Les comarques de la diòcesi de Tortosa constitueixen actualment un territori interautonòmic on la varietat geogràfica autòctona, el subdialecte tortosí, rep pressions modelitzadores de signe diferent. L’article vol fer un recorregut històric que done llum sobre les dinàmiques sociopolítiques que han menat a l’esmicolament d’aquest àmbit de referència. Paral·lelament, hem avaluat el model formal dels narradors de la zona des dels inicis del segle XX. L’objectiu final és donar compte de la correlació que hi ha entre la demanda d’especificitat en la varietat formal de la llengua i les dinàmiques identitàries que senyoregen en el territori
