «códice contenía las nueve restantes Tragedias, porque además del argumento de dicha primera tragedia (...) sigue el argumento de la segunda...». A més, sobre el començament del manuscrit informa que «em-pieza sin la primera letra inicial: «a primera Tragèdia conté la gran furor de Ercules»» (Fuster, 1827, I: 11 i Schiff, 1905: 130) (Facs. 1), inici que es correspon amb F actual full r. del manuscrit II-1096 de la Biblioteca del Palacio Real. 2) En tractar de Domènec Mascó, copia el mateix títol que amb lletra de Josep Marià Ortiz apareix al manuscrit 11-3096. Fuster, a més, diu d'aquesta obra que l'ha tinguda en el seu poder i que és inclosa en un manuscrit de 52 fulls (Fuster, 1827,1: 19). Actualment, les Regles d'amor ocupen del full 50 r. al 100 r. al manuscrit del Palacio. Ara bé, Fuster degué veure el manuscrit miscel·lani A ja desenquadernat abans del 1826, data d'impressió del catàleg de V. Salvà. Certament, el manuscrit es va trobar a mans de Josep Marià Ortiz fins a la seua mort, l'any 1779. Per a Barrera Leirado, «perdióse este códice a la muerte de su poseedor, acaecida en 1779» (Barrera y Lei-rado, 1860: 239). Fa la impressió, però, que, incorrectament crec, Barrera converteix J.M. Ortiz en propietari de dos manuscrits que contenien les Regles d'amor, quan en realitat només n'és un. L'indueixen a aquesta confusió les fonts d'informació que utilitza i el fet que, possiblement, ell mai no va veure el manuscrit original. Vegem-ne per què: 1) En primer lloc, basant-se en Josep Marià Ortiz i referint-se a Domènec Mas-có, afirma: «Escribió una tragedia titulada: «L'hom enamorat y la fembra satisfeta», alusiva al amor que profesaba el Rey don Juan a doña Carroza, dama de la Reina. El original de este drama, que se representó en el Real de Valencia por abril de 1394, formaba un precioso códice, que con anotaciones de la misma letra, poseía en 1782 (...) don Mariano José Ortiz...» (Barrera y Leyrado, 1860: 238-239). Aquest manuscrit és el que es degué perdre, a parer de Barrera, amb la mort d'Ortiz el 1799. 2) En segon lloc, utilitzant com a font informativa el catàleg de V. Salvà, afirma: «Otra obra de mosen Domingo Mascó, intitulada: 'Regles de amor y parlament de un hom y una fembra' se conservaba en otro códice, también del siglo xiv, que fue del mismo Ortiz, y don Vicente Salvà anunció existente en su librería de Londres, año 1826» (Barrera y Leyrado, 1860, 239). Barrera y Leirado caigué en l'error induït pel fet que J. M. Ortiz es refereix en l'informe a les Regles d'amor amb el títol d'"Hom enamorat y la fembra satisfeta", El manuscrit 11-3096 (Olim 2. LU) de la Biblioteca del Palacio Real el tenor del qual no és igual que el que el mateix Ortiz anotà en el manuscrit original i que va copiar textualment Salvà. Finalment, el miscel·lani A, segons Gutiérrez del Caño (1914: XXVIII), degué entrar a formar part de la Biblioteca Real entre el 1826 i el 1829. Incorporat també a aquesta, s'hi va afegir el miscel·lani B, i, enquadernats conjuntament, formaren el manuscrit 2.L1.1, actual II-3096. FRANCISCO M. GIMENO BLAY Universitat de València REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES BARRERA Y LEIRADQ, C. A. de la (1860) Catalogo bibliográfico y biográfico del tea-tro antiguo español desde sus orígenes hasta mediados del siglo xvm, Madrid, Im-prenta