This introduction tries to contextualize Mona Baker’s article in this same issue by revising her personal evolution in the field of Translation Studies, as well as by introducing some of the key notions tackled in her paper. The introduction mainly deals with the turn of Translation Studies into a new ideological paradigm which tries to overcome the alleged scientific and aseptic methodology of Descriptive Translation Studies. The concepts of descriptive methodology, ideology, frame and narrative theory are also discussed, with some examples of recent events. Attention is also paid to the Catalan context, where translations and language use also obey to certain ideological and political agendas

Chaume Varela, Frederic

Chaume, Frederic

Revistes Catalanes amb Accés Obert

F R E D E R I C  C H A U M E
Caplletra 40 (Primavera 2006), pp. 123-128
EL NOU PARADIGMA DELS
ESTUDIS DE TRADUCCIÓ
(NOTES ARRAN D’UN ARTICLE
DE MONA BAKER)
Des de la dècada de 1980, i en especial, a partir de 1995, amb la publicació de
la rigorosa obra de Gideon Toury Descriptive Translation Studies and Beyond,1 la
investigació predominant en traducció ha seguit els patrons de l’anomenat descriptivisme,
un paradigma d’estudi de la traducció, que focalitza l’atenció en els textos meta traduïts
i la cultura on s’insereixen, i que aposta per una metodologia que pretén descriure de
manera més o menys asèptica els comportaments traductors en un temps i espai
determinats. Els investigadors recullen generalment un corpus limitat i homogeni, es
proposen descobrir pautes o patrons de comportament al voltant d’un problema de
traducció concret (com es transvasen els fragments humorístics dels textos, com es
transvasen les unitats fraseològiques, com es tradueixen els títols dels films, etc.) i amb
humilitat exposen els seus resultats, sense pretensions, en general, que aquests siguen
representatius d’un corpus major que l’estudiat, ni que siguen vàlids per a totes les
1. Amsterdam, John Benjamins, 1995.
124
FREDERIC CHAUME
varietats de traducció. Els projectes d’investigació i les tesis doctorals en traducció dels
darrers anys a l’Estat espanyol en són bona mostra, d’aquest plantejament epistemològic.
Una gran part d’aquests estudis està basada en l’anomenada teoria de les normes,
un concepte provinent de la teoria del polisistema, que pretén definir el grau de
recurrència d’aquests patrons de comportament en una cultura meta determinada.
Així, amb una metodologia descriptivista l’analista explora els patrons recurrents dels
textos traduïts en la cultura receptora, n’extrau recurrències microtextuals, i després
compara aquestes recurrències amb els fragments dels textos origen que han donat lloc
a les traduccions analitzades. Si el patró observat, el comportament descrit, les pautes
analitzades són gaire recurrents, llavors parlem de norma de traducció (explicitació
recurrent de referents culturals, adaptació constant d’unitats de mesura, naturalització
d’institucions de la cultura origen, etc.). Aquestes tendències no estan exemptes
d’ideologia, és a dir, en moltes ocasions, un patró recurrent de comportament respon
a una agenda de traducció, o a una agenda del traductor.
L’article de Mona Baker que encapçala aquest número de Caplletra dedicat a la
problemàtica de la traducció i el discurs és un bon exemple d’aquesta darrera tendència
de fer una passa més enllà de la mera descripció de comportaments, per a arribar a
esbrinar l’agenda més o menys oculta del traductor, o del client que fa l’encàrrec de
traducció, com veurem més endavant.
Mona Baker ha estat una de les figures capdavanteres dels Estudis de Traducció
en aquests darrers quinze anys. La primera obra de l’autora que va impactar en els
investigadors i docents de la traducció, In Other Words2 seguia els postulats de la
lingüística funcional sistèmica i de l’anàlisi del discurs, en la mateixa línia que l’obra
seminal de Hatim i Mason, Discourse and the Translator 3 i, per altra banda, de la
sociolingüística aplicada a la traducció en la línia de la magnífica obra de Juliane House
A Model for Translation Quality Assessment.4 Hereva d’ambdues tendències, i d’aquest
corrent discursiu procedent dels estudis coetanis de lingüística, el llibre de Baker
culminava l’etapa en què la formació de traductors passava per l’anàlisi exhaustiva del
text origen i dels problemes de traducció que potencialment podia plantejar un text per
a una llengua o cultura determinada. El llibre de Baker, a més, afegia a les propostes
anteriors un estudi detallat sobre l’equivalència lèxica i gramatical, dos aspectes que els
2. London, Routledge, 1992.
3. London, Longman, 1990.
4. Tübingen, Gunter Narr, 1976.
125
El nou paradigma dels Estudis de Traducció (notes arran d’un article de Mona Baker)
treballs anteriors havien deixat de banda, atès el seu enfocament purament discursivista,
i per tant, textual, per sobre del nivell lèxic o gramatical.
Però l’autora va anar més enllà en el seu itinerari i aviat va dirigir la seua
investigació cap als nous estudis sobre corpus, adreçant per tant els seus interessos cap
a la metodologia descriptivista. Diversos articles, entre els quals es pot destacar el
conegut “Corpora in Translation Studies: An Overview and Some Suggestions for
Future Research”5 de 1995, incitaven els investigadors a renunciar als seus intents
individuals d’analitzar un corpus reduït amb la intenció sana de descobrir patrons de
comportament en un objecte d’estudi limitat, i passar a buscar aquestes tendències en
corpora amplis, i per tant, més significatius.
La personalitat de l’autora, els seus orígens, així com probablement els fets
transcorreguts en els darrers cinc anys en el món, van potser convidar-la a fer una altra
passa important en els seus interessos investigadors, i enfocar la seua mirada cap als
estudis sobre ideologia. Els avenços de l’Anàlisi Crítica del Discurs, o de la Semiòtica
Social, o de la Teoria Narrativa, com és el cas en l’article que ens ocupa, li han servit
de marc per endinsar-se en el nou corrent sobre ideologia i traducció que tanta
bibliografia ha generat en els darrers anys. El seu llibre Translation and Conflict: A
Narrative Account6 de 2006, és un bon exemple d’aquesta nova mirada cap a la
traducció.
L’article que ara presentem basa la seua fonamentació teòrica en l’aplicació d’un
concepte de la sociologia (disciplina de moda també en els Estudis de Traducció arran
dels treballs de Pierre Bourdieu, o d’Óscar Díaz Fouces i Esther Monzó a l’Estat
espanyol) i que té una clara ascendència en els treballs d’Ervin Goffman: la noció de
frame i (re)framing en la teoria narrativa que Baker propugna, que s’ha traduït com a
“marc” i “(re)emmarcament”.7 Baker denuncia que la informació que rebem al món
occidental sobre els fets ocorreguts entorn a l’anomenat xoc de civilitzacions respon
sempre a una agenda intencionada que inclou traduir determinats texts (i no d’altres),
5. Target 7, 2: 223-243.
6. London, Routledge.
7. Cal dir que, en realitat, el terme “frame” s’ha vinculat sovint a plantejaments cognitivistes,
mentre que en aquest cas correspon a un quadre de referències més sociologistes, com és el de Goffman. Bé
podria especificar-se que es tracta d’un “marc contextual”, i no pas d’un marc merament cognitiu, però s’ha
respectat la literalitat de la traducció, que, a més facilitava la nominalització “(re)emmarcament” en català,
terme habitual en parlar d’aquests temes. En tot cas, la traductora de l’article de Baker ha afegit un quadre
d’equivalències terminològiques anglès-català ben explícit que deixa clares les opcions traductores.
126
FREDERIC CHAUME
i de determinada manera. El lector gaudirà d’exemples sucosos que li faran repensar el
paper de la traducció al món actual, així com sobre la seua manera d’entendre la que
ja s’ha anomenat per alguns –intencionadament– Tercera Guerra Mundial.
Amb independència de la línia argumentativa seguida per l’autora, i de la
innovació i el mèrit derivats del fet d’aplicar conceptes procedents de la Sociologia,
voldria reflexionar ara sobre alguns dels aspectes que esmenta i esmena al llarg de
l’article. Un n’és la coartada construïda per abandonar els estudis sobre normes de
traducció i saltar a un paradigma menys “asèptic” –terme que ella mateixa utilitza– i
més compromès, com és el de la ideologia en traducció.
L’autora titlla de conservadors els estudis sobre normes de traducció, pel fet que
aquests estudien el cànon en un moment i espai determinats. En termes de la teoria
narrativa, l’estudi de les normes mantindrien o perpetuarien la narració imperant en
una cultura determinada (per exemple, la idea falsa però molt estesa que tots els
islamistes són extremistes, exemple utilitzat al llarg de l’article). Els estudis sobre
normes, en descobrir patrons homogenis i recurrents en una determinada narració,
promourien i legitimarien aquesta narració. L’autora utilitza les etiquetes que han
rebut diversos conflictes recents del món actual, i mostra com el món àrab i el món
occidental anomenen de manera diferent aquests conflictes. El lector descobrirà com
la terminologia emprada en cada cas persegueix la consecució d’una agenda determinada,
i especialment el lector occidental, els parlants de la llengua catalana en el nostre cas,
entendran com la traducció dirigeix el discurs, selecciona el punt de vista i acompleix
un objectiu concret. Amb tot, i malgrat sentir-nos compromesos amb el punt de vista
que impregna l’article, hom no pot deixar de pensar que qualsevol exemple que
demostre l’existència subjacent d’una agenda concreta es pot contrarestar amb d’altres
que en demostren una altra. Baker ens mostra que el terme Crisi del Canal de Suez
–terme que convida a resoldre la crisi, si més no, i per tant pot justificar una agres-
sió–, és conegut en el món àrab amb el terme L’agressió tripartida, un punt de vista
radicalment diferent dels fets ocorreguts a mitjan segle passat. Aquest terme difós en
el món occidental no feia justícia al que realment va ocórrer en el seu moment si el
comparem amb el que es va fer servir al món àrab. I així amb tants d’altres termes, que
constitueixen narracions que van teixint la mirada i la comprensió del món de les
societats que els generen. Admetem i critiquem en veu alta que el discurs occidental
oculta intencionadament la vertadera naturalesa dels fets. Ara bé, quin terme seria el
més adequat per descriure la carnisseria de l’11-M a Madrid? Atac terrorista o
127
El nou paradigma dels Estudis de Traducció (notes arran d’un article de Mona Baker)
reconquesta d’Al-Andalus? Preferim ara el discurs occidental o ens decantem pel
discurs exogen? De nou ambdós termes acompleixen dues agendes diferents, i l’ús
d’una o altra accepció és inevitablement fruit d’una postura ideològica. Siga com siga,
l’ús d’un o d’altre terme en la traducció –aquests debats sempre allunyen el focus
d’atenció cap a temes impropis dels Estudis de Traducció– hauria de ser pautat pel
terme del text origen –ens agrade més o menys–, per la funció, per l’encàrrec, etc. No
fer-ho així ens menaria segurament a una altra manera d’entendre la traducció: com
a espai personal de realització individual, o fins i tot com l’exercici d’un cert
egocentrisme que modela un text al gust exclusiu del traductor i no pas de l’autor. Si
manipulem la traducció, tal com es postula des d’alguns corrents traductològics
actuals, sembla ben difícil trobar una manera de conèixer les agendes dels altres. Les
preguntes s’amunteguen, en aquest àmbit . Volem textos censurats per la ideologia del
traductor, fins i tot en els casos en què per raons de solidaritat o compromís, intentem
equilibrar ideologies objectivament pernicioses? Volem textos anotats, amb paratextos
plens de raons que desmunten el discurs del text origen, com en els lúcids exemples de
l’article de Mona Baker?
Aquestes discussions són molt presents en el món de la traductologia actual. El
concepte de lleialtat, desenvolupat pel funcionalisme alemany, 8 és ara posat en qüestió.
Per als seus detractors, cal també recordar que els Estudis sobre Traducció tracten altres
textos amb una càrrega substancialment menor d’ideologia, i que, per tant, el fet de
desenvolupar paradigmes alternatius als canònics (com el funcionalisme alemany, per
exemple) corre el risc de no abastar tots els objectes d’estudi possibles. La traducció
d’un manual de rentadores, per exemple, seguiria reclamant una mirada funcionalista,
atès que la mirada ideològica acabaria possiblement fent cloure els ulls, per avorriment,
després de les tres primeres frases. La Traducció, amb lletres majúscules, no és només
traducció literària o periodística, encara que aquestes especialitats donen més lluentor
a les agendes ideològiques dels mateixos analistes.
Amb tot, podríem seguir les línies d’argumentació de l’autora en altres àmbits
de la llengua catalana. Per exemple, en el model de llengua del doblatge al català de la
televisió pública valenciana. Després d’una primera etapa en què la cadena pública de
televisió controlava estrictament la selecció i la tria del lèxic, la gramàtica i la pronúncia
del model de llengua utilitzat en les traduccions per al doblatge de les produccions
8. Entre altres, Christiane Nord, Text analysis in Translation, Amsterdam, Rodopi, 1991.
128
FREDERIC CHAUME
alienes, s’ha passat darrerament a una fase d’autocensura, atès que la institució ja fa anys
que no controla explícitament aquest model. Els traductors, una vegada après el model
de llengua que volia el seu client –un model de llengua debatible, en tot cas–, han fet
seues les tries esmentades i ja fa anys que les utilitzen sense que ningú explícitament els
hi obligue. Utilitzar “aquest” en comptes del ja institucionalitzat “este”, o emprar
“dues” en els casos femenins del numeral “dos” no entra en l’agenda dels traductors,
per por a la institució, per mera rutina, o fins i tot per convenciment. En qualsevol cas,
i seguint les doctrines de l’article que presentem, l’ús de la llengua en la traducció per
al doblatge o la subtitulació tampoc no és gratuït. Tanmateix, seguint l’exemple dels
traductors egipcis a què es refereix l’article de Baker, en l’activitat quotidiana de la
traducció audiovisual tenim un espai per a la resistència, un espai que de tant en tant
ens permet d’incloure si volem aquests termes, i d’altres, explícitament prohibits en el
passat, que, com a mínim, permetran a l’espectador qüestionar els fonaments ideològics
de l’agenda institucional que guia l’opinió sobre la nostra llengua en els darrers anys.
En suma, el lector trobarà un text apassionat, engrescador, incitador a la
discussió si molt convé. Un text de punyent actualitat que convida, com a mínim, a
la reflexió i al dubte metòdic sobre tot allò provinent de l’estranger tal com ho llegim
o escoltem als mitjans de comunicació; i, com a màxim, a la militància activa i a la
resistència que pot convertir la traducció, d’una activitat asèptica, en una altra de
compromesa.
FREDERIC CHAUME
Universitat Jaume I


El nou paradigma dels estudis de Traducció (notes arran d'un article de Mona Baker)

Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura

F R E D E R I C  C H A U M ECaplletra 40 (Primavera 2006), pp. 123-128EL NOU PARADIGMA DELSESTUDIS DE TRADUCCIÓ(NOTES ARRAN D’UN ARTICLEDE MONA BAKER)Des de la dècada de 1980, i en especial, a partir de 1995, amb la publicació dela rigorosa obra de Gideon Toury Descriptive Translation Studies and Beyond,1 lainvestigació predominant en traducció ha seguit els patrons de l’anomenat descriptivisme,un paradigma d’estudi de la traducció, que focalitza l’atenció en els textos meta traduïtsi la cultura on s’insereixen, i que aposta per una metodologia que pretén descriure demanera més o menys asèptica els comportaments traductors en un temps i espaideterminats. Els investigadors recullen generalment un corpus limitat i homogeni, esproposen descobrir pautes o patrons de comportament al voltant d’un problema detraducció concret (com es transvasen els fragments humorístics dels textos, com estransvasen les unitats fraseològiques, com es tradueixen els títols dels films, etc.) i ambhumilitat exposen els seus resultats, sense pretensions, en general, que aquests siguenrepresentatius d’un corpus major que l’estudiat, ni que siguen vàlids per a totes les1. Amsterdam, John Benjamins, 1995.124FREDERIC CHAUMEvarietats de traducció. Els projectes d’investigació i les tesis doctorals en traducció delsdarrers anys a l’Estat espanyol en són bona mostra, d’aquest plantejament epistemològic.Una gran part d’aquests estudis està basada en l’anomenada teoria de les normes,un concepte provinent de la teoria del polisistema, que pretén definir el grau derecurrència d’aquests patrons de comportament en una cultura meta determinada.Així, amb una metodologia descriptivista l’analista explora els patrons recurrents delstextos traduïts en la cultura receptora, n’extrau recurrències microtextuals, i despréscompara aquestes recurrències amb els fragments dels textos origen que han donat lloca les traduccions analitzades. Si el patró observat, el comportament descrit, les pautesanalitzades són gaire recurrents, llavors parlem de norma de traducció (explicitaciórecurrent de referents culturals, adaptació constant d’unitats de mesura, naturalitzaciód’institucions de la cultura origen, etc.). Aquestes tendències no estan exemptesd’ideologia, és a dir, en moltes ocasions, un patró recurrent de comportament respona una agenda de traducció, o a una agenda del traductor.L’article de Mona Baker que encapçala aquest número de Caplletra dedicat a laproblemàtica de la traducció i el discurs és un bon exemple d’aquesta darrera tendènciade fer una passa més enllà de la mera descripció de comportaments, per a arribar aesbrinar l’agenda més o menys oculta del traductor, o del client que fa l’encàrrec detraducció, com veurem més endavant.Mona Baker ha estat una de les figures capdavanteres dels Estudis de Traduccióen aquests darrers quinze anys. La primera obra de l’autora que va impactar en elsinvestigadors i docents de la traducció, In Other Words2 seguia els postulats de lalingüística funcional sistèmica i de l’anàlisi del discurs, en la mateixa línia que l’obraseminal de Hatim i Mason, Discourse and the Translator 3 i, per altra banda, de lasociolingüística aplicada a la traducció en la línia de la magnífica obra de Juliane HouseA Model for Translation Quality Assessment.4 Hereva d’ambdues tendències, i d’aquestcorrent discursiu procedent dels estudis coetanis de lingüística, el llibre de Bakerculminava l’etapa en què la formació de traductors passava per l’anàlisi exhaustiva deltext origen i dels problemes de traducció que potencialment podia plantejar un text pera una llengua o cultura determinada. El llibre de Baker, a més, afegia a les propostesanteriors un estudi detallat sobre l’equivalència lèxica i gramatical, dos aspectes que els2. London, Routledge, 1992.3. London, Longman, 1990.4. Tübingen, Gunter Narr, 1976.125El nou paradigma dels Estudis de Traducció (notes arran d’un article de Mona Baker)treballs anteriors havien deixat de banda, atès el seu enfocament purament discursivista,i per tant, textual, per sobre del nivell lèxic o gramatical.Però l’autora va anar més enllà en el seu itinerari i aviat va dirigir la seuainvestigació cap als nous estudis sobre corpus, adreçant per tant els seus interessos capa la metodologia descriptivista. Diversos articles, entre els quals es pot destacar elconegut “Corpora in Translation Studies: An Overview and Some Suggestions forFuture Research”5 de 1995, incitaven els investigadors a renunciar als seus intentsindividuals d’analitzar un corpus reduït amb la intenció sana de descobrir patrons decomportament en un objecte d’estudi limitat, i passar a buscar aquestes tendències encorpora amplis, i per tant, més significatius.La personalitat de l’autora, els seus orígens, així com probablement els fetstranscorreguts en els darrers cinc anys en el món, van potser convidar-la a fer una altrapassa important en els seus interessos investigadors, i enfocar la seua mirada cap alsestudis sobre ideologia. Els avenços de l’Anàlisi Crítica del Discurs, o de la SemiòticaSocial, o de la Teoria Narrativa, com és el cas en l’article que ens ocupa, li han servitde marc per endinsar-se en el nou corrent sobre ideologia i traducció que tantabibliografia ha generat en els darrers anys. El seu llibre Translation and Conflict: ANarrative Account6 de 2006, és un bon exemple d’aquesta nova mirada cap a latraducció.L’article que ara presentem basa la seua fonamentació teòrica en l’aplicació d’unconcepte de la sociologia (disciplina de moda també en els Estudis de Traducció arrandels treballs de Pierre Bourdieu, o d’Óscar Díaz Fouces i Esther Monzó a l’Estatespanyol) i que té una clara ascendència en els treballs d’Ervin Goffman: la noció deframe i (re)framing en la teoria narrativa que Baker propugna, que s’ha traduït com a“marc” i “(re)emmarcament”.7 Baker denuncia que la informació que rebem al mónoccidental sobre els fets ocorreguts entorn a l’anomenat xoc de civilitzacions responsempre a una agenda intencionada que inclou traduir determinats texts (i no d’altres),5. Target 7, 2: 223-243.6. London, Routledge.7. Cal dir que, en realitat, el terme “frame” s’ha vinculat sovint a plantejaments cognitivistes,mentre que en aquest cas correspon a un quadre de referències més sociologistes, com és el de Goffman. Bépodria especificar-se que es tracta d’un “marc contextual”, i no pas d’un marc merament cognitiu, però s’harespectat la literalitat de la traducció, que, a més facilitava la nominalització “(re)emmarcament” en català,terme habitual en parlar d’aquests temes. En tot cas, la traductora de l’article de Baker ha afegit un quadred’equivalències terminològiques anglès-català ben explícit que deixa clares les opcions traductores.126FREDERIC CHAUMEi de determinada manera. El lector gaudirà d’exemples sucosos que li faran repensar elpaper de la traducció al món actual, així com sobre la seua manera d’entendre la queja s’ha anomenat per alguns –intencionadament– Tercera Guerra Mundial.Amb independència de la línia argumentativa seguida per l’autora, i de lainnovació i el mèrit derivats del fet d’aplicar conceptes procedents de la Sociologia,voldria reflexionar ara sobre alguns dels aspectes que esmenta i esmena al llarg del’article. Un n’és la coartada construïda per abandonar els estudis sobre normes detraducció i saltar a un paradigma menys “asèptic” –terme que ella mateixa utilitza– imés compromès, com és el de la ideologia en traducció.L’autora titlla de conservadors els estudis sobre normes de traducció, pel fet queaquests estudien el cànon en un moment i espai determinats. En termes de la teorianarrativa, l’estudi de les normes mantindrien o perpetuarien la narració imperant enuna cultura determinada (per exemple, la idea falsa però molt estesa que tots elsislamistes són extremistes, exemple utilitzat al llarg de l’article). Els estudis sobrenormes, en descobrir patrons homogenis i recurrents en una determinada narració,promourien i legitimarien aquesta narració. L’autora utilitza les etiquetes que hanrebut diversos conflictes recents del món actual, i mostra com el món àrab i el mónoccidental anomenen de manera diferent aquests conflictes. El lector descobrirà comla terminologia emprada en cada cas persegueix la consecució d’una agenda determinada,i especialment el lector occidental, els parlants de la llengua catalana en el nostre cas,entendran com la traducció dirigeix el discurs, selecciona el punt de vista i acompleixun objectiu concret. Amb tot, i malgrat sentir-nos compromesos amb el punt de vistaque impregna l’article, hom no pot deixar de pensar que qualsevol exemple quedemostre l’existència subjacent d’una agenda concreta es pot contrarestar amb d’altresque en demostren una altra. Baker ens mostra que el terme Crisi del Canal de Suez–terme que convida a resoldre la crisi, si més no, i per tant pot justificar una agres-sió–, és conegut en el món àrab amb el terme L’agressió tripartida, un punt de vistaradicalment diferent dels fets ocorreguts a mitjan segle passat. Aquest terme difós enel món occidental no feia justícia al que realment va ocórrer en el seu moment si elcomparem amb el que es va fer servir al món àrab. I així amb tants d’altres termes, queconstitueixen narracions que van teixint la mirada i la comprensió del món de lessocietats que els generen. Admetem i critiquem en veu alta que el discurs occidentaloculta intencionadament la vertadera naturalesa dels fets. Ara bé, quin terme seria elmés adequat per descriure la carnisseria de l’11-M a Madrid? Atac terrorista o127El nou paradigma dels Estudis de Traducció (notes arran d’un article de Mona Baker)reconquesta d’Al-Andalus? Preferim ara el discurs occidental o ens decantem peldiscurs exogen? De nou ambdós termes acompleixen dues agendes diferents, i l’úsd’una o altra accepció és inevitablement fruit d’una postura ideològica. Siga com siga,l’ús d’un o d’altre terme en la traducció –aquests debats sempre allunyen el focusd’atenció cap a temes impropis dels Estudis de Traducció– hauria de ser pautat pelterme del text origen –ens agrade més o menys–, per la funció, per l’encàrrec, etc. Nofer-ho així ens menaria segurament a una altra manera d’entendre la traducció: coma espai personal de realització individual, o fins i tot com l’exercici d’un certegocentrisme que modela un text al gust exclusiu del traductor i no pas de l’autor. Simanipulem la traducció, tal com es postula des d’alguns corrents traductològicsactuals, sembla ben difícil trobar una manera de conèixer les agendes dels altres. Lespreguntes s’amunteguen, en aquest àmbit . Volem textos censurats per la ideologia deltraductor, fins i tot en els casos en què per raons de solidaritat o compromís, intentemequilibrar ideologies objectivament pernicioses? Volem textos anotats, amb paratextosplens de raons que desmunten el discurs del text origen, com en els lúcids exemples del’article de Mona Baker?Aquestes discussions són molt presents en el món de la traductologia actual. Elconcepte de lleialtat, desenvolupat pel funcionalisme alemany, 8 és ara posat en qüestió.Per als seus detractors, cal també recordar que els Estudis sobre Traducció tracten altrestextos amb una càrrega substancialment menor d’ideologia, i que, per tant, el fet dedesenvolupar paradigmes alternatius als canònics (com el funcionalisme alemany, perexemple) corre el risc de no abastar tots els objectes d’estudi possibles. La traducciód’un manual de rentadores, per exemple, seguiria reclamant una mirada funcionalista,atès que la mirada ideològica acabaria possiblement fent cloure els ulls, per avorriment,després de les tres primeres frases. La Traducció, amb lletres majúscules, no és noméstraducció literària o periodística, encara que aquestes especialitats donen més lluentora les agendes ideològiques dels mateixos analistes.Amb tot, podríem seguir les línies d’argumentació de l’autora en altres àmbitsde la llengua catalana. Per exemple, en el model de llengua del doblatge al català de latelevisió pública valenciana. Després d’una primera etapa en què la cadena pública detelevisió controlava estrictament la selecció i la tria del lèxic, la gramàtica i la pronúnciadel model de llengua utilitzat en les traduccions per al doblatge de les produccions8. Entre altres, Christiane Nord, Text analysis in Translation, Amsterdam, Rodopi, 1991.128FREDERIC CHAUMEalienes, s’ha passat darrerament a una fase d’autocensura, atès que la institució ja fa anysque no controla explícitament aquest model. Els traductors, una vegada après el modelde llengua que volia el seu client –un model de llengua debatible, en tot cas–, han fetseues les tries esmentades i ja fa anys que les utilitzen sense que ningú explícitament elshi obligue. Utilitzar “aquest” en comptes del ja institucionalitzat “este”, o emprar“dues” en els casos femenins del numeral “dos” no entra en l’agenda dels traductors,per por a la institució, per mera rutina, o fins i tot per convenciment. En qualsevol cas,i seguint les doctrines de l’article que presentem, l’ús de la llengua en la traducció peral doblatge o la subtitulació tampoc no és gratuït. Tanmateix, seguint l’exemple delstraductors egipcis a què es refereix l’article de Baker, en l’activitat quotidiana de latraducció audiovisual tenim un espai per a la resistència, un espai que de tant en tantens permet d’incloure si volem aquests termes, i d’altres, explícitament prohibits en elpassat, que, com a mínim, permetran a l’espectador qüestionar els fonaments ideològicsde l’agenda institucional que guia l’opinió sobre la nostra llengua en els darrers anys.En suma, el lector trobarà un text apassionat, engrescador, incitador a ladiscussió si molt convé. Un text de punyent actualitat que convida, com a mínim, ala reflexió i al dubte metòdic sobre tot allò provinent de l’estranger tal com ho llegimo escoltem als mitjans de comunicació; i, com a màxim, a la militància activa i a laresistència que pot convertir la traducció, d’una activitat asèptica, en una altra decompromesa.FREDERIC CHAUMEUniversitat Jaume I

El nou paradigma dels estudis de traducció: (notes arran d'un article de Mona Baker)

Scipedia

Catalan

https://www.scipedia.com/public/Chaume_2006a

El nou paradigma dels estudis de traducció: (notes arran d'un article de Mona Baker)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Repositori d'Objectes Digitals per a l'Ensenyament la Recerca i la Cultura

Scipedia