La predicació valenciana durant el barroc presenta algunes diferències substantives amb la castellana, com ara l’absència d’un to tenebrista i condemnatori. Una altra divergència és que la ingerència política en la predicació no solament és menor, sinó que la proverbial legitimació de la monarquia adquireix entre els predicadors valencians uns matisos que la singularitzen, perquè l’enfocament «legitimador» s’adreça més als orígens del Regne —i, doncs, a Jaume I, pràcticament sacralitzat— que no a la lloança dels Habsburg, només aplaudits per la seua condició de catòlics, enemics del protestantisme. D’una manera indirecta, però persistent, s’hi albiren notes que poden avalar —bé que amb moderació— les tesis neoforalistes