de Rivadeneyra. BLÜHER, K.A. (1983) Séneca en España. Investigaciones sobre la recepción de Séneca en España desde el siglo xn hasta el siglo xvm, Madrid, Editorial Gredos. FUSTER, J.P. (1827) Biblioteca Valenciana, Valencia. GIMENO BLAY, F.M. (1991) «A propósito del manuscrito vulgar del Trescientos: El escurialense K.I.6 y la minúscula cursiva librarla de la Corona de Aragón», Scrittura e Civiltà, 15, Florència, L.S. Olschki, pp. 205-245. GUTIÉRREZ DEL CAÑO, M. (1914) Producción dramática valenciana, València. JORGENSEN CONCHEFF, B, (1985,) Bibliography of Oíd Catalan Texts, Madison, The Hispànic Seminary of Medieval Studies. MARTÍNEZ ROMERO, T. (1985) «Sobre Fautoría de la traducció catalana de les Tragèdies de Sèneca». Estudis de llengua i literatura catalanes. XI. Miscel·lània Antoni Badia i Margarit, 3, Montserrat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MASSÓ TORRENTS, J. (1888) Manuscritos catalanes de la biblioteca de S.M. Noticias para un catalogo razonado por,.., Barcelona. ORTIZ, J.M. (1782) Descubrimiento de las leyes palatinas... que V.M. tiene como a Rey de Aragón en vuestro Palacio, Madrid, Imprenta y Librería de Andrés de Sotos. PAGÈS, A. (1930) Andreae Capellani regii francorum De Amore Libri tres. Text llatí amb la traducció catalana del segle xvi, Castelló de la Plana, Societat Castellonenca de Cultura. ROUND, N.G. (1974-1979) «Las traducciones medievales catalanas y castellanas de las tragedias de Séneca», Anuario de Estudios Medievales, 9, Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. SALVÀ, V. (1826) A Catalogue of Spanish and Portuguese Books, with occasional literary and biographical remarks, Londres. SCHIFF, M. (1905) La bibliothèque du Marquis de Santillane, París. FRANCISCO M. GIMENO BLAY «r«'* fv >WÏW <v¿*g«** ^Y%rw y** *<^«p^ ***$ 4 n J d F « % * W . <m,*«v* k f <*y w » j î ^ < m $*f* <JM«f f ^ *^v*«ft- ftff c*t« C * ^ A « Cj» «***£ l i w i \ k t f f * « f v w w * - «* i * * i W <£¿ff«t- ' t e t v « r \ A r i ^ ï ^ f f t W * M W * ^ < A+*^é *X£-^ f è v ^ - C A f c ^ c f W ytv<v ^*** yw©v-6 A U X ¿ A ****** A M ^ A • V** c^ fv« »^M».i'Ww;*«t C^y & ttiof^ * * TVW** de t ^ A < &" JV. £ & ¿ fWte \v»^*~wí! * € « j w * , V ¿ t r * ^ < v &? H>Mi £¿6 "wff t î <J*** »*** «vC«<>*i | « v - m * * & • * « w * | L * & M * * A <*>*••%*<; >ñ*+* A^fFî AIUMÎHÉ; fc**£ <$v« «r»# f k U A J K W tn^QCvA: * * * * * fW fM& S* q~< C v M s "T**"5 ^ B * " * ^ ^ A^f lwr f W f ^ ccm»<Kv«H a â * « 0 < ^ « v f M v ^ * * . ¿^çgç^i. Qv(%*Gi£ v«t**<Mfkt c f V G i . ^ ^ . W # / K < P * * - ^ A ^ * ^ 1) Biblioteca del Palacio Real, ms . 11-3096, fuli 2 r. El manuscrit 11-3096 (Olim 2. LU) de la Biblioteca del Palacio Real $ £>\ m^mih enrunem**- Ç^Ab^U* ?£$&» •m*jeHfè*\t'\fohi* i _ V " | l » > ^ í t V *««-fí*A>i AW^XÜAH1 THAC/?7CÍ ^ { ; ¿ « ^ * 1 ' ^ ' ' rift 6 U ^ r * & i £ U / / ¿ * * * * * * * v r ^ r ^ 7 ^ * " V » « * T ^ ^ X ^ CAÍ <*W*-»*••^•W • «¡f*w * n ; 2) Biblioteca del Palacio Real, ms. 11-3096, full 46 v 183 FRANCISCO M, GIMENO BLAY Se tv«6*vOC ' i ^  v^fvnfi^ g* ^  «&¿a^ *<yi ^  w^pL A.* w ^ V v m ^ ' n i çiWkv^vci-».^- f f • —-J- ¡~ * 3) Biblioteca del Palacio Real, ms. 11-3096, full 89 r. (numeració antiga XLI). 

El manuscrit II-3096 (olim 2.L1.1) de la Biblioteca del Palacio Real

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura